23.7 C
València
Dissabte, 18 octubre, 2025

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Llevant i Raig, dol igualat en el Ciutat per la primera victòria a casa

Llevant i Raig arriben empatats a 8 punts al Ciutat de València. Els granotas busquen el seu primer triomf com a locals i el Raig prolongar el seu impuls.

Morant exigix la dimissió del conseller de Sanitat pel caos de les mamografies

Morant reclama la dimissió del conseller Marciano Gómez pel caos en el programa de mamografies i per les retallades en Sanitat. Denúncia que en 2024 van quedar sense cita 90.000 dones i que Xàtiva-Ontinyent va ser l'àrea més afectada.

Sanitat suma 11.423 mamografies fins a octubre i reforça el cribratge del càncer de mama

Sanitat ha realitzat 11.423 mamografies més fins a octubre dins del programa de cribratge del càncer de mama. El pla es modernitza amb equips, doble lectura i IA.

El València visita al Lleida amb la confiança tocada i l’avís del seu triomf davant el Barça

El València Basket visita al Hiopos Lleida després de dos derrotes europees seguides i amb la lliçó de l'inesperat triomf ilerdenc en la pista del Barça molt present.

Corberán demana un pas avant al València abans de visitar a l’Alabés

El tècnic del València reclama compromís col·lectiu després de dos resultats decebedors i subratlla la necessitat de competir i saber patir en Mendizorroza.

Sarabia busca prolongar la ratxa a casa de l’Elx davant un Athletic rearmat

Eder Sarabia vol sostindre el bon moment de l'Elx en el Martínez Valero en un dol especial per a ell davant l'Athletic. El conjunt bilbaí arriba després de tallar la seua mala ratxa i recuperar efectius.

Morant proposa blindar servicis públics en zones despoblades i recuperar el Fons contra el Despoblament

Morant planteja una llei per a garantir servicis essencials en municipis en risc de despoblació i recuperar el Fons contra el Despoblament, amb més governança.

El Consell xifra en 67,46 milions l’estalvi per deduccions de salut i esport en la renda de 2024

Les deduccions autonòmiques per gastos de salut i pràctica esportiva han suposat 67,46 milions d'estalvi en la renda de 2024, un 50% més que l'any anterior. El Consell defén la seua política fiscal per a rendes mitjanes i avança noves deduccions vinculades a la música.