11.3 C
València
Dimarts, 18 novembre, 2025

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Sara Sorribes torna amb una sòlida victòria després de set mesos d’aturada

La castellonenca va tornar amb un 6-2 i 6-3 davant Gabriela Ce en el WTA 125 de Pujol després d'una aturada de més de set mesos per salut mental. Jugarà octaus el dimecres.

Tempestes de curta duració deixen 11,6 l/m² en una hora a Vilamarxant (València)

La Comunitat Valenciana registra tempestes breus i intenses amb abundant aparell elèctric i moviment de nord a sud. Vilamarxant suma 11,6 l/m² en una hora

Merino retrau al Govern reduir el CPFF a un instrument al seu servici

Ruth Merino ha criticat que el CPFF s'haja centrat en objectius d'estabilitat i no en la reforma del sistema de finançament. Ha exigit un fons transitori i claredat sobre el extraFLA per a evitar que la Comunitat Valenciana seguisca en desavantatge.

Mazón lamenta després de la seua compareixença en el Congrés: ‘M’hauria agradat poder parlar més i millor’

El president en funcions ha assenyalat que li hauria agradat parlar més i millor després de quasi quatre hores de preguntes en la comissió que investiga la DANA. Ha defés que va actuar amb la informació disponible i ha acusat la Confederació Hidrològica del Xúquer d'avisar tard.

València Basket celebrarà la seua junta d’accionistes en el Roig Arena l’11 de desembre

El club va convocar la junta per a l'11 de desembre en el Roig Arena, on presentarà els comptes d'un exercici marcat pel trasllat. En l'orde del dia figura la ratificació de contractes amb Licampa 1617.

El València presentarà un pressupost de 102,17 milions i no preveu ni beneficis ni pèrdues

El club presentarà el 17 de desembre un pressupost de 102,17 milions per a 2025-26 que preveu equilibri. El deute augmenta i cau l'ingrés per TV.

Morant acusa a Mazón de no prendre’s de debò la dana i qüestiona la renúncia a l’escorta

Diana Morant ha acusat a Carlos Mazón de no prendre's de debò la dana en renunciar a l'escorta i desconnectar-se. Sumar i PSOE han demanat responsabilitats.

La jutgessa de la DANA a València incorpora gravacions del Cecopi i cita a la directora general de la Secretaria del Gabinet del President

La investigació sobre la gestió de la DANA a València incorpora les gravacions del 29 d'octubre en el Cecopi i cita com a testimoni a Pilar Montes. La jutgessa emet sis actuacions, desestima recursos i demana dades sobre dos defuncions per a decidir si són víctimes.