15.5 C
València
Dijous, 20 novembre, 2025

La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Últimes notícies

La Federació Veïnal demana responsabilitat política per a desbloquejar la zona de baixes emissions a València

La Federació d'Associacions de Veïns de València ha sol·licitat reunions d'urgència amb Alcaldia i l'oposició per a tancar un acord sobre la ZBE i evitar perdre 150 milions. L'entitat ha anomenat a la responsabilitat de tota la corporació davant l'imminent termini legal.

Calero renuncia a les excuses abans del derbi i crida a competir: ‘Si entres plorant, eixiràs igual’

El tècnic del Llevant va evitar queixes pel calendari i per la falta d'entrenaments dels seus internacionals i va apel·lar a la convicció per a trencar la mala ratxa davant el València. Va confirmar que Arriaga i Ryan estaran en principi disponibles i va demanar a l'afició no sentir-se inferior.

Els bombers forestals demanen a la Generalitat assumir la gestió directa del cos

Sis sindicats han exigit al Consell eliminar els encàrrecs als consorcis provincials i que la Generalitat gestione de manera directa als bombers forestals. Denuncien mala praxi, falta de mobilització i un ús abusiu d'hores extra.

Garay: ‘Tant de bo Lim es vaja del València pel bé del club’

Ezequiel Garay va carregar contra la gestió del València i va desitjar que Peter Lim abandone el club pel bé de l'entitat. Va reivindicar la seua etapa, va criticar decisions després de la seua lesió i va elogiar a Marcelino.

La UPV alerta de nous riscos d’avingudes a Torrent després de la DANA

Un informe de la UPV sobre els danys de la DANA a Torrent conclou que els sediments acumulats en diversos barrancs incrementen el risc de desbordaments. La reposició d'infraestructures es valora en 98 milions d'euros.

València ha retirat 140 m³ de residus de l’Albufera després de la DANA

L'Ajuntament ha retirat 140 m³ de residus de l'Albufera amb un pla d'ocupació després de la DANA i ha reforçat dunes i séquies amb plantacions. Compromís critica la gestió de la palla de l'arròs pel seu impacte en les aigües negres.

#QuieroCorredor suma obres hídriques i demana acords per a accelerar el Corredor Mediterrani

El moviment #QuieroCorredor va ampliar la seua agenda amb obres hídriques per a evitar noves danes i va cridar a acords d'Estat per a culminar el Corredor Mediterrani. En el seu últim gran acte, va advertir de la lentitud i de colls de botella com el túnel passant de València.

Catalá qualifica el franquisme com a etapa negra i demana mirar al futur

L'alcaldessa de València ha afirmat que el franquisme va tindre 'costats positius i negatius', però ha remarcat després que va ser 'una etapa negra' que cal superar. Ha defés el marc democràtic i ha demanat centrar-se en les necessitats actuals de la ciutat.