Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

El Defensor del Poble obri una investigació per l’actuació policial en una protesta docent a València

El Defensor del Poble ha sol·licitat a la Direcció General de la Policia un informe detallat i material audiovisual sobre l'actuació d'un agent que presumptament va agredir a una mestra durant una manifestació de docents a València.

El Govern responsabilitza a l’Ajuntament de València de gestionar l’acampada de docents

La Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana sosté que és l'Ajuntament de València qui ha d'autoritzar i, si és el cas, retirar l'acampada de docents en la plaça de la Verge, en el marc de la vaga indefinida iniciada l'11 de maig.

Callosa de Segura declara tres dies de dol per l’últim crim masclista

L'Ajuntament de Callosa de Segura ha decretat tres dies de dol oficial per l'últim crim masclista i ha cridat la ciutadania a guardar un minut de silenci davant el consistori.

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.