L’OMS reconeix que no entén perquè Espanya té una incidència de coronavirus tan gran

 

El país europeu amb més incidència de coronavirus és Espanya i l’Organització mundial de la Salut (OMS) seguix sense saber què és el que està fallant. L’organisme fa setmanes que analitza la situació en Espanya per a saber quins són els motius que la convertixen en líder d’incidència però, segons la directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, María Naire, no han assolit cap determinació.

 

Actualment, Espanya té les mesures «més restrictives» i, a demés, és dels pocs països a on l’ús de mascareta és completament obligatori en tots els espais, a diferència d’altres a on les normes són «més relaxades».

 

S’ha analitzat el comportament de la població

Per tal de tindre en compte tots els aspectes, Neira ha explicat que s’ha analitzat el comportament de la població espanyola durant la pandèmia i s’ha arribat a la conclusió de què ni el contagi intrafamiliar ni el comportament dels jóvens «justifica» el gran nombre de contagis que se seguixen produint en el país diàriament.

 

Si bé és cert que «hi ha hagut una relaxació dels jóvens i les festes, no es justifica tota la situació que està travessant el país actualment, ja que en Itàlia els jóvens també han fet festes i en França, i, fins i tot, en Suïssa». No obstant això, ha destacat la importància de conscienciar els ciutadans i analitzar la situació de l’Atenció Primària per a detectar les debilitats existents i poder corregir-les.

 

Neira també ha explicat que «és necessari revisar el pla de detecció, rastreig de contactes, aïllament i quarantena i assegurar-nos de què existix un seguiment d’estos. Si falten rastrejadors, se n’hauran de posar més i s’haurà de corregir allò que faça falta».

 

Cinc pilars bàsics per a frenar l’expansió de la Covid-19

María Neira ha reconegut en les seues declaracions que existixen cinc pilars bàsics que han demostrat la seua eficàcia a l’hora de posar fre a l’expansió del virus. I ha insistit que estos són: netejar-se les mans freqüentment, ventilar els espais tancats, tractar adequadament els pacients amb coronavirus als centres mèdics, tindre persones expertes que puguen interpretar els virus i donar instruccions clares per a generar confiança. És per això que ha afegit que «invertir en ells (en sanitaris) és una inversió molt eficaç».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Més de 300 bombers vetlen per la seguretat en la cremà de les Falles de València 2026

Més de 300 bombers i un centenar de voluntaris de Protecció Civil integren el dispositiu especial per a la Nit de la Cremà a València, que supervisarà 95 falles amb especial atenció a les de major risc.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La Pirotècnia Caballer FX Global Foc combina foc digital i pólvora clàssica en una mascletà de 180 quilos i cinc minuts de ritme ascendent que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.