Bicifestació contra la MAT a les comarques de Castelló

 

L’oposició a la línia de molt alta tensió (MAT) que preveu travessar 16 municipis castellonencs amb 86 quilòmetres coronats per descomunals torres i una afecció paisatgística, mediambiental i fins i tot en termes de riscos per a la salut, segons alguns estudis, està mobilitzant a gran part de l’opinió pública que comença ara, a prendre consciència d’una realitat més imminent del que molts creien.

De moment, a més de la informació que estan descobrint milers de persones de les localitats afectades directament a través de xerrades, o difusió en xarxes, este cap de setmana, una ‘Bicifestació‘ posarà en evidència l’opinió en contra de centenars de veïns de diferents comarques que acaben de descobrir informacions com els 120 metres al voltant de cada torre que hi haurà de deforestarse per a la seua construcció o la vulneració fins i tot a espais declarats BIC que en alguns punts sembla haver-se passat per alt.

De fet les xarxes ja estan compartint l’etiqueta #MarxaCiclistaContraLaMAT per difondre al màxim la convocatòria però sobretot per explicar els detalls d’un projecte la magnitud i impacte sembla haver-se fet callar per evitar veus crítiques i que va quedar “latent” en els últims anys després d’alguns moviments veïnals en contra que ja van obligar a modificar part del traçat inicial.

Per ara, el primer dels actes massius que està previst és una marxa que sortirà d’Atzeneta del Maestrat el 10 juliol travessant per part de les zones on es vol fer passar la MAT, i que inclouen grans superfícies que hauran de ser desforestades per realitzar este projecte, fins a arribar a Borriol i des d’allà l’11 de juliol fins la Renegà, a Orpesa “Per defensar-la de la seua destrucció”.

16 municipis afectats “directament”

 

Cal recordar que la MAT està previst que recórrega 86 quilòmetres de la província i travesse terrenys de 16 municipis de la província de Castelló: Almassora, Castelló, Borriol, Sant Joan de Moró, Vilafamés, Vall d’Alba, les Useres, Culla, Atzeneta, Torre d’en Besora, Benassal, Vilafranca, Ares, Castellfort, Cinctorres i Morella.

Per això, Castelló a Bici, El col·lectiu en defensa de l’ús de la bicicleta com a eina de mobilitat, la plataforma No a la MAT Comarques de Castelló i la Plataforma Salvem la Renegà, convoquen a pedalar per les comarques de Castelló, “en una marxa ciclista per reivindicar el territori i dir No a la Línia de Molt Alta Tensió (MAT).

En una de les convocatòries, des de Castelló a Bici, expliquen entre altres coses que es proposa esta marxa reivindicativa per les comarques de l’Alt Maestrat, l’Alcalatén i la Plana Alta “Amb els objectius de defensar el territori d’infraestructures que destrueixen i en defensa del sector primari que és el modus de vida de la gent d’estos pobles.

Amb una primera etapa que el dia 10 de juliol ens portarà des d’Atzeneta del Maestrat, On coneixerem de primera mà els greuges i problemes que provocaria la implantació de la MAT a terme Atzeneta del Maestrat fins a Borriol passant pel traçat aproximat de la Línia de Molt Alta Tensió i les poblacions a les quals afecta. A l’arribar a Borriol cap bicifestació pel poble per dir molt alt i clar No a la MAT.”

“Una Segona etapa què l’11 de juliol ens portarà des de Borriol fins a la serra de la Renegà per reivindicar també la destrucció del territori a este lloc de litoral d’Orpesa de la Mar. Fent parada a Benicàssim a les 12 h a la plaça de les Corts Valencianes per unir-nos a bicifestació fins a la Renegà.

Per facilitar l’organització d’esta marxa cal inscriure per a poder complir amb tots els protocols de la COVID-19 a més de facilitar les dades per a l’assegurança de responsabilitat civil d’esta”.

Últimes notícies

Alacant recorrerà l’anul·lació parcial dels plecs del contracte d’autobusos urbans

L'Ajuntament d'Alacant anuncia que recorrerà davant el TSJCV la sentència que tomba part dels plecs del contracte d'autobusos urbans per considerar excessives les exigències de solvència.

El Govern reforça amb 64 milions la recuperació agrària després de la dana de 2024

El Consell de Ministres aprova una ampliacion de quasi 64 milions per a completar la reconstruccion de camins rurals, explotacions i regadios danyats per la dana de 2024, elevant la partida especifica a uns 257 milions i l'esforç total a mes de 400 milions.

BBVA Research preveu més creixement en la Comunitat Valenciana i atur al 10,4% en 2027

BBVA Research preveu que la Comunitat Valenciana mantinga un creixement econòmic per damunt de la mitjana espanyola fins a 2027 i reduïsca la seua taxa d'atur al 10,4% gràcies a la creació de 126.000 ocupacions.

València estrena un gran mural per a conscienciar sobre la fragilitat dels ecosistemes polars

L'Hemeroteca Municipal de València acull el mural 'The Heartbeat of the Ocean', una obra del duo Cachetejack impulsada per l’Oceanogràfic per a destacar la importància dels ecosistemes polars en l'equilibri del planeta.

L’oposició exigix a Educació una negociació real mentres el PP defén 29 reunions amb els docents

PSPV i Compromís reclamen a la Conselleria d'Educació una negociació real davant la vaga indefinida del professorat valencià, mentres el PP reivindica haver mantingut 29 reunions este curs i Vox subratlla la prioritat de garantir els exàmens de l'alumnat.

Campofrío arranca a Utiel la construcció de la seua nova fàbrica amb 134 milions d’inversió

Campofrío comença les obres d'una nova planta d'elaborats carnis a Utiel, amb 134 milions d'inversió, per a substituir a la destruïda per la dana a Torrent i mantindre més de 300 ocupacions.

Dos agents de la CHJ confirmen davant la jutgessa que no va haver-hi coordinació amb Emergències durant la dana

Dos treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declaren com a testimonis que durant la dana no van mantindre comunicació amb Emergències ni amb bombers forestals i detallen l'abast de les seues funcions.

El Govern impulsa una llei que limita la sanitat privada a supòsits excepcionals

El Consell de Ministres aprova la llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, que blinda la sanitat pública i reduïx la gestió privada a situacions estrictament justificades.