20.4 C
València
Divendres, 20 febrer, 2026

En 2020 es va registrar la major xifra de morts a Espanya des de la Guerra Civil

 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE )la pandèmia de coronavirus causa la major crisi demogràfica a Espanya des de la Guerra Civil, concretament  en 2020 han mort 492.930 persones, 74.227 més que en 2019.

És un 17.73% més. I han nascut 339.206 xiquets, un 5,94% menys que l’any passat, la pitjor xifra des de 1941. A més, es van registrar 153.167 més defuncions que enllumenaments, triplicant la dada de 2019.

Al gener i febrer, abans del començament de la crisi sanitària, les morts de 2020 no són molt diferents de les de l’any anterior.

No obstant això, a partir de març, quan el virus ja s’havia estés a Espanya, la tendència canvia radicalment: 37.058 en 2019 i 58.124 en 2020.

El mes amb més diferència respecte a l’any anterior és abril, en el qual van morir 60.951 persones, un 78,21% més que en 2019. La pandèmia deixava xifres de fins a 900 decessos per covid-19 notificats en un mateix dia.

La xifra de morts per coronavirus registrada pel Ministeri de Sanitat (50.837 a 31 de desembre de 2020) dista moltíssim de la diferència entre els morts en 2019 (418.703) i 2020 (492.930).

El registre del Govern de morts per covid no inclou a milers que van morir per covid-19 en la primera ona, però el diagnòstic de la qual no va ser confirmat amb una prova de laboratori.

Per comunitats, les pitjors dades són els de Madrid amb un 41,17% més, amb 19.418 més decessos que l’any anterior. Les altres comunitats més afectades són: Castella-la Manxa amb un 32,33% i Castella i Lleó, amb un 25,97%.

En canvi, les comunitats que van registrar menys defuncions són Canàries (4,19%), Galícia (4,97%) i Múrcia (5,78%).

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a l’assassí de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes (Castelló)

Una jutgessa ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança, per al detingut per l'assassinat de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes. Està investigat per dos homicidis/assassinats i un trencament de condemna, amb la causa sota secret.

Veïns de Campanar destaquen els reptes i l’avanç de la reconstrucció de l’edifici

En el segon aniversari de l'incendi, els propietaris subratllen els reptes i els avanços de la rehabilitació, el suport d'administracions i Mapfre, i la meta de tornar a final d'any.

La Generalitat impulsa la reintroducció del linx ibèric en 2028 en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha presentat el pla de conservació del linx ibèric que obri la porta a la seua reintroducció en 2028 en la Comunitat Valenciana. L'estudi en marxa avalua hàbitat, preses i connectivitat amb el principi de precaució

Veïns de l’edifici incendiat de Campanar subratllen reptes i suports de la reconstrucció

A dos anys del sinistre, propietaris i institucions destaquen avanços i desafiaments en la rehabilitació integral. La comunitat confia a tornar per Nadal.

Condemna institucional i minuts de silenci pel doble assassinat masclista de Xilxes

Les principals institucions valencianes han guardat minuts de silenci per a condemnar l'assassinat d'una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes. Els actes han subratllat la gravetat de la violència de gènere i la necessitat de recursos d'atenció.

Un menor, investigat per una agressió sexual a una companya en un institut de Vinaròs

La Guàrdia Civil investiga a un menor per una presumpta agressió sexual a una companya de la seua mateixa edat ocorreguda el dimarts en un institut de Vinaròs. La denúncia va partir del centre d'acolliment on residix la víctima, tutelada per la Generalitat, i les diligències continuen obertes.

El Museu de Belles Arts de València suma 22 obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González

El MuBAV ha incorporat 22 peces per a cobrir etapes poc representades, amb obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González. L'operació reforça el XIX i la figuració del XX.

El cap d’escortes de Mazón declara que no era la primera vegada que prescindia del servici

El cap del dispositiu de seguretat de Carlos Mazón ha declarat que el 29-O el llavors president va prescindir de l'escorta i que eixa situació ja s'havia donat. Detalla que l'orde es va comunicar per telèfon, sense registre escrit, i explica la cronologia d'aquella vesprada durant la DANA.