Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

L’AVL rebutja la titlla tancada i manté el topònim València

El ple de l'AVL ha rebutjat la proposta municipal per a canviar l'accent de la ciutat i sosté la forma València. L'informe passa ara a la Generalitat.

Investiguen a un conductor per circular a 223 km/h en l’A-3 a València

La Guàrdia Civil investiga a un home de 61 anys sorprés a 223 km/h en l'A-3, a Venta del Moro. Va superar el límit en 103 km/h i afronta penes penals.

Pluges, pols en suspensió i descens de les màximes en l’últim dia de febrer en la Comunitat Valenciana

Febrer s'acomiada en la Comunitat Valenciana amb pols en suspensió en la mitat sud i pluges febles que s'estenen amb el pas de les hores. Les màximes baixen i el vent rola a nord-est.

Un sistema no invasiu mesura amb precisió les asimetries cranials en bebés i accelera el diagnòstic

Craniamed llança un programari que substituïx el craneómetro amb mesurament ràpid, precisa i exportable. Oferix els índexs CI i CVAI per a diagnòstic i seguiment.

Llevant 2-0 Alabés: Espí tomba a Sivera amb un doblet final i sosté la fe en la permanència

Un doblet de Carlos Espí en el 88 i 97 va decidir un dol que Sivera va sostindre quasi fins al final. Ryan va salvar al Llevant en la primera part i l'expulsió de Parada va canviar el guió.

Espí va tombar a Sivera amb un doblet i va mantindre visca l’esperança del Llevant

Un doblet de Carlos Espí en els minuts 88 i 97 va decidir el Llevant-Alabés després d'un pols de porters entre Ryan i Sivera. El Llevant va quedar amb 21 punts, a 4 de la salvació.

Espí derroca la muralla de Sivera amb un doblet i manté visca l’esperança del Llevant

Carlos Espí va firmar dos gols en el 88 i el 96 per a tombar a l'Alabés, amb deu des del 60. Sivera va sostindre als visitants i el Llevant va tallar la seua ratxa de cinc sense guanyar.

Castro i Coudet mantenen la base en el Llevant-Alabés

Els dos entrenadors a penes toquen els seus onces per al dol del divendres en el Ciutat de València: tornen Raghouber i Moreno; entren Pacheco i Aleñá.