OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un «problema de salut i de drets humans» i «no d’higiene» i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

«Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades«, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. «Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals«, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Rècord de turistes estrangers a la Comunitat Valenciana en juliol amb 1,63 milions de visitants

La Comunitat Valenciana ha batut en juliol el seu rècord de turisme internacional, amb 1,63 milions de visitants i un gasto de 2.475 milions d’euros, un 11,6 % més que fa un any.

Dos de cada tres bars i restaurants valencians facturen menys per la calor i els macroesdeveniments

El 67 % dels locals dhostaleria valenciana ha vist baixar els seus ingressos este estiu per la calor extrema, la contenció del gasto i la coincidència amb macroesdeveniments. El client local sha consolidat com a principal suport del sector i la majoria de negocis no ha contractat reforços.

Kepler-Karst releva l’advocat de Salomé Pradas en la causa de la DANA

El despatx Kepler-Karst ha substituït l’advocat Eduardo de Urbano pel penalista Pedro Colina, que passa a assumir la defensa de Salomé Pradas en la causa de la DANA que s’instrueix a Catarroja.

Veïns del Marítim organitzen un sopar a la fresca per plantar cara a la massificació turística

Associacions veïnals dels barris marítims de València convoquen un sopar a la fresca multitudinari per denunciar la mercantilització dels espais públics i reivindicar que la platja i els barris continuen sent dels veïns.

Bernabé acusa Feijóo de traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, acusa Alberto Núñez Feijóo de voler traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta, igual que amb la DANA que va afectar la província de València. Bernabé reclama lleialtat institucional i que es deixen de costat les estratègies partidistes davant situacions catastròfiques.

Catalá crida a defensar la sobirania nacional després dels altercats de Ceuta

María José Catalá ha reclamat defensar la sobirania nacional i la integritat territorial arran dels altercats d este estiu a Ceuta i ha confirmat que participarà en la concentració convocada a València. La dirigeix especialment als ceutins residents en la ciutat, que considera que han de ser els protagonistes.

La base Alinghi es transforma en el nou centre de Marina d’Empreses per a mil emprenedors

La Marina de València estrena el renovat edifici Alinghi com a nou centre de Marina d’Empreses, amb 7.600 metres quadrats i capacitat per a 1.000 persones, finançat amb 25 milions d’euros del patrimoni de Juan Roig.

Cada volta hi ha més famílies de Casa Caridad vivint en habitacions de lloguer

Quatre de cada deu famílies que han demanat plaça per al curs 2026-2027 a les escoles infantils de Casa Caridad viuen en habitacions llogades, quasi el doble que en el procés anterior. L’informe també alerta de la falta de xarxa familiar, l’atur femení i la precarietat laboral i residencial.