Europa investigarà a ETA per crims de lesa humanitat

Fins a l’últim moment, en la fase d’esmenes, el PSOE va evitar donar suport a les investigacions per crims contra ETA per delictes de lesa humanitat. Però finalment, hui, en la votació final del dictamen de l’Eurocambra, ha rectificat i ha donat suport a aquestes investigacions.

Des de les files socialistes es defensava que la legislació només recull delictes de lesa humanitat des de 2004 pel que no es podia actuar abans d’aqueixa època contra ETA, però finalment s’ha sumat a la majoria. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha aprovat l’informe amb 27 vots a favor, tres en contra i tres abstencions.

L’informe de la comissió, que va visitar Espanya per a conéixer per què hi havia més de 370 crims d’ETA sense resoldre, no sols avala les investigacions sobre delictes de lesa humanitat d’ETA sinó que “suggereix” també al Govern que aplique beneficis penitenciaris als etarres que col·laboren amb la Justícia en l’esclariment dels assassinats són resoldre i que s’actue per a evitar els ongi etorris per a defensar a les víctimes del terrorisme.

En una sèrie de missatges en Twitter, l’eurodiputada socialista Cristina Maestre, autora de l’esmena, ha indicat que va ser precisament durant la missió de l’Eurocambra a Espanya quan alts representants de l’Audiència Nacional i de la Fiscalia van explicar als eurodiputats que “no poden aplicar lesa humanitat a crims anteriors a 2004, que és quan va entrar en vigor“.


Maestre ha defensat que tots els grups parlamentaris han treballat en l’informe sobre els crims sense esclarir d’ETA i ha denunciat la “manipulació de l’extrema dreta“. “A més de causar dolor i indignació, promouen la divisió dels demòcrates que lluitem per la pau i l’aconseguim“, ha assenyalat.

El text aprovat finalment apunta que cal “suggerir a les institucions competents que esgoten les possibilitats interpretatives del Dret penal, inclòs el possible reconeixement dels crims terroristes d’ETA com a crims contra la humanitat, fins i tot abans de 2004, per la qual cosa es considera que no estan subjectes a prescripció ni amnistia. Cal recordar que ja s’han presentat diverses iniciatives de modificació del Codi Penal perquè el principi de legalitat s’interprete d’acord amb el Dret internacional“.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.