OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Deting a València el jove que buscaven per matar a colps el seu padrastre

La Policia Nacional ha detingut a València un jove de 23 anys, fugit des del 8 de setembre, acusat de matar a colps amb una mancuerna el seu padrastre al barri de Sant Isidre.

València reobri el Jardí del Túria excepte el tram del Palau de la Música

L'Ajuntament de València ha reobert el Jardí del Túria després del temporal, però manté tancat el tram del voltant del Palau de la Música per treballs de neteja i manteniment després del desbordament d'un col·lector.

Una empresa del Parc Científic d’Alacant crea una tecnologia per a blindar arxius 3D industrials

Curial, empresa vinculada al Parc Científic de la Universitat d’Alacant, ha desenvolupat una tecnologia pròpia que marca de forma indetectable cada arxiu 3D per a reforçar-ne la protecció i rastrejar possibles fugues en projectes industrials d’I+D+i.

Rescaten un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos

Bombers del Consorci Provincial de Castelló han rescatat un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos, i també han auxiliat un motorista accidentat en una pista forestal entre Adzaneta del Maestrat i Llucena.

Per què Aemet no activa l’avís roig per les últimes pluges a València

Aemet defensa que l’avís roig per pluges a València s’ha de limitar a episodis realment extraordinaris i que els llindars varien segons la freqüència d’estos fenòmens a cada territori.

Més de 3.200 llamps colpegen la Comunitat Valenciana en una vesprada de fortes tempestes

Les tempestes del 16 de setembre han deixat 3.258 llamps núvol-terra a la Comunitat Valenciana i fins a 113,6 l/m2 a L'Eliana, segons Meteorage i Avamet.

Condemnat a més de huit anys de presó per agredir sexualment la seua exparella a Cox

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a huit anys i mig de presó un home per agredir sexualment la seua exparella a Cox en 2022. La sentència imposa també 16 anys i mig d’allunyament, huit de llibertat vigilada i una indemnització de 10.120 euros.

Catalá es pregunta si l’alerta taronja hauria d’haver sigut roja per la intensitat de la pluja a València

María José Catalá ha posat en dubte si l’alerta taronja per les pluges a València hauria d’haver sigut roja i ha qüestionat la gestió de la CHJ i del Govern en el desallotjament de l’estadi d’Orriols.