Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Exhibició del València Basket contra el Joventut i a un pas de la final de l’ACB

El València Basket ha derrotat l’Asisa Joventut per 90-76 al Roig Arena, posa el 2-0 en la semifinal de la Lliga Endesa i es queda a un triomf de la final.

Controlat l’incendi forestal de Serra i reobert el trànsit marítim al Port de Sagunt

L’incendi declarat este divendres a Serra s’ha estabilitzat cap a les 20.00 hores després d’una evolució positiva, fet que ha permés retirar els dos mitjans aeris del MITECO i reobrir el trànsit marítim al Port de Sagunt.

LIFE Intemares impulsa que quasi una quarta part de la mar espanyola estiga protegida

El projecte europeu LIFE Intemares ha ajudat a passar del 8 % al 22,5 % d’àrea marina protegida a Espanya des de 2017 i ha permés declarar 12 nous espais marins de la Red Natura 2000.

Set mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Serra

Set mitjans aeris i nombroses unitats terrestres treballen en l’extinció d’un incendi forestal declarat esta vesprada al terme municipal de Serra, prop de la carretera CC-3341.

El professorat manté la pressió: STEPV i UGT veuen insuficients les mesures de la Generalitat

STEPV i UGT asseguren que la vaga indefinida del professorat valencià ha funcionat, però adverteixen que la mobilització continuarà perquè consideren insuficients les mesures anunciades per la Generalitat.

La Audiencia obliga la jutgessa a mantindre la transcripció de les declaracions del cas DANA

La Audiencia de València ha donat la raó a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i ha ordenat a la jutgessa instructora del cas DANA que no interrompisca la transcripció de les declaracions a partir del 30 de juny de 2026. La decisió deixa sense efecte l’ordre inicial del jutjat de Catarroja, que preveia aturar este treball arran del cessament de quatre funcionàries assignades a la causa.

Paiporta afronta la renovació total del clavegueram amb 90 milions després de la DANA

Paiporta preveu reconstruir 22,46 quilometres de clavegueram en quatre anys amb una inversio de mes de 90 milions, en una actuacio considerada sense precedents a Espanya després de la DANA de 2024.

Colón estrena reforma este dilluns amb el nou segell urbà Valentia

La reurbanització del carrer Colón de València comença dilluns 15 de juny com a primera obra del Pla Valentia, amb cinc mesos de treballs, més espai per a vianants i un nou segell identitari al paviment.