La Guàrdia Civil eleva les comissions de la xarxa de Zaplana a 12,8 milions

 

La Guàrdia Civil creu que la suposada trama corrupta en la qual, pel que sembla, va participar l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre Eduardo Zaplana es va fer almenys amb 12,8 milions d'euros provinents de suposades comissions cobrades després del procés de privatització de les ITV valencianes.

 

Aquesta xifra es recull en un informe que la Guàrdia Civil va remetre al Jutjat d'Instrucció número 8 de València el mes de juny passat, en el marc del cas Erial, en el qual s'investiguen, entre altres, suposats delictes de suborn, prevaricació i malversació de cabals públics, i al qual ha tingut accés EFE.

 

"Vinculats directament o indirectament al grup personal conformat per Eduardo Zaplana, Joaquín Miguel Barceló, Francisco Grau o Fernando Belhot -encara que existeix participació d'altres persones amb un paper secundari- apareixen dues fonts principals de fons d'aparent origen il·lícit", segons els investigadors.

 

En aquest sentit esmenten les transferències emeses a la mercantil luxemburguesa Imison International des de l'espanyola Asedes Capital (Sedesa a l'inrevés, una signatura controlada pels nebots de l'exdirector general de la Policia, exvicepresident del Govern valencià i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino), per import de 6,4 milions d'euros.

 

D'altra banda, també es refereixen als ingressos efectuats -principalment en efectiu- en un compte numerat radicat al Principat d'Andorra "aparentment titulada" per Joaquín Barceló, per un import aproximat també de 6,4 milions d'euros.

 

Part d'aquests fons, segons la Guàrdia Civil, estarien controlats actualment per l'advocat uruguaià Fernando Belhot, bé a través de les mercantils uruguaianes Misnely i Disfey, bé a través de la societat panamenya Vansley International.

 

Per a això, "hauria intervingut en diferents operatives societàries o bancàries, entre les quals principalment es troba la dissolució d'Imison International en favor de les societats uruguaianes o, d'altra banda, una sèrie de traspassos de fons, molts dels quals presenten la característica d'haver-se produït a través de disposicions i imposicions d'efectiu i no mitjançant transferències directes, la qual cosa podria ser indicatiu de la intencionalitat i finalitat d'aquestes".

 

"Dins d'aquestes operatives destaca l'aparent instrumentalització de determinades mercantils radicades a Panamà, entre les quals es trobarien les mercantils Plaza Fountains, Puncak Services i Adua", que la Guàrdia Civil atribueix al supòsit testaferro de Zaplana Joaquín Barceló.

 

Els investigadors del cas Erial creuen que part dels suborns pagats per la família Cotino a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i els seus col·laboradors van anar a parar a dues societats de Luxemburg (Imison Internacional i Fenix Investments) en una operació accionarial realitzada pels nebots de l'exdirector general de la Policia i expresident de les Corts, que van transferir 6,4 i 2,18 milions d'euros.

 

Aquests pagaments van ser efectuats, sempre segons el relat dels investigadors, durant els anys 2005 i 2006 pel grup dels Cotino (Sedesa) utilitzant part dels beneficis obtinguts en la societat concessionària de les ITV.

 

En el procés de privatització, les ITV valencianes van ser dividides en cinc lots, el primer dels quals es va adjudicar a Sedesa (vinculada a la família Cotino), el segon a Lubasa i Bancaixa, el tercer a Aigües de València, el quart a Atecsa i el cinquè a Pavasal i Mayve.

 

Aquestes empreses es van convertir en adjudicatàries d'un servei que contemplava que les segones inspeccions, fins aleshores gratuïtes, tindrien un cost del 75%, al que es van sumar beneficis no recollits en el plec, com l'actualització de les tarifes a l'IPC de 2001 a 2009.

 

Posteriorment, el Govern valencià va introduir mitjançant un decret proves noves, com la sonometria (només obligatòria en la Comunitat Valenciana) o la de gasos contaminants, que van suposar que les ITV passaren de costar de mitjana 18,47 euros a 46,59 euros en 2009.

 

D'aquesta forma, en 1997 es van adjudicar unes ITV que entre 2000 i 2003 van augmentar les seues tarifes de 18 a 46 euros, després del que en 2004 les adjudicatàries van vendre les seues participacions, emportant-se uns beneficis "milionaris", ja que, per exemple, el lot d'Atecsa es va adjudicar per 8 milions i es va vendre per 47,9 milions d'euros, segons consta en un contracte privat que va fer públic recentment Compromís.