16 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Sanitat no recomana els tests ràpids d’anticossos per a l’autodiagnòstic

 

La Conselleria de Sanitat ha advertit que les proves ràpides de detecció d’anticossos a partir d’una mostra de sang obtinguda a través del dit tenen un rendiment menor que les tècniques que es fan en els laboratoris a partir d’una mostra de sang extreta d’una vena.

 

Els tests d’autodiagnòstic es poden fer fora del laboratori, però, segons advertixen les persones expertes, hi ha més risc que donen falsos positius i falsos negatius, han assenyalat fonts de la Conselleria en un comunicat.

 

Qualsevol prova de detecció d’anticossos informa de la presència de defenses en l’organisme contra algun dels components del SARS-CoV-2, agent causal del Covid-19, cosa que suggerix que el pacient ha tingut contacte previ amb el virus.

 

La seua positivitat no garantix la immunitat

No obstant això, han assenyalat les mateixes fonts, la seua positivitat no garantix la immunitat, pel que s’han de continuar complint les mesures de protecció. La Conselleria assegura estar alineada amb l’evidència científica actual, les recomanacions del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i l’Organització Mundial de la Salut, i únicament recomana l’ús de test ràpids d’anticossos per a determinats estudis, i sempre amb finalitats d’investigació.

 

Per això, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha demanat prudència en l’ús i interpretació de proves de detecció ràpida d’anticossos. «L’única cosa que pot acreditar el test d’autodiagnòstic d’anticossos és si la persona ha passat la malaltia o no», ha indicat Barceló, qui ha assenyalat que les proves de detecció ràpida d’anticossos «en cap cas es consideren adequades per al diagnòstic d’infecció activa, ni en pacients simptomàtics ni en asimptomàtics».

 

En este sentit, la Conselleria de Sanitat no contempla el registre sistemàtic dels resultats d’estes proves ni les inclou en la seua estratègia de rastreig i control de casos.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.