Bicifestació contra la MAT a les comarques de Castelló

 

L’oposició a la línia de molt alta tensió (MAT) que preveu travessar 16 municipis castellonencs amb 86 quilòmetres coronats per descomunals torres i una afecció paisatgística, mediambiental i fins i tot en termes de riscos per a la salut, segons alguns estudis, està mobilitzant a gran part de l’opinió pública que comença ara, a prendre consciència d’una realitat més imminent del que molts creien.

De moment, a més de la informació que estan descobrint milers de persones de les localitats afectades directament a través de xerrades, o difusió en xarxes, este cap de setmana, una ‘Bicifestació‘ posarà en evidència l’opinió en contra de centenars de veïns de diferents comarques que acaben de descobrir informacions com els 120 metres al voltant de cada torre que hi haurà de deforestarse per a la seua construcció o la vulneració fins i tot a espais declarats BIC que en alguns punts sembla haver-se passat per alt.

De fet les xarxes ja estan compartint l’etiqueta #MarxaCiclistaContraLaMAT per difondre al màxim la convocatòria però sobretot per explicar els detalls d’un projecte la magnitud i impacte sembla haver-se fet callar per evitar veus crítiques i que va quedar «latent» en els últims anys després d’alguns moviments veïnals en contra que ja van obligar a modificar part del traçat inicial.

Per ara, el primer dels actes massius que està previst és una marxa que sortirà d’Atzeneta del Maestrat el 10 juliol travessant per part de les zones on es vol fer passar la MAT, i que inclouen grans superfícies que hauran de ser desforestades per realitzar este projecte, fins a arribar a Borriol i des d’allà l’11 de juliol fins la Renegà, a Orpesa «Per defensar-la de la seua destrucció».

16 municipis afectats «directament»

 

Cal recordar que la MAT està previst que recórrega 86 quilòmetres de la província i travesse terrenys de 16 municipis de la província de Castelló: Almassora, Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Vall d’Alba, les Useres, Culla, Atzeneta, Torre d’en Besora, Benassal, Vilafranca, Ares, Castellfort, Cinctorres i Morella.

Per això, Castelló a Bici, El col·lectiu en defensa de l’ús de la bicicleta com a eina de mobilitat, la plataforma No a la MAT Comarques de Castelló i la Plataforma Salvem la Renegà, convoquen a pedalar per les comarques de Castelló, «en una marxa ciclista per reivindicar el territori i dir No a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT).

En una de les convocatòries, des de Castelló a Bici, expliquen entre altres coses que es proposa esta marxa reivindicativa per les comarques de l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta «Amb els objectius de defensar el territori d’infraestructures que destrueixen i en defensa del sector primari que és el modus de vida de la gent d’estos pobles.

Amb una primera etapa que el dia 10 de juliol ens portarà des d’Atzeneta del Maestrat, On coneixerem de primera mà els greuges i problemes que provocaria la implantació de la MAT a terme Atzeneta del Maestrat fins a Borriol passant pel traçat aproximat de la Línia de Molt Alta Tensió i les poblacions a les quals afecta. A l’arribar a Borriol cap bicifestació pel poble per dir molt alt i clar No a la MAT.»

«Una Segona etapa què l’11 de juliol ens portarà des de Borriol fins a la serra de la Renegà per reivindicar també la destrucció del territori a este lloc de litoral d’Orpesa de la Mar. Fent parada a Benicàssim a les 12 h a la plaça de les Corts Valencianes per unir-nos a bicifestació fins a la Renegà.

Per facilitar l’organització d’esta marxa cal inscriure per a poder complir amb tots els protocols de la COVID-19 a més de facilitar les dades per a l’assegurança de responsabilitat civil d’esta».

Últimes notícies

La marxa de l’Orgull ompli València i crida a actuar per a defensar els drets LGTBIAQ+

Milers de persones participen este dissabte en la marxa de l’Orgull LGTBIAQ+ 2026 a València per a defensar els drets aconseguits i reclamar seguir ocupant l’espai públic davant dels discursos d’odi i els retalls en servicis bàsics.

Diana Morant acusa el jutge Peinado de pagar favors a Ayuso per la seua vinculació amb el PP

La ministra Diana Morant ha assegurat a València que el jutge Peinado està pagant favors a Isabel Díaz Ayuso per la vinculació laboral de la seua dona i la seua filla amb ajuntaments del PP, i ha qualificat de polítiques les mesures cautelars contra Begoña Gómez.

La foguera infantil d Ángeles-Felipe Bergé triomfa a Alacant amb el primer premi Especial

El monument infantil d Ángeles-Felipe Bergé, amb el lema Mediterránea i obra d Ausiàs Estrugo, ha aconseguit el primer premi de la categoria Especial infantil de les Fogueres de Sant Joan 2026 a Alacant, per davant de Mercado Central i Foguerer Carolinas.

Una mascletà de Pirotècnia Turís aplega als 125 decibels en la plaça dels Luceros

La mascletà de Pirotècnia Turís ha assolit un pic de 125 decibels i més de cinc minuts i mig de duració en el segon dispar del concurs oficial de les Fogueres de Sant Joan a la plaça dels Luceros dAlacant.

Anselmi vol revifar la tradició dels tècnics argentins en l’Elx

Martín Anselmi, nou tècnic argentí de l’Elx, arriba sense experiència en Europa amb l’objectiu de recuperar el protagonisme dels entrenadors del seu país al club il·licità després d’uns anys discrets.

El PSPV acusa Feijóo de no avalar Juanfran Pérez Llorca en la seua visita a Sueca

El síndic socialista José Muñoz assegura que la visita d’Alberto Núñez Feijóo a la Comunitat Valenciana ha evidenciat la falta de suport explícit a Juanfran Pérez Llorca i denuncia també el silenci entorn de l’expresident Carlos Mazón.

Feijóo promet acabar amb la discriminació financera de la Comunitat Valenciana

Alberto Núñez Feijóo ha promés en un acte a Sueca impulsar un nou model de finançament just per a la Comunitat Valenciana i acabar amb la seua discriminació, mentres Juanfran Pérez Llorca ha garantit el suport del PPCV perquè arribe a la Moncloa.

Mes de maig rècord al TRAM d’Alacant amb més d’1,6 milions de viatgers

La xarxa del TRAM d’Alacant ha transportat 1.654.238 persones en maig, una xifra molt similar a la de 2025, amb la Línia 2 com la més utilitzada i un creixement destacat a la Línia 9.