20.4 C
València
Divendres, 20 febrer, 2026

Sanitat recomana als ajuntaments no celebrar castells i altres espectacles pirotècnics

 

La Conselleria de Sanitat ha enviat una circular als Ajuntaments de la Comunitat Valenciana, amb motiu de la setmana en la que s’havien de celebrar les festes de Falles, en la que fa un repàs a les autoritzacions vigents sobre espectacles públics i activitats recreatives i en la que recomana que no se celebren castells de focs artificials ni altres espectacles pirotècnics «ja que suposen esdeveniments que impliquen risc d’aglomeració o concentració de persones i incompliment de la normativa de distanciament social i seguretat enfront de la covid-19».

 

La circular, signada per la secretària autonòmica de Salut Pública, Isaura Navarro, recorda que l’autorització dels espectacles públics i activitats recreatives que es fan en el municipi amb motiu de la celebració de festes locals, és una competència municipal encara que s’han de tindre en consideració, amb caràcter general, «les implicacions que té per a la salut pública l’autorització d’esta classe d’activitats en un context de pandèmia global».

 

D’esta forma, assenyala que l’acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut sobre la declaració d’actuacions amb motiu de la festivitat de San José i de la Setmana Santa 2021 disposa que no se celebraran esdeveniments «massius de qualsevol índole que impliquen risc d’aglomeració o concentració de persones».

 

Prohibides les aglomeracions

I sobre este tema afig que les festes que se celebren en les localitats de la Comunitat Valenciana comporten la programació d’una sèrie d’actes en els que participen tant organitzadors o promotors com la població en general. D’aquí ve que remeta esta circular, distribuïda ja la setmana passada, per a «aclarir i establir el marc jurídic en el que poden desenvolupar-se els actes festius programats de manera que es garantisca l’efectivitat de les mesures previstes per a reduir el risc de contagis».

 

D’esta manera, especifica que els espectacles itinerants o de desfilada no estan permesos; que no es permet cap esdeveniment o activitat amb concentració de persona i que està acordat el tancament preventiu d’espais a on es desenvolupen activitats festeres tradicionals.

 

Pel que fa als castells de focs artificials i altres espectacles pirotècnics, en ser una de les activitats que habitualment formen part de la programació d’actes festius, a l’hora de plantejar la seua realització «cal tindre en compte les consideracions i recomanacions en relació amb el risc de transmissió de la covid-19 d’estes activitats».

 

 

Interacció social

 

«Els principals riscos sanitaris dels focs artificials en relació a la covid-19 són la possible generació de situacions que faciliten o promoguen la interacció social i la formació d’aglomeracions de persones que generen un increment del risc de difusió de la pandèmia i l’alt risc d’incompliment de la normativa de distanciament social i seguretat per part de sectors significatius de població, que podria ser de difícil gestió per les autoritats locals», advertix la circular.

 

 

D’esta forma, indica que, amb la finalitat d’assegurar que no es produixen aglomeracions, «haurien de fer-se en el seu cas en l’horari amb limitació de la permanència de grups de persones en espais públics i privats establit en la normativa vigent».

 

En tot cas, remarca que, encara en el cas que se celebren en horari amb limitació de mobilitat, «existix el risc que es produïsquen aglomeracions en les terrasses dels edificis de persones de diferents unitats de convivència per a observar-les en millors condicions, el que pot comportar un incompliment significatiu de les normes generals de seguretat i distanciament social, tenint en compte a demés que, per tractar-se d’edificis privats, és molt difícil el seu control pels cossos de seguretat».

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a l’assassí de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes (Castelló)

Una jutgessa ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança, per al detingut per l'assassinat de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes. Està investigat per dos homicidis/assassinats i un trencament de condemna, amb la causa sota secret.

Veïns de Campanar destaquen els reptes i l’avanç de la reconstrucció de l’edifici

En el segon aniversari de l'incendi, els propietaris subratllen els reptes i els avanços de la rehabilitació, el suport d'administracions i Mapfre, i la meta de tornar a final d'any.

La Generalitat impulsa la reintroducció del linx ibèric en 2028 en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha presentat el pla de conservació del linx ibèric que obri la porta a la seua reintroducció en 2028 en la Comunitat Valenciana. L'estudi en marxa avalua hàbitat, preses i connectivitat amb el principi de precaució

Veïns de l’edifici incendiat de Campanar subratllen reptes i suports de la reconstrucció

A dos anys del sinistre, propietaris i institucions destaquen avanços i desafiaments en la rehabilitació integral. La comunitat confia a tornar per Nadal.

Condemna institucional i minuts de silenci pel doble assassinat masclista de Xilxes

Les principals institucions valencianes han guardat minuts de silenci per a condemnar l'assassinat d'una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes. Els actes han subratllat la gravetat de la violència de gènere i la necessitat de recursos d'atenció.

Un menor, investigat per una agressió sexual a una companya en un institut de Vinaròs

La Guàrdia Civil investiga a un menor per una presumpta agressió sexual a una companya de la seua mateixa edat ocorreguda el dimarts en un institut de Vinaròs. La denúncia va partir del centre d'acolliment on residix la víctima, tutelada per la Generalitat, i les diligències continuen obertes.

El Museu de Belles Arts de València suma 22 obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González

El MuBAV ha incorporat 22 peces per a cobrir etapes poc representades, amb obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González. L'operació reforça el XIX i la figuració del XX.

El cap d’escortes de Mazón declara que no era la primera vegada que prescindia del servici

El cap del dispositiu de seguretat de Carlos Mazón ha declarat que el 29-O el llavors president va prescindir de l'escorta i que eixa situació ja s'havia donat. Detalla que l'orde es va comunicar per telèfon, sense registre escrit, i explica la cronologia d'aquella vesprada durant la DANA.