En 2020 es va registrar la major xifra de morts a Espanya des de la Guerra Civil

 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE )la pandèmia de coronavirus causa la major crisi demogràfica a Espanya des de la Guerra Civil, concretament  en 2020 han mort 492.930 persones, 74.227 més que en 2019.

És un 17.73% més. I han nascut 339.206 xiquets, un 5,94% menys que l’any passat, la pitjor xifra des de 1941. A més, es van registrar 153.167 més defuncions que enllumenaments, triplicant la dada de 2019.

Al gener i febrer, abans del començament de la crisi sanitària, les morts de 2020 no són molt diferents de les de l’any anterior.

No obstant això, a partir de març, quan el virus ja s’havia estés a Espanya, la tendència canvia radicalment: 37.058 en 2019 i 58.124 en 2020.

El mes amb més diferència respecte a l’any anterior és abril, en el qual van morir 60.951 persones, un 78,21% més que en 2019. La pandèmia deixava xifres de fins a 900 decessos per covid-19 notificats en un mateix dia.

La xifra de morts per coronavirus registrada pel Ministeri de Sanitat (50.837 a 31 de desembre de 2020) dista moltíssim de la diferència entre els morts en 2019 (418.703) i 2020 (492.930).

El registre del Govern de morts per covid no inclou a milers que van morir per covid-19 en la primera ona, però el diagnòstic de la qual no va ser confirmat amb una prova de laboratori.

Per comunitats, les pitjors dades són els de Madrid amb un 41,17% més, amb 19.418 més decessos que l’any anterior. Les altres comunitats més afectades són: Castella-la Manxa amb un 32,33% i Castella i Lleó, amb un 25,97%.

En canvi, les comunitats que van registrar menys defuncions són Canàries (4,19%), Galícia (4,97%) i Múrcia (5,78%).

Últimes notícies

Un incendi en un motor obliga a desallotjar un edifici de laboratoris a la UPV

Un incendi en un motor de combustió interna en una sala d’assaig del bloc 8P de la UPV ha obligat a desallotjar l’edifici de laboratoris fins que els bombers han controlat les flames i han ventilat la zona.

DIGI arriba a 100 botigues a Espanya amb una nova obertura a Torrent

DIGI ha inaugurat a Torrent la seua cinquena botiga pròpia a la província de València, amb la qual aconseguix les 100 tendes a tot Espanya i reforça el seu compromís amb la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana, a la cua en ús de portàtils i tauletes a les aules

La Comunitat Valenciana és, junt amb Aragó, una de les autonomies amb menor ús de portàtils i tauletes a les aules, amb un 54 %, segons el Ministeri d'Educació, malgrat l’augment generalitzat de la digitalització als centres educatius.

Sis tigres rescatats a Alemanya arriben a Villena per a recuperar-se en el centre d’AAP

Una tigressa i els seus cinc cadells, criats en remolcs d’un polígon industrial a Saxònia, viatgen al centre de rescat d’AAP a Villena, on disposaran, per primera vegada, d’un recinte ampli i adaptat a les seues necessitats.

Detingut a Elx per amenaçar diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en locals comercials

La Policia Local d’Elx ha detingut un home que ha amenaçat diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en un bar, un camió i una autoescola, fet que ha generat una forta alarma a la zona.

Iker Losada s’acomiada del Llevant agraït i torna al Betis després de la cessió

Iker Losada ha posat fi a la seua cessió al Llevant després de la temporada 2025-26 i torna al Real Betis, agraït pel tracte del club, els companys i l’afició granota.

El TSJCV alerta dels perjudicis per la falta de reforços als jutjats valencians

El TSJCV ha advertit dels perjudicis que causarà al servici públic de justícia la decisió del Ministeri de Justícia de denegar la dotació econòmica per a 18 mesures de reforç als òrgans judicials valencians, entre elles les dels jutjats de clàusules sòl. La Sala de Govern ha demanat al CGPJ que inste el Ministeri a reconsiderar la seua decisió.

Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha defensat una financiació suficient i estable per a les universitats públiques i el desplegament íntegre de l’acord plurianual 2026-2029, i ha reivindicat la universitat com a motor de cohesió social i ascensor social.