Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Esparter-Gran Via Ramón y Cajal aconseguix el ninot indultat infantil de 2026

La comissió Esparter-Gran Via Ramón y Cajal ha aconseguit el ninot indultat infantil de les Falles 2026 amb una escena de taller firmada per Zvonimir Ostoic (Zeta). L'elecció, amb 9.190 dels 53.661 vots, obri els cinc dies grans que arranquen amb la plantá infantil.

La falla Esparter-Gran Via Ramón y Cajal ha aconseguit el ninot indultat infantil de 2026

La comissió Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s'ha alçat amb el ninot indultat infantil 2026, obra de Zvonimir Ostoic (Zeta) amb disseny de Raón Pla. L'elecció obri els cinc dies grans amb la plantà de 382 monuments infantils i anticipa l'anunci del ninot gran el diumenge

Milers es mobilitzen a Espanya per a exigir la fi de la guerra a Orient Mitjà

Milers de persones protesten en més de 150 ciutats espanyoles per a reclamar que es detinga la guerra a l'Iran i a Orient Mitjà. Madrid reunix 5.000 segons l'organització.

Una potent mascletà ha obert els dies grans de les Falles 2026

La mascletà de Pirotècnia Aitana, titulada 'La bellesa del sota', ha inaugurat els dies grans de les Falles 2026 amb 274 quilos de pólvora en sis minuts. La jornada ha estat marcada pel comiat de Juan Bautista Mollá i un balanç de 88 atencions sanitàries.

Compromís demana auditar les ajudes a la Cambra de Comerç d’Alacant després de la detenció de Carlos Baño

Compromís ha demanat a la Sindicatura de Comptes auditar les ajudes a la Cambra de Comerç d'Alacant i reclama al Consell de Transparència revisar el compliment de la llei.

Carlos Baño nega irregularitats i s’oferix a col·laborar amb la justícia

El president de la Cambra de Comerç d'Alacant rebutja qualsevol benefici personal i afirma que col·laborarà amb la investigació sobre els bons consum. Va quedar en llibertat amb càrrecs després d'acollir-se al seu dret a no declarar.

Una potent mascletà obri els dies grans de les Falles 2026

Pirotècnia Aitana ha inaugurat els dies grans amb 'La bellesa del sota', 274 quilos de pólvora en sis minuts i l'adeu de Juan Bautista Mollà.

La Generalitat enaltix als CEVEX com els millors ambaixadors i anuncia un congrés a Peníscola

La Generalitat recupera l'esperit del Vaixell Faller amb una recepció en l'Edifici del Rellotge i situa als CEVEX com a pont amb la diàspora. Anuncia un congrés a Peníscola