10.3 C
València
Dissabte, 17 gener, 2026

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

82-79: la defensa del Fenerbahçe frena al València malgrat el arreón final

El Fenerbahçe es va imposar 82-79 gràcies al seu defensa de canvis, que va col·lapsar al València. Jean Montero va forçar un final atapeït, però els tirs per a empatar no van entrar

Fenerbahçe 82-79 València: la defensa turca apaga la reacció final

Fenerbahçe es va imposar 82-79 a Istanbul gràcies a una defensa de canvis que va desactivar al València. Jean Montero va forçar un final igualat, però va faltar el triple.

La Diputació finança un nou trinquet a Bétera i la reforma del de la Pobla de Vallbona

La Diputació de València ha activat obres en dos trinquets amb 400.000 euros per a Bétera i 300.000 per a la Pobla de Vallbona dins del Pla de Trinquets. El pla suma huit milions per a modernitzar instal·lacions de pilota i atraure noves generacions.

Castelló inaugura la Supercopa d’Espanya femenina amb el Madrid-Atleti a les 19.15 i VAR a demanda

Castelló va presentar la fase final de la Supercopa femenina: Madrid-Atleti el dimarts i Barça-Athletic el dimecres, amb final el dissabte en Castalia. L'RFEF ha confirmat el retard de 15 minuts del primer dol i l'ús del FVS, un VAR a petició dels entrenadors.

Pérez destaca la seguretat com a motor per a atraure visitants a la província d’Alacant

Toni Pérez ha defés en l'I Fòrum Policia Local i Turisme que la seguretat impulsa l'elecció d'Alacant com a destí. Ha posat en valor a la Policia Local com a primer contacte del visitant.

112 Euskadi va saber d’almenys dos víctimes a les 21.05 del 29-O i va registrar 32 crides per la DANA a València

El 112 del País Basc va atendre 32 peticions d'auxili vinculades a les riuades en el sud de València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 i va tindre constància d'almenys #dos morts a les 21.05 del 29-O. La cronologia va ser remesa al Jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de l'emergència.

Els Arts estrena Eugenio Oneguin amb la mirada introspectiva de Laurent Pelly

El Palau de les Arts estrenarà el 20 de gener Eugenio Oneguin de Txaikovski amb posada en escena introspectiva de Laurent Pelly i batuta de Timur Zangiev. El títol torna al repertori del coliseu quinze anys després amb un repartiment internacional i activitats paral·leles.

Gómez supedita la jornada de 35 hores en Sanitat al que acorde la Taula General

El conseller ha reiterat que Sanitat activarà la reducció quan la Taula General la fixe i ha defés un Estatut Marc 'nou i modern' amb criteris homogenis.