Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Deting a València el jove que buscaven per matar a colps el seu padrastre

La Policia Nacional ha detingut a València un jove de 23 anys, fugit des del 8 de setembre, acusat de matar a colps amb una mancuerna el seu padrastre al barri de Sant Isidre.

València reobri el Jardí del Túria excepte el tram del Palau de la Música

L'Ajuntament de València ha reobert el Jardí del Túria després del temporal, però manté tancat el tram del voltant del Palau de la Música per treballs de neteja i manteniment després del desbordament d'un col·lector.

Una empresa del Parc Científic d’Alacant crea una tecnologia per a blindar arxius 3D industrials

Curial, empresa vinculada al Parc Científic de la Universitat d’Alacant, ha desenvolupat una tecnologia pròpia que marca de forma indetectable cada arxiu 3D per a reforçar-ne la protecció i rastrejar possibles fugues en projectes industrials d’I+D+i.

Rescaten un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos

Bombers del Consorci Provincial de Castelló han rescatat un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos, i també han auxiliat un motorista accidentat en una pista forestal entre Adzaneta del Maestrat i Llucena.

Per què Aemet no activa l’avís roig per les últimes pluges a València

Aemet defensa que l’avís roig per pluges a València s’ha de limitar a episodis realment extraordinaris i que els llindars varien segons la freqüència d’estos fenòmens a cada territori.

Més de 3.200 llamps colpegen la Comunitat Valenciana en una vesprada de fortes tempestes

Les tempestes del 16 de setembre han deixat 3.258 llamps núvol-terra a la Comunitat Valenciana i fins a 113,6 l/m2 a L'Eliana, segons Meteorage i Avamet.

Condemnat a més de huit anys de presó per agredir sexualment la seua exparella a Cox

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a huit anys i mig de presó un home per agredir sexualment la seua exparella a Cox en 2022. La sentència imposa també 16 anys i mig d’allunyament, huit de llibertat vigilada i una indemnització de 10.120 euros.

Catalá es pregunta si l’alerta taronja hauria d’haver sigut roja per la intensitat de la pluja a València

María José Catalá ha posat en dubte si l’alerta taronja per les pluges a València hauria d’haver sigut roja i ha qüestionat la gestió de la CHJ i del Govern en el desallotjament de l’estadi d’Orriols.