En 2020 es va registrar la major xifra de morts a Espanya des de la Guerra Civil

 

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE )la pandèmia de coronavirus causa la major crisi demogràfica a Espanya des de la Guerra Civil, concretament  en 2020 han mort 492.930 persones, 74.227 més que en 2019.

És un 17.73% més. I han nascut 339.206 xiquets, un 5,94% menys que l’any passat, la pitjor xifra des de 1941. A més, es van registrar 153.167 més defuncions que enllumenaments, triplicant la dada de 2019.

Al gener i febrer, abans del començament de la crisi sanitària, les morts de 2020 no són molt diferents de les de l’any anterior.

No obstant això, a partir de març, quan el virus ja s’havia estés a Espanya, la tendència canvia radicalment: 37.058 en 2019 i 58.124 en 2020.

El mes amb més diferència respecte a l’any anterior és abril, en el qual van morir 60.951 persones, un 78,21% més que en 2019. La pandèmia deixava xifres de fins a 900 decessos per covid-19 notificats en un mateix dia.

La xifra de morts per coronavirus registrada pel Ministeri de Sanitat (50.837 a 31 de desembre de 2020) dista moltíssim de la diferència entre els morts en 2019 (418.703) i 2020 (492.930).

El registre del Govern de morts per covid no inclou a milers que van morir per covid-19 en la primera ona, però el diagnòstic de la qual no va ser confirmat amb una prova de laboratori.

Per comunitats, les pitjors dades són els de Madrid amb un 41,17% més, amb 19.418 més decessos que l’any anterior. Les altres comunitats més afectades són: Castella-la Manxa amb un 32,33% i Castella i Lleó, amb un 25,97%.

En canvi, les comunitats que van registrar menys defuncions són Canàries (4,19%), Galícia (4,97%) i Múrcia (5,78%).

Últimes notícies

El València viatja a Regne Unit per a la segona concentració de pretemporada

El València CF viatjarà dilluns a Regne Unit per completar una segona concentració de pretemporada a St. George's Park, amb dos amistosos programats davant Derby County i Stoke City.

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.