Un escàner pot diagnosticar l’alzheimer precoç amb un 98% de fiabilitat

Un equip d’investigadors britànics ha demostrat l’eficàcia per al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer d’una nova tècnica que combina una només imatge obtinguda amb un escàner cerebral al costat d’un sistema d’aprenentatge automàtic. Aquesta nova tècnica ha sigut ja provada en més de 400 pacients al Regne Unit i ha aconseguit detectar l’alzheimer en el 98% dels casos.

La investigació utilitza tecnologia d’aprenentatge automàtic per a observar les característiques estructurals del cervell, fins i tot en regions que no s’havien associat prèviament amb l’Alzheimer.
Encara que la malaltia d’Alzheimer no té cura, obtindre un diagnòstic ràpid en una fase primerenca ajuda als pacients. Els permet accedir a ajuda i suport, rebre tractament per a controlar els seus símptomes i planificar el futur.

Poder identificar amb precisió als pacients en una fase primerenca de la malaltia també ajudarà els investigadors a comprendre els canvis cerebrals que la desencadenen i a donar suport al desenvolupament i els assajos de nous tractaments.

L’estudi, publicat en la revista ‘Nature’, revela com la combinació d’una tecnologia com la ressonància magnètica, una tecnologia creada fa tres dècades, és potenciada amb la Intel·ligència Artificial per a detectar l’alzheimer, la causa més comuna de demència a tot el món que es caracteritza per una deterioració cognitiva progressiva i atròfia cerebral.

Els investigadors van dividir el cervell humà en 115 regions i van crear un catàleg de 660 característiques diferents relatives a la grandària, la forma o la textura de cada part. Una vegada fet això, van entrenar a l’algorisme per a reconéixer la presència o no d’alzheimer en els 420 pacients analitzats amb una precisió que no tenen els biomarcadors usats actualment per al diagnòstic de l’alzheimer.

En l’actualitat, s’utilitzen una sèrie de proves per a diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, entre elles proves cognitives i de memòria i escàners cerebrals. Els escàners serveixen per a comprovar si hi ha depòsits de proteïnes en el cervell i si l’hipocamp, la zona del cervell vinculada a la memòria, s’ha encongit.

Totes aquestes proves poden portar diverses setmanes, tant per a organitzar-les com per a processar-les.
El nou mètode només requereix una d’elles: una ressonància magnètica del cervell realitzada en una màquina estàndard d’1,5 Tesla, que sol trobar-se en la majoria dels hospitals.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer.

A continuació, van entrenar l’algorisme perquè identificara on els canvis en aquestes característiques podien predir amb exactitud l’existència de la malaltia d’Alzheimer.

Utilitzant dades de la Iniciativa de Neuroimagen de la Malaltia d’Alzheimer, l’equip va provar el seu mètode amb escàners cerebrals de 420 pacients amb Alzheimer en fase inicial i avançada, controls sans i pacients amb altres afeccions neurològiques, com la demència frontotemporal i la malaltia de Parkinson. També ho van provar amb dades de més de 80 pacients sotmesos a proves de diagnòstic d’Alzheimer en l’Imperial College Healthcare NHS Trust.

Van comprovar que, en el 98% dels casos, el sistema d’aprenentatge automàtic basat en la ressonància magnètica podia predir amb exactitud si el pacient tenia o no la malaltia d’Alzheimer. També va ser capaç de distingir entre l’alzheimer en fase inicial i en fase avançada amb una precisió bastant alta, en el 79% dels pacients.

El nou sistema va detectar canvis en zones del cervell que fins ara no s’havien associat a la malaltia d’Alzheimer, com el cerebel (la part del cervell que coordina i regula l’activitat física) i el diencèfal ventral (vinculat als sentits, la vista i l’oïda). Això obri noves vies d’investigació en aquestes àrees i la seua relació amb la malaltia d’Alzheimer.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El xofer de Mazón s’acull a la seua declaració judicial i evita respondre en la comissió del Congrés sobre la dana

El conductor de Carlos Mazón durant la dana de València es nega a respondre en la comissió del Congrés i es limita a remetre les seues explicacions a la declaració que ja va prestar davant el jutjat de Catarroja.

Bernabé defén les obres en Rodalia malgrat els problemes puntuals en la C2

Pilar Bernabé reivindica la inversió en Rodalia i admet incidències com el caos en la línia C2, que atribuïx a les obres per a millorar la xarxa ferroviària.

Ampli desfasament en el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana

Sanitat situa el seguiment de la vaga de metges en la Comunitat Valenciana en el 7,43%, mentres que el sindicat CESMCV l'eleva fins al 90%, amb fortes diferències per províncies i condicionades pels servicis mínims.

Boies marines que convertixen dades del Mediterrani en art digital viu

El projecte Coneixement flotant transforma en temps real les dades de boies marines enfront d'Oropesa en art digital i escultures que conviden a reflexionar sobre el patrimoni natural i els anomenats temps liquidos.

Justícia i Fiscalia pacten 200 noves places de fiscals, 20 per a la Comunitat Valenciana

El Ministeri de Justícia i la Fiscalia General de l'Estat acorden el repartiment territorial de 200 noves places de fiscal. La Comunitat Valenciana suma 20 llocs i Madrid, Catalunya i Andalusia concentren el major reforç percentual i en números absoluts.

El Llevant es juga la permanència davant tres rivals europeus i dos finals en el Ciutat

El Llevant tancarà la temporada amb tres eixides davant equips en lluita per Europa i dos dols directes a casa que poden decidir la permanència en LaLiga.

El València es juga la salvació davant quatre equips del top 10 en un maig decisiu

El València encara un mes de maig clau per la permanència amb cinc partits, quatre d'ells davant rivals situats entre els deu primers de LaLiga. El marge amb el descens és de només cinc punts.

Bernabé acusa a Abascal i Feijóo de recolzar teories ultres sobre immigració

Pilar Bernabé critica que la prioritat nacional de PP i Vox trenca el consens construït a Espanya i els acusa de recolzar teories ultres sobre immigració que ja no donen suport a altres líders europeus.