Anuncien la data per a la vacuna espanyola contra el coronavirus

 

Espanya seguix en la seua pròpia lluita contrarellotge per a trobar la seua vacuna contra el coronavirus, i tot apunta al fet que podria estar llesta abans d’acabar este 2020. Segons ha explicat Luis Enjuanes, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), els primers prototips d’esta vacuna podrien vore la llum en els pròxims mesos. 

 

La previsió és que abans que acabe el 2020 ja hi haja algunes dosis de les vacunes en mans de les agències reguladores de medicaments, de manera que puguen avaluar el producte i començar els tràmits per a posar-la en el mercat al més prompte possible, tal com ha avançat per a ‘El Español’. Si es complixen els terminis, la vacuna podria estar llesta per a la seua aplicació entre el primer i el segon semestre del 2021.

 

En Espanya hi ha actualment set projectes d’investigació de vacunes en fase 3, és a dir, l’etapa en què els investigadors busquen vore quina eficàcia té la vacuna i si pot tindre efectes secundaris a través de proves amb voluntaris. D’eixa manera, es comparen dades entre persones vacunades i persones no vacunades i s’analitzen els resultats. De totes estes vacunes, la més avançada és la del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, liderada pel professor Mariano Esteban.

 

Enjuanes ha assegurat que la vacuna és molt prometedora perquè reunix dos avantatges bàsics: Oferix una resposta immunològica molt elevada, ja que el vector viral és molt potent; i el poxvirus atenuat ja s’ha provat en molts països i es pot fer de forma ràpida. El següent pas important serà reforçar la seguretat de la dosi, i per a això es faran proves de protecció en ratolins transgènics humanitzats, primer, i en macacos a començaments del pròxim any.

 

Esta vacuna hauria d’estar disponible durant el segon semestre del 2021, de cara a l’estiu, si es complixen els terminis i no apareixen imprevistos, mentres que la vacuna en la que treballa el mateix Luis Enjuanes tardarà més, cap a finals de l’any que ve: «Arribarem més tard, però ho farem amb una vacuna més adequada i més potent». En este cas, la vacuna té la particularitat que s’obté del mateix virus i s’aplica de manera intranasal. A demés, el seu vector viral és innovador, i això farà que s’hagen de fer més proves per a determinar la seua eficàcia i seguretat.

 

Demanen inversió en la indústria farmacèutica espanyola

En tot cas, l’equip d’Enjuanes va ser el primer laboratori del món en conseguir un genoma sintètic dels coronavirus. La seua experiència contrastada els permet, amb poques persones, avançar en el desenrotllament de les fases al mateix ritme que grans laboratoris internacionals amb equips de més de 600 persones. No obstant això, els problemes apareixen amb els assajos clínics i, especialment, en la fase 3, quan la vacuna es testa en humans. Estes proves tenen un cost d’entre 40 i 60 milions d’euros, pel que el CSIC ha creat un consorci en el que participen companyies espanyoles i estrangeres per a contribuir a la fabricació de la vacuna.

 

Luis Enjuanes assenyala la importància que Espanya invertica en busca per al futur: «No hem d’oblidar que epidèmies n’hi haurà sempre, i per a fer-les front hem de tindre les nostres pròpies fàbriques de vacunes. Són plans d’estratègia nacional, igual que es compren avions, vaixells i equip militar per a la defensa del nostre país». Fins que no isca la vacuna, el viròleg recorda que l’ús de la macareta continua sent el millor mètode per a previndre els contagis, ja que pot evitar fins al 80% de les infeccions. En altres països, sense anar més lluny, s’ha demostrat que portar mascareta ha ajudat a reduir fins i tot el contagi de la grip.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Policia investiga si un cadàver trobat a Alacant és de l’empresari vinculat al cas Sala

La Policia Nacional analitza si el cadàver trobat en una vivenda de la partida de Bacarot correspon a Jesús Tavira, empresari desaparegut i relacionat amb la investigació per l'assassinat de la viuda de Vicente Sala en 2016.

Nunn amarga al València Basket en un final d’infart en l’Eurolliga

Kendrick Nunn, autor de 21 punts, va decidir el primer partit de quarts d'Eurolliga amb un tir lliure a dos segons del final que va deixar sense premi la remuntada del València Basket davant el Panathinaikos.

Barrachina responsabilitza al president de la CHJ de la gestió de la presa de Buseo durant la dana

Miguel Barrachina sosté en Les Corts que la gestió de la presa de Buseo durant la dana de 2024 corresponia al comité presidit per Miguel Polo, mentres l'oposició l'acusa d'eludir responsabilitats i insistix en la seua dimissió.

Martínez Mus contraposa la reconstrucció del Consell al 2% d’execució de la CHJ després de la dana

Vicente Martínez Mus defén en Les Corts la ràpida mobilització de recursos del Consell després de la dana, mentres critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer només haja executat el 2% de les actuacions previstes.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada millor acció de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com a millor jugada de l'Eurolliga, sota el premi Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Dela estarà disponible per a jugar en La Ceràmica malgrat les molèsties en el aductor

El defensa del Llevant Adrián de la Font, Dela, podrà estar disponible per al partit del dissabte davant el Vila-real en La Ceràmica després de confirmar les proves mèdiques que no patix lesió important en el aductor.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada la millor de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com la millor jugada de l'Eurolliga i reconeguda com a Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Les víctimes de la dana retrauen als consellers la seua gestió del 29 d’octubre de 2024

Mig centenar de víctimes de la dana es concentra davant Les Corts per a recordar als consellers que, al seu juí, no van estar a l'altura el 29 d'octubre de 2024 i exigir responsabilitats polítiques.