Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

El València Basket celebra la Lliga Femenina i posposa més comiats després de les eixides de Fiebich i Fam

El València Basket festeja el seu quart títol de la Lliga Femenina Endesa en el Roig Arena amb homenatges a Leo Fiebich i Awa Fam, mentres evita anunciar més acomiadades malgrat els contractes que finalitzen el 30 de juny.

L’afició taronja plena el Roig Arena per a celebrar la primera Lliga Femenina Endesa a casa

El València Basket festeja amb prop d'un miler d'aficionats en el Roig Arena la seua primera Lliga Femenina Endesa aconseguida en el pavelló, en un acte marcat pels comiats i els agraïments.

L’afició taronja plena el Roig Arena per a festejar la primera Lliga Femenina Endesa

El València Basket femení va compartir amb prop d'un miler d'aficionats la celebració de la seua primera Lliga Femenina Endesa en el Roig Arena, en un acte marcat pels comiats i la música.

Camps celebra els congressos territorials del PP malgrat el retard en la Comunitat Valenciana

Francisco Camps valora la convocatòria dels congressos territorials del PP encara que el de la Comunitat Valenciana es retarde fins a tardor, i reclama igualtat de condicions internes per a la seua candidatura al PPCV.

Burgos reivindica tots els títols del València Basket femení i evita jerarquies

Rubén Burgos es resistix a considerar més important l'últim títol de la Lliga Femenina Endesa i demana no normalitzar els èxits continuats del València Basket femení.

Detingut a Alacant el líder d’un clan vinculat a la Camorra i buscat per Europol

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a Pietro Izzo, presumpte lider del clan Licciardi vinculat a la Camorra napolitana, reclamat per Itàlia per xantatge i extorsion.

Miguel Polo assenyala al Cecopi per la falta d’avisos en la dana de València

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, defén l'actuació de l'organisme durant la dana de València i responsabilitza al Cecopi per la lentitud en els avisos i la falta de planificació.

Jupol denuncia una brutal agressió a un policia nacional a València i reclama més protecció

Jupol denuncia una brutal agressió patida per un policia nacional a València i alerta de l'augment de la violència contra els agents, reclamant més protecció i reconeixement com a professió de risc.