Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

La Venus de l’Almadrava es consolida com a nou símbol arqueològic d’Alacant

La troballa de la Venus de l'Almadrava, una escultura romana del segle I d. C. prop del jaciment de Lucentum, es presenta com un de les fites arqueològiques més rellevants d'Alacant i com a nou emblema de la ciutat.

Condemnat a 15 anys de presó per degollar a un home en un pont de València

Un jurat popular declara culpable a un home per degollar a un altre en un pont de València al juliol de 2024. L'Audiència Provincial li imposa 15 anys de presó i fortes indemnitzacions a la família de la víctima.

València llança una campanya per a frenar la sobrepoblació de coloms i recorda les multes per donar-los menjar

L'Ajuntament de València posa en marxa la campanya 'No alimentes el problema' per a demanar a la ciutadania que deixe de donar menjar als coloms i reduir la seua sobrepoblació, que ja ha començat a descendir.

Eder Sarabia anuncia entre llàgrimes que deixa la banqueta de l’Elx

Eder Sarabia comunica entre llàgrimes que no continuarà com a entrenador de l'Elx la pròxima temporada malgrat tindre contracte en vigor, després d'aconseguir un ascens i la permanència en Primera.

Una nova estratègia d’IA aconseguix acurtar fins a un 90% les ressonàncies cerebrals avançades

Dos investigadors de l'Institut de Neurociències han dissenyat una estratègia basada en intel·ligència artificial que acurta fins a un 90% el temps d'unes certes ressonàncies magnètiques cerebrals avançades, mantenint un alt nivell de precisió en les imatges.

Espanya s’enfronta a un episodi de calor extrema pròpia de la canícula estiuenca

Espanya encadena dies de calor excepcional per a maig, amb màximes per damunt de 34 graus, nits tropicals i rècords històrics de temperatura sense una clara data de finalització.

Nova marxa de docents recorre el centre de València i pressiona a Educació en plena vaga indefinida

Milers de docents tornen a manifestar-se pel centre de València fins a la Conselleria d'Educació en el tretzé dia de la vaga indefinida en l'ensenyança pública no universitària.

Es tanca el termini d’al·legacions a l’informe sobre el llop amb fort xoc entre ecologistes i autonomies

Finalitza el termini per a al·legar a l'informe sexennal sobre el llop ibèric amb un pols entre ecologistes, que demanen reforçar la seua protecció, i comunitats llobateres, que qüestionen la seua mal estat de conservació.