Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Les empreses podran agilitzar des d’esta setmana els expedients d’Energia a la Comunitat

Les Entitats Col·laboradores de Certificació podran intervindre des d’esta setmana en la tramitació d’expedients d’Energia. El nou sistema busca reduir burocràcia i accelerar els projectes elèctrics i renovables.

Pérez Llorca defensa la cancel·lació del Festival de Les Arts per incomplir les normes de soroll

El Festival de Les Arts s'ha cancel·lat este dissabte a València després de superar els decibels permesos. Pérez Llorca assegura que la Generalitat ha complit les resolucions judicials i les regles fixades.

Així et pot afectar la nova jornada de vaga en Metrovalencia i el TRAM d’Alacant

La vaga convocada pel sindicat SEMAF viu este dimarts una nova jornada de parades en Metrovalencia i TRAM d’Alacant, amb un 75 % de servicis mínims i sense incidències destacades.

El nou pla d’Educació arreplega propostes de tots els sindicats per a rebaixar la conflictivitat

La Conselleria d’Educació ha elaborat un nou document amb aportacions de tots els sindicats per a intentar rebaixar la conflictivitat en la cinquena setmana de vaga indefinida del professorat i confia a tancar acords en la reunió d’este dijous.

Pérez Llorca anima a mantindre el diàleg per a posar fi a la vaga del professorat

Juanfran Pérez Llorca destaca el diàleg en la Mesa d'Educació en plena vaga indefinida del professorat i anima totes les parts a mantindre la negociació per a transformar el sistema educatiu valencià.

Expulsen cinc anys d’Espanya un home per matar el gat de la seua parella a Torrevieja

Un jutjat d’Orihuela ha condemnat un home de 29 anys a cinc anys d’expulsió d’Espanya per matar al carrer el gat de la seua parella a Torrevieja. Els fets s’han considerat violència vicària i maltractament animal, i l’home serà traslladat a Colòmbia, el seu país d’origen.

Cinc morts per calor extrema a la Comunitat Valenciana des de l’1 de maig, totes a la província de València

La Comunitat Valenciana ha registrat cinc morts atribuïdes a la calor des de l’1 de maig, totes a la província de València, en un context de maig càlid i amb temperatures rècord en terra i en mar.

Així és la nova cria d’antílop blesbok que ha nascut al Bioparc València

El Bioparc València ha anunciat el naixement d’un mascle de blesbok, un antílop africà que va estar al límit de l’extinció al segle XIX, en un part natural i sense incidències.