La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

La jutgessa rebutja considerar víctima de la dana a una voluntària que va al·legar lesions

La jutgessa que investiga la gestió de la dana descarta reconéixer com a víctima a una dona que va assegurar lesionar-se mentres col·laborava en tasques de neteja i repartiment de menjar després de les riuades.

Trenta protestes en la Comunitat Valenciana este cap de setmana contra la guerra a Orient Pròxim

La plataforma Parar la Guerra crida a participar en una trentena de concentracions en la Comunitat Valenciana i en mobilitzacions en 200 ciutats espanyoles per a exigir la fi de la guerra a Orient Pròxim i mantindre viu el focus sobre Gaza.

Condemnat a quatre anys de presó per agredir sexualment a la seua inquilina a Villena

L'Audiència d'Alacant condemna a quatre anys de presó a un home de 59 anys per agredir sexualment a una inquilina en una vivenda de la seua propietat a Villena i li imposa una indemnització de 20.000 euros.

Ford Europa reafirma el paper clau de la planta de València en la seua transformació de negoci

La presidència de Ford Europa destaca la factoria d'Almussafes com a peça central en la transformació del negoci en el continent, mentres UGT vincula este paper al futur llançament d'un nou model multienergia i a la progressiva eixida de l'ERTO Xarxa.

El excoordinador de l’AVSRE responsabilitza als Ajuntaments de vigilar els llits davant inundacions

El excoordinador de Medis naturals de l'AVSRE sosté davant la jutgessa que els alcaldes tenen la responsabilitat maxima en emergències i en la vigilància dels llits, mentres la Generalitat es limita a fer costat als municipis.

UGT defén la legalitat de la subrogació de personal de València Activa i altres entitats municipals

UGT Serveis Públics a l'Ajuntament de València recolza la legalitat dels processos de subrogació de personal a València Activa i altres entitats i critica el seu ús com a arma electoral.

Mónica Oltra es reafirma en una confluència d’esquerres a València per a desallotjar al PP i Vox

Mónica Oltra defén un pacte de confluència de les forces a l'esquerra del PSOE a València per a canviar l'actual govern de PP i Vox i centra el seu missatge en la defensa d'una vida digna i el dret a la vivenda.

El Síndic de Greuges rebutja l’informe de vulnerabilitat per a la regularització extraordinària

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana qüestiona l'exigència d'un informe de vulnerabilitat per a accedir a la regularització extraordinària d'immigrants i alerta que esta mesura agreuja el col·lapse dels servicis socials municipals.