El govern ho té clar: el nombre d’espanyols que estarà vacunat abans de setembre

 

Des de l’inici de la vacunació contra la Covid-19 al nostre país, les crítiques davant la insostenible lentitud del procés no han deixat d’augmentar. Malgrat això, i aprofitant les últimes novetats sobre el subministrament de dosi per part de les farmacèutiques, el ministeri de Sanitat ha reiterat estos dies que el seu objectiu és immunitzar al 70% de la població al setembre d’este 2021.

Un objectiu que avui dia sembla molt allunyat, però que la ministra Carolina Darias considera que està «a l’abast de la mà». Ara com ara, segons les dades oficials, únicament 2.797.015 espanyols han estat vacunats amb les dos dosis, que no arriba a representar ni el 6% de la població total del nostre país. Amb estes dades a la mà, els experts assenyalen que a la fi d’any, si seguim igual, costarà arribar al 30% d’immunitzats. 

 

El ritme de vacunació comença a agafar velocitat a Espanya

També és cert que, amb l’arribada d’este mes d’abril, la vacunació està començant a agafar ritme, amb l’arribada de més i més vials. «Esta arribada massiva de vacunes possiblement és indicatiu que ja es comence a normalitzar el ritme d’arribada de vacunes al nostre país i a la resta de països de la UE», ha assegurat a ‘El Mundo’ el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Amós García Rojas.

Ell mateix forma part de l’equip tècnic que assessora el govern en l’estratègia nacional de vacunació contra la Covid. En este sentit, Rojas reconeix que la situació actual no és la idònia, ja que fins ara hi ha hagut problemes principalment de lliurament de vacunes per part de les farmacèutiques: «Han arribat tard, a un ritme inferior al previst, al planificat, al programat i fins i tot al contractat en tota la Unió Europea», assegura.

Les autoritats mantenen l’objectiu del 70% de vacunats al setembre

Encara que estiga esta situació primaveral del procés de vacunació, la possibilitat de tindre 33 milions d’espanyols vacunats abans de tardor sembla encara molt remota. «Depén del fet que es complesquen els ritmes d’arribada d’immunitzacions i els contractes de la UE amb la indústria», Matisa Rojas, que també reconeix que no serà fàcil.

«Desconeixem si pot passar qualsevol succés que alentesca el ritme, per la qual cosa no podem definir un escenari», assegura, si bé insisteix que, si tot va bé, a l’estiu el volum de persones que ja estiguen vacunades «serà important».

Ara com ara, el ministeri de Sanitat ha destacat les arribades, estos dies, de noves dosis d’AstraZeneca i Pfizer al nostre país, i ha animat a les comunitats a administrar-les fins i tot per Setmana Santa. «Estem agafant velocitat de creuer. Cada dia anirem a més velocitat i a més rècord de vacunació», ha insistit Darias.

Pfizer, la farmacèutica que més vacunes ha enviat fins hui

La veritat és que fins al passat 31 de març, a Espanya s’havien administrat un total de 8.342.160 dosis de les vacunes de Moderna, Pfizer i AstraZeneca. Estes inoculacions representen un 86% de totes les dosis que han arribat al nostre país, que ascendien a la fi de març a un total de 9.589.995 dosi. Qui més ha complert ha estat Pfizer, amb 6.470.295 dosi, de les quals s’han injectat 6.236.534.

A continuació trobem AstraZeneca, que encara i els seus contratemps i lliuraments tardans ha enviat 2.175.700 vacunes, de les quals s’han administrat 1.639.662, i finalment Moderna, que ha lliurat tan sols 1.044.000 dosis, de les quals s’han administrat 475.959.

Val la pena afegir que els ulls estan ara mateix llocs en la vacuna de Janssen, que s’administra com una única dosi, i podria accelerar moltíssim més tot el procés. Les primeres dosis arribaran, molt probablement, a principis de maig.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La mare de Marta Calvo promet no parar fins a estendre la presó permanent revisable a l’ocultació d’un cadàver

Marisol Burón ha lamentat que el Congrés vaja a rebutjar la proposta per a castigar amb presó permanent revisable als assassins que oculten el cos i ha promés seguir fins a canviar el Codi Penal.

El Congrés rebutjarà ampliar la presó permanent revisable a assassins que oculten el cadàver

El PP va proposar estendre esta pena als qui facen desaparéixer el cos o no informen del parador i endurir-la per a reincidents; la majoria ja ha anunciat el seu rebuig. Vox i UPN van donar suport a la mesura; familiars de víctimes, com la mare de Marta Calvo, van reclamar canvis.

Milers de flors comencen a dibuixar el mantell de la Verge en una Ofrena fallera solejada

El primer dia de l'Ofrena de les Falles arranca amb milers de clavells que ja perfilen el mantell de la Verge dels Desemparats. Més de 72.200 rams i prop de 130.000 participants protagonitzen l'acte més emotiu de les festes.

Les mascletaes i els castells de Paiporta tornen al barranc de Poio després de la dana

Paiporta recupera les mascletaes i els castells en el barranc de Poio després de la dana de 2024. La CHJ avala la volta i el programa inclou la Nit del Foc i l'última mascletà.

El temps canvia des de demà en la Comunitat: més vent, baixen les màximes i possibles pluges

Este dimarts seguirà l'ambient estable, amb cels buidats i temperatures a l'alça. Des de demà s'espera més nuvolositat, descens de màximes, vent de nord-est en el litoral i alguna pluja al nord de Castelló.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. Monestir de Poblet i Na Jordana han completat el podi.

El València Basket renova a Nate Reuvers fins a 2028

El pivot ha ampliat el seu vincle per dos temporades més després de consolidar-se com a peça clau en l'equip. Els seus números en Eurolliga i acb sustenten l'aposta.

Futur esperançador per a la rosseta amb rècord de cries i recuperació d’aiguamolls

L'espècie més amenaçada d'Europa encadena rècords de parelles reproductores i cries gràcies a la restauració d'aiguamolls mediterranis. A Espanya passa de 33 femelles en 2019 a 172 a la fi de 2025, encara que seguix en risc.