La Unió de Llauradors informa que el sistema d’alertes europeu del RASFF (autoritat de la Comissió Europea per a la seguretat en aliments) ha notificat des de setembre fins a novembre un total de 104 alertes de fruites i hortalisses amb destinació al mercat de la Unió Europea procedents de Turquia, Egipte i Sud-àfrica, per tindre presència de residus de plaguicides, entre ells el Metil-clorpirifos i Clorpirifos prohibits ací, o per superar els Límits Màxims de Residus (LMR) permesos en el mercat comunitari.
D’aquest total d’alertes, 92 corresponen a Turquia, 9 a Egipte i 3 a Sud-àfrica. Quasi la meitat del total d’alertes de la RAFF, en concret 51, es produeixen en els cítrics (14 en llimes, 25 en mandarines i 12 en taronges). I en cítrics, Turquia acapara 39 alertes, per 9 d’Egipte i 3 de Sud-àfrica.
Cal assenyalar que el reglament d’execució 2021/1900 de la Comissió Europea, pel qual es va incrementar la pressió inspectora a determinades fruites i hortalisses turques (cítrics, pimentons, magranes, avellanes o farina) es va publicar el passat 3 de novembre. No fa ni un mes i les deteccions en eixe país han passat de ser 28 a l’octubre a 51 al novembre, potser a causa d’eixe augment dels controls que s’antulla per tant encara insuficient.
Davant aquesta situació d’augment de les deteccions, la Unió de Llauradors sol·licita al Govern espanyol i a la Comissió Europea que es plantegen suspendre les importacions de fruites i hortalisses de Turquia als mercats comunitaris fins que no puga garantir la seguretat alimentària.
Per al cas d’Egipte hauria de passar-se de les inspeccions aleatòries de l’actualitat a imposar el 20% com ocorre amb Turquia ara.
La Unió considera que l’increment del nivell de control a les produccions turques no li ha dissuadit en l’ús de determinats plaguicides que poden posar en risc la salut humana, com bé ha enumerat al llarg de diversos Considerants ja la Comissió Europea, a causa d’una possible contaminació per residus de plaguicides.
Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors, assenyala que “hem d’exigir la reciprocitat fitosanitària, no pot ser que als productors europeus se’ls desincentive en l’ús de plaguicides per a evitar riscos a la salut humana i, no obstant això, després les produccions de tercers països arriben repletes d’eixos mateixos productes fitosanitaris que ens prohibeixen emprar a nosaltres. El risc per a la salut dels consumidors europeus és el mateix i cal actuar de la mateixa manera”.
A la vista de les poques inspeccions i molts rebutjos cal sospitar que entra molta fruita als mercats europeus amb LMR alts o substàncies prohibides, la qual cosa suposa un greu problema per a la seguretat alimentària i la salut dels consumidors europeus.
Peris indica que “no entenem com els productes agrícoles produïts a La Unió Europea hagen de complir amb uns estàndards molt exigents i anar adaptant-se a les exigències de la nova política de la granja a la taula i, mentrestant, s’observen cada vegada més alertes sanitàries des de la mateixa UE en les produccions procedents de països tercers, a les quals caldria tancar la seua entrada sense les garanties suficients de complir amb els estàndards europeus”.
En aquest sentit, l’organització reitera que ha d’haver-hi una homogeneïtzació dels estàndards de producció europeus amb els procedents de països tercers, des dels aspectes fitosanitaris fins als socials o democràtics. Fins que això no es complisca, la Unió assenyala que s’haurien de suspendre les importacions de produccions procedents de països tercers que no complisquen les normatives comunitàries.
