OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

València s’unix al minut de silenci per les víctimes de l’incendi forestal d’Almeria

L’Ajuntament de València s’ha sumat al minut de silenci convocat per la FVMP per les 12 víctimes mortals i 23 desapareguts de l’incendi forestal de Los Gallardos, a Almeria.

Morant acusa el PP i assegura que la climatització dels col·legis es pagarà amb fons de l’Estat

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi. També carrega contra la gestió del PP durant la dana a València.

Els col·legis valencians es climatitzaran amb fons de l’Estat, remarca Diana Morant

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es farà amb finançament del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir en esta mesura. També retreu la gestió del PP durant la dana a València.

Morant assegura que la climatització dels col·legis valencians es pagarà amb fons del Govern espanyol

Diana Morant afirma que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi res. També retreu a l equip de govern de València la seua actuació durant la dana i considera que avisant a temps es podrien haver evitat morts.

Els centres educatius rebran ajudes per a climatització a partir del 16 de juliol

Tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran a partir del 16 de juliol entre 5.000 i 25.000 euros per a atendre les primeres necessitats de climatització, dins del pla anunciat per Juanfran Perez Llorca.

Els col·legis valencians rebran diners per a climatització a partir del 16 de juliol

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran entre 5.000 i 25.000 euros des del 16 de juliol per a atendre les primeres necessitats de climatització. La mesura s’emmarca en el Pla de Climatització del Consell i es complementa amb actuacions en La Nucía dins del Pla Edificant i del Pla Recole.

Anabel Medina destaca la maduresa d’Alcaraz i confia en la seua tornada a l’elit

Anabel Medina assegura que Carlos Alcaraz afronta amb molta maduresa la lesió del canell dret i confia que recupere forces per a tornar a l’elit. La directora del BBVA Open Internacional de Valencia també explica el canvi de dates del torneig i analitza el moment del tenis femení espanyol.

El gasto social per habitant puja un 27 % en cinc anys a la Comunitat Valenciana

El gasto social per habitant de la Generalitat ha passat de 2.912 euros en 2020 a 3.465 en 2025, un augment del 27,6 %, encara que la Comunitat Valenciana se situa en desena posició en el rànquing autonòmic.