Fins al Covid-19, el PIB valencià creixia a pesar de «Gran Madrid»

Muntons de diners amb tiges al capdamunt

El progrés està condicionat al creixement del PIB | Pixabay

 

El Producte Interior Brut (PIB) pot ser definit com la riquesa que es genera en un territori (jornals, beneficis empresarials, etc.) i també el corrent de béns i servicis que es produïx en eixe lloc. El seguiment del creixement del PIB és la primera forma, i la més habitual, de valorar el creixement.

 

Entre l’any 2000 i 2018 hem assistit a tres períodes diferents:

 

  1. Del 2000 a 2008, un període d’expansió basat en el boom de crèdit i immobiliari.
  2. Del 2008 al 2013, un període de crisi profunda.
  3. Del 2013 al 2020, un període de recuperació lenta.

 

En el gràfic següent mostrem el creixement de les tres economies de l’Euroregió comparades amb el conjunt espanyol i la Comunitat de Madrid, que és la que més creix. L’observació general és que, en el conjunt del període, les tres economies de l’Euroregió Mediterrània (València, Catalunya i Balears) han crescut menys que la mitjana espanyola.

 

Gràfica amb el creixement econòmic de Madrid, València, Catalunya i Balears

El creixement econòmic de Madrid perjudica València | Fundació Vincle

 

La principal raó del major creixement de la mitjana espanyola és el creixement que manifesta la Comunitat de Madrid tant en l’època d’expansió com, en menor mesura, en la de recuperació, i especialment la menor caiguda durant l’etapa de crisi. Eixa situació, que ja analitzarem en articles posteriors, s’explica bàsicament perquè ‘el Gran Madrid’ actua com una gran aspiradora de recursos, talent i coneixement en detriment de bona part de la resta de territoris, com detallarem en articles successius.

 

Quant a l’economia valenciana, cal dir que en el moment del boom del crèdit (2000-2008) el seu creixement era un pèl inferior a la mitjana espanyola però superior al creixement de l’economia catalana i balear. En canvi, en el període de crisi (2008-2013) la caiguda de l’economia valenciana va ser superior a la catalana i a la balear a causa de l’impacte de la crisi en el sector constructor i immobiliari.

 

Tota esta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Es tracta d’una anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que es pot trobar en les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe ací.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.