El Govern d’Espanya destitueix a Paz Esteban com a directora del CNI

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha sigut destituïda després de la polèmica generada a conseqüència del ‘cas Pegasus’ i després de 39 anys de treball en els serveis d’intel·ligència, segons han informat fonts del Govern.

Des de la cúpula de l’Executiu els missatges eren molt clars en els últims dies: la decisió estava presa. L’única cosa que faltava era posar-li data, finalment ha sigut hui.

Esteban va comparéixer la setmana passada en la comissió de secrets oficials pel cas Pegasus. Durant la seua intervenció va aportar les autoritzacions judicials per a espiar a una vintena de polítics independentistes, entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons fonts coneixedores del contingut de la reunió, la directora del CNI es va desvincular en la seua compareixença de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades pels grups independentistes.

La crisi oberta arran de conéixer-se l’espionatge amb Pegasus, un programa espia que, pel que sembla, només poden comprar els Estats, va motivar la suspensió de l’acte públic que estava previst celebrar amb motiu dels 20 anys del CNI.

Una jornada en la qual es volia donar a conéixer millor a la ciutadania aquest organisme, dependent del Ministeri de Defensa, i posar en valor la seua contribució a la seguretat nacional i a la defensa dels interessos d’Espanya en un intent d’oferir una imatge de «proximitat» i «transparència«, segons va assegurar la seua directora.

El Govern va nomenar a Esteban directora del CNI el 31 de gener de 2020. En aquells dies, ella ja estava de facto al capdavant d’aquest organisme clau per a la seguretat nacional, però només de manera interina. Va substituir al general Félix Sanz Roldán, del qual va ser mà dreta, quan aquest es va retirar el juliol de 2019, després de 10 anys de mandat. És la primera dona al capdavant dels serveis secrets espanyols en tota la seua història.

L’eixida d’Esteban obri la porta, segons la intenció de l’Executiu, al final de la crisi del cas Pegasus, una de les més greus d’una legislatura convulsa.

Últimes notícies

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.

Els assistents al Reggaeton Beach Festival es queden sense gira del 2026 i sense festival

Reggaeton Beach Festival ha anunciat la cancel·lació de tota la gira prevista per a l’estiu del 2026 i el cessament de la seua activitat. Facua recorda als afectats que poden reclamar l’import de les entrades i els possibles danys i perjuís.

Nou sistema acústic a la Nucia per avisar dels riscos d’inundació pel pantà de Guadalest

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha instal·lat a la Nucia un sistema acústic d’avís per inundacions a la partida de Pesauro, zona inundable en cas d’accident o trencament de la presa de Guadalest.

València encapçala l’alça del lloguer entre les grans ciutats d’Espanya

Els nous contractes de lloguer a València han pujat un 4,5 % anual des de 2019, el ritme més alt entre les sis grans ciutats espanyoles, segons l’Informe Anual 2025 del Banco de España. Fins a quatre de cada deu famílies llogateres destinen més del 30 % de la seua renda al pagament del lloguer.

Més trens de Rodalia a Alacant per a les Fogueres amb 23.300 places extra

Renfe ha reforçat la Rodalia dAlacant amb 23.300 places addicionals i 40 trens especials, diürns i nocturns, entre el 20 i la matinada del 25 de juny per a facilitar els desplaçaments durant les Fogueres.