11.4 C
València
Dimarts, 16 desembre, 2025

Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Rosalía Major, presidenta substituta del consell d’À Punt després de l’eixida de Vicente Ordaz

El consell d'administració d'À Punt ha designat a Rosalía Major com a presidenta substituta després de la marxa de Vicente Ordaz. La reunió va aprovar a més un conveni amb la UPV i va ratificar el servici de seguretat.

Mor la pantera Mamba del Bioparc València per insuficiència renal als 20 anys

La femella de lleopard negre vivia en Bioparc València des de 2008 i formava part d'un grup internacional de conservació. Després d'una deterioració irreversible, es va decidir l'eutanàsia.

Ruixats moderats amb episodis forts i persistents a Castelló este dimarts

La Comunitat Valenciana afrontarà un dimarts de cels molt nuvolosos i ruixats moderats, amb el risc d'episodis forts i persistents a Castelló. Les temperatures baixaran i el vent serà variable, amb E/NE en el litoral.

El Vila-real aprova els seus comptes i un pressupost rècord de 215 milions d’euros

El club va aprovar els comptes de l'últim curs amb un saldo positiu pròxim als 14 milions i va presentar un pressupost rècord de 215.234.000 euros per a 2025-26.

El València Basket-Casademont Zaragoza ajornat es jugarà el 30 de desembre a les 16h

El dol de la jornada 11 de la Lliga Femenina Endesa entre València Basket i Casademont Zaragoza, ajornat per l'alerta meteorològica, es disputarà el 30 de desembre a les 16h en el Roig Arena. Les entrades servixen per a la nova data, amb reembossament disponible i nova venda des del dimarts.

Pradilla: la clau serà imposar el nostre ritme davant Olympiacos

L'ala-pivot de València Basket, Jaime Pradilla, va assenyalar abans del dol a Grècia que imposar el ritme propi i controlar el rebot serà determinant davant Olympiacos.

L’exsecretari de Presidència de Mazón mostra el seu llistat de crides del dia de la DANA

Cayetano García Ramírez ha exhibit la seua factura telefònica en la comissió del Congrés amb trucades i missatges del dia de la riuada. Diversos grups han qüestionat la gestió i els avisos.

Igualtat eleva a 47 les víctimes de violència masclista en 2025 després de confirmar dos assassinats

Igualtat ha confirmat els assassinats d'una dona a Catarroja i una altra a Riudecanyes, amb el que les víctimes mortals en 2025 ascendixen a 47 i a 1.342 des de 2003.