Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Últimes notícies

Pérez Llorca apel·la a la unitat del PPCV i presenta el partit com el futur de la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca destaca a Elx que la unitat interna és clau per al futur del PPCV i de la Comunitat Valenciana, i carrega contra la gestió del Botànic i del Govern de Pedro Sánchez.

Ràfegues de 80 km/h, llamps i granís en les tormentes del sud de Castelló i nord de València

Tormentes de pas ràpid han afectat esta vesprada el sud de Castelló i el nord de València amb ràfegues de fins a 80 km/h, llamps que estan provocant incendis i granís en diversos municipis.

El Centre del Carme connecta l’herència de Juana Francés amb l’art actual en ‘Memorias del suelo’

El Centre del Carme Cultura Contemporània exhibix fins al 4 d’octubre ‘Memorias del suelo’, una mostra col·lectiva que revisa la influència de Juana Francés en artistes actuals a partir de les morfologies del sòl i les seues problemàtiques ambientals i socials.

Marcos Benavent, el ‘yonqui del dinero’, haurà d’ingressar en presó pel cas Imelsa

La Audiencia Provincial de València ha citat l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent per comunicar-li la fermesa de la seua primera condemna i instar-lo a ingressar en presó pel cas Imelsa.

Caballero defensa amb wasaps la gestió municipal de València durant la DANA i carrega contra Bernabé

El portaveu del govern municipal de València, Juan Carlos Caballero, assegura que els missatges del grup de WhatsApp de l’equip de govern demostren el treball fet durant la DANA i acusa la delegada del Govern, Pilar Bernabé, d’haver estat absent i de criticar injustament els bombers.

Enginyeria Aeronàutica de la UPV aconseguix la nota de tall més alta amb un 13,504

Enginyeria Aeronàutica de la UPV ha registrat la nota de tall més alta de la Comunitat Valenciana amb un 13,504, mentre que Medicina a la UV torna a ser el grau més demanat en primera opció.

Dimitrievski i Cenk s’afegixen a la pretemporada del València CF a Paterna

El porter Stole Dimitrievski i el central Cenk Özkacar s’han incorporat a la primera setmana de pretemporada del València CF a Paterna, amb el tur encara buscant eixida i l’equip preparant la concentració a Girona.

Alicant avançarà les vacacions escolars de Setmana Santa de 2027 fins al Dilluns Sant

Els col·legis i instituts dAlicant han acordat avançar les vacacions de Setmana Santa de 2027 al Dilluns Sant i allargar-les fins al Dimecres de Pasqua, amb tres dies autonòmics permutats i tres jornades locals no lectives en desembre i abril.