La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La jutgessa de Catarroja ha prorrogat sis mesos la instrucció penal de la DANA

La magistrada ha ampliat altres sis mesos la instrucció a partir del 30 d'abril per la complexitat del cas, amb testimonis i peritatges encara pendents i a l'espera de missatges clau.

L’ús intensiu de xarxes socials augmenta els símptomes depressius abans dels 16

Un estudi de la UMH conclou que l'ús intensiu de xarxes socials s'associa amb més símptomes depressius en menors de 16. El risc clau és l'ús problemàtic, no les hores.

Set ciutats s’alien per a un turisme urbà més sostenible i equilibrat

València, Madrid, Barcelona, Màlaga, Sevilla, Saragossa i Sant Sebastià cooperaran en una nova Xarxa de Destinacions Turístiques Urbanes. L'objectiu és avançar cap a un model sostenible que concilie els interessos de visitants i veïns.

Víctimes de la dana celebren que el TSJCV ha rebutjat investigar a Mazón i la causa seguix a Catarroja

Les associacions aplaudixen la rapidesa i unanimitat de la fallada, que retorna la causa al Jutjat 3 de Catarroja. Reclamen la fi de l'aforament de Mazón.

Martínez-Almeida afirma que només hi ha un partit que pot guanyar eleccions

L'alcalde de Madrid ha interpretat el resultat a Castella i Lleó com a prova que el PP és l'única alternativa capaç d'aglutinar majories socials. Ha demanat recuperar la centralitat i la convivència.

Catalá apel·la al respecte a la Justícia després del rebuig del TSJCV a investigar a Mazón

L'alcaldessa María José Catalá ha reiterat la seua respecte als procediments judicials després que el TSJCV descartara investigar a Carlos Mazón per la gestió de la DANA. José Luis Martínez Almeida ha evitat valorar la decisió i ha demanat deixar treballar als tribunals.

Pérez Llorca subratlla que la unanimitat del TSJCV sobre Mazón deixa les coses molt clares

El president ha valorat la decisió del TSJCV de no investigar a Carlos Mazón per la gestió de la dana. Ha subratllat la unanimitat i la rapidesa de la fallada.

La jutgessa de Catarroja prorroga sis mesos la instrucció penal de la DANA

La jutgessa ha acordat prorrogar sis mesos, des del 30 d'abril, la investigació per la DANA de 2024 per diligències pendents i la seua complexitat. El jutjat encara espera recuperar els missatges de WhatsApp de l'excap de gabinet de l'expresident Carlos Mazón