Els pobles en risc de despoblació han perdut un gran nombre d’explotacions per al cultiu

Ejemplo de shortcode con estilo
Concretament les 172 poblacions en risc de despoblacions han perdut en els últims anys més de 12.000 explotacions i quasi 47.000 hectàrees de cultiu

Un estudi elaborat per la Unió de Llauradors revela que les 172 poblacions en risc de despoblament en la Comunitat Valenciana han perdut al llarg dels últims vint anys unes 12.300 explotacions, la qual cosa suposa un descens del 45%, i quasi 47.000 hectàrees de cultiu, un 22% menys.

L’organització ha comparat la variació del nombre d’explotacions i de superfície de cultiu a través dels censos agraris oficials compresos entre l’any 2020 i 1999 dels pobles amb el risc de despoblament del territori valencià. També ha utilitzat per al seu estudi l’Informe sobre el medi rural del CES-CV de juliol de 2020. La variació de xifres de l’estudi pot variar a l’alça o a la baixa amb l’actualització dels últims dos anys, dels quals no es coneixen dades.

Del conjunt de les dades analitzades per la Unió, es desprén que la població en aquests 172 municipis amb 78.862 habitants només representava l’1,58% del conjunt de la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’analitza el nombre d’explotacions agràries, existeixen 15.038 en eixes localitats, la qual cosa suposa el 15% del total, xifra que demostra la gran importància de l’agricultura i la ramaderia en estes zones.

La província de Castelló té el 64,4% del total de municipis en risc de despoblament

Els pobles en risc de despoblament representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat Valenciana. La província de Castelló és on la situació és més greu, amb 87 poblacions en aquest risc, que representen el 64,4% de tota la Comunitat Valenciana. La d’Alacant amb 29 municipis el 20,6% i per la seua part la de València amb 56 suposa el 21%.

En l’anàlisi provincial veiem que Castelló ha perdut als pobles en risc de despoblació durant el període 2020-1999 un total de 4.594 explotacions (un 41,2% menys) i 27.555 hectàrees (un 23,9% inferior).

A la província de València són 5.363 explotacions menys (un 45,1%) i unes 14.832 hectàrees (un 18,1%). Per la seua part la província d’Alacant ha disminuït en 2.336 explotacions (un 52,4%) i 4.559 hectàrees menys (un 26,9%).

Les dades demostren que la falta de polítiques o la ineficàcia d’aquestes ha provocat que la gran majoria de les localitats en aquesta situació continuen perdent població i també un dels motors per a evitar el seu buit com és l’activitat agrària, ja que l’abandó d’explotacions i superfície segueix a l’alça. Carles Peris, secretari general de la Unió, assenyala que l’objectiu de l’estudi és alertar que “cal fer passos més ferms perquè les actuals polítiques no estan servint per a evitar la pèrdua d’explotacions i de superfície agrícola d’una activitat que és clau per a evitar el despoblament”.

En aquest sentit, la Unió proposa que s’establisca una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l’objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb risc de despoblament.

De la mateixa manera l’organització sol·licita incentius fiscals ambiciosos (fiscalitat diferenciada) per als territoris amb el risc de despoblació que induïsquen a particulars i empreses a romandre en el territori o a radicar ex novo el seu domicili allí.

Així mateix proposa que els ajuntaments de poblacions en risc de despoblació establisquen el mínim tipus impositiu aplicable en l’IBI per a totes aquelles construccions i instal·lacions necessàries per al desenvolupament d’activitats econòmiques ramaderes i que aquests ajuntaments siguen compensats en la seua reducció d’ingressos per part del Govern.

També advoca per concedir ajudes per al lloguer d’habitatges per a famílies amb fills i filles menors de 16 anys que vulguen residir en municipis amb risc de despoblació. Altres propostes de la Unió passen per l’exempció general de les taxes de preus públics per a empreses i emprenedors en zones amb risc de despoblació, a través d’una compensació a les administracions locals que l’apliquen.

Últimes notícies

Las Hogueras de Alicante inicien els tràmits per a ser Patrimoni de la Humanitat

La Federación de las Hogueras de San Juan s’ha reunit amb el Ayuntamiento de València per a impulsar la inclusió de la festa alacantina en l’expedient de les Fallas de la UNESCO.

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.