El 2020 va ser molt crític per a la població mundial i serà recordat com l’any en què va esclatar la pandèmia del Covid-19. Per part seua, el 2021 es guardarà en la memòria com l’any en què van donar principi les vacunes per a eixir de la crisi sanitària.
El procés de vacunació ja ha començat en molts països, encara que amb ritmes molt dispars, mentres altres territoris hauran d’esperar encara mesos per a poder començar.
Al cap de la campanya de vacunació es troba Israel. Este país va molt avançat en el procés d’immunització de la seua població, gràcies al subministrament ininterromput de dosi de la vacuna de Pfizer des de començaments d’any.
Noves estratègies de vacunació
En la resta de territoris a on ja han començat el procés, com els de la Unió Europea, el Regne Unit o els Estats Units, l’escassetat de dosis disponibles està frenant la vacunació. Això ha obligat els governs nacionals a aguditzar l’enginy a la busca de noves estratègies.
«Establir estratègies poblacionals de vacunació depèn de quins tipus de vacunació vulgues i de quins objectius tingues», declara un portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva Salut Pública i Higiene, Sempsph. «Espanya ha marcat clarament una aposta: evitar la mortalitat», afegix. S’han posat en marxa diferents estratègies en tot el planeta els resultats del que es podran valorar en els pròxims mesos.
Models característics
Israel ha avançat a una velocitat vertiginosa en estes primeres setmanes de l’any. De fet, el govern calcula que podria conseguir la tan anhelada immunitat de grup al març o abril. A pesar de que el seu model no diferix massa de l’europeu, la clau del seu èxit està a haver conseguit garantir un proveïment privilegiat de dosi per part de Pfizer.
Esta farmacèutica podria haver arribat a un acord privilegiat amb Israel. L’objectiu seria conseguir dades que confirmen de manera definitiva l’eficàcia de la seua vacuna en una sort d’assaig massiu sobre el terreny.
Un cas paregut és el d’Unió dels Emirats Àrabs, el segon país amb una major taxa de vacunació de moment. Este territori ha rebut subministrament privilegiat de la vacuna del laboratori xinès Sinpharm.
A Europa, el Regne Unit ha conseguit el major ritme de vacunació en este començament d’any, molt per damunt del que estan implementant els països de la Unió Europea. La clau del seu èxit ha sigut una ràpida negociació amb les farmacèutiques i un àgil procés d’aprovació per part del regulador sanitari britànic i el seu particular i arriscada estratègia.
El govern britànic ha decidit prioritzar la primera dosi al major número de persones al més prompte possible a canvi de posposar, de manera indefinida, l’administració de la segona. Esta opció és un risc, ja que no és clar quin grau d’immunització s’aconseguix amb una sola dosi.
El gran risc
La Unió Europea, al contrari que el Regne Unit, ha apostat per seguir les indicacions de les farmacèutiques pas a pas. S’estan inoculant dos dosis per pacient amb un espai d’uns 21 dies entre les dos. L’aprovació més tardana per part del regulador sanitari i el conflicte entre la Comissió i AstraZeneca han fet que el ritme de vacunació estiga sent més lent del que s’esperava.
A pesar d’això, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, es va mostrar optimista la setmana passada amb la perspectiva de conseguir immunitzar al 70 per cent de la població el pròxim estiu. De tots els models existents, el més innovador de moment és el triat per Indonèsia. Este territori començarà vacunat als més jóvens per a evitar propagar el virus al més prompte possible.
La veritat és que amb esta àmplia varietat d’estratègies i el desigual subministrament de vacunes al voltant de tot el món existix un gran risc. La immunització podria produir-se a dos velocitats diferents. Tot això, tindria com a conseqüència final que la pandèmia es prolongarà durant anys o fins i tot que es quede per sempre en llocs concrets del planeta.
