La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Diego Ventura imposa el seu mestratge a Castelló i tala una orella

Diego Ventura va destacar en la segona d'abonament de la Magdalena amb una actuació de tremp i domini que li va valdre una orella i una ovació. Rui Fernandes i Llija Vicens van marxar de buit davant un tancament noble però amb poca transmissió dels Espartars.

La Fiscalia sosté que Mazón no tenia competències en emergències i que no està provat que donara ordes

La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana afirma que la llei no atribuïx al president competències directes en protecció civil i que no hi ha proves d'ordes seues durant la dana. El comandament únic corresponia a Interior i només canviaria si apareixen noves evidències.

El nou centre de salut Rincón de Loix millora l’atenció a 20.000 persones i tindrà urgències 24 hores abans de l’estiu

El president Juanfran Pérez Llorca ha destacat l'accessibilitat i el reforç de servicis del nou centre, operatiu des del 2 de març després de 5,5 milions d'inversió. L'edifici suma més consultes, àrees específiques i preveu rehabilitació i urgències 24 hores abans de l'estiu.

Pérez Llorca destaca en els seus 100 dies la recuperació de la normalitat en la Generalitat

El president ha reivindicat que estos primers 100 dies han retornat la normalitat i l'estabilitat, amb més de la mitat dels seus compromisos ja en marxa.

Oliu confirma que Banc Sabadell ha eixit enfortit després de l’OPA fallida del BBVA

Josep Oliu ha assegurat que Banc Sabadell ha eixit enfortit després de l'OPA fallida del BBVA i ha fixat com a repte seguir el ritme de la innovació i la IA. També ha defés que la independència preserva la competència per a les pimes i ha reclamat simplificació reguladora a Europa.

Avís groc este dimarts per pluges de fins a 20 l/m² en una hora en la Comunitat Valenciana

Aemet ha establit el nivell groc per precipitacions intenses. Alacant, Castelló i València activen l'avís amb diferents franges i acumulats.

La Generalitat oferix suport a Benidorm per a complir la sentència de la serra Gelada

La Generalitat Valenciana ha oferit suport i ajuda a l'Ajuntament de Benidorm per a complir la sentència que li imposa 350 milions per la serra Gelada. El Consell ha garantit col·laboració per a executar la fallada i ha desvinculat a l'actual govern local de l'origen del conflicte

Catalá critica que Renfe no habilite autobusos des d’Albal durant la mascletà

L'alcaldessa de València ha enlletgit a Renfe que no preveja autobusos llançadora des d'Albal durant les hores de la mascletà. La Delegació del Govern defén la mesura per seguretat i l'atribuïx a instruccions municipals.