Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Mallorca i València es frenen a Son Moix amb un empat que fa gust de poc

Mallorca i València van empatar 1-1 a Son Moix, en un dol directe per la permanència on els locals van desaprofitar diverses ocasions clares i van acabar cedint un punt que no satisfà a cap.

Carlos Corberán lamenta el criteri arbitral pel possible penal a Gayà al Mallorca-València

Carlos Corberán considera que l'acció sobre Gayà en l'última jugada del Mallorca-València deixa un criteri arbitral confús, encara que destaca el punt reeixit per la resiliència de l'equip.

El València Basket se cita amb el Panathinaikos en els quarts de l’Eurolliga

El València Basket, segon en la fase regular de l'Eurolliga, s'enfrontarà al Panathinaikos en una sèrie al millor de cinc partits amb avantatge de camp en el Roig Arena.

Pepelu reivindica el valor de l’empat del València a Mallorca

Pepelu subratlla la importància de l'empat del València davant el Mallorca en plena lluita per la permanència i admet errors defensius després del descans i a pilota parada.

Mallorca i València es frenen a Son Moix amb un empat que no alleuja el descens

Mallorca i València empaten a Son Moix amb gols de Samu Costa i Sadiq en un partit gris que deixa als dos equips sense l'impuls que necessitaven en la lluita per la permanència.

Desallotjat un edifici de cinc plantes a Torrevieja per l’incendi d’una vivenda

Un incendi en una vivenda del carrer Verge del Colom ha obligat a desallotjar per complet un edifici de cinc plantes a Torrevieja, sense que consten ferits.

Fem profetes a John Lennon i a Bob Dylan

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla sobre que la pau mundial continua sent una utopia perquè darrere de les guerres manen els interessos materials i de poder

Empat sense gols entre Mallorca i València al descans

Mallorca i València aconseguixen el descans amb 0-0 en un partit igualat i sense ocasions clares, marcat per la primerenca lesió de Thierry Rendall.