Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Últimes notícies

Crida per a trobar familiars de represaliats soterrats a Bétera i Sant Pere de Ribes

La Diputació de València demana col·laboració ciutadana per localitzar familiars d’onze víctimes de la Guerra Civil soterrades a Bétera i Sant Pere de Ribes i poder així identificar-ne els restes.

Els rodatges deixen més de 4.000 pernoctacions en hotels d’Alacant en mig any

Els rodatges de pel·lícules, sèries, documentals i anuncis han generat 4.107 pernoctacions en hotels de quatre i cinc estrelles d’Alacant entre gener i juny de 2026, impulsats per grans produccions internacionals com ‘Enredados’ i ‘People of the book’. Alicante Film Office veu perspectives “prometedores” per al que resta d’any i destaca també l’impacte en promoció turística i formació de talent local.

L’aigua de Gàtova torna a ser apta per a beure després de l’incendi de Sogorb

El Centre de Salut Pública de València ha confirmat que l’aigua de l’aixeta de Gàtova torna a ser apta per al consum, després de diversos dies de restriccions arran de l’incendi forestal de Sogorb.

Quatre mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Pina de Montalgrao

Quatre mitjans aeris i diversos efectius terrestres treballen este dimecres en l’extinció d’un incendi forestal declarat a Pina de Montalgrao, a la província de Castelló, segons el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

L’altra volta a les aules a València, o per què hi ha professionals que comencen setembre amb un MBA

Descobreix com els MBA estan transformant professionals experimentats a València en aquest inici de curs escolar.

Detinguts tres jóvens de 20 anys per una agressió sexual a una xica en una vivenda de Gandia

La Policia Nacional ha detingut tres jóvens de 20 anys després d’una agressió sexual a una xica, presumptament menor, en una vivenda de Gandia. Un d’ells està investigat com a autor material i els altres dos per omissió del deure de socors.

El ponent tornarà este dijous al litoral de València amb fins a 36 graus

Aemet ha activat per a este dijous l’avís groc per calor a tot el litoral de la província de València, on es poden assolir fins a 36 graus per l’entrada de vent de ponent. L’avís estarà vigent entre les 12 i les 20 hores amb una probabilitat estimada entre el 40 % i el 70 %.

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.