OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Avís groc per fortes pluges, tronades i granís a l’interior nord de Castelló este dimecres

Aemet ha activat per a la vesprada d’este dimecres l’avís groc a l’interior nord de Castelló per fortes pluges, tronades, granís i ratxes molt fortes de vent. L’episodi, amb una probabilitat entre el 40 % i el 70 %, s’estendrà entre les 16.00 i les 22.00 hores.

Troben el cadàver d’una dona a Llaurí prop del riu Xúquer

La Guàrdia Civil ha localitzat este dimarts el cos sense vida d’una dona a Llaurí, prop del riu Xúquer, i ha obert una investigació. Els agents analitzen si es tracta d’una jove desapareguda a Sueca el 30 de juliol.

Detinguda a Ontinyent per ferir amb un ganivet el seu excompany

Una dona de 26 anys ha sigut detinguda a Ontinyent després de ferir presumptament amb un ganivet de 17 centímetres el seu excompany, que presentava una ferida sagnant al braç esquerre. Un agent fora de servici va donar l’avís en vore l’home ferit a la zona dels carrers L’Ereta i Martínez Valls.

Controlat l’incendi de la Vall d’Uixó després de calcinar 9.568 hectàrees

L’incendi declarat el 25 de juliol a la Vall d’Uixó ha quedat controlat després de cremar 9.568 hectàrees i diversos municipis de Castelló.

Ontinyent encapçala la nova pujada de temperatures amb 40,6 graus

La calor s’ha intensificat este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb 40,6 graus a Ontinyent i valors pròxims als 40 en diverses localitats de València i Alacant.

L’economia valenciana se situa entre les que més creixen amb un 2,9 % del PIB

L’economia de la Comunitat Valenciana ha crescut un 2,9 % interanual en el segon trimestre de 2026, per damunt de la mitjana espanyola i només per darrere d’Illes Balears. El PIB valencià també ha avançat un 0,8 % respecte al trimestre anterior.

Unai Elgezabal posa fi a la seua etapa al Llevant amb la rescissió del contracte

El central basc Unai Elgezabal i el Llevant han acordat rescindir el contracte, que acabava en juny de 2027, després de dos temporades al club i 54 partits oficials.

El Consell es planteja comprar els pisos de Les Naus per frenar l’especulació a Alacant

El Consell estudia adquirir les vivendes de Les Naus, a Alacant, com a única opció que considera viable per evitar operacions especulatives, mentres defensa l’impuls del Pla Vive amb 6.000 pisos públics en tres anys.
FILMOTECA D'ESTIU