19.5 C
València
Dilluns, 9 febrer, 2026

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Cuenca sosté que el ‘no confinar’ a Pradas en la DANA va ser només una reflexió

José Manuel Cuenca ha defés davant la comissió que el seu missatge 'de confinar, res' a la llavors consellera Salomé Pradas va ser una reflexió. Ha negat haver donat ordes durant la gestió de la DANA del 29 d'octubre de 2024.

El València de Corberán cau del 54% de punts al 33% entre la 24-25 i la 25-26

Després del 0-2 davant el Reial Madrid, el València de Carlos Corberán ha passat de convertir quasi el 54% dels punts en la 24-25 a un 33,3% en la 25-26. Amb 23 de 69 possibles, l'equip queda a 1 punt del descens i a 11 d'Europa.

Aguayo fixa l’ascens del Lucentum a l’ACB com a objectiu sense posar terminis

Roberto Aguayo, del grup Díaz Laso, va assegurar que l'ascens a l'ACB és la meta del Lucentum, sense urgències. Prioritza consolidar el club i anuncia dos fitxatges

Kervin Arriaga, al marge i baix protocol després del colp a Bilbao

L'hondureny del Llevant es va exercitar al marge després del colp al cap patit en San Mamés i seguirà el protocol de commoció. La seua presència en el derbi davant el València dependrà de la seua evolució esta setmana

Baptista cau davant Norrie en la primera ronda de Roterdam

Roberto Bautista ha caigut en primera ronda de Roterdam davant Cameron Norrie, sext favorit, per 6-7(3) i 1-6. Jaume Munar queda com a únic espanyol i es mesura esta nit a Nicolai Budkov Kjaer.

Els bombers han extingit un incendi a la sala de calderes de l’Hospital General de València

Una intervenció ràpida ha controlat un foc originat durant treballs de soldadura en un dels soterranis de l'Hospital General. Després s'ha ventilat la zona.

El Consell ha mostrat el seu rebuig a tramitar la reforma que suprimix privilegis als expresidents

El Consell ha emés un criteri desfavorable a la presa en consideració de la reforma de l'Estatut dels expresidents proposada per Compromís. La iniciativa planteja suprimir l'accés al CJC, la retribució associada i l'oficina de suport.

La xifra de negoci del Port de València puja un 9% i els beneficis un 50% en 2025

Valenciaport registra un 9% més d'ingressos i un 50% més de beneficis en 2025, amb 5,66 milions de TEU, rècord anual. L'augment del trànsit i de les taxes impulsa el resultat.