Cinc municipis valencians, en la cua de les rendes mitjanes anuals més baixes

La renda neta mitjana anual per habitant, més coneguda popularment com a renda per càpita, en municipis majors de 20.000 habitants, inclou a cinc localitats valencianes entre les 50 pitjor situades, quant a aquest indicador. De fet, dos d’elles es troben entre les ‘top ten’ de les més baixes, ocupant l’octava i la desena posició.

Mentre que només dos es colen en el costat més positiu d’una taula, encapçalada per Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb 26.367 euros de renda neta anual, encara que cal matisar que ho fan en els últims llocs d’aqueix escamot de cap (el 43 i el 49).

Així, Almoradí, Torrevieja, Crevillent, Pilar de la Horadada i Aspe, tots de la província d’Alacant, es troben entre els municipis amb menor renda, sent Almoradí i Torrevieja amb 8.227 euros i 8.335 euros de renda neta anual, respectivament, els pitjor malparats.

Per contra, en les cinquanta primeres posicions, amb lideratge indiscutible de municipis de Madrid i de Barcelona principalment, com Boadilla del Monte (Madrid), amb 21.976 o Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb 21.122 euros, al final d’aquesta taula, apareixen tímidament Alboraia amb 14.491 euros i Bétera amb 14.708.

Cal recordar que es tracta de l’últim informe d’Institut Nacional d’Estadística (INE) que recull diferents indicadors urbans, considerant els 416 municipis majors de 20.000 habitants, i realitza un garbellat amb els cinquanta que van gaudir de la major renda per habitant l’any 2019 (últimes dades disponibles i contrastats) i l’altre mig centenar que està en les posicions més desfavorides i les poblacions de les quals pertanyen en la seua gran majoria de la comunitat autònoma andalusa.

De fet, les ciutats amb menor renda per habitant han sigut Níjar (Almeria), amb 7.097 euros,  Vícar (Almeria), amb 7.634 euros, i Els Palaus i Villafranca (Sevilla), amb 8.054 euros.

Aquest projecte Indicadors Urbans consisteix en una selecció i adaptació del contingut del projecte europeu Urban Audit, actualment denominat “data collection for sub-national statistics (mainly cities)”. Recull informació sobre les condicions de vida en les principals ciutats de la Unió Europea i els països candidats.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.