Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Turistes desallotjats per l’incendi d’El Saler: ‘No volem tornar a casa sense les nostres coses’

Uns 130 desallotjats per l’incendi d’El Saler, molts d’ells turistes allotjats en càmpings, han passat la nit al pavelló de la Fonteta i reclamen tornar per a recuperar les seues pertinences.

Confirmen dos anys de presó per l’agressió sexual a una menor de 16 anys a València

El TSJCV ha confirmat la condemna de dos anys de presó a un home per agredir sexualment una menor de 16 anys, filla de la seua parella, amb la qual convivía a València. El tribunal rebutja el recurs de l’acusat i dona plena credibilitat al relat de la víctima.

Les proves amb 5G reforcen les comunicacions d’emergències a la Comunitat Valenciana

La Generalitat, a través d’ISTEC, ha impulsat proves pilot i projectes europeus amb 5G i satèl·lits per a reforçar la connectivitat dels servicis públics i d’emergència i garantir respostes més segures i resilients.

Detenen a Elx un presumpte sicari reclamat per Xile i amenaçat amb cadena perpètua

Un home de 26 anys, reclamat per Xile i amenaçat amb cadena perpètua per un presumpte crim per encàrrec el 2024, ha sigut detingut a Elx gràcies a un dispositiu de la Policia Nacional coordinat a través d'Interpol.

A presó dos detinguts per robar 32.000 euros a un saló de jocs d’Alzira

Tres hòmens de 26, 32 i 36 anys han sigut detinguts per assaltar a punta de pistola un recaptador d’un saló de jocs d’Alzira i furtar-li 32.000 euros. Dos d’ells han ingressat en presó provisional, i el tercer està relacionat amb altres robatoris violents en la província de València.

Localitzen un cadàver al pantà de Bellús on buscaven un home desaparegut

Han trobat este divendres de matí un cadàver al pantà de Bellús, on des de dijous es buscava un home desaparegut. La Guàrdia Civil treballa ara en la identificació del cos.

La investigació confirma indicis que l’incendi d’El Saler ha sigut provocat

Les primeres perquisicions sobre l’incendi al parc natural de la Devesa de El Saler descarten causes naturals i apunten a un origen intencionat, segons ha explicat la delegada del Govern, Pilar Bernabé.

Els desallotjaments a El Saler continuen mentre l’incendi seguix actiu

Els desallotjaments per l’incendi forestal d’El Saler, que ja ha cremat 37 hectàrees, continuaran fins que el foc es puga estabilitzar. En l’extinció treballen deu mitjans aeris, 40 terrestres i més de 270 professionals, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.