Un error en una fàbrica obliga a destruir 15 milions de vacunes de Janssen

La farmacèutica Johnson & Johnson haurà de retardar l’enviament de la seua vacuna contra la Covid-19 a les autoritats estatunidenques per culpa d’un error en la planta de producció que té a Baltimore, on, precisament, s’elabora el fàrmac. Esta errada, de fet, obligarà a destruir 15 milions de dosis de la vacuna de Janssen

Este error de producció alterarà la posada en marxa del fàrmac, que tot just havia rebut l’autorització i encara no s’havia distribuït. En la planta citada de Baltimore s’hi fabrica alhora la polèmica vacuna d’AstraZeneca i l’error s’ha produït combinant, de fet, accidentalment, els ingredients d’esta amb la de Johnson & Johnson. Cal dir, però, que el problema no afecta les dosis de la vacuna que s’està produint als Països Baixos.

 

L’OMS critica el lent ritme de vacunació a Europa

En paral·lel, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat d’«inacceptable» la lentitud del ritme de vacunació contra la Covid-19 a Europa, per la qual cosa ha incidit en la importància d’accelerar la immunització de la població a causa de l’augment del nombre de casos. En un comunicat, l’OMS ha recordat que la setmana passada es va registrar un increment de positius per coronavirus en la majoria dels països europeus, amb 1,6 milions de nous casos i prop de 24.000 morts.

 

«Fa només cinc setmanes, el nombre de nous casos a Europa havia baixat a menys d’un milió a la setmana, però ara la situació és més preocupant del que hem vist en diversos mesos», ha lamentat la directora regional d’Emergències de l’OMS per a Europa, Dorit Nitzan.

 

A més, l’OMS ha subratllat que la variant britànica del virus ja és la predominant a Europa, detectada ja en 50 països de la regió, per la qual cosa seran necessàries accions addicionals per a controlar-la, ja que és més transmissible. Així mateix, ha alertat dels riscos associats a un augment de la mobilitat i les reunions amb l’arribada de la Setmana Santa.

L’organització ha assegurat que els contagis han augmentat en tots els grups d’edat menys en els majors de 80 anys, per la qual cosa l’impacte de la vacunació ja s’està notant, pel fet que a Europa les persones majors van ser les primeres que van rebre la immunització.

 

Per això, es calcula que s’ha salvat la vida de més de 6.000 persones majors de 70 anys des que es va començar la vacunació, segons dades de Public Health England.

«Les vacunes presenten la nostra millor manera de sortir d’esta pandèmia. No sols funcionen, també són eficaços per a prevenir infeccions. No obstant això, el desplegament d’estes és inacceptablement lent. I mentre la cobertura continue sent baixa, hem d’aplicar les mateixes mesures socials i de salut pública que hem aplicat en el passat», ha subratllat el director regional de l’OMS per a Europa, Henri P. Kluge.

Per a ell, és necessari augmentar la fabricació de vacunes, reduir les barreres per a l’administració de les mateixes i utilitzar tots els vials que hi ha disponibles per a accelerar la immunització de la població europea. Segons els seus càlculs, només un 10% de la població europea ha rebut una dosi de la vacuna i a penes un 4% ha completat la sèrie completa. «El risc que la vacunació en curs proporcione una falsa sensació de seguretat a les autoritats i a la població és considerable, i això comporta un perill», ha explicat Kluge.

«La probabilitat que ocórreguen noves variants preocupants augmenta amb la velocitat a la qual el virus es replica i es propaga, per la qual cosa és fonamental frenar la transmissió mitjançant accions bàsiques de control de malalties. I avui, a diferència de fa un any, tenim millors sistemes de prova i rastreig, un intercanvi d’informació més ràpid i sabem molt més sobre com cuidar als malalts greus», va dir Nitzan.

 

Les proves ampliades, l’aïllament, el rastreig de contactes, la quarantena i la seqüenciació genètica són les eines bàsiques de salut pública que han d’utilitzar-se i enfortir-se contínuament, subratlla l’OMS.

Últimes notícies

El Defensor del Poble obri una investigació per l’actuació policial en una protesta docent a València

El Defensor del Poble ha sol·licitat a la Direcció General de la Policia un informe detallat i material audiovisual sobre l'actuació d'un agent que presumptament va agredir a una mestra durant una manifestació de docents a València.

El Govern responsabilitza a l’Ajuntament de València de gestionar l’acampada de docents

La Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana sosté que és l'Ajuntament de València qui ha d'autoritzar i, si és el cas, retirar l'acampada de docents en la plaça de la Verge, en el marc de la vaga indefinida iniciada l'11 de maig.

Callosa de Segura declara tres dies de dol per l’últim crim masclista

L'Ajuntament de Callosa de Segura ha decretat tres dies de dol oficial per l'últim crim masclista i ha cridat la ciutadania a guardar un minut de silenci davant el consistori.

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.