Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Centenars de persones ixen al carrer a València contra el negoci de la vivenda

Centenars de persones es manifesten este dissabte pel centre de València per a denunciar l especulació immobiliària, el model turístic descontrolat i la pèrdua d identitat dels barris, i per a reclamar vivenda digna i lloguers assequibles.

El Barça atropella el Nava a Alacant (27-38) i es planta en una nova final de Copa

El Barça guanya amb autoritat el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal de la Copa del Rei d’handbol a Alacant i es classifica per a una nova final, en un partit que va dominar sense necessitat d’exhibir la seua millor versió.

Es cancel·la el Festival de Les Arts de València després de les queixes pel so

El Festival de Les Arts no continua este dissabte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València després de les nombroses queixes per falta de so i de la negativa de l'Ajuntament i la direcció del recinte a permetre l'obertura. L'organització anuncia devolucions i lamenta no haver pogut tindre una reunió amb l'Alcaldia per buscar alternatives.

El Nou Mestalla completa l’anell de compressió i els 50 pilars de la coberta

L’estadi Nou Mestalla ja ha instal·lat l’anell de compressió i els 50 pilars d’acer que sostindran la gran coberta, un pas clau de cara a la seua inauguració prevista per a l’estiu de 2027.

Iñigo Pérez reforça la tradició del Villarreal per la banqueta espanyola

L’arribada d’Iñigo Pérez al Villarreal allarga la històrica aposta del club per tècnics espanyols: en 26 temporades a Primera només Manuel Pellegrini ha sigut estranger. El basc signa per tres temporades i s’afegix a una nòmina d’entrenadors clau en l’evolució del club groguet.

Pérez Llorca acudix a la recepció dels reis per la visita del Papa León XIV

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, acudix al Palau Reial a la recepció oferida pels reis Felipe VI i Letizia amb motiu de la primera intervenció oficial del Papa León XIV a Espanya.

Buxadé presenta Vox en València com el nexe de les forces patriotes europees

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé assegura en una cimera a València que el seu partit torna a ser el punt d’unió de les forces patriòtiques europees i carrega contra la immigració massiva i el Pacte Verd.

Educació defensa que la seua última oferta supera en 1.000 milions les demandes dels sindicats

La Conselleria d'Educació assegura que el seu pla de 3.386 milions en quatre anys per a l'ensenyament públic millora en 1.000 milions les exigències inicials dels sindicats i reclama posar fi a la vaga indefinida del professorat.