17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

El Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties posa data al final de les restriccions

 

Els pitjors presagis es fan realitat. Fins i tot amb la recent arribada de les vacunes, sumat a la reducció de la incidència dels casos que s’està registrant en tota Europa, el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) advertix que encara ens queda molta pandèmia per davant, i que les restriccions hauran de prevaler i reforçar-se en els pròxims mesos, com a mínim fins a arribar a l’estiu.

 

Estes males notícies són les que poden trobar-se en l‘últim informe elaborat pel ECDC este dilluns, que alerta que la situació epidemiològica continua sent molt preocupant, perquè les taxes de contagi continuen sent molt elevades i per tant ho és també la mortalitat.

 

A demés, l’informe alerta que respecte a les vacunes, encara és molt prompte per a saber l’impacte que tenen en la mortalitat i en les hospitalitzacions, pel que no es veu a curt termini una eixida viable de les restriccions que estan vigents actualment i una volta a la normalitat.

 

Les noves soques, l’amenaça principal

L’informe se centra a analitzar la principal amenaça a la que s’enfronta la població en relació amb el coronavirus: l’adveniment de noves soques, en concreta, de les variants sud-africana, britànica i brasilera.

 

Destaca que el continent ha registrat «des del 21 de gener un augment substancial en el número i la proporció de casos de SARS-CoV-2 de la variant B.1.1.7», referint-se a la variant britànica, que actualment té en escac a països del vell continent. «En Irlanda és la variant dominant i altres països estaran en una situació paregudes en les pròximes setmanes», sosté el ECDC. Això ja ha causat «un increment de les hospitalitzacions, ha sobrecarregat els sistemes de salut i provocat un excés de mortalitat», advertixen.

 

Respecte a la variant sud-africana, el document advertix que està començant a ser la causant de brots locals, a diferència del principi que només estava associada a viatges, mentres que de moment, la variant brasilera és la que té nivells més baixos de detecció.

 

Estes variants han demostrat ser molt més contagioses que la variant comú de coronavirus, perquè la gran quantitat de mutacions que alberguen afecten principalment la seua capacitat de contagi, i per tant, fan augmentar les hospitalitzacions i la mortalitat.

 

A demés, es tem que estes noves mutacions podrien afectar l’efectivitat de les vacunes, pel que l’ECDC considera que no es poden deixar de costat encara les restriccions bàsiques com l’ús de mascareta i les restriccions de mobilitat i interacció social, perquè això comportaria un risc massa elevat per a les persones majors i col·lectius de risc. «Flexibilitzar prematurament les mesures conduirà a un ràpid augment de la incidència, detecció de casos greus i mortalitat», indica el ECDC.

 

No hi ha camins per a eixir de la pandèmia

Tal com ha recalcat l’exdirector d’Acció Sanitària en Crisi de l’Organització Mundial de la Salut, Daniel López Acuña, l’escenari que planteja l’informe, encara que depriment, és molt realista i planteja el que ja molts experts porten dient durant mesos respecte a les diferents ones que hem patit: «Estem davant d’un escenari complicat i no hi ha camins clars per a eixir d’ell. Ja ens equivoquem abans i afanyar-nos a relaxar les restriccions seria el primer pas cap a una altra onada en març», ha recalcat aquest expert.

 

La conclusió de l’informe és que s’hauran de mantindre durant els pròxims mesos estes restriccions fins a baixar els nivells de contagi baic mínims si es vol evitar una nova onada de contagis i el ressorgiment de noves variants.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.