Un error en una fàbrica obliga a destruir 15 milions de vacunes de Janssen

La farmacèutica Johnson & Johnson haurà de retardar l’enviament de la seua vacuna contra la Covid-19 a les autoritats estatunidenques per culpa d’un error en la planta de producció que té a Baltimore, on, precisament, s’elabora el fàrmac. Esta errada, de fet, obligarà a destruir 15 milions de dosis de la vacuna de Janssen

Este error de producció alterarà la posada en marxa del fàrmac, que tot just havia rebut l’autorització i encara no s’havia distribuït. En la planta citada de Baltimore s’hi fabrica alhora la polèmica vacuna d’AstraZeneca i l’error s’ha produït combinant, de fet, accidentalment, els ingredients d’esta amb la de Johnson & Johnson. Cal dir, però, que el problema no afecta les dosis de la vacuna que s’està produint als Països Baixos.

 

L’OMS critica el lent ritme de vacunació a Europa

En paral·lel, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat d’«inacceptable» la lentitud del ritme de vacunació contra la Covid-19 a Europa, per la qual cosa ha incidit en la importància d’accelerar la immunització de la població a causa de l’augment del nombre de casos. En un comunicat, l’OMS ha recordat que la setmana passada es va registrar un increment de positius per coronavirus en la majoria dels països europeus, amb 1,6 milions de nous casos i prop de 24.000 morts.

 

«Fa només cinc setmanes, el nombre de nous casos a Europa havia baixat a menys d’un milió a la setmana, però ara la situació és més preocupant del que hem vist en diversos mesos», ha lamentat la directora regional d’Emergències de l’OMS per a Europa, Dorit Nitzan.

 

A més, l’OMS ha subratllat que la variant britànica del virus ja és la predominant a Europa, detectada ja en 50 països de la regió, per la qual cosa seran necessàries accions addicionals per a controlar-la, ja que és més transmissible. Així mateix, ha alertat dels riscos associats a un augment de la mobilitat i les reunions amb l’arribada de la Setmana Santa.

L’organització ha assegurat que els contagis han augmentat en tots els grups d’edat menys en els majors de 80 anys, per la qual cosa l’impacte de la vacunació ja s’està notant, pel fet que a Europa les persones majors van ser les primeres que van rebre la immunització.

 

Per això, es calcula que s’ha salvat la vida de més de 6.000 persones majors de 70 anys des que es va començar la vacunació, segons dades de Public Health England.

«Les vacunes presenten la nostra millor manera de sortir d’esta pandèmia. No sols funcionen, també són eficaços per a prevenir infeccions. No obstant això, el desplegament d’estes és inacceptablement lent. I mentre la cobertura continue sent baixa, hem d’aplicar les mateixes mesures socials i de salut pública que hem aplicat en el passat», ha subratllat el director regional de l’OMS per a Europa, Henri P. Kluge.

Per a ell, és necessari augmentar la fabricació de vacunes, reduir les barreres per a l’administració de les mateixes i utilitzar tots els vials que hi ha disponibles per a accelerar la immunització de la població europea. Segons els seus càlculs, només un 10% de la població europea ha rebut una dosi de la vacuna i a penes un 4% ha completat la sèrie completa. «El risc que la vacunació en curs proporcione una falsa sensació de seguretat a les autoritats i a la població és considerable, i això comporta un perill», ha explicat Kluge.

«La probabilitat que ocórreguen noves variants preocupants augmenta amb la velocitat a la qual el virus es replica i es propaga, per la qual cosa és fonamental frenar la transmissió mitjançant accions bàsiques de control de malalties. I avui, a diferència de fa un any, tenim millors sistemes de prova i rastreig, un intercanvi d’informació més ràpid i sabem molt més sobre com cuidar als malalts greus», va dir Nitzan.

 

Les proves ampliades, l’aïllament, el rastreig de contactes, la quarantena i la seqüenciació genètica són les eines bàsiques de salut pública que han d’utilitzar-se i enfortir-se contínuament, subratlla l’OMS.

Últimes notícies

Braxton Key se’n va al Fenerbahce per dos anys després de descartar seguir al València Basket

L’ala-pivot nord-americà Braxton Key ha signat per dos temporades amb el Fenerbahce després de no acceptar l’oferta de renovació del València Basket, club del qual es declara aficionat de per vida.

Hugo Sotelo jugarà cedit al Llevant la temporada 2026-27

El Celta i el Llevant han tancat un principi dacord perquè Hugo Sotelo jugue cedit el curs 2026-27 al club valencià, pendent només de definir una possible opció de compra.

Quatre judicis a València per un intent d’homicidi entre germans, odi LGTBI, estafa i abusos policials

L’Audiència de València jutja la setmana que ve quatre casos greus: un intent d’homicidi entre germans per una herència, un delicte d’odi LGTBI, una presumpta estafa en un torneig de futbol i un cas d’abusos policials.

Pérez Llorca destaca el paper clau dels transportistes en el dia del seu patró

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha agraït als transportistes la seua aportació al 4 % del PIB valencià i als 56.000 llocs de treball que genera el sector, durant la festivitat de Sant Cristòfol organitzada per la FVET a València.

Confirmat a Alacant un cas de virus del Nil en un home de 53 anys ja donat d’alta

Sanitat ha confirmat un cas de virus del Nil en un home de 53 anys a la província d’Alacant, que ja ha rebut l’alta, i recorda les mesures per a evitar picadures de mosquit.

Milers de transportistes omplin València en honor a Sant Cristòfol

Uns mil transportistes amb tres-centes capçaleres tractors han recorregut València en la tradicional cabalgata de Sant Cristòfol, amb presència d’autoritats i de la Fallera Major.

Iniciativa-Compromís planta cara a qui criminalitza les baixes mèdiques i reivindica treball digne

Iniciativa-Compromís ha reivindicat el treball digne, la sanitat pública i els drets laborals davant de les paraules d’Alberto Núñez Feijóo sobre les baixes mèdiques, que qualifica de molt perilloses, i ha definit la seua estratègia política fins a les eleccions de 2027.

València guanyarà més de 700.000 m² de zones verdes amb els nous plans urbanístics

València preveu sumar més de 700.000 metres quadrats de zones verdes gràcies a nous plans urbanístics i a la reactivació de diversos PAI, que també impulsaran quasi 13.000 vivendes, 3.000 d’elles de protecció pública.