El Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties posa data al final de les restriccions

 

Els pitjors presagis es fan realitat. Fins i tot amb la recent arribada de les vacunes, sumat a la reducció de la incidència dels casos que s’està registrant en tota Europa, el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) advertix que encara ens queda molta pandèmia per davant, i que les restriccions hauran de prevaler i reforçar-se en els pròxims mesos, com a mínim fins a arribar a l’estiu.

 

Estes males notícies són les que poden trobar-se en l‘últim informe elaborat pel ECDC este dilluns, que alerta que la situació epidemiològica continua sent molt preocupant, perquè les taxes de contagi continuen sent molt elevades i per tant ho és també la mortalitat.

 

A demés, l’informe alerta que respecte a les vacunes, encara és molt prompte per a saber l’impacte que tenen en la mortalitat i en les hospitalitzacions, pel que no es veu a curt termini una eixida viable de les restriccions que estan vigents actualment i una volta a la normalitat.

 

Les noves soques, l’amenaça principal

L’informe se centra a analitzar la principal amenaça a la que s’enfronta la població en relació amb el coronavirus: l’adveniment de noves soques, en concreta, de les variants sud-africana, britànica i brasilera.

 

Destaca que el continent ha registrat «des del 21 de gener un augment substancial en el número i la proporció de casos de SARS-CoV-2 de la variant B.1.1.7», referint-se a la variant britànica, que actualment té en escac a països del vell continent. «En Irlanda és la variant dominant i altres països estaran en una situació paregudes en les pròximes setmanes», sosté el ECDC. Això ja ha causat «un increment de les hospitalitzacions, ha sobrecarregat els sistemes de salut i provocat un excés de mortalitat», advertixen.

 

Respecte a la variant sud-africana, el document advertix que està començant a ser la causant de brots locals, a diferència del principi que només estava associada a viatges, mentres que de moment, la variant brasilera és la que té nivells més baixos de detecció.

 

Estes variants han demostrat ser molt més contagioses que la variant comú de coronavirus, perquè la gran quantitat de mutacions que alberguen afecten principalment la seua capacitat de contagi, i per tant, fan augmentar les hospitalitzacions i la mortalitat.

 

A demés, es tem que estes noves mutacions podrien afectar l’efectivitat de les vacunes, pel que l’ECDC considera que no es poden deixar de costat encara les restriccions bàsiques com l’ús de mascareta i les restriccions de mobilitat i interacció social, perquè això comportaria un risc massa elevat per a les persones majors i col·lectius de risc. «Flexibilitzar prematurament les mesures conduirà a un ràpid augment de la incidència, detecció de casos greus i mortalitat», indica el ECDC.

 

No hi ha camins per a eixir de la pandèmia

Tal com ha recalcat l’exdirector d’Acció Sanitària en Crisi de l’Organització Mundial de la Salut, Daniel López Acuña, l’escenari que planteja l’informe, encara que depriment, és molt realista i planteja el que ja molts experts porten dient durant mesos respecte a les diferents ones que hem patit: «Estem davant d’un escenari complicat i no hi ha camins clars per a eixir d’ell. Ja ens equivoquem abans i afanyar-nos a relaxar les restriccions seria el primer pas cap a una altra onada en març», ha recalcat aquest expert.

 

La conclusió de l’informe és que s’hauran de mantindre durant els pròxims mesos estes restriccions fins a baixar els nivells de contagi baic mínims si es vol evitar una nova onada de contagis i el ressorgiment de noves variants.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Roig advoca per un IVA zero en aliments i afirma que Mercadona no ha pujat preus

Juan Roig ha defés aplicar un IVA zero als aliments per a esmorteir l'impacte de la guerra de l'Iran i ha recalcat que els preus depenen de les matèries primeres. Ha assegurat que, ara com ara, no s'han traslladat pujades i que entre gener i març s'han abaratit 300 productes.

73 agressions a metges en 2025 en la Comunitat Valenciana, 48 a la província de València

Els col·legis de metges van comptabilitzar 73 atacs a facultatius en la Comunitat en 2025, 48 a la província de València. La majoria va afectar metgesses i es va concentrar en Atenció Primària.

La pluja impedix disparar tot el material en la mascletà d’este dimarts

La pluja intermitent ha danyat el sistema elèctric i ha obligat a un tret manual parcial en la dècima mascletà del cicle faller. Part del material es retirarà i el perímetre es manté fins a completar l'operació.

Muñoz (PSPV) insistix: no està tancada la situació judicial de Mazón

José Muñoz ha afirmat que encara no s'ha escrit l'últim capítol sobre Carlos Mazón i el seu paper el 29 d'octubre durant la DANA. Ha demanat que es mantinga la investigació i que Mazón entregue l'acta.

Vox demana no avançar esdeveniments sobre Mazón i respecte als jutges

Vox ha sostingut que la postura de la Fiscalia de no imputar a Carlos Mazón per la gestió de la DANA i que la jutgessa seguisca amb la instrucció prova que no s'han d'anticipar conclusions. El síndic José María Llanos ha reclamat respecte als tribunals i a la presumpció d'innocència.

Les pluges deixen quasi 72 l/m² en quatre hores a Castalla i concentren les incidències a Alacant

Les precipitacions han deixat 71,8 l/m² en quatre hores a Castalla i han motivat deu actuacions dels bombers a la província d'Alacant, sense incidències a València.

Mercadona ha guanyat 1.729 milions en 2025, un 24,9% més, i accelera el seu pla d’inversió

Mercadona ha guanyat 1.729 milions d'euros en 2025, un 24,9% més, amb vendes de 41.900 milions i una quota del 28,5% a Espanya. La companyia impulsa la botiga 9, obri nous bucs i preveu 43.200 milions en vendes en 2026.

Troben un cadàver sense cames en una planta de reciclatge de Paterna sense indicis de criminalitat

Un cadàver amb les cames amputades ha sigut trobat en una planta de reciclatge de Paterna. Les primeres perquisicions han descartat criminalitat i apunten a una mort accidental o natural.