Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Mor un home de 84 anys en un xoc entre camió i cotxe a la N-340 a Alcalà de Xivert

Un home de 84 anys ha mort i una dona de 74 ha resultat ferida en un accident entre un camió i un turisme a la N-340, al terme d'Alcalà de Xivert, este migdia.

Investiguen la mort violenta d’un home de 50 anys al barri de Sant Isidre de València

La Policia Nacional investiga la mort violenta d’un home de 50 anys, localitzat amb un fort colp al cap al barri de Sant Isidre de València.

València revisarà i reforçarà la seguretat dels seus museus municipals després del robatori a Villena

L'Ajuntament de València ha acordat revisar i reforçar les mesures de seguretat dels museus i monuments municipals, arran del robatori recent del tresor del museu de Villena, amb més vigilància i una inversió específica al Museu de la Ciutat.

L’IVAM incorpora el disseny i renova l’oferta educativa per al curs 2026-27

L’IVAM ha presentat la programació pública, educativa i familiar per al curs 2026-27, amb el disseny com a nova línia d’investigació i una ampliació de les propostes per a jóvens, famílies i primera infància.

Pedro Sánchez visitarà dijous la fàbrica de coets de PLD Space a Elx

Pedro Sánchez té previst visitar este dijous la seu de PLD Space a Elx, empresa que ha liderat el primer llançament orbital privat europeu. La visita arriba després de l’adjudicació d’un contracte de 158,9 milions dins del European Launcher Challenge.

Un centenar de xefs europeus s’endinsen en la cultura de l’esmorzar valencià

Més d’un centenar de xefs de tota Europa han conegut a València la cultura de l’esmorzar valencià, gràcies a una mostra organitzada per la Diputació en el marc de l’Assemblea de Euro-Toques. Municipis, productors i hostalers han presentat productes i elaboracions tradicionals vinculades a esta cita gastronòmica clau per als valencians.

El curs arranca dimecres amb menys alumnat, més docents i noves protestes

El curs escolar comença este dimecres en la Comunitat Valenciana amb 808.688 alumnes en la pública, 83.921 docents i el conflicte laboral obert, amb noves mobilitzacions convocades pels sindicats de professorat.

Castelló mostra el privilegi que va permetre traslladar la ciutat a la Plana fa 775 anys

Castelló celebra el 775 aniversari amb l’exposició 'El privilegi d’existir 1251-2026', que exhibix el document amb què Jaume I va autoritzar el trasllat de la vila al pla. La mostra es convertix en l’acte central d’un programa commemoratiu que mira alhora al passat i al futur de la ciutat.