Europa investigarà a ETA per crims de lesa humanitat

Fins a l’últim moment, en la fase d’esmenes, el PSOE va evitar donar suport a les investigacions per crims contra ETA per delictes de lesa humanitat. Però finalment, hui, en la votació final del dictamen de l’Eurocambra, ha rectificat i ha donat suport a aquestes investigacions.

Des de les files socialistes es defensava que la legislació només recull delictes de lesa humanitat des de 2004 pel que no es podia actuar abans d’aqueixa època contra ETA, però finalment s’ha sumat a la majoria. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat l’informe amb 27 vots a favor, tres en contra i tres abstencions.

L’informe de la comissió, que va visitar Espanya per a conéixer per què hi havia més de 370 crims d’ETA sense resoldre, no sols avala les investigacions sobre delictes de lesa humanitat d’ETA sinó que «suggereix» també al Govern que aplique beneficis penitenciaris als etarres que col·laboren amb la Justícia en l’esclariment dels assassinats són resoldre i que s’actue per a evitar els ongi etorris per a defensar a les víctimes del terrorisme.

En una sèrie de missatges en Twitter, l’eurodiputada socialista Cristina Maestre, autora de l’esmena, ha indicat que va ser precisament durant la missió de l’Eurocambra a Espanya quan alts representants de l’Audiència Nacional i de la Fiscalia van explicar als eurodiputats que «no poden aplicar lesa humanitat a crims anteriors a 2004, que és quan va entrar en vigor«.


Maestre ha defensat que tots els grups parlamentaris han treballat en l’informe sobre els crims sense esclarir d’ETA i ha denunciat la «manipulació de l’extrema dreta«. «A més de causar dolor i indignació, promouen la divisió dels demòcrates que lluitem per la pau i l’aconseguim«, ha assenyalat.

El text aprovat finalment apunta que cal «suggerir a les institucions competents que esgoten les possibilitats interpretatives del Dret penal, inclòs el possible reconeixement dels crims terroristes d’ETA com a crims contra la humanitat, fins i tot abans de 2004, per la qual cosa es considera que no estan subjectes a prescripció ni amnistia. Cal recordar que ja s’han presentat diverses iniciatives de modificació del Codi Penal perquè el principi de legalitat s’interprete d’acord amb el Dret internacional«.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.