Augmenten els casos de sarna, saps com previndre’ls?

Des de l’inici de la pandèmia, fa ja dos anys, nombrosos professionals metges han reparat en l’increment de la incidència de l’escabiosi o sarna en les consultes d’Atenció Primària i dermatologia del nostre país. Però no sols això, sinó que els casos que arriben fins als hospitals “es mostren més rebels als tractaments.”

Són aquests augments de casos generalitzats? Què ha passat perquè s’hagen produït? “El problema que tenim amb la sarna és que al no ser una malaltia de declaració obligatòria és difícil de quantificar. En els últims anys s’han fet estudis i efectivament estem veient un augment”, compte Eliseo Martínez, coordinador del Grup Espanyol d’Epidemiologia i Prevenció de la Salut de l’AEDV.

La sarna és un trastorn de la pell que és causat per xicotets àcars anomenats “sarcoptes scabiei.”  Aquesta afecta per igual a xiquets, adults, dones, homes i persones de tota mena de classe social i nivell educatiu. De fet Martínez explica que un dels mites a derrocar de l’escabiosi és que es continua relacionant la malaltia amb falta d’higiene i pobresa.

No és així per a res, és una cosa que es contagia de persona a persona, com una altres infeccions, en cas de la COVID-19 es contagia via respiratòria i en el cas de la sarna es contagia per contacte de pell amb pell.”

La sarna es contagia amb un contacte estret de persona a persona. Arran de la pandèmia, la gent va passar més temps dins de casa, amb els seus convivents, amb el que hi ha un major risc i una major probabilitat de contagiar-se”, explica Martínez.

Retardar el diagnòstic és estar més temps amb el paràsit, i per tant més càrrega i durant més temps, amb el que aqueixa persona és més contagiosa per a les persones i amb les quals té un contacte estret”, explica.

El doctor Martínez assenyala que la sarna no té res a veure amb un problema d’higiene i que qualsevol persona que haja estat exposada és susceptible de contagiar-se. “És necessari llevar aqueix estigma”, insisteix.

Picor com a principal símptoma

El principal símptoma és la picor, encara que el dermatòleg explica que aquesta és principal causa en consulta de dermatologia i pot relacionar-se amb diferents patologies. “Jo tinc molts pacients que consulten per picor, i una xicoteta proporció són sarna, és a dir que no tot el que pica és sarna.”

No obstant això, Martínez explica que la picor que tenen aquests pacients té algunes característiques especials: no afecta la cara ni al cuir cabellut, és típic que afecte partint del coll cap avall, a excepció dels lactants que sí que els pot afectar en la cara. A més, és molt característic també que pique més a les nits que pel dia.

I les zones típicament afectades, són les mans, els dits, les munyeques, encara que pot afectar a tot el cos. “Els pacients solen vindre amb ferides fins i tot pels rascats.”

Martínez també avisa que no hi ha una manera concreta de previndre la sarna, perquè pot aparéixer en qualsevol moment. “La principal estratègia perquè no es transmeta a la resta de membres de la família o persones que viuen en la mateixa casa és el tractament precoç per a atallar-lo”, explica el dermatòleg, que indica que altres persones com a companys de treball o de col·legi no necessitarien posar-se en tractament.

Aqueixa persona que té sarna simplement no ha de tindre contacte físic estret durant un parell de dies des del principi del tractament i punt”, apunta el doctor, que també dona recomanacions sobre la roba que s’ha pogut usar. “Cal llavar-la a 60 graus o bé ficar-la en una bossa de plàstic tancada durant 10 dies”, indica.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València Basket i Jaime Pradilla amplien el seu contracte fins a 2028

L'ala-pivot i el club han estés un any el seu vincle, que ara finalitza en 2028. El rendiment de Pradilla en ACB i Eurolliga reforça el seu paper en el projecte.

Barcala reivindica el rècord turístic d’Alacant i demana créixer amb qualitat

Luis Barcala ha celebrat que Alacant ha encadenat rècords en 2025 i ha demanat consolidar un model sostenible. Ha avançat 113 escales i 84 milions en 2026.

Morant creu que Abascal exigix a Feijóo el model Mazón per a pactar a Aragó i Extremadura: sí a tot

Diana Morant ha acusat a Vox de voler replicar a Aragó i Extremadura el 'model Mazón' aplicat en la Comunitat Valenciana, basat en 'el fet que és tot que sí' i 'gratitud immensa'. Com a exemple, ha citat la reprovació fallida de l'alcalde d'Alacant, on Vox va demanar la seua dimissió però el va recolzar en la votació.

Mompó ha anunciat un pla per a reforçar la seguretat dels ciclistes esportius en les carreteres de València

La Diputació de València ha presentat el Pla de Foment del Cicloturisme Esportiu Segur per a augmentar la protecció en la xarxa provincial i promoure la bicicleta. El programa ha arrancat amb un pilot de senyalització dinàmica en la CV-310 entre Bétera i Nàquera.

Sant Joan d’Alacant paralitza la comercialització d’unes vivendes de protecció pública per irregularitats

L'Ajuntament ha detectat cobraments de reserves i publicitat presumptament enganyosa en una promoció municipal de VPP en Nou Nazareth i ha suspés el procés. La promotora té 10 dies hàbils per a detallar la seua publicitat, condicions i quantitats sol·licitades.

Mompó anuncia un pla per a reforçar la seguretat dels ciclistes en les carreteres de València

La Diputació de València ha presentat un pla per a protegir els ciclistes i potenciar el cicloturisme, amb un pilot de senyalització intel·ligent en la CV-310.

València barra La Llotja i altres monuments per a evitar danys en Falles

L'Ajuntament ha barrat La Llotja per a protegir este BIC durant les Falles i estendrà el blindatge a altres monuments la setmana vinent. El pla fixa distàncies, prohibix ancoratges i reforça neteja i vigilància.

Morant urgix a Pérez Llorca a escoltar a Boluda i acceptar els fons del finançament autonòmic

Diana Morant ha reclamat a Juanfran Pérez Llorca que acorde amb el Govern la proposta de finançament autonòmic i escolte a Vicente Boluda. Ha defés que el pla eleva els recursos en 3.700 milions i que renunciar suposaria privar a la Comunitat Valenciana de fons que considera propis.