Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Compromís exigix la dimissió de Camarero i Martínez Mus pels missatges durant la dana

Compromís ha reclamat la dimissió immediata de Susana Camarero i Vicente Martínez Mus pels seus missatges en el xat del Consell durant la dana, i ha registrat un ple extraordinari en Les Corts. Joan Baldoví també ha carregat contra Juanfran Pérez Llorca per no pronunciar-se sobre els missatges de Carlos Mazón i l'ha acusat de protegir-lo.

Anàlisis biomètrics en l’Operació Pas de l’Estret 2026 als ports de València i Alacant

L’Operació Pas de l’Estret 2026 incorpora anàlisis biomètrics i nous sistemes digitals als ports de València i sobretot d’Alacant per a millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit de passatgers i vehicles.

822 vivendes públiques noves a Torrevieja estaran llestes en 2028 amb el Pla Vive

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat l’inici de les obres de 822 vivendes de protecció pública a Torrevieja, repartides en quatre solars municipals i emmarcades en el Pla Vive, amb previsió que estiguen acabades en 2028.

Morant reafirma el seu suport a Zapatero i critica el doble raser de la justícia espanyola

Diana Morant manté el seu suport a José Luis Rodríguez Zapatero davant la investigació del cas Plus Ultra i denuncia un doble raser en la justícia espanyola i en les filtracions a la premsa.

Juan Echanove porta a l’escenari ‘La escopeta nacional’ amb una nova mirada musical

Juan Echanove dirigeix al Teatro Español de Madrid una nova versió teatral de ‘La escopeta nacional’, clàssic de Luis García Berlanga i Rafael Azcona, que incorpora moments musicals sense convertir-se en un musical.

El Consell reclama al Govern central que no limite les competències valencianes sobre la costa

El Consell ha aprovat un informe amb què exigeix al Govern d'Espanya que respecte les competències de la Generalitat en ordenació del territori i del litoral i que paralitze canvis normatius que podrien limitar el marc legal valencià.

Pérez Llorca es reunirà dilluns amb el ministre d’Hisenda al Palau de la Generalitat

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, es reunirà dilluns al Palau amb el ministre d’Hisenda, Arcadi España, per tractar assumptes urgents i rellevants per a la Comunitat Valenciana.

Així canviarà el nou reglament de bous al carrer que entrarà en vigor en 2027

El Consell ha aprovat el nou reglament de bous al carrer, que reforça la seguretat, actualitza els requisits tècnics i sanitaris i entrarà en vigor l’1 de gener de 2027.