Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

La Generalitat impulsa amb el port de Castelló la salvació d’una planta única al litoral valencià

La Generalitat i l’Autoritat Portuària de Castelló han intensificat els treballs de restauració ambiental per a protegir la planta autòctona Medicago citrina, l’única espècie valenciana en la llista ‘Top 50’ de la UICN i catalogada en perill d’extinció a Espanya.

La Comunitat Valenciana afronta un agost quasi ple en hotels, apartaments i càmpings

Turisme Comunitat Valenciana preveu per a agost un 83,9 % d’ocupació hotelera mitjana, amb xifres encara més altes en apartaments i càmpings i un clar lideratge de la província d’Alacant.

El CEAM detalla com la vegetació ha alimentat l’incendi de la Vall d’Uixó

Un informe del CEAM conclou que la ràpida dessecació de la vegetació entre abril i juliol ha incrementat la virulència de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat quasi 9.600 hectàrees, moltes dins de la Serra d’Espadà.

El PPCV reclama a Sánchez que pague el deute de dependència amb la Comunitat

El PPCV ha exigit al Govern de Pedro Sánchez que abone més de 4.000 milions d’euros que, segons el partit, deu a la Comunitat Valenciana en matèria de dependència, i que complisca el compromís de finançar el 50% del sistema.

El PSPV reclama reforçar ja els bombers forestals a Castelló per la seua seguretat

El PSPV-PSOE exigix a la Generalitat que reforçe de manera immediata les unitats de bombers forestals i millore les seues condicions de seguretat, després de la denúncia d’un bomber que ha afrontat quasi a soles l’incendi de Tírig.

Els esforços contra el foc es concentren a Tírig després de controlar l’incendi de Culla

Un total de 200 efectius terrestres i 17 mitjans aeris treballen hui als incendis de Tírig i Serra d’en Galceran, després de donar per controlat el foc de Culla i extingit el de Salzadella.

Aras de los Olmos es prepara per multiplicar per dotze la població pel dia de l’eclipsi solar

Aras de los Olmos, amb uns 400 habitants, es prepara per rebre fins a 5.000 persones per a veure l’eclipsi solar, amb mesures de seguretat especials i restriccions d’accessos. La Generalitat establirà el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis i tancarà diversos parcs naturals.

Nous mitjans aeris reforcen l’extinció dels incendis a la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig

Un total de 18 mitjans aeris s’han incorporat este matí als incendis forestals de la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig, on ja treballaven 150 efectius terrestres. Les flames han obligat a confinar la població i a desallotjar diverses masies, encara que l’evolució es considera positiva.
FILMOTECA D'ESTIU