OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Mor un treballador de l’Arenal Sound de Borriana durant l’última jornada del festival

Un treballador de l’Arenal Sound de Borriana ha mort este diumenge, últim dia del festival, després de ser traslladat a l’Hospital de la Plana, presumptament per causes naturals.

Entrenament sorpresa de Carlos Alcaraz a Alacant abans de tornar al circuit

Carlos Alcaraz ha reaparegut amb un entrenament sorpresa en el complex Arena de la Platja de Sant Joan d’Alacant per a preparar el seu retorn a la competició en el Masters 1.000 de Cincinnati, després de quasi quatre mesos lesionat al canell dret.

Gulácsi reforça la porteria del Villarreal amb un fitxatge de dos anys

El Villarreal ha incorporat el porter hongarés Péter Gulácsi, de 36 anys, procedent del Red Bull Leipzig, amb un contracte de dos temporades.

Les màximes baixen dels 40 graus i Alcoi registra 37,9 com a valor més alt

Les temperatures han baixat este dilluns dels 40 graus a la Comunitat Valenciana i el valor més alt s’ha registrat a Alcoi, amb 37,9 graus, segons Aemet. Les capitals de província han quedat per davall dels 33 graus.

Armoni Brooks arriba cedit al Valencia Basket per a la temporada 2026-27

El Valencia Basket ha incorporat l’escorta nord-americà Armoni Brooks cedit des del LDLC ASVEL Villeurbanne per a la temporada 2026-27, després de destacar a l’EuroLeague amb l’Armani Olimpia Milan. El jugador, de 28 anys i amb experiència a la NBA i a la G League, arriba com a especialista en el tir exterior.

Un cotxe es calfa en ple carrer de Novelda i els ocupants en ixen il·lesos

Un cotxe ha quedat calfat este dilluns en plena via urbana a Novelda, però els ocupants han pogut eixir-ne il·lesos. Bombers i Policia Local han intervingut per controlar el foc i evitar danys majors.

Les persones amb ELA en dependència extrema cobren fins a 9.850 € al mes sense llista d’espera

La Generalitat ha reconegut el grau màxim de dependència a 102 persones amb ELA fins a juliol de 2026, amb prestacions de fins a 9.850 euros mensuals i sense llistes d’espera per al Grado III+ a la Comunitat Valenciana.

El PP retreu al PSPV l’augment de 16.000 milions del deute valencià

La portaveu d'Economia del PP en Les Corts, Mari Carmen Contelles, acusa el PSPV d'haver augmentat en quasi 16.000 milions el deute de la Generalitat durant els governs del Botànic i li nega autoritat per a donar lliçons de gestió econòmica. També reclama una reforma estable del sistema de finançament acordada en el Consell de Política Fiscal i Financera.
FILMOTECA D'ESTIU