10.7 C
València
Dijous, 18 desembre, 2025

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

La Diputació de València inaugura en el MuVIM l’exposició de Luis Vidal Corella

La Diputació de València ha inaugurat en el MuVIM una gran mostra dedicada a Luis Vidal Corella amb 200 imatges, 80 inèdites, sobre guerra i postguerra. L'exposició s'estructura en tres seccions i incorpora objectes originals, i podrà visitar-se fins al 29 de març de 2026.

El Racing tomba al Vila-real i es fica en octaus (2-1)

El Racing de Santander va véncer 2-1 al Vila-real en El Sardiner amb un doblet d'Arana i va segellar el seu passe a octaus de la Copa del Rei. Ayoze va retallar al final sense premi.

Emergències entrega a la jutgessa el primer esborrany del Es-Alert del dia de la DANA

La Subdirecció d'Emergències va remetre al jutjat l'esborrany del Es-Alert del 29 d'octubre de 2024, amb fitxa tècnica i mapa. L'avís final es va difondre a les 20.11 després del debat en el Cecopi.

1-0: la Cultural torna a octaus cinc anys després després d’eliminar al Llevant

La Cultural i Esportiva Lleonesa va superar al Llevant per 1-0 i tornarà als octaus de final cinc anys després. Un gol de Rafa Tresaco i la falta d'encert granota van decidir.

De Mònaco a Granada: la Volta 2026 combina alta muntanya i una crono llarga

La ronda es disputarà del 22 d'agost al 13 de setembre, amb eixida a Mònaco i arribada a Granada. Hi haurà set finals enlaire i una crono de 32 km.

El Racing elimina al Vila-real amb un doblet d’Arana (2-1)

El Racing de Santander va superar al Vila-real per 2-1 i va avançar a octaus de la Copa del Rei gràcies a dos gols d'Arana. El conjunt groc va quedar fora després d'un arreón final insuficient.

La Cultural torna a octaus cinc anys després amb un 1-0 al Llevant

La Cultural i Esportiva Lleonesa tornarà als octaus de la Copa del Rei cinc anys després després del 1-0 al Llevant. Bañuz va sostindre el triomf i el rival va perdonar.

Martínez Mus fixa 2026 per a tindre en marxa el 100% del Pla Endavant postdana

El vicepresident tercer ha assegurat que en el primer semestre de 2026 estaran iniciades totes les actuacions del Pla Endavant després de la dana de 2024. Ha detallat inversions en depuració, transport i medi ambient i ha obert un encreuament de retrets amb l'oposició en Les Corts.