16 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Els impostos que Pedro Sánchez vol pujar, al descobert

 

Pedro Sánchez, el president del govern, ha anunciat este dijous que preveu apujar els impostos per a fer front a la crisi econòmica que ha deixat el coronavirus en Espanya. Segons ha avançat Sánchez sobre el seu pla de «justícia fiscal», incrementarà la recaptació en els trams més alts de l’IRPF i augmentarà l’impost de societats a grans empreses.

 

L’objectiu, segons ha manifestat, és «reforçar l’estat de benestar» i homologar la fiscalitat en Espanya a la mitjana europea, que se situa set punts per damunt.

 

El pla del govern sobre la pujada d’impostos

El president no ha aclarit si el seu govern compta amb socis preferents per a poder tirar endavant els pròxims pressupostos generals de l’Estat, però sí que ha remarcat que Espanya té per davant dos fronts en matèria econòmica: d’una banda, el fons de recuperació europeu, i d’altra, l’aprovació d’una «reforma fiscal» per al país.

 

Segons ha declarat en l’entrevista, celebrada enMoncloa i concedida a Antonio García Ferreras i ‘Al Rojo Vivo’, Espanya se situa set punts per damunt de la mitjana europea pel que fa a recaptació d’impostos, pel que ha defensat la «justícia fiscal com una ferramenta per a poder fer més fort l’estat de benestar».

 

A demés, ha negat que hi haja baixades en les pensions i ha aclarit que serà justament «al contrari». Ha afegit que està totalment descartat congelar o baixar els sous dels funcionaris.

 

Per a poder arribar a pujar els sous, mesura que també ha defensat la formació d’Unides Podem, el govern incrementarà la recaptació en els trams més alts de l’IRPF i augmentarà l’impost de societats a les grans empreses.

 

La relació de govern amb altres partits

Sánchez també ha tingut paraules per als altres partits. En clau PP,  Sánchez ha lamentat que el partit haja usat el número de morts «d’una manera molt desafortunada». «Ens ha dolgut, i molt», deia en referència al fet que el PP s’haja atribuït el dol per les víctimes delCovid-19 en Espanya. A demés, també ha dit que el PP «s’ho ha de fer mirar», ja que en Brussel·les haurien deixat vore que en Espanya no s’està duent a terme un govern legítim.

 

Millors paraules ha tingut de cara a altres partits nacionals, com Ciutadans o Unides Podem, dels que ha manifestat que: «la coalició s’ha soldat durant esta pandèmia». Ha emfatitzat dient que «la legislatura durarà quatre anys» i ha demanat al «màxim de partits» la seua voluntat de pactar per a poder tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat.

 

Sobre Ciutadans, ha manifestat el seu agraïment amb els líders de la formació liderada per Inés Arrimadas, ja que no han posat obstacles per a assolir acords que ajudaren la població durant la complicada etapa del coronavirus.

 

Sobre la gestió de la crisi del coronavirus en Espanya

Sobre este tema, Sánchez ha reconegut que «és evident que vam arribar tard». A pesar d’això, també s’ha defensat dient que: «amb les dades que teníem en eixe moment, vam arribar quan havíem d’arribar». També ha dit que les decisions que han pres sempre les han basat en criteris científics i que, si s’han produït errors, els assumix «en primera persona».

 

També ha volgut remarcar que les competències sanitàries i de les residències «estan en les comunitats autònomes», les que «s’han proveït» durant la pandèmia per a poder fer front a la situació crítica que s’ha viscut pel que fa a la sanitat. Ha reconegut a demés que la sanitat autonòmica ha estat en «coordinació» amb l’Executiu central: «Hem greixat la maquinària en un temps rècord». 

 

Sobre el número de morts per coronavirus en Espanya, ha afirmat que ha existit una «absoluta transparència» en les dades i que, seguint les directrius de l’OMS, només s’ha comptabilitzat com a mort per Covid-19 aquella de qui havia donat positiu en el test PCR.  

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.