El Govern d’Espanya destitueix a Paz Esteban com a directora del CNI

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha sigut destituïda després de la polèmica generada a conseqüència del ‘cas Pegasus’ i després de 39 anys de treball en els serveis d’intel·ligència, segons han informat fonts del Govern.

Des de la cúpula de l’Executiu els missatges eren molt clars en els últims dies: la decisió estava presa. L’única cosa que faltava era posar-li data, finalment ha sigut hui.

Esteban va comparéixer la setmana passada en la comissió de secrets oficials pel cas Pegasus. Durant la seua intervenció va aportar les autoritzacions judicials per a espiar a una vintena de polítics independentistes, entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons fonts coneixedores del contingut de la reunió, la directora del CNI es va desvincular en la seua compareixença de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades pels grups independentistes.

La crisi oberta arran de conéixer-se l’espionatge amb Pegasus, un programa espia que, pel que sembla, només poden comprar els Estats, va motivar la suspensió de l’acte públic que estava previst celebrar amb motiu dels 20 anys del CNI.

Una jornada en la qual es volia donar a conéixer millor a la ciutadania aquest organisme, dependent del Ministeri de Defensa, i posar en valor la seua contribució a la seguretat nacional i a la defensa dels interessos d’Espanya en un intent d’oferir una imatge de “proximitat” i “transparència“, segons va assegurar la seua directora.

El Govern va nomenar a Esteban directora del CNI el 31 de gener de 2020. En aquells dies, ella ja estava de facto al capdavant d’aquest organisme clau per a la seguretat nacional, però només de manera interina. Va substituir al general Félix Sanz Roldán, del qual va ser mà dreta, quan aquest es va retirar el juliol de 2019, després de 10 anys de mandat. És la primera dona al capdavant dels serveis secrets espanyols en tota la seua història.

L’eixida d’Esteban obri la porta, segons la intenció de l’Executiu, al final de la crisi del cas Pegasus, una de les més greus d’una legislatura convulsa.

Últimes notícies

Castelló llança la seua nova marca turística per a un model sense massificacions

L'Ajuntament de Castelló presenta la marca turística 'Castelló, viure l'autèntic' per a posicionar la ciutat com a destí mediterrani de qualitat, pròxim i allunyat de la massificació.

La jutgessa imposa a Ciutadans una fiança de 3.000 euros per a acusar en el cas de VPP d’Alacant

La magistrada de la Plaça 5 del Tribunal d'Instància d'Alacant imposa a Ciutadans una fiança de 3.000 euros per a personar-se com acusacion popular en la causa sobre les VPP de la Platja de Sant Joan.

Sindicats convoquen una vaga educativa en la Comunitat Valenciana el 31 de març

Els sindicats STEPV, CSIF, CCOO i UGT criden a una vaga educativa el 31 de març en la Comunitat Valenciana per a reclamar millores salarials i laborals i desbloquejar la negociació amb la Conselleria d'Educació.

Quatre anys de presó per vendre la casa del seu pare malalt i quedar-se amb tots els diners

L'Audiència Provincial d'Alacant condemna a quatre anys de presó a un home que va aprofitar la deterioració cognitiva del seu pare de 78 anys per a buidar els seus comptes i vendre la seua vivenda per 90.000 euros.

Ford Almussafes fixa deu dies d’atur al maig per l’ERTO Xarxa

Ford Almussafes detindrà la producció de vehicles huit dies i la de motors dos dies al maig dins de l'ERTO Xarxa, que afecta de manera rotativa a tota la plantilla.

Alacant reforça els controls per a adjudicar les noves vivendes públiques

L'Ajuntament d'Alacant actualitza per decret els criteris d'adjudicació i control de les vivendes de protecció pública, mentres l'oposició critica el model triat per a la promoció del carrer Ceuta.

Quasi 400.000 escolars valencians celebren el Dia de l’Esport amb jocs tradicionals

Prop de 400.000 alumnes de més de 1.100 centres de la Comunitat Valenciana van participar en el Dia de l’Esport, una jornada que recupera jocs tradicionals i fomenta l'activitat física a l'aire lliure.

Condemnats cinc membres de la secta de Vistabella per abusos sexuals a menors

L'Audiència de Castelló ha condemnat a penes d'entre 3,5 i 7 anys de presó a cinc membres d'una comunitat pseudoreligiosa de Vistabella del Maestrat per la seua implicació en abusos sexuals a menors comesos durant anys.