El territori valencià és una de les zones més vulnerables a la pandèmia segons la UE

 

El territori valencià, junt a Madrid, Catalunya, Andalusia, Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l’impacte econòmic del Covid19, igual que la regió de París en França, la major part d’Itàlia i zones de Grècia i l’Est del bloc, segons es desprén del baròmetre sobre els efectes de la pandèmia que ha publicat este diumenge el Comité Europeu de les Regions (CdR).

 

L’estudi demostra que les regions que han registrat un major número de contagis i defuncions per la malaltia provocada pel virus SARS-CoV-2 «no són necessàriament els més colpejats econòmicament», ja que això depén d’una sèrie de factors addicionals.

 

En concret, l’estudi assenyala que l’impacte econòmic de la pandèmia en cada regió depén potencialment i en gran manera de l’exposició i la sensibilitat de cada una a les mesures de confinament adoptades.

 

El turisme, clau en este baròmetre

I a demés, esta sensibilitat està vinculada a una sèrie de factors com la proporció d’ocupació en sectors més afectats, la dependència en el turisme o en el comerç internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa de desocupació juvenil i la quantitat de pimes o autònoms.

 

El baròmetre del Comité Europeu de les Regions ha elaborat un mapa creuant la duració i el nivell de les mesures de confinament i cada un dels factors. El resultat mostra que el territori valencià es troba entre les regions europees més vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. També apareixen en roig en este mapa la regió de París en França, pràcticament la totalitat d’Itàlia, regions costaneres de Croàcia, l’Est de Bulgària i Macedònia Central i l’illa de Creta a Grècia.

 

El mapa demostra que l’impacte del Covid-19 al llarg del bloc és «substancialment negativa, asimètrica i territorialment diferenciada». Les regions el Sud i l’Est d’Europa, per exemple, són més vulnerables per l’«alt nivell de microempreses i treballadors autònoms». En el Mediterrani i les comunitats alpines, la seua sensibilitat a l’efecte del virus sobre l’economia es deuen a la seua forta dependència del turisme.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.