OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València i Celta es juguen Europa en un dol decisiu a Mestalla

València i Celta s'enfronten a Mestalla en un xoc directe pels llocs europeus, amb els locals a l'alça i els gallecs obligats a reaccionar després de tres jornades sense guanyar.

Corberán avisa d’un dol exigent davant un Celta en gran moment

Carlos Corberán destaca el gran nivell del Cèltic, en quarts de l'Europa League i en zona europea, i anticipa un partit molt exigent a Mestalla, on el València busca sumar tres punts clau.

El València Basket busca afermar la segona plaça davant un Riu Breogán a l’alça

El València Basket rep al Riu Breogán en el Roig Arena amb la segona plaça de la Lliga Endesa en joc i un calendari exigent que a penes li deixa descans.

Rescatat un home de 74 anys després de clavar-se una falç en una caiguda a Sot de Chera

Un home de 74 anys va resultar ferit en caure's i clavar-se una falç en l'abdomen en una zona rural de difícil accés a Sot de Chera, la qual cosa va obligar a un complex rescat per part dels bombers. L'operatiu va haver de superar un riu per a evacuar al ferit fins al punt on esperava l'ambulància.

Rescatat un home de 74 anys després de clavar-se una falç en caure en una zona aïllada de Sot de Chera

Un home de 74 anys va resultar ferit en caure i clavar-se una falç en l'abdomen en una zona aïllada de Sot de Chera, la qual cosa va obligar a un complex rescat per part dels bombers.

Nate Reuvers, MVP de la jornada 35 de l’Eurolliga després d’una exhibició històrica

Nate Reuvers, pivot del València Basket, és triat MVP de la jornada 35 de l'Eurolliga després de firmar a Bolonya 33 punts, 10 rebots i 44 de valoració, el rècord de la temporada.

Mor el capità d’un vaixell després d’una parada cardiorespiratòria enfront de la costa de Castelló

El capità d'un vaixell, un home de 59 anys que navegava a 54 milles de la costa de Castelló, mor després de patir una parada cardiorespiratòria malgrat els intents de reanimació.

Detinguda a Sant Vicent del Raspeig per arrancar les arracades d’or a una anciana

La Guàrdia Civil ha detingut a Sant Vicent del Raspeig a una dona de 43 anys acusada d'arrancar les arracades d'or a una anciana de 88 anys, causant-li esquinçaments en els lòbuls de les orelles. La investigació seguix oberta davant la sospita de més víctimes vinculades al seu treball sanitari.