OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.