Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Ejemplo de shortcode con estilo
L'alzheimer, la causa més comuna de demència i provoca una deterioració progressiva i irreversible de la memòria

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Quatre detinguts per huit robatoris de coure en parcs eòlics de Castelló

La Guàrdia Civil ha detingut quatre hòmens per la presumpta relació amb huit robatoris de cable de coure en parcs eòlics de Castelló. Els danys s’acosten als 420.000 euros.

Un sustrato de posidonia mejora el sabor y el aroma del tomate

La Universidad de Alicante ha creado un sustrato agrícola con restos de posidonia que mejora el sabor y el aroma del tomate. El método evita aditivos químicos y se fabrica en cinco días.

Detenen a Elx un fugitiu neerlandés per una estafa d’1,3 milions

Un home de 71 anys ha sigut detingut a Elx per una estafa de més d’1,3 milions d’euros i el blanqueig de prop de 890.000 euros. Els fets investigats van ocórrer entre 2007 i 2014.

La Generalitat destina 6,7 milions al cinema sense filtres de contingut

La Generalitat ha destinat 6,7 milions d’euros a ficció, documentals i animació, sense requisits específics sobre el contingut. També hi ha 395.000 euros per a documentals de tradicions vives, pendents de resolució.

Els hotels valencians apugen un 7 % els preus al setembre

Els preus hotelers a la Comunitat Valenciana han augmentat un 7 % en setembre, per damunt del 6,7 % registrat a Espanya. Les pernoctacions al territori han superat els 3,3 milions durant els nou primers mesos de 2026.

La reconstrucció de la dana suma prop de 10.000 milions d’euros

Zulima Pérez destaca que l’Estat ha invertit prop de 10.000 milions d’euros des de la dana de 2024. A Aldaia, l’obra del barranc de la Saleta suma 150 milions.

Castellar-L’Oliveral recupera el 90 % després de la dana de 2024

Dos anys després de les inundacions d’octubre de 2024, Sol Verdeguer calcula que Castellar-L’Oliveral està recuperat al 90 %. El poble ha millorat infraestructures i reforçat l’atenció emocional.

Jorge Suárez deixarà Emergències i dirigirà Planificació de l’AVSRE

El subdirector general d’Emergències deixarà el càrrec a petició pròpia i ocuparà la nova Subdirecció de Planificació de l’AVSRE. Ha declarat tres vegades com a testimoni en la causa penal sobre la gestió de la dana.