Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Ruixats, tronades i calor intensa a l’interior de la Comunitat este dijous

La jornada d’este dijous arriba amb cel poc nuvolós, però amb ruixats i tronades probables a l’interior i temperatures màximes en ascens, especialment en zones interiors i prelitorals. Divendres es mantindrà l’ambient calorós i la inestabilitat a l’interior de València i Alacant.

La Malva-rosa s’atura per a viure l’eclipsi total de sol

Milers de persones han convertit la platja de la Malva-rosa en un amfiteatre a cel obert per a seguir l’eclipsi solar total, en un ambient de silenci, emoció i festa que s’ha estés fins a Alboraia i Port Saplaya.

El Valencia Basket incorpora l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit

El Valencia Basket ha tancat l’arribada de l’alero finés Elias Valtonen amb un contracte no garantit per una campanya, ampliable fins a la temporada 2026-27 si es ratifica.

Una errada de Rivero castiga la unitat B del València contra el Terol

El València CF ha caigut 0-1 davant el CD Teruel en un amistós a Paterna, amb un equip ple de canterans, per una eixida en fals de Cristian Rivero.

Un incendi arrasa 34 vehicles a Peníscola i deixa diversos ferits

Un incendi iniciat en un cotxe a Peníscola ha acabat calcinant 34 vehicles i ha provocat diversos ferits, mentres els bombers han evitat que el foc afectara vivendes pròximes.

Un incendi originat en un cotxe mobilitza tres aeronaus a Peníscola

Tres mitjans aeris i diversos efectius terrestres combaten un incendi declarat en una zona d’interfície urbana-forestal de Peníscola, originat en un vehicle i que ha afectat altres cotxes i vegetació pròxima. El municipi és un dels nou punts oficials d’observació de l’eclipsi solar programat per a esta vesprada a la Comunitat Valenciana.

Mario Kempes tornarà a Mestalla al setembre per a celebrar 50 anys de la seua arribada

Mario Alberto Kempes ha anunciat que viatjarà a València els dies 25 i 26 de setembre per a celebrar els 50 anys de la seua arribada a Mestalla i ha agraït de nou l’afecte de l’afició, de la qual assegura que continua sent ‘hincha’.

Izpisúa reivindica envellir amb salut i no només allargar la vida

El científic Juan Carlos Izpisúa ha defensat a Benidorm que la recerca sobre envelliment ha de prioritzar viure millor, no només viure més anys. L’Ajuntament li ha entregat la Distinció Europa per la seua trajectòria en biologia regenerativa i medicina avançada.