En 2020 es va registrar la major xifra de morts a Espanya des de la Guerra Civil

 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE )la pandèmia de coronavirus causa la major crisi demogràfica a Espanya des de la Guerra Civil, concretament  en 2020 han mort 492.930 persones, 74.227 més que en 2019.

És un 17.73% més. I han nascut 339.206 xiquets, un 5,94% menys que l’any passat, la pitjor xifra des de 1941. A més, es van registrar 153.167 més defuncions que enllumenaments, triplicant la dada de 2019.

Al gener i febrer, abans del començament de la crisi sanitària, les morts de 2020 no són molt diferents de les de l’any anterior.

No obstant això, a partir de març, quan el virus ja s’havia estés a Espanya, la tendència canvia radicalment: 37.058 en 2019 i 58.124 en 2020.

El mes amb més diferència respecte a l’any anterior és abril, en el qual van morir 60.951 persones, un 78,21% més que en 2019. La pandèmia deixava xifres de fins a 900 decessos per covid-19 notificats en un mateix dia.

La xifra de morts per coronavirus registrada pel Ministeri de Sanitat (50.837 a 31 de desembre de 2020) dista moltíssim de la diferència entre els morts en 2019 (418.703) i 2020 (492.930).

El registre del Govern de morts per covid no inclou a milers que van morir per covid-19 en la primera ona, però el diagnòstic de la qual no va ser confirmat amb una prova de laboratori.

Per comunitats, les pitjors dades són els de Madrid amb un 41,17% més, amb 19.418 més decessos que l’any anterior. Les altres comunitats més afectades són: Castella-la Manxa amb un 32,33% i Castella i Lleó, amb un 25,97%.

En canvi, les comunitats que van registrar menys defuncions són Canàries (4,19%), Galícia (4,97%) i Múrcia (5,78%).

Últimes notícies

Rebaixa de l’IRPF i ajudes a empreses familiars en la nova llei d’Acompanyament 2026

El Consell ha aprovat la llei d’Acompanyament als pressupostos de 2026, que inclou una rebaixa de l’IRPF autonòmic i canvis fiscals per a facilitar el relleu generacional en les empreses familiars.

Brancou Badio s’acosta a eixir del València Basket rumb al Panathinaikos

Brancou Badio té molt avançat el seu traspàs del València Basket al Panathinaikos, que estaria disposat a pagar la clàusula de rescissió. El club taronja també podria perdre altres peces com Jean Montero, Sergio De Larrea, Jaime Pradilla o Kam Taylor.

Arcadi España apuja la pressió a Pérez Llorca perquè negocie la nova financiació autonòmica

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha instat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a asseure’s a negociar el nou model de financiació autonòmica i li ha demanat que no busque excuses. El ministre ha defensat que la proposta del Govern central oferix 3.669 milions a la Comunitat Valenciana, enfront dels 1.782 milions que reclama el Consell.

El Lucentum reforça el perímetre amb l’islandés Kristinn Pálsson

El Lucentum Alicante ha incorporat l’escolta-aler islandés Kristinn Pálsson, internacional absolut, com a segon jugador confirmat per a la pròxima temporada en Primera FEB.

Arcadi Espanya reafirma la confiança en la Justícia tot i veure decisions poc comprensibles

El ministre d’Hisenda, Arcadi Espanya, defensa la seua confiança plena en la Justícia i en les forces de seguretat, però considera difícil d’entendre decisions com la retirada del passaport a Begoña Gómez i alerta del qüestionament del procés electoral.

Quasi 39.500 persones han passat per les Unitats de Conductes Addictives en 2025

Les 39 Unitats de Conductes Addictives de Sanitat han atés 39.418 persones i han fet 454.018 consultes en 2025. L’alcohol concentra el 38 % dels tractaments, seguit de la cocaïna i el cànnabis.

Temporada històrica del València Basket: quatre títols i nova vida al Roig Arena

El València Basket ha tancat una temporada irrepetible amb quatre títols entre els equips masculí i femení i un trasllat multitudinari al nou Roig Arena, que ha disparat la massa social del club.

Els pressupostos de 2027 seran els que necessita la societat, defensa Arcadi España

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, ha defensat a València que els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2027 responen a les necessitats de la societat i no a la supervivència del Govern, i ha advertit sobre el risc que la polarització política acabe contagiant la ciutadania.