El Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties posa data al final de les restriccions

 

Els pitjors presagis es fan realitat. Fins i tot amb la recent arribada de les vacunes, sumat a la reducció de la incidència dels casos que s’està registrant en tota Europa, el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (ECDC) advertix que encara ens queda molta pandèmia per davant, i que les restriccions hauran de prevaler i reforçar-se en els pròxims mesos, com a mínim fins a arribar a l’estiu.

 

Estes males notícies són les que poden trobar-se en l‘últim informe elaborat pel ECDC este dilluns, que alerta que la situació epidemiològica continua sent molt preocupant, perquè les taxes de contagi continuen sent molt elevades i per tant ho és també la mortalitat.

 

A demés, l’informe alerta que respecte a les vacunes, encara és molt prompte per a saber l’impacte que tenen en la mortalitat i en les hospitalitzacions, pel que no es veu a curt termini una eixida viable de les restriccions que estan vigents actualment i una volta a la normalitat.

 

Les noves soques, l’amenaça principal

L’informe se centra a analitzar la principal amenaça a la que s’enfronta la població en relació amb el coronavirus: l’adveniment de noves soques, en concreta, de les variants sud-africana, britànica i brasilera.

 

Destaca que el continent ha registrat «des del 21 de gener un augment substancial en el número i la proporció de casos de SARS-CoV-2 de la variant B.1.1.7», referint-se a la variant britànica, que actualment té en escac a països del vell continent. «En Irlanda és la variant dominant i altres països estaran en una situació paregudes en les pròximes setmanes», sosté el ECDC. Això ja ha causat «un increment de les hospitalitzacions, ha sobrecarregat els sistemes de salut i provocat un excés de mortalitat», advertixen.

 

Respecte a la variant sud-africana, el document advertix que està començant a ser la causant de brots locals, a diferència del principi que només estava associada a viatges, mentres que de moment, la variant brasilera és la que té nivells més baixos de detecció.

 

Estes variants han demostrat ser molt més contagioses que la variant comú de coronavirus, perquè la gran quantitat de mutacions que alberguen afecten principalment la seua capacitat de contagi, i per tant, fan augmentar les hospitalitzacions i la mortalitat.

 

A demés, es tem que estes noves mutacions podrien afectar l’efectivitat de les vacunes, pel que l’ECDC considera que no es poden deixar de costat encara les restriccions bàsiques com l’ús de mascareta i les restriccions de mobilitat i interacció social, perquè això comportaria un risc massa elevat per a les persones majors i col·lectius de risc. «Flexibilitzar prematurament les mesures conduirà a un ràpid augment de la incidència, detecció de casos greus i mortalitat», indica el ECDC.

 

No hi ha camins per a eixir de la pandèmia

Tal com ha recalcat l’exdirector d’Acció Sanitària en Crisi de l’Organització Mundial de la Salut, Daniel López Acuña, l’escenari que planteja l’informe, encara que depriment, és molt realista i planteja el que ja molts experts porten dient durant mesos respecte a les diferents ones que hem patit: «Estem davant d’un escenari complicat i no hi ha camins clars per a eixir d’ell. Ja ens equivoquem abans i afanyar-nos a relaxar les restriccions seria el primer pas cap a una altra onada en març», ha recalcat aquest expert.

 

La conclusió de l’informe és que s’hauran de mantindre durant els pròxims mesos estes restriccions fins a baixar els nivells de contagi baic mínims si es vol evitar una nova onada de contagis i el ressorgiment de noves variants.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després d'una denúncia d'una dona per presumpte assetjament sexual en la via pública.

La Policia investiga la desaparició d’una xiqueta de 12 anys a Sagunt

La Policia Nacional investiga la desaparició d'una xiqueta de 12 anys a Sagunt, mentres el Centre Nacional de Persones Desaparegudes ha emés una alerta per a recaptar la col·laboració ciutadana.

Cessen l’alcalde pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia d’assetjament sexual

L'alcalde d'Elx destituïx de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol després que una veïna presentara una denúncia per assetjament sexual davant la Policia Nacional.

Rescaten a tres banyistes atrapats pels corrents en els penya-segats de Peníscola

Tres hòmens que nadaven en la zona de penya-segats del castell de Peníscola han sigut rescatats després de quedar atrapats pels corrents. Van ser trets per terra i només presentaven arraps lleus.

L’alcalde d’Elx destituïx el pedani d’Arenals del Sol després d’una denúncia per assetjament sexual

L'alcalde d'Elx ha destituït de manera immediata a l'alcalde pedani d'Arenals del Sol, Alejandro García Raduán, després que una dona presentara una denúncia per assetjament sexual contra ell.

La Generalitat reclama al Govern comprar les parcel·les agrícoles afectades per la nova zona de domini hidràulic

La Generalitat exigix que el Ministeri per a la Transició Ecològica valore i adquirisca les parcel·les agrícoles afectades per una possible nova delimitació del domini públic hidràulic i complisca el seu compromís de reposar els terrenys danyats per la dana.

El Consell destina 1,9 milions a frenar la malaltia de Newcastle en granges avícoles

El Consell declara l'emergència sanitària i aprova actuacions per 1,9 milions d'euros per a previndre i controlar la malaltia de Newcastle en explotacions avícoles en un termini màxim de tres mesos.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a aplicar la jornada setmanal de 35 hores a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària i al compliment de les regles de gasto estatals i europees.