Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Detenen tres homes a Alacant per vendre objectes robats des d’una vivenda

La Policia Nacional deté tres homes a Alacant per robatori, estafa i receptació després de descobrir una vivenda amb objectes sostrets.

Leila Slimani, Premi Internacional de la Fira del Llibre de València

L'escriptora franc-marroquina Leila Slimani rebrà el Premi Internacional de la Fira del Llibre de València en la seua 61a edició, que se celebra del 30 d'abril al 10 de maig als Jardins del Real. La cita comptarà també amb la participació del novel·lista turc Zülfü Livaneli, un dels autors més llegits del seu país.

Claudia Montes defén davant el Suprem que Ábalos no li va reconéixer cap endoll en Logirail

Claudia Montes sosté davant el Tribunal Suprem que José Luis Ábalos mai li va reconéixer haver-la endollat en Logirail i defén la legalitat de la seua contractació enfront de les sospites en el cas de les màscares.

Benidorm sotmetrà a ple la transformació de la plaça de bous al Benidorm Open Arena

L'Ajuntament de Benidorm portarà a ple l'inici de la licitació del projecte Benidorm Open Arena, amb 15 milions d'inversió per a rehabilitar la plaça de bous i el seu entorn com a gran espai cultural i juvenil.

Vint-i-tres detinguts i dos investigats per una onada de robatoris de coure a la província de València

La Guàrdia Civil desarticula diversos grups dedicats al robatori de coure en diferents municipis valencians i comarques, amb 23 detinguts, 2 investigats i desenes de quilos de cable recuperat.

Els transportistes intensifiquen la pressió contra el model d’ITV pública en la Comunitat Valenciana

La patronal del transport en la Comunitat Valenciana impulsa la campanya 'Ni un minut més' per a denunciar el col·lapse de les ITV públiques i exigir canvis abans de l'estiu.

Desarticulat a Villena un clan familiar dedicat al tràfic de drogues per segona vegada

Les quatre detingudes, tres d’elles de la mateixa família, també estan investigades per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal

L’aeroport de Castelló arranca 2026 amb rècord de passatgers i un augment del 16,5%

L'aeroport de Castelló aconseguix 40.556 passatgers en el primer trimestre de 2026, un 16,5% més que un any abans, impulsat per l'expansió històrica de rutes i freqüències.