11.3 C
València
Dimarts, 13 gener, 2026

La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.