11.9 C
València
Dimecres, 25 febrer, 2026

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Tres menors de 14 i 15 anys detinguts per la presumpta violació d’una menor de 16 a València

La Policia ha detingut a tres menors de 14 i 15 anys per la presumpta violació d'una jove de 16 a València. Queden en llibertat vigilada i s'investiga la difusió d'imatges.

Tres menors de 14 i 15 anys han sigut detinguts per la violació d’una altra menor a València

Tres adolescents de 14 i 15 anys han sigut detinguts a València per la presumpta violació d'una menor de 16 anys. També han sigut investigats per difondre imatges de l'atac, i en els fets figura un altre menor de 13 anys, inimputable.

Cel buidat i descens de les màximes este dimecres en la Comunitat Valenciana

Este dimecres s'espera cel buidat o amb pocs núvols en la Comunitat Valenciana, amb mínimes quasi sense canvis i màximes en descens. El vent rolará a este al migdia i el dijous es mantindrà l'estabilitat, amb boira i maror en trams del litoral.

Els bombers de València superen 1.100 servicis per vent en menys de dos mesos

El Consorci ha atés 1.110 actuacions per ratxes i objectes desplaçats en un període molt curt, quasi el triple de la mitjana anual. La cadena de huit borrasques ha forçat reforços operatius.

Rescatats quinze migrants d’una pastera a cinc quilòmetres de la costa alacantina

Salvament Marítim ha rescatat a quinze hòmens que viatjaven en una pastera a uns cinc quilòmetres d'Arenals del Sol. Van arribar al port d'Alacant i van ser atesos per Creu Roja.

Una bandera ucraïnesa de 100 metres recorre Alacant en el quart aniversari de la guerra

Una bandera d'Ucraïna de 100 metres ha encapçalat una marxa pacífica a Alacant, amb lectura de manifest i lemes contra l'oblit. La província concentra el 17% de la diàspora a Espanya.

La Generalitat amplia al 20% l’aval de vivenda i eleva a 30 milions el programa de l’IVF

El Consell reforça el programa de l'IVF fins a 30 milions i eleva l'aval al 20% perquè jóvens de 18 a 45 anys accedisquen a finançament del 100% en la seua primera vivenda. La nova convocatòria amplia el preu màxim a 311.000 € i flexibilitza l'edat en municipis afectats per la dana.

La jutgessa de la DANA centra en les víctimes 60 de les 109 pàgines del seu escrit contra Mazón

La instructora remet al TSJCV una exposició raonada sobre la gestió de la DANA i dedica 60 de 109 pàgines a relatar pel seu nom a 230 víctimes. Enlletgix les 'informacions falses' que van sumar morts inexistents i assenyala que un altre cas en estudi podria elevar el balanç a 231.