10.3 C
València
Dissabte, 20 desembre, 2025

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

1-1 a Mestalla: Leo Román i la saga sostenen al Mallorca davant un València bolcat

Un València dominador va igualar amb Hugo Duro el punt inicial de Samu Costa, però es va topar amb el pal i amb un excel·lent Leo Román. El Mallorca va resistir i es va emportar un punt valuós.

València demanarà a la Generalitat que el 16 de març siga festiu escolar per Falles

El Consell Escolar Municipal ha acordat sol·licitar que el 16 de març de 2026 siga no lectiu a València. La mesura permetria completar la setmana de Falles i es compensaria ampliant el curs fins al 22 de juny.

Marcelino recalca que el Vila-real pot ser a prop, però veu difícil disputar-li la Lliga a Madrid i Barça

El tècnic, abans de mesurar-se al Barcelona, va defendre la bona ratxa en Lliga i va admetre que les eliminacions van fer mal, amb baixes i dubtes que condicionen.

El València Basket presentarà una queixa davant l’Eurolliga per insults racistes d’aficionats del Maccabi

València Basket presentarà este divendres una queixa davant l'Eurolliga per insults racistes i violència verbal patits davant Maccabi. Aportarà proves gràfiques.

Sarabia considera injust el format de la Copa del Rei

Eder Sarabia va carregar contra el sistema de la Copa del Rei pel distint nombre de partits i l'absència de sorteig pur. Va reafirmar que l'Elx anirà pel torneig.

La Generalitat demana activar com més prompte millor la comissió mixta després de la DANA

La Generalitat ha demanat al Govern activar com més prompte millor la comissió mixta per a la recuperació després de la DANA. Martínez Mus va enviar una carta al ministre per a fixar composició i funcionament i emplaça a reunir-se abans de gener.

La jutgessa de la dana rebutja citar a Rufián a petició d’una acusació

La instructora de la causa per la gestió de la dana ha denegat citar a Gabriel Rufián i als pares de la menor morta. Considera que la corda exhibida no és prova i que repetir declaracions seria injustificat i perjudicial.

El PP aprova en solitari el pressupost de la Diputació d’Alacant per a 2026: 360,8 milions

El ple ha aprovat uns comptes de 360,8 milions, quasi un 8% més que l'any anterior, amb el vot exclusiu del PP i el rebuig de PSOE, Compromís i Vox.