La Diputació d’Alacant recupera a L’Orxa un dels castells més emblemàtics

El conjunt de Perputxent constitueix un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

La Diputació d’Alacant s’ha bolcat en el projecte d’estabilització i recuperació d’estructures del Castell de Perputxent, en el terme municipal de L’Orxa, amb una inversió este any de 400.000 euros, la major realitzada fins hui en una sola campanya d’actuacions.

El diputat d’Arquitectura, Juan Francisco Pérez Llorca, ha destacat el valor històric del conjunt que va ser construït durant la primera meitat del segle XIII i va passar a les mans de l’Ordre de Montesa l’abril de 1321, fa 700 anys.

“Els treballs de recerca, documentació i operacions de neteja i consolidació d’estructures es van iniciar en 2010, a través de l’Àrea d’Arquitectura i amb la col·laboració del MARQ, i estan encaminats a la museïtzació del complex fortificat, amb vista al seu ús com un dels emblemes patrimonials i turístics de la comarca del Comtat i de la província d’Alacant”, ha explicat el diputat.

Declarat Bé d’Interés Cultural en 1999, el castell de Perputxent ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i va ser propietat particular fins a 2009, quan ho va adquirir la Diputació per a la seua recuperació i valorada. Des de llavors fins ara s’han invertit en total 650.000 euros, al marge de la despesa de la seua adquisició i de les assistències tècniques prestades des de l’Àrea d’Arquitectura i el Museu Arqueològic.

En el seu interior es distingeixen quatre sectors: el constituït per un antemural defensiu, un altre recinte voltat, el corresponent a una albacara –que inclou un gran aljub- i el més occidental, a manera d’alcàsser, amb tres torres de plantes quadrangulars (una d’elles, la denominada de “les traces”, amb altura de llenços conservats de 20 metres).

La importància històrica del castell ha sigut exposada per nombrosos investigadors, i les seues restes constitueixen un gran potencial per a l’estudi de l’arquitectura medieval i les seues tècniques constructives, així com un excel·lent camp per a l’arqueologia.

En este sentit, els estudis confirmen que les restes més antigues corresponen al Ä«sn islàmic de Barbuyan, Borbuchen en llengua cristiana, del qual deriva el Perputxent actual.

Construït com a residència del llinatge del cabdill rebel conegut com al-Azraq, el castell es va convertir en una residència senyorial durant la segona meitat del segle XIII i fins a finals del segle XV en la fortalesa montesiana que defensava l’àrea meridional del Regne de València, controlant la Vall de Perputxent, una de les àrees més riques i productives gestionades per l’ordre militar.

Pérez Llorca ha supervisat esta setmana l’evolució de les actuacions al costat de l’alcalde de L’Orxa, Juan Pablo Pinar, el diputat comarcal, Javier Sendra, els regidors de la localitat Rosa Baldwin i Vicente Agud, el director de l’Àrea d’Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, i l’arqueòleg del MARQ, José Luis Menéndez.

Tal com ha explicat el diputat d’Arquitectura, “durant la campanya actual s’executaran obres d’urgència que vagen completant l’estabilització, consolidació i recuperació d’estructures amb estat de conservació altament degradat, o amb un cert risc de ruïna”.

Paral·lelament, es duran a terme les actuacions d’investigació arqueològica corresponents a la “Torre dels Encoixinats”, a la “Torre de les Portes” i en els sectors del pati de la zona “palatina” i de l’accés en “recolzada” a l’interior de la fortalesa.

Últimes notícies

Suspenen un desnonament a Alacant aplicant el nou decret d’habitatge

Un jutjat d’Alacant ha suspés fins al 2030 el desnonament d’una dona i els seus tres fills menors en aplicar el nou Reial decret 29/2026. Els serveis socials havien acreditat la situació de vulnerabilitat i la falta d’alternativa residencial.

Així són les exposicions pels 125 anys de l’Autoritat Portuària d’Alacant

L’Autoritat Portuària d’Alacant ha obert dues exposicions pel seu 125 aniversari, amb obres, documents i peces històriques sobre la trajectòria del port i la seua relació amb la ciutat i la província.

Sergio García es planteja tornar al PGA Tour i lluitar per la Ryder Cup

Sergio García estudia trencar definitivament amb LIV, no tanca la porta a tornar al PGA Tour i es marca com a objectiu jugar la pròxima Ryder Cup, almenys com a vicecapità.

Francis Mojica rep el Premi al Mèrit Científic d’Alimentaria FoodTech 2026

El microbiòleg de la Universitat d’Alacant Francis Mojica ha sigut distingit amb el Premi al Mèrit Científic d’Alimentaria FoodTech 2026, en la categoria de projecte científic, pel seu paper clau en el desenvolupament de la tecnologia CRISPR.

El PSPV proposa una declaració institucional per a reforçar l’autogovern i la diversitat el 9 d’Octubre

El PSPV-PSOE ha plantejat a tots els grups de Les Corts aprovar una declaració institucional pel 9 d’Octubre en defensa de l’autogovern valencià, la convivència i la diversitat, que exigix el suport unànime del Parlament.

Ángel Ayora reivindica que rebutjar LIV ha sigut ‘la decisió correcta’

El malagueny Ángel Ayora defensa que rebutjar l’oferta de LIV Golf ha sigut ‘la decisió correcta’ perquè el seu gran objectiu és jugar al PGA Tour i disputar la Ryder Cup amb Europa, i destaca el paper clau de Juan Carlos Ferrero en la seua preparació mental.

À Punt retrata Jaume I com l’influencer medieval que encara marca la memòria valenciana

À Punt ha produït el documental 'Jaume I, l’influencer medieval' per commemorar el 750 aniversari de la mort del rei i analitzar com va construir la seua imatge pública i el llegat que manté hui en la cultura i la memòria valenciana.

90.000 euros per a una nova exhumació en les fosses de Paterna

La Diputació de València ha concedit 90.000 euros a l’Agrupació de Famílies de Víctimes del Franquisme del quadre II del cementeri de Paterna per a finançar la quarta campanya d’excavació i exhumació, que podrà executar-se fins a setembre de 2027. Les actuacions han permés exhumar ja 30 víctimes i identificar noves possibles fosses comunes.