19.6 C
València
Dimecres, 11 febrer, 2026

Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Que no qualle el feudal vassallatge

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana adverteix que acceptar el menyspreu, l’autoritarisme i la desigualtat és obrir la porta a una societat de vassalls, i defensa que cal reaccionar abans que aquest model es normalitze

La passió, ingredient essencial del periodisme esportiu

Lucía González, Rafael Escrig, Mónica Benavent i José Luis Gual protagonitzen a la UJI una taula redona moderada per la presidenta de l’Associació de la Premsa Esportiva de Castelló, Yolanda Peris

El ponent ha elevat a 25 graus les màximes a Xàbia i Miramar i Aemet ha activat l’avís taronja a València

El vent de ponent ha deixat 25,5 graus a Xàbia i 25,4 a Miramar, només per darrere de registres a Canàries. Aemet ha activat avís taronja per ratxes de fins a 90 km/h i València ha suspés els mercats extraordinaris del dimecres

La Diputació diu que garantirà la continuïtat del Museu Nino Bravo a Aielo de Malferit

La Diputació de València ha anunciat que mediarà per a evitar el tancament del Museu Nino Bravo i garantir la seua continuïtat a Aielo de Malferit. Proposa una gestió professional dins de la Xarxa de Museus Etnològics després del conflicte entre la família i l'Ajuntament.

La jutgessa de la DANA demana a l’escorta de Mazón la factura del mòbil per a acreditar l’hora en què va cessar el seu...

La magistrada que investiga la gestió de la DANA ha reclamat a l'escorta de Carlos Mazón la factura del seu telèfon per a fixar quan va prescindir del seu servici. També ha ordenat acarar missatges i trucades d'alts càrrecs d'Emergències dels dies 28 i 29 d'octubre de 2024.

L’Audiència de València rebutja aprofundir en l’actuació dels agents de la CHJ el 29-O

L'Audiència Provincial ha desestimat el recurs que demanava més detall sobre el treball dels agents de la CHJ durant les riuades del 29-O i ha avalat el criteri de la jutgessa instructora.

Pérez Llorca defén la col·laboració públic-privada i anuncia canvis fiscals i menys traves

El president ha reivindicat la col·laboració públic-privada davant AVE, ha criticat la proposta de finançament autonòmic i ha avançat una reforma de l'Impost de Successions i Donacions al costat de mesures de simplificació administrativa.

Els hotels de la Comunitat Valenciana superen per primera vegada els 10 milions de clients

La planta hotelera de la Comunitat bat el seu rècord amb més de 10 milions de clients i 31,6 milions de pernoctacions en 2025. Benidorm concentra el 36,4% del total.