Augmenten els casos de sarna, saps com previndre’ls?

Des de l’inici de la pandèmia, fa ja dos anys, nombrosos professionals metges han reparat en l’increment de la incidència de l’escabiosi o sarna en les consultes d’Atenció Primària i dermatologia del nostre país. Però no sols això, sinó que els casos que arriben fins als hospitals “es mostren més rebels als tractaments.”

Són aquests augments de casos generalitzats? Què ha passat perquè s’hagen produït? “El problema que tenim amb la sarna és que al no ser una malaltia de declaració obligatòria és difícil de quantificar. En els últims anys s’han fet estudis i efectivament estem veient un augment”, compte Eliseo Martínez, coordinador del Grup Espanyol d’Epidemiologia i Prevenció de la Salut de l’AEDV.

La sarna és un trastorn de la pell que és causat per xicotets àcars anomenats “sarcoptes scabiei.”  Aquesta afecta per igual a xiquets, adults, dones, homes i persones de tota mena de classe social i nivell educatiu. De fet Martínez explica que un dels mites a derrocar de l’escabiosi és que es continua relacionant la malaltia amb falta d’higiene i pobresa.

No és així per a res, és una cosa que es contagia de persona a persona, com una altres infeccions, en cas de la COVID-19 es contagia via respiratòria i en el cas de la sarna es contagia per contacte de pell amb pell.”

La sarna es contagia amb un contacte estret de persona a persona. Arran de la pandèmia, la gent va passar més temps dins de casa, amb els seus convivents, amb el que hi ha un major risc i una major probabilitat de contagiar-se”, explica Martínez.

Retardar el diagnòstic és estar més temps amb el paràsit, i per tant més càrrega i durant més temps, amb el que aqueixa persona és més contagiosa per a les persones i amb les quals té un contacte estret”, explica.

El doctor Martínez assenyala que la sarna no té res a veure amb un problema d’higiene i que qualsevol persona que haja estat exposada és susceptible de contagiar-se. “És necessari llevar aqueix estigma”, insisteix.

Picor com a principal símptoma

El principal símptoma és la picor, encara que el dermatòleg explica que aquesta és principal causa en consulta de dermatologia i pot relacionar-se amb diferents patologies. “Jo tinc molts pacients que consulten per picor, i una xicoteta proporció són sarna, és a dir que no tot el que pica és sarna.”

No obstant això, Martínez explica que la picor que tenen aquests pacients té algunes característiques especials: no afecta la cara ni al cuir cabellut, és típic que afecte partint del coll cap avall, a excepció dels lactants que sí que els pot afectar en la cara. A més, és molt característic també que pique més a les nits que pel dia.

I les zones típicament afectades, són les mans, els dits, les munyeques, encara que pot afectar a tot el cos. “Els pacients solen vindre amb ferides fins i tot pels rascats.”

Martínez també avisa que no hi ha una manera concreta de previndre la sarna, perquè pot aparéixer en qualsevol moment. “La principal estratègia perquè no es transmeta a la resta de membres de la família o persones que viuen en la mateixa casa és el tractament precoç per a atallar-lo”, explica el dermatòleg, que indica que altres persones com a companys de treball o de col·legi no necessitarien posar-se en tractament.

Aqueixa persona que té sarna simplement no ha de tindre contacte físic estret durant un parell de dies des del principi del tractament i punt”, apunta el doctor, que també dona recomanacions sobre la roba que s’ha pogut usar. “Cal llavar-la a 60 graus o bé ficar-la en una bossa de plàstic tancada durant 10 dies”, indica.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Avís groc este dimarts per pluges de fins a 20 l/m² en una hora en la Comunitat Valenciana

Aemet ha establit el nivell groc per precipitacions intenses. Alacant, Castelló i València activen l'avís amb diferents franges i acumulats.

La Generalitat oferix suport a Benidorm per a complir la sentència de la serra Gelada

La Generalitat Valenciana ha oferit suport i ajuda a l'Ajuntament de Benidorm per a complir la sentència que li imposa 350 milions per la serra Gelada. El Consell ha garantit col·laboració per a executar la fallada i ha desvinculat a l'actual govern local de l'origen del conflicte

Catalá critica que Renfe no habilite autobusos des d’Albal durant la mascletà

L'alcaldessa de València ha enlletgit a Renfe que no preveja autobusos llançadora des d'Albal durant les hores de la mascletà. La Delegació del Govern defén la mesura per seguretat i l'atribuïx a instruccions municipals.

La Fiscalia no veu indicis per a imputar a Mazón per la DANA i demana retornar la causa

La Fiscalia Superior valenciana sosté que, ara com ara, no hi ha base sòlida per a imputar a Carlos Mazón per la DANA i sol·licita que el cas torne al Jutjat 3 de Catarroja. El Ministeri Públic deixa oberta la possibilitat de revalorar-lo si la instrucció aporta nous elements.

El Consell insta el Govern a intervindre en totes les platges danyades i ampliar les obres després dels temporals

El Consell ha demanat al Govern ampliar l'abast de les obres d'emergència per a reparar els danys dels últims temporals i actuar en totes les platges afectades. La resolució estatal contempla 12 municipis a Castelló i València, amb terminis d'execució de fins a nou mesos.

Els brigadistes del Consorci de València obtenen el reconeixement de bombers forestals

El Consorci Provincial de Bombers de València ha firmat un marc laboral que regula de manera integral a bombers i brigades. L'acord reconeix als brigadistes com a bombers forestals i ordena jornada, torns, permisos, condicions econòmiques, formació i carrera professional

La degradació dels boscos secs tropicals reduïx la diversitat de carronyers i accelera el consum de carronya

Un estudi liderat per la Universitat d'Alacant revela que la degradació dels boscos secs tropicals simplifica les comunitats de carronyers i accelera la desaparició de les carronyes. Els autors advertixen que esta eficiència en àrees alterades no implica resiliència i reforcen la necessitat de conservar boscos ben estructurats.

La jutgessa de la DANA torna a rebutjar investigar per què no es van tallar les principals carreteres

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA ha reiterat la seua negativa a indagar per què no es van tallar les principals carreteres el 29 d'octubre de 2024. Rebutja demanar a la DGT gravacions i registres de la A-3, en considerar clau que l'alerta de protecció civil no es va emetre fins a les 20.11 hores.