Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Exhibició del València Basket contra el Joventut i a un pas de la final de l’ACB

El València Basket ha derrotat l’Asisa Joventut per 90-76 al Roig Arena, posa el 2-0 en la semifinal de la Lliga Endesa i es queda a un triomf de la final.

Controlat l’incendi forestal de Serra i reobert el trànsit marítim al Port de Sagunt

L’incendi declarat este divendres a Serra s’ha estabilitzat cap a les 20.00 hores després d’una evolució positiva, fet que ha permés retirar els dos mitjans aeris del MITECO i reobrir el trànsit marítim al Port de Sagunt.

LIFE Intemares impulsa que quasi una quarta part de la mar espanyola estiga protegida

El projecte europeu LIFE Intemares ha ajudat a passar del 8 % al 22,5 % d’àrea marina protegida a Espanya des de 2017 i ha permés declarar 12 nous espais marins de la Red Natura 2000.

Set mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Serra

Set mitjans aeris i nombroses unitats terrestres treballen en l’extinció d’un incendi forestal declarat esta vesprada al terme municipal de Serra, prop de la carretera CC-3341.

El professorat manté la pressió: STEPV i UGT veuen insuficients les mesures de la Generalitat

STEPV i UGT asseguren que la vaga indefinida del professorat valencià ha funcionat, però adverteixen que la mobilització continuarà perquè consideren insuficients les mesures anunciades per la Generalitat.

La Audiencia obliga la jutgessa a mantindre la transcripció de les declaracions del cas DANA

La Audiencia de València ha donat la raó a l’exconsellera de Justícia Salomé Pradas i ha ordenat a la jutgessa instructora del cas DANA que no interrompisca la transcripció de les declaracions a partir del 30 de juny de 2026. La decisió deixa sense efecte l’ordre inicial del jutjat de Catarroja, que preveia aturar este treball arran del cessament de quatre funcionàries assignades a la causa.

Paiporta afronta la renovació total del clavegueram amb 90 milions després de la DANA

Paiporta preveu reconstruir 22,46 quilometres de clavegueram en quatre anys amb una inversio de mes de 90 milions, en una actuacio considerada sense precedents a Espanya després de la DANA de 2024.

Colón estrena reforma este dilluns amb el nou segell urbà Valentia

La reurbanització del carrer Colón de València comença dilluns 15 de juny com a primera obra del Pla Valentia, amb cinc mesos de treballs, més espai per a vianants i un nou segell identitari al paviment.