A partir de l’any que ve, els empleats públics podran teletreballar més. La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha assegurat aquest dijous que el reial decret llei que regularà el teletreball dels funcionaris públics estarà llest per a ser implantat a partir del començament del pròxim any.
“Estem treballant amb les organitzacions sindicals per a fer possible que aqueixa norma es puga aprovar i que entre en vigor al gener del pròxim any”.
Fonts del Ministeri d’Hisenda asseguren que s’està treballant en la mateixa línia del pacte aconseguit a l’abril entre el Govern i els sindicats, que establia que els empleats públics podien treballar a distància de manera voluntària tres dies a la setmana.
Montero va assenyalar que l’objectiu d’aquest reial decret és compatibilitzar la garantia de prestació dels serveis a la ciutadania amb una major flexibilitat laboral i l’aposta pel territori interior. El que es pretén és incentivar que hi haja empleats públics en els llocs de residència a l’Espanya buidada sense que repercutisca la qualitat de la prestació del servei públic.
“Un important volum d’empleats públics ha de poder triar establir-se en el territori interior, en les zones despoblades, que són una prioritat del Govern”, ha insistit la ministra.
Fonts del Ministeri confirmen a ‘El Mundo’ que es desenvoluparà a partir dels principis bàsics que a l’abril va aconseguir Miquel Iceta amb els sindicats. I en aqueix text el que ja es va tancar és que «la modalitat general de teletreball, en còmput setmanal, consistirà en dos dies en modalitat presencial i tres en modalitat de teletreball«.
«El Reial decret respectarà aqueixos acords», subratllen en Funció Pública, de manera que els funcionaris i empleats públics podran teletreballar fins al 60% de la seua jornada laboral. Per a això, «l’Administració proporcionarà per al teletreball un equip informàtic amb targeta de dades i aplicacions, eines ofimàtiques i de ciberseguretat necessàries per a la seua activitat, així com formació».
El teletreball serà «voluntari i reversible, la seua utilització estarà supeditada al fet que es garantisca la prestació dels serveis i s’aplicarà als llocs de treball susceptibles de ser exercits per aquesta modalitat, prèvia sol·licitud i autorització«.
I «cada departament ministerial o organisme públic haurà de realitzar un estudi previ dels llocs que puguen ser exercits mitjançant teletreball, amb identificació d’objectius, avaluació del compliment, pla de seguiment i avaluació». Això és, no en tots els llocs de l’Administració General de l’Estat serà possible i la mesura no inclou als funcionaris autonòmics o locals, ja en aqueixos àmbits les competències no són de Funció Pública. Però és previsible que una vegada que el Ministeri aplique la norma, la resta d’àmbits imiten el model.
Experiència amb la covid-19
Aquesta iniciativa naix després de l’experiència amb la covid-19, durant la qual la quasi totalitat d’administracions públiques, almenys en algun moment, es va veure forçada a teletreballar.
De fet, durant la pandèmia els empleats de l’Administració General de l’Estat (AGE) podien exercir la seua activitat a distància fins a quatre dies a la setmana. Aquest pla estava dirigit especialment a aquells treballadors amb fills de fins a 14 anys o amb persones dependents al seu càrrec, i als qui patiren patologies considerades de risc.
L’Executiu està negociant amb els sindicats els detalls de la norma a partir del pacte tancat a l’abril amb l’anterior ministre d’Administracions Públiques, Miquel Iceta, que, permetia a més de 230.000 funcionaris públics treballar a distància de manera voluntària tres dies a la setmana.
L’acord garantia als teletrabajadores els mateixos drets dels seus companys de modalitat presencial, incloent-hi retribució, temps de treball, formació o carrera professional, a més del dret a la intimitat i a la desconnexió digital.
