OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Sergio de Larrea aparca el somni NBA per a centrar-se en les semifinals amb el València Basket

El base del Valencia Basket Sergio de Larrea ha admés que encara no sap si mantindrà la seua inscripció en el draft de la NBA i assegura que ara només pensa en les semifinals de la Lliga Endesa contra l'Asisa Joventut.

Bautista s’acomiada a la primera ronda de Stuttgart davant Marcos Giron

El tennista castellonenc Roberto Bautista ha quedat eliminat en la primera ronda del torne sobre herba de Stuttgart en perdre en dos sets contra l’estatunidenc Marcos Giron, que s’enfrontarà ara al primer cap de sèrie, Ben Shelton.

Huit claus per a entendre la vaga indefinida del professorat valencià que ja fa 30 dies

La vaga indefinida del professorat no universitari de la pública valenciana complix 30 dies amb mobilitzacions massives, una sola pujada salarial acordada i huit grans reivindicacions sobre la taula.

La mostra immersiva sobre Frida Kahlo arriba a València per a descobrir la seua cara més emocional

L’experiència ‘Frida Kahlo by Woman Experiences’ ha aterrat a l’Ateneo Mercantil de València després de passar per la seu de l’ONU a Nova York, amb cartes originals, fotografies inèdites i un recorregut teatralitzat que acosta al públic la dimensió més humana de l’artista mexicana.

El Roig Arena dona avantatge al València Basket davant el Joventut en les semifinals

València Basket i Asisa Joventut s’enfronten des d’este dimecres en unes semifinals de Lliga Endesa al millor de cinc partits, marcades fins ara pel factor pista. Els tres duels d’esta temporada s’han resolt amb victòria de l’equip que jugava en el seu pavelló.

Els municipis afectats per la dana reclamen més flexibilitat fiscal al Consell

Els secretaris, interventors i tresorers de l’Administració local han demanat a la Generalitat flexibilitzar les regles fiscals als municipis afectats per la dana i reduir càrregues burocràtiques per a facilitar la reconstrucció.

Cau al Prat de València amb 3,5 quilos d’heroïna amagats dins la maleta

La Policia Nacional ha detingut al aeroport de València un home de 48 anys que portava més de tres quilos i mig d’heroïna amagats en carpetes i caixes de sabó dins la seua maleta.

Nous tractaments epigenètics aconseguixen revertir part del dany per cirrosi en ratolins

Un estudi liderat per la UMH d’Elx ha demostrat en ratolins que diversos compostos epigenètics recuperen la proteïna protectora LSECtin, reduïxen la inflamació hepàtica i limiten la fibrosi associada a la cirrosi. Els resultats obrin una nova via de tractament per a futures teràpies contra les malalties hepàtiques cròniques.