OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Evacuen una nau industrial a Villena per un incendi que deixa un treballador ferit per fum

Un incendi en una nau industrial al polígon Rubial de Villena ha obligat a desallotjar els treballadors i ha deixat un home de 38 anys ferit lleu per inhalació de fum.

Canvi en la cúpula de Mercadona amb l’eixida pactada d’Héctor Hernández

Héctor Hernández ha deixat el Comitè de Direcció de Mercadona per acord mutu després de 23 anys. L’empresa redistribuïx funcions clau i incorpora Enric Carbonell al màxim òrgan executiu.

Altibaixos en les màximes a la Comunitat amb fins a 36 °C a Elx

Les temperatures màximes han tingut pujades i baixades a la Comunitat Valenciana en una jornada marcada pels 36 graus registrats a Elx, segons Aemet.

Dos persones majors ferides en un accident de trànsit en la CV-724 a Dénia

Una dona de 71 anys i un home de 78 han resultat ferits en un accident de trànsit este dilluns en la CV-724, al terme municipal de Dénia, i han sigut traslladats a l'Hospital de Dénia.

Bautista s’acomiada del seu últim Wimbledon després de perdre amb Fonseca en primera ronda

Roberto Bautista, de 38 anys, s’ha acomiadat en primera ronda del seu últim Wimbledon després de perdre davant el brasiler Joao Fonseca en tres sets, malgrat tindre opcions en l’inici del partit.

Darius Thompson trenca el seu contracte amb el Valencia Basket abans del 2028

El Valencia Basket i Darius Thompson han pactat este juny la rescissió del contracte que els unia fins a 2028. L’exterior nord-americà, clau en l’aposta per l’Eurolliga, ha perdut protagonisme fins a quedar fora de les últimes convocatòries.

La major mostra del Museu de l’Or de Bogotà arriba al Marq amb 300 peces úniques

El Marq d’Alacant acull fins al 2 de maig de 2027 la mostra més gran del Museu de l’Or de Bogotà, amb 291 objectes arqueològics i creacions indígenes actuals que exploren la connexió entre l’or, els rituals i l’univers.

Barrachina viatja a Brussel·les per a defensar el regadiu valencià davant la Unió Europea

El conseller Miguel Barrachina viatjarà dilluns i dimarts a Brussel·les junt amb Fecoreva per a defensar el paper clau del regadiu mediterrani en la seguretat alimentària, la competitivitat agrària i l equilibri territorial. La delegació es reunirà amb institucions europees i participarà en una mesa redona al Parlament Europeu.