Set localitats valencianes en les que es pot eixir del terme municipal per a passejar o fer deport

Vespre de desconfinament a Can Boada de Terrassa

Set localitats valencianes a on es pot eixir del terme municipal per a passejar o fer deport | Marta

 

Set municipis del territori valencià han sigut autoritzats per a que el seu veïnat puga traspassar el límit del terme municipal per a passejar o fer deport durant esta crisi sanitària —els altres han de limitar-se al seu municipi—, amb la finalitat d’assegurar que es mantinguen les distàncies de seguretat durant eixes activitats.

 

Les restriccions a la mobilitat s’han trobat amb casos en els que l’alta densitat de població dificulta que es puga passejar sense aglomeracions o en els que el nucli urbà coincidix amb el del municipi del costat, motius pels que se’ls ha permés que, per a estes activitats en concret, puguen eixir del municipi.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Són les següents localitats, totes elles en la província de València:

 

Albalat dels Sorells, en l’Horta Nord

S’ha admés la sol·licitud de l’Ajuntament per a que es puga passejar o practicar deport per un tram de 386 metres del conegut com a ‘camí de la mar’, que comunica el nucli urbà amb la franja litoral i que transcorre per la pedania de Mahuella, pertanyent a la ciutat de València.

 

Benirredrà, en la Safor

Amb un terme municipal de només 0,4 quilòmetres quadrats i 1.592 habitants, està envoltat per la localitat de Gandia, i se li ha permés passejar o fer deport per una zona verda confrontant que pertany a Gandia, com el Camí de les Cases de l’Algar o el Camí de la Perdició.

 

Carcaixent, en la Ribera

S’ha autoritzat que els residents de quatre dels seus carrers (Font de la Falzia, Blasco Ibáñez, la Pedrera i el Barranc de la Barcella) puguen passejar o fer deport per l’entitat local menor de la Barraca d’Aigües Vives, pertanyent a Alzira, ja que estan separades del nucli urbà principal i se situen en el nucli urbà de la Barraca, sense cap separació.

 

Emperador, en l’Horta Nord

El poble més xicotet en extensió d’Espanya, amb 700 habitants i una superfície de 0,03 quilòmetres quadrats, té permés passejar o fer deport per espais limítrofs del terme municipal de Museros. «Si isquérem tots alhora pels nostres deu carrers, estaríem a menys d’un metre», assegura a l’alcalde, Alberto Bayarri.

 

Faura, en el Camp de Morvedre

Amb 3.600 habitants i una superfície de 1,6 quilòmetres quadrats, es troba envoltada per Benifairó de les Valls i pegada al final de Sagunt, pel que té permés els passejos o el deport per diferents espais d’eixes dos localitats confrontants, en una àrea delimitada per la CV-320.

Mislata, en l’Horta

Amb uns 22.500 habitants per quilòmetre quadrat, concentra la major densitat de població d’Espanya, raó per la que se li ha autoritzat a que es puga passejar i fer deport per 300 metres fora de la localitat: els que discorren pel Parc de la Capçalera fins al pont del Nou d’Octubre, en la ciutat de València.

 

Quartell, en el Camp de Morvedre

El seu terme municipal es troba dividit en dos àrees diferenciades que no estan comunicades directament: una a l’oest, que inclou el nucli urbà, i una altra més a l’est, que inclou el polígon industrial i zona verda de marjal. Se’ls han habilitat diferents zones de Faura i Sagunt per a que es puga comunicar el nucli urbà amb la marjal en els passejos.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Congrés debat estendre la presó permanent revisable a assassins que oculten el cadàver

El Congrés sotmet hui a presa en consideració la proposta del PP per a ampliar els supòsits de la presó permanent revisable. La reforma afig l'ocultació del cadàver i la reincidència com a criteris per a aplicar esta pena en l'article 140 del Codi Penal.

El Suprem confirma la multa a una jutgessa de Nules per humiliar i insultar a funcionaris

El Tribunal Suprem ha confirmat la sanció de 2.000 euros a la titular del Jutjat 4 de Nules per una falta greu de desconsideració. La fallada rebutja que fora un tracte en confiança.

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.