La nova Llei de Seguretat Nacional havia d’haver estat llesta en 2016. Ara, en 2021, i després d’una pandèmia que ha posat en escac a mig món, la reforma d’esta normativa pretén adaptar-se a una situació com la viscuda en 2020.
Segons ha publicat este dissabte ‘El País’, en cas de crisi, tota aquella persona major d’edat estarà obligada a la realització de les «prestacions personals» que exigisquen les autoritats competents, seguint les directrius del Consell de Seguretat Nacional, quan es declare a Espanya un estat de crisi. Si ens troben en una situació extremada, de necessitat, en crisi, tots els ciutadans sense excepció hauran de complir les ordres i instruccions que impartesquen les autoritats.
Constitució
El text es remet a l’article 30 de la Constitució, segons el qual «els espanyols tenen el deure i dret de defensar a Espanya«, concretament al seu 4t article, segons el qual «mitjançant llei, podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública«.
També podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns
A més en la informació que dona ‘El País’, en el cas que a Espanya es declarés un estat de crisi («situació d’interés per a la Seguretat Nacional» és la denominació que li dóna la llei), les autoritats també podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns, a la intervenció o ocupació provisional dels quals siguen necessaris o a la suspensió de tota mena d’activitats. Els qui sofrisquen perjudicis econòmics per la requisa dels seus béns o la interrupció de la seua activitat tindran dret a ser indemnitzats. En les seues primeres redaccions, la llei exclou el pagament d’indemnització als qui siguen obligats a realitzar una prestació personal.
Tot depèn de com siga la crisi
No està especificat i no se sap segur, però, se suposa que les prestacions personals i la requisa de material estaran relacionats amb la mena de crisi de què es tracte, ja siga de caràcter sanitari, mediambiental, econòmic, financer, etcètera. El que sí que deixa clar l’article és que les mesures que s’adopten seran graduals i proporcionades a la situació que calga afrontar i es limitaran al temps estrictament necessari per a superar la situació de crisi.
Concerneix ciutadans, empreses i entitats jurídiques
Este deure va pa tots i totes, no sols els ciutadans, sinó que també és per a les empreses i entitats jurídiques perquè col·laboren amb les autoritats a la superació de la crisi, mitjançant una prestació de caràcter personal o material. El text es basa en l’article 30 de la Constitució, segons el qual «els espanyols tenen el deure i dret de defensar a Espanya».
Obligacions militars dels espanyols
Segons informa ‘El País’ és el mateix article que regula el servei militar obligatori (suspés a Espanya des de l’any 2001), encara que no es remet al seu apartat 2n, que consagra les «obligacions militars dels espanyols», sinó al 4t, segons el qual, «mitjançant llei, podran regular-se els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública», una previsió constitucional el desenvolupament de la qual romania fins ara inèdit.
Encara que preveu la imposició de prestacions personals i materials, la llei de Seguretat Nacional és ordinària, a diferència de la del Servei Militar de 1991, que era orgànica; el que pot plantejar problemes jurídics perquè només les lleis orgàniques poden afectar drets fonamentals. A més, la declaració d’una situació com «d’interés per a la Seguretat Nacional» (és a dir, estat de crisi), mitjançant reial decret, correspon en exclusiva al president del Govern i no al Congrés, encara que les Corts han de ser informades immediatament de les mesures adoptades.
En pandèmia
En una pandèmia com l’actual, ja no seria necessari recórrer a l’estat d’alarma, sinó a esta declaració de «situació d’interés per a la Seguretat Nacional», que correspondria només al president del Govern i no al Congrés.
