En 2020 es va registrar la major xifra de morts a Espanya des de la Guerra Civil

 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE )la pandèmia de coronavirus causa la major crisi demogràfica a Espanya des de la Guerra Civil, concretament  en 2020 han mort 492.930 persones, 74.227 més que en 2019.

És un 17.73% més. I han nascut 339.206 xiquets, un 5,94% menys que l’any passat, la pitjor xifra des de 1941. A més, es van registrar 153.167 més defuncions que enllumenaments, triplicant la dada de 2019.

Al gener i febrer, abans del començament de la crisi sanitària, les morts de 2020 no són molt diferents de les de l’any anterior.

No obstant això, a partir de març, quan el virus ja s’havia estés a Espanya, la tendència canvia radicalment: 37.058 en 2019 i 58.124 en 2020.

El mes amb més diferència respecte a l’any anterior és abril, en el qual van morir 60.951 persones, un 78,21% més que en 2019. La pandèmia deixava xifres de fins a 900 decessos per covid-19 notificats en un mateix dia.

La xifra de morts per coronavirus registrada pel Ministeri de Sanitat (50.837 a 31 de desembre de 2020) dista moltíssim de la diferència entre els morts en 2019 (418.703) i 2020 (492.930).

El registre del Govern de morts per covid no inclou a milers que van morir per covid-19 en la primera ona, però el diagnòstic de la qual no va ser confirmat amb una prova de laboratori.

Per comunitats, les pitjors dades són els de Madrid amb un 41,17% més, amb 19.418 més decessos que l’any anterior. Les altres comunitats més afectades són: Castella-la Manxa amb un 32,33% i Castella i Lleó, amb un 25,97%.

En canvi, les comunitats que van registrar menys defuncions són Canàries (4,19%), Galícia (4,97%) i Múrcia (5,78%).

Últimes notícies

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.

Educació situa en el 15% el seguiment de la vaga docent en la Comunitat Valenciana

La Conselleria d'Educació calcula que al voltant del 15% del professorat recolza la vaga indefinida en el seu setzé dia, amb diferències de seguiment entre províncies.