Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Diana Morant reivindica el seu doble paper de ministra i candidata a la Generalitat Valenciana

Diana Morant defén que el seu càrrec de ministra reforça, i no resta, la seua candidatura a la Generalitat Valenciana i reivindica que la seua prioritat és presidir el govern autonòmic.

Scariolo reivindica al Reial Madrid abans de la Final Four malgrat les baixes de Tavares i Len

Sergio Scariolo afronta la Final Four de l'Eurolliga a Atenes amb il·lusió i recalca que el Reial Madrid sempre competix, malgrat les importants baixes de Walter Tavares i Alex Len en el joc interior.

La ZAS de Russafa entra en vigor mentres València analitza el recurs de les discoteques

La Zona Acústicament Saturada de Russafa s'aplicarà des de demà amb límits a l'hostaleria, mentres l'Ajuntament estudia el recurs de les discoteques del carrer Tomasos.

Educació i sindicats encaren una tercera reunió clau en el sèptim dia de vaga docent

Educació i sindicats inicien la seua tercera reunió per a intentar un acord que pose fi a la vaga indefinida del professorat públic no universitari en la Comunitat Valenciana, que complix set dies.

Teatre Magnètic impulsa el pensament crític enfront de les pseudociències en el CCCC

El Centre del Carme presenta Teatre Magnètic, primera mostra a València de Pablo Helguera, que usa el mesmerisme per a qüestionar les pseudociències i reforçar el pensament crític.

La defensa de Pradas reforça davant el CGPJ la seua queixa per l’actuació de la jutgessa en la causa de la dana

La defensa de la exconsellera Salomé Pradas ha presentat un nou escrit al CGPJ en el qual denuncia la falta d'avanços en la seua queixa per la instrucció de la causa de la dana i amplia els seus retrets a la magistrada.

Els Arts anuncia quatre noves produccions d’òpera i consolida el seu equilibri econòmic per a 2026-2027

Els Arts estrenarà quatre noves produccions d'òpera en la temporada 2026-2027, amb títols com Carmen i Simon Boccanegra, i confirma un sòlid equilibri pressupostari.

La Comunitat Valenciana frega el 81% d’ocupació hotelera en la primera mitat de maig

L'ocupació hotelera mitjana en la Comunitat Valenciana va aconseguir el 80,8% en la primera quinzena de maig, 1,5 punts més que en 2025, amb València i Benidorm al capdavant i Castelló com el destí que més creix.