Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

El president del Castelló promet que l’equip tornarà encara més fort després del colp de l’ascens

El president del CD Castellón, Haralabos Voulgaris, llança un missatge d’ànim després de quedar-se a les portes de l’ascens davant l’Almería i reivindica el creixement del club, la plantilla i l’entrenador Pablo Hernández.

Affengruber explica com fitxar per l’Elx l’ha obert la porta al Mundial

El central austríac de l’Elx David Affengruber assegura des de Califòrnia que la seua arribada al club fa dos anys ha sigut clau per disputar el Mundial amb Àustria.

Morant acusa Mazón de preocupar-se només per la imatge durant la DANA del 29-O

Diana Morant denuncia que al Govern de Carlos Mazón el 29 d octubre de 2024 només li preocupava la imatge. El PSPV-PSOE exigeix que Juanfran Pérez Llorca li retire l acta de diputat i cese els consellers que van gestionar la DANA.

El Villarreal aposta per la continuïtat en els banquets tècnics del futbol base

El Villarreal ha decidit mantindre una temporada més els mateixos entrenadors en el seu futbol base, amb David Albelda al Villarreal B, David Cifuentes al Villarreal C i Pepe Reina al Juvenil de Divisió d'Honor.

Baldoví acusa Mazón de prioritzar la imatge davant la gestió en la DANA del 29-O

Joan Baldoví acusa Carlos Mazón i el seu Consell de preocupar-se més per la imatge que per la gestió durant la DANA del 29 d octubre de 2024, en la qual van morir 230 persones.

Pérez Llorca demana al professorat que pare la vaga i negocie amb la Generalitat

Juanfran Pérez Llorca insta el professorat en vaga indefinida a reflexionar, acceptar la proposta educativa de la Generalitat i treballar conjuntament per millorar el sistema.

Els missatges de Mazón en la dana: instrucció als consellers per a “inundar de dades” els mitjans

Carlos Mazón va ordenar als seus consellers el dia de la dana del 29 d’octubre de 2024 que inundaren de dades els mitjans per a, segons ell, transmetre sensació d’alerta i calma a la ciutadania. Els missatges de Whatsapp han arribat al jutjat de Catarroja a través de la declaració com a testimoni de Susana Camarero.

La rebaixa d’impostos facilita el relleu en l’empresa familiar però l’IVEFA reclama suport al reemprenedor

La reforma fiscal del Consell ha ampliat les bonificacions en successions i donacions per a empreses familiars fins al quart grau, però l’IVEFA reclama un autèntic xec relleu i més suport al reemprenedor per a garantir la continuïtat dels negocis.