El Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta Yolanda Díaz, retirarà la Medalla al Mèrit en el Treball a franquistes, guardonats en el passat. Així ho recull un reial decret que Treball ha elevat a audiència pública abans de portar al Consell de Ministres, com ha avançat Público.
Es tracta d’una renovació del reglament que dirigeix esta distinció civil, en la qual s’articula el procediment per a la retirada del guardó a persones que van formar part de «l’aparell de repressió de la dictadura franquista» i a aquelles que hagen realitzat altres conductes «incompatibles amb els valors democràtics», entre altres motius.
La condecoració va ser creada per Fernando de Borja en 1926 durant el govern presidit pel General Primo de Rivera. Després seria suprimida durant la II República en considerar-se que era una condecoració per a la societat més privilegiada. Amb el Franquisme, es va restaurar de nou en 1942.
La Medalla al Mèrit en el Treball és una condecoració que reconeix «el valor extraordinari, la dedicació i el mèrit al treball realitzat per nombroses persones treballadores, en ocasions anònimes, a vegades amb recorreguts professionals de rellevància pública i social», recorda el Ministeri de Treball en la memòria d’anàlisi de l’impacte normatiu del nou reial decret.
En la democràcia es va mantindre la medalla, encara que es va establir una nova regulació en 1982. Encara que se sol parlar més de la Medalla, en realitat hi ha dos ‘premis’. D’una banda, la Medalla, que distingeix a persones treballadores i professionals, i per un altre la Placa al Mèrit en el Treball, destinada a associacions, corporacions, organismes públics o entitats.
Ara, el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz pretén renovar les distincions, tan donant rellevància a valors com la igualtat i la seguretat en el treball de cara a la seua futura obtenció, com també habilitant un procediment per a retirar guardons concedits en el passat a persones que no respecten les «imprescindibles exigències democràtiques, cíviques i socials actuals».
Dos supòsits de retirada de la Medalla
El reial decret detalla els requisits i criteris per a la concessió dels guardons al Mèrit en el Treball i adverteix de «la impossibilitat de la seua adjudicació a aquelles persones respecte de les quals, de manera directa o indirecta, quede acreditat que hagueren realitzat actes o observat conductes manifestament incompatibles amb els valors democràtics i els principis rectors de protecció dels drets humans, i especialment dels drets laborals i socials».
Així, l’article 10 de la normativa elevada a audiència pública assenyala que Medalla i Placa «podran ser objecte de revisió i retirada» principalment en dos supòsits.
Cal destacar que «la prescripció dels delictes i les penes que hagueren sigut imposades» a conseqüència dels supòsits esmentats no eximirà de la retirada dels guardons.
Igualtat, Excel·lència i Salut Laboral
El reglament també actualitza el format de les categories de les condecoracions i els requisits per a accedir a elles. Es passa «d’un model de medalles d’or, plata i bronze, a un model amb diferents modalitats en atenció a determinats elements definidors que persegueixen una major integració, transparència i objectivitat de la condecoració», explica la memòria complementària del decret. Les noves tres categories són «Igualtat», «Excel·lència» i «Salut Laboral».
«A més, es crea la medalla i placa de categoria especial, que queda equiparada a la categoria de Gran Cruz i, per tant, a l’anterior medalla d’or, sent igualment atorgada per reial decret a proposta de la titular del Ministeri de Treball i Economia Social», indica la memòria. Es reconeix expressament a més la possibilitat de concedir la condecoració «a títol pòstum» a aquelles persones que «han contribuït a avançar en la consecució dels valors comentats de progrés i excel·lència democràtica».
