El Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties posa data al final de les restriccions

 

Els pitjors presagis es fan realitat. Fins i tot amb la recent arribada de les vacunes, sumat a la reducció de la incidència dels casos que s’està registrant en tota Europa, el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) advertix que encara ens queda molta pandèmia per davant, i que les restriccions hauran de prevaler i reforçar-se en els pròxims mesos, com a mínim fins a arribar a l’estiu.

 

Estes males notícies són les que poden trobar-se en l‘últim informe elaborat pel ECDC este dilluns, que alerta que la situació epidemiològica continua sent molt preocupant, perquè les taxes de contagi continuen sent molt elevades i per tant ho és també la mortalitat.

 

A demés, l’informe alerta que respecte a les vacunes, encara és molt prompte per a saber l’impacte que tenen en la mortalitat i en les hospitalitzacions, pel que no es veu a curt termini una eixida viable de les restriccions que estan vigents actualment i una volta a la normalitat.

 

Les noves soques, l’amenaça principal

L’informe se centra a analitzar la principal amenaça a la que s’enfronta la població en relació amb el coronavirus: l’adveniment de noves soques, en concreta, de les variants sud-africana, britànica i brasilera.

 

Destaca que el continent ha registrat «des del 21 de gener un augment substancial en el número i la proporció de casos de SARS-CoV-2 de la variant B.1.1.7», referint-se a la variant britànica, que actualment té en escac a països del vell continent. «En Irlanda és la variant dominant i altres països estaran en una situació paregudes en les pròximes setmanes», sosté el ECDC. Això ja ha causat «un increment de les hospitalitzacions, ha sobrecarregat els sistemes de salut i provocat un excés de mortalitat», advertixen.

 

Respecte a la variant sud-africana, el document advertix que està començant a ser la causant de brots locals, a diferència del principi que només estava associada a viatges, mentres que de moment, la variant brasilera és la que té nivells més baixos de detecció.

 

Estes variants han demostrat ser molt més contagioses que la variant comú de coronavirus, perquè la gran quantitat de mutacions que alberguen afecten principalment la seua capacitat de contagi, i per tant, fan augmentar les hospitalitzacions i la mortalitat.

 

A demés, es tem que estes noves mutacions podrien afectar l’efectivitat de les vacunes, pel que l’ECDC considera que no es poden deixar de costat encara les restriccions bàsiques com l’ús de mascareta i les restriccions de mobilitat i interacció social, perquè això comportaria un risc massa elevat per a les persones majors i col·lectius de risc. «Flexibilitzar prematurament les mesures conduirà a un ràpid augment de la incidència, detecció de casos greus i mortalitat», indica el ECDC.

 

No hi ha camins per a eixir de la pandèmia

Tal com ha recalcat l’exdirector d’Acció Sanitària en Crisi de l’Organització Mundial de la Salut, Daniel López Acuña, l’escenari que planteja l’informe, encara que depriment, és molt realista i planteja el que ja molts experts porten dient durant mesos respecte a les diferents ones que hem patit: «Estem davant d’un escenari complicat i no hi ha camins clars per a eixir d’ell. Ja ens equivoquem abans i afanyar-nos a relaxar les restriccions seria el primer pas cap a una altra onada en març», ha recalcat aquest expert.

 

La conclusió de l’informe és que s’hauran de mantindre durant els pròxims mesos estes restriccions fins a baixar els nivells de contagi baic mínims si es vol evitar una nova onada de contagis i el ressorgiment de noves variants.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.