El Govern d’Espanya destitueix a Paz Esteban com a directora del CNI

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha sigut destituïda després de la polèmica generada a conseqüència del ‘cas Pegasus’ i després de 39 anys de treball en els serveis d’intel·ligència, segons han informat fonts del Govern.

Des de la cúpula de l’Executiu els missatges eren molt clars en els últims dies: la decisió estava presa. L’única cosa que faltava era posar-li data, finalment ha sigut hui.

Esteban va comparéixer la setmana passada en la comissió de secrets oficials pel cas Pegasus. Durant la seua intervenció va aportar les autoritzacions judicials per a espiar a una vintena de polítics independentistes, entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons fonts coneixedores del contingut de la reunió, la directora del CNI es va desvincular en la seua compareixença de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades pels grups independentistes.

La crisi oberta arran de conéixer-se l’espionatge amb Pegasus, un programa espia que, pel que sembla, només poden comprar els Estats, va motivar la suspensió de l’acte públic que estava previst celebrar amb motiu dels 20 anys del CNI.

Una jornada en la qual es volia donar a conéixer millor a la ciutadania aquest organisme, dependent del Ministeri de Defensa, i posar en valor la seua contribució a la seguretat nacional i a la defensa dels interessos d’Espanya en un intent d’oferir una imatge de “proximitat” i “transparència“, segons va assegurar la seua directora.

El Govern va nomenar a Esteban directora del CNI el 31 de gener de 2020. En aquells dies, ella ja estava de facto al capdavant d’aquest organisme clau per a la seguretat nacional, però només de manera interina. Va substituir al general Félix Sanz Roldán, del qual va ser mà dreta, quan aquest es va retirar el juliol de 2019, després de 10 anys de mandat. És la primera dona al capdavant dels serveis secrets espanyols en tota la seua història.

L’eixida d’Esteban obri la porta, segons la intenció de l’Executiu, al final de la crisi del cas Pegasus, una de les més greus d’una legislatura convulsa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.