El Govern ha demanat a l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) la llicència urbanística per a iniciar els treballs que permeten localitzar, identificar i sepultar dignament a combatents de la Guerra Civil, en la seua majoria republicans enterrats en el Valle de los Caídos contra la seua voluntat.
L'eixida del dictador, Francisco Franco, l'octubre de 2019, saldava un deute pendent, però queden més. Segons el cens del Ministeri de Justícia, hi ha 33.833 persones enterrades en les set capelles i criptes de la Basílica de la Santa Cruz, més de 12.000 d'elles sense identificar.
Són combatents nacionals i republicans, portats allí entre 1959 i 1983 des de fosses i cementeris de tota Espanya per a emplenar -en molts casos sense permís ni informació a les famílies- el faraònic monument ordenat alçar a major glòria del règim.
Comença un procés molt complex en el tècnic i en l'emocional, pel qual una setantena de famílies esperen trobar les restes dels seus i donar-los sepultura i afecte en pau.
El Govern comptarà amb 665.000 euros pressupostats pel Ministeri de Presidència, que és el que té les competències en matèria de memòria històrica, per a dur a terme els treballs.
Des del trasllat de les restes de Franco, moltes famílies de les persones que són allí enterrades estan esperant perquè s'exhumen les restes i s'identifiquen.
El més trist, és que els supervivents i la seua gent estan morint, i sense respostes ni reparacions. El seu desig és descansar un dia al costat del seu pare i la seua mare, al seu poble.
“Estem entre el molt difícil i l'impossible”, explica Francisco Etxeberria, prestigiós antropòleg forense i assessor de la Secretaria de Memòria Democràtica, al capdavant dels treballs d'exhumació. “El que es va fer al Valle no té precedents en la història de l'antropologia forense, no hi ha un equip en el món que s'haja enfrontat a més de 30.000 esquelets, alguns d'ells barrejats, per a tractar de rescatar a entre 50 i 60 persones”, afig.
El primer que cal fer a garantir la seguretat i salubritat del procés, en els últims anys s'ha endreçat i assegurat part de la zona. Ara, com diu l'ordre per a alliberar els diners, cal fer obres per a l'“accés i fiançament” del pas als diferents nivells de la cripta, la retirada de tancaments o estris que bloquegen el pas i la instal·lació de llums.
El que es trobaran els experts una vegada que accedisquen a les criptes és un repte colossal. Equips de fins a 15 persones, entre antropòlegs, forenses i personal de funeràries altament especialitzats entraran a zones actualment tapiades, només vistes amb les sondes i càmeres de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Les restes es troben en caixes, diversos cossos en cadascuna d'elles, amb referències del lloc des del qual s'enviaven que seran claus per a la localització dels reclamats. El problema és que hi ha filtracions d'aigua que han desfet la fusta de pi en estes dècades i molts ossos s'han acabat mesclant.
“Amb el màxim respecte”, emfatitza Etxeberria, afrontaran eixa “muralla de caixes” i tocarà anar desplaçant-les una a una per a veure la seua procedència, però si no és la que es busca, “no hi ha per què obrir-la”, assegura. In situ, es prendran mostres, però d'allí no es traurà ni un os fins que es facen les comparacions d'ADN en l'Institut Nacional de Toxicologia i hi haja coincidència amb les mostres aportades ja per la majoria de familiars, un procés molt avançat. Si arriba eixe anhelat moment, el personal de les funeràries entrarà en joc.
Per a ells hi ha ja dissenyat un pla especial de riscos laborals. Si les caixes no han aguantat la humitat i hi ha restes mesclades, hi ha ja buscada una sala en la basílica per a procedir a la separació.
Les famílies, aprofundeix l'expert, seran les primeres a ser informades dels avanços de les investigacions i s'està veient com permetre que, sense interferir, puguen estar en el recinte en algun moment. Elles són el “nucli” del procés i el seu paper, opina, ha de ser “actiu” ara que freguen el seu anhel.
Presidència remarca que les famílies, si això ocorre, tindran absolutament tota la documentació sobre el procés. “La informació sana” és una màxima que es repeteix molt en el moviment memorialista.
Les exhumacions s'emmarquen en el pla de l'Executiu PSOE-Unides Podem de “resignificar el Valle de los Caídos perquè deixe de ser un mausoleu d'homenatge a un dictador". La idea del departament que comanda la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, és convertir-lo en un cementeri civil protegit per Patrimoni, en el qual les “30.000 víctimes dels dos bancs tinguen pau i respecte”, sense pertorbacions i per a tots.
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!