23.5 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

Com han de ser las mascaretes de tela, segons l’OMS

 

266 dies després de declarar al món que el coronavirus era una pandèmia de nivell mundial, l’OMS ha instat que les mascaretes són d’ús recomanat per a tota la població. Sí, la mesura que quasi tots els països van implantar en el paquet inicial de mesures bàsiques per a la lluita contra el coronavirus.

 

Quan l’OMS va elevar l’alerta a la Xina estaven prop de complir el primer trimestre davall del Covid-19. Però les recomanacions ara de l’OMS no estan fora de context. L’organisme ha emés una sèrie de noves recomanacions sobre l’ús de mascaretes protectores durant el temps que estiga vigent la pandèmia del coronavirus. A demés, en eixa guia es desaconsella una classe de mascareta i s’assenyala el model que ha de ser usat per sanitaris i professionals de la salut.

 

Un dels molts punts recull el guant d’una de les modes que han eixit des que fora obligatori l’ús de la mascareta: les de tela. Esta classe de protecció sempre s’ha posat en dubte pel seu desconegut resultat. Existixen mascaretes de tela que han de portar un filtre perquè siguen efectives, mentres que altres productes són eficaços amb l’únic teixit que es venen. Poca coherència per a tan vital fi.

 

En este cas, l’OMS assenyala el com han d’estar fetes les mascaretes de tela contra el coronavirus. D’esta forma es recomana que estiguen elaborades amb tres capes: una exterior impermeable, una interior que permeta el pas de la humitat, i una intermèdia filtrant. En estes mascaretes, insistix l’OMS, no són recomanables les vàlvules, ja que anul·len la filtració i per això «són inservibles per al control».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València adopta Cap i Casal com a nou lema institucional

L'Ajuntament emprarà el lema al costat de l'escut per a identificar la ciutat i reforçar la seua imatge. L'anunci arriba amb crítiques pel cost de 10.000 euros.

Pérez Llorca acudirà a la Comissió Mixta de la dana amb tarannà constructiu

El president ha assegurat que anirà a la Comissió Mixta Generalitat-Govern amb ànim de col·laborar. Lamenta que arribe molt tard i valora la rectificació de l'Executiu.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

València activarà un dispositiu amb més de 6.000 efectius per a les Falles 2026. El pla reforça el control en mascletaes, estacions i accessos per a evitar embuts.

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere i evita la confrontació ideològica

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demanat unitat i comprensió davant la violència de gènere i ha refusat entrar en dogmes ideològics. La seua crida s'ha produït després del crim masclista de Benicàssim i enmig del debat polític sobre esta qüestió.

Catalá veu tardana la Comissió Mixta de la dana i Bernabé confia en una coordinació efectiva

Catalá ha criticat que l'òrgan s'active 16 mesos després de la dana, mentres Bernabé ha defés la seua utilitat per a reforçar la coordinació entre administracions.

Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

El llibre 'Aquest jo que soc jo' es presenta com la biografia més completa de Raimon, amb una mirada omnicomprensiva a la seua trajectòria, el seu llenguatge artístic i el seu impacte cívic. L'obra repassa del primer a l'últim recital i explica com el context polític va marcar el seu camí.