15.5 C
València
Dijous, 20 novembre, 2025

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

La Federació Veïnal demana responsabilitat política per a desbloquejar la zona de baixes emissions a València

La Federació d'Associacions de Veïns de València ha sol·licitat reunions d'urgència amb Alcaldia i l'oposició per a tancar un acord sobre la ZBE i evitar perdre 150 milions. L'entitat ha anomenat a la responsabilitat de tota la corporació davant l'imminent termini legal.

Calero renuncia a les excuses abans del derbi i crida a competir: ‘Si entres plorant, eixiràs igual’

El tècnic del Llevant va evitar queixes pel calendari i per la falta d'entrenaments dels seus internacionals i va apel·lar a la convicció per a trencar la mala ratxa davant el València. Va confirmar que Arriaga i Ryan estaran en principi disponibles i va demanar a l'afició no sentir-se inferior.

Els bombers forestals demanen a la Generalitat assumir la gestió directa del cos

Sis sindicats han exigit al Consell eliminar els encàrrecs als consorcis provincials i que la Generalitat gestione de manera directa als bombers forestals. Denuncien mala praxi, falta de mobilització i un ús abusiu d'hores extra.

Garay: ‘Tant de bo Lim es vaja del València pel bé del club’

Ezequiel Garay va carregar contra la gestió del València i va desitjar que Peter Lim abandone el club pel bé de l'entitat. Va reivindicar la seua etapa, va criticar decisions després de la seua lesió i va elogiar a Marcelino.

La UPV alerta de nous riscos d’avingudes a Torrent després de la DANA

Un informe de la UPV sobre els danys de la DANA a Torrent conclou que els sediments acumulats en diversos barrancs incrementen el risc de desbordaments. La reposició d'infraestructures es valora en 98 milions d'euros.

València ha retirat 140 m³ de residus de l’Albufera després de la DANA

L'Ajuntament ha retirat 140 m³ de residus de l'Albufera amb un pla d'ocupació després de la DANA i ha reforçat dunes i séquies amb plantacions. Compromís critica la gestió de la palla de l'arròs pel seu impacte en les aigües negres.

#QuieroCorredor suma obres hídriques i demana acords per a accelerar el Corredor Mediterrani

El moviment #QuieroCorredor va ampliar la seua agenda amb obres hídriques per a evitar noves danes i va cridar a acords d'Estat per a culminar el Corredor Mediterrani. En el seu últim gran acte, va advertir de la lentitud i de colls de botella com el túnel passant de València.

Catalá qualifica el franquisme com a etapa negra i demana mirar al futur

L'alcaldessa de València ha afirmat que el franquisme va tindre 'costats positius i negatius', però ha remarcat després que va ser 'una etapa negra' que cal superar. Ha defés el marc democràtic i ha demanat centrar-se en les necessitats actuals de la ciutat.