Un error en una fàbrica obliga a destruir 15 milions de vacunes de Janssen

La farmacèutica Johnson & Johnson haurà de retardar l’enviament de la seua vacuna contra la Covid-19 a les autoritats estatunidenques per culpa d’un error en la planta de producció que té a Baltimore, on, precisament, s’elabora el fàrmac. Esta errada, de fet, obligarà a destruir 15 milions de dosis de la vacuna de Janssen

Este error de producció alterarà la posada en marxa del fàrmac, que tot just havia rebut l’autorització i encara no s’havia distribuït. En la planta citada de Baltimore s’hi fabrica alhora la polèmica vacuna d’AstraZeneca i l’error s’ha produït combinant, de fet, accidentalment, els ingredients d’esta amb la de Johnson & Johnson. Cal dir, però, que el problema no afecta les dosis de la vacuna que s’està produint als Països Baixos.

 

L’OMS critica el lent ritme de vacunació a Europa

En paral·lel, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha qualificat d’«inacceptable» la lentitud del ritme de vacunació contra la Covid-19 a Europa, per la qual cosa ha incidit en la importància d’accelerar la immunització de la població a causa de l’augment del nombre de casos. En un comunicat, l’OMS ha recordat que la setmana passada es va registrar un increment de positius per coronavirus en la majoria dels països europeus, amb 1,6 milions de nous casos i prop de 24.000 morts.

 

«Fa només cinc setmanes, el nombre de nous casos a Europa havia baixat a menys d’un milió a la setmana, però ara la situació és més preocupant del que hem vist en diversos mesos», ha lamentat la directora regional d’Emergències de l’OMS per a Europa, Dorit Nitzan.

 

A més, l’OMS ha subratllat que la variant britànica del virus ja és la predominant a Europa, detectada ja en 50 països de la regió, per la qual cosa seran necessàries accions addicionals per a controlar-la, ja que és més transmissible. Així mateix, ha alertat dels riscos associats a un augment de la mobilitat i les reunions amb l’arribada de la Setmana Santa.

L’organització ha assegurat que els contagis han augmentat en tots els grups d’edat menys en els majors de 80 anys, per la qual cosa l’impacte de la vacunació ja s’està notant, pel fet que a Europa les persones majors van ser les primeres que van rebre la immunització.

 

Per això, es calcula que s’ha salvat la vida de més de 6.000 persones majors de 70 anys des que es va començar la vacunació, segons dades de Public Health England.

«Les vacunes presenten la nostra millor manera de sortir d’esta pandèmia. No sols funcionen, també són eficaços per a prevenir infeccions. No obstant això, el desplegament d’estes és inacceptablement lent. I mentre la cobertura continue sent baixa, hem d’aplicar les mateixes mesures socials i de salut pública que hem aplicat en el passat», ha subratllat el director regional de l’OMS per a Europa, Henri P. Kluge.

Per a ell, és necessari augmentar la fabricació de vacunes, reduir les barreres per a l’administració de les mateixes i utilitzar tots els vials que hi ha disponibles per a accelerar la immunització de la població europea. Segons els seus càlculs, només un 10% de la població europea ha rebut una dosi de la vacuna i a penes un 4% ha completat la sèrie completa. «El risc que la vacunació en curs proporcione una falsa sensació de seguretat a les autoritats i a la població és considerable, i això comporta un perill», ha explicat Kluge.

«La probabilitat que ocórreguen noves variants preocupants augmenta amb la velocitat a la qual el virus es replica i es propaga, per la qual cosa és fonamental frenar la transmissió mitjançant accions bàsiques de control de malalties. I avui, a diferència de fa un any, tenim millors sistemes de prova i rastreig, un intercanvi d’informació més ràpid i sabem molt més sobre com cuidar als malalts greus», va dir Nitzan.

 

Les proves ampliades, l’aïllament, el rastreig de contactes, la quarantena i la seqüenciació genètica són les eines bàsiques de salut pública que han d’utilitzar-se i enfortir-se contínuament, subratlla l’OMS.

Últimes notícies

Les Corts reclamen prorrogar la vida útil de la central nuclear de Cofrentes més enllà de 2030

El ple de Les Corts Valencianes aprova, amb el suport de PP i Vox, instar el Govern a ampliar la vida útil de la central nuclear de Cofrentes més enllà de 2030 i tomba totes les iniciatives de l'oposició.

L’oposició acusa a Pérez Llorca d’endollar a la seua parella i el PSPV exigix la seua dimissió

PSPV i Compromís acusen a Juanfran Pérez Llorca d'afavorir a la seua parella en la Diputació de València i els socialistes li reclamen que dimitisca i convoque eleccions, mentres el president defén la legalitat de la seua trajectòria funcionarial.

El PPCV denuncia un nou atac amb pintades a la seua seu regional a València

El PPCV denuncia un nou atac vandàlic amb pintades en la seua seu regional de València i l'atribuïx a sectors de l'independentisme català, al qual acusa de fomentar la confrontació.

Les reserves d’última hora disparen l’ocupació hotelera al 82% en la Setmana Santa valenciana

Les reserves d'última hora impulsen l'ocupació hotelera en la Comunitat Valenciana fins al 82,4% en els dies centrals de Setmana Santa, amb Benidorm, València i Peníscola al capdavant.

La CHJ encara la recta final de la reconstrucció del barranc de Poio després de la dana

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ultima la reconstrucció del barranc de Poio, danyat per la dana d'octubre de 2024, amb una inversió de 20 milions i noves defenses enfront d'inundacions.

Les Corts avalen el canvi legal que aplana l’arribada de quadres de Sorolla a València

Les Corts Valencianes han validat el decret llei que modifica la llei de Patrimoni cultural per a facilitar la seu a València de la Hispanic Society i l'arribada de 220 obres de Sorolla, en una votació dividida per blocs.

Detinguda a Torrent per empadronar il·legalment a estrangers a canvi de mil euros

Una dona de 33 anys ha sigut detinguda a Torrent acusada d'afavorir la immigració il·legal i falsificar contractes de lloguer i empadronaments a canvi de mil euros, a més de coaccionar a inquilins vulnerables.

Pérez Llorca investigarà el gasto de Camps i compara amb els 187.000 euros de Puig en 2025

Pérez Llorca es compromet a investigar a fons els 15.000 euros en combustible atribuïts a Camps i subratlla que el major gasto en 2025 correspon al expresident Ximo Puig, amb més de 187.000 euros.