Com saber que tens una trombosi després de posar-te la vacuna

La vacuna d’AstraZeneca segueix en el punt de mira per les inusuals trombosis registrades en persones que han rebut la vacuna desenvolupada per la farmacèutica i la Universitat d’Oxford.

Encara que l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha conclòs que la vacuna és segura, eficaç i pot seguir administrant-se en la població, molts països han preferit posar limitacions després de confirmar que els trombes s’han de considerar efectes adversos estranys d’este fàrmac.

Este és el cas d’Espanya, que acaba de prendre la determinació de limitar la vacunació amb AstraZeneca a les persones majors de 60 anys, ja que la majoria dels trombes causats per la vacuna han estat en dones d’entre 20 i 60 anys.

D’esta manera, el Ministeri de Sanitat ha decidit modificar un criteri que provoca una gran incertesa en la població i les administracions públiques, arribant-se a suspendre en diverses ocasions l’ús d’esta vacuna.

Molts segueixen mirant amb recel cap a una vacuna que al febrer es va començar a aplicar només a menors de 55 anys perquè els assaigs clínics no llançaven suficients dades sobre la seua eficàcia en persones d’edat avançada i, ara, s’aplicarà només en majors de 60 anys.

 

 

Què és una trombosi? Quants casos s’han relacionat amb AstraZeneca?

L’EMA ha reconegut la vinculació de la vacuna d’AstraZeneca amb casos rars de trombes després de notificar 222 casos entre els 25 milions de vacunats amb este fàrmac a la Unió Europea, inclòs el Regne Unit.

La trombosi és la formació d’un coàgul de sang, anomenat trombe, en una o diverses venes amb capacitat per a obstruir i provocar lesions de major o menor gravetat, i pot fins i tot causar la mort per hemorràgia.

Entre els casos detectats, s’han notificat algunes trombosis molt atípiques, com la cerebral i l’abdominal, que sí que s’han relacionat amb la vacuna d’AstraZeneca, mentre que altres més comunes entre la població, com les trombosis venoses a les cames i embòlies pulmonars, són més difícils de relacionar amb la vacuna.

De fet, són una de les principals causes de mortalitat dins de les malalties cardiovasculars, segons indica a ‘La Vanguardia’ l’especialista Carles Reverter, cap del servei d’Hemoteràpia i Hemostàsia de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Espanyola de Trombosi.

 

Com saber si tens una trombosi per la vacuna d’AstraZeneca

Precisament, el doctor Carles Reverter ha ofert alguns consells per detectar si estem patint alguna trombosi després de rebre la vacuna contra el coronavirus.

 

Segons ha explicat el president de la Societat Espanyola de Trombosi, el principal signe de les atípiques trombosis cerebrals és un intens mal de cap, que podria manifestar-se a partir del tercer dia després de rebre la vacuna.

 

Es tracta d’un dolor molt poc habitual, que no s’alleuja amb paracetamol i es distingeix per la intensitat d’altres efectes secundaris, com febre o cansament causats per la vacuna durant els dos primers dies després de rebre la injecció.

 

Per la seua banda, l’EMA enumera un seguit de símptomes que podrien indicar la presència d’un trombe i recomana acudir ràpidament al metge en cas de patir alguns dels símptomes indicats:

  • Dificultat per respirar
  • Dolor al pit
  • Inflor de la cama
  • Dolor abdominal persistent
  • Símptomes neurològics com mal de cap o visió borrosa
  • Petites taques de sang sota la pell (petèquies)

 

El doctor Carles Reverter ha explicat que les trombosis es poden tractar amb diversos tractaments (anticoagulants, infusió d’immunoglobulines…) i els pacients es poden recuperar, quedant-los  molt poques seqüeles, encara que també alguns casos han resultat letals (18 dels estudiats per la EMA).

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Paiporta s’alia amb el Teatre Nacional de Catalunya per a reforçar la seua reconstrucció cultural després de la dana

L'Ajuntament de Paiporta i el Teatre Nacional de Catalunya firmen un acord per a impulsar la reconstrucció cultural del municipi, reforçar les arts escèniques en català i acompanyar la reparació dels seus principals equipaments.

Pérez Llorca ressalta l’avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d’Alacant

La Generalitat subratlla l'avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d'Alacant, una infraestructura clau per a la intermodalitat que preveu entrar en servici a principis de 2029.

Justícia reforça el jutjat que instruïx la causa de la DANA a Catarroja

La Conselleria de Justícia garantix la continuïtat dels recursos humans en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la DANA i convertix 200 reforços judicials en places estructurals a partir de juliol.

Emergències recomana a les persones asmàtiques usar màscara per l’alta concentració de pols en suspensió

La prevista màxima concentració de pols en suspensió entre la matinada del dissabte i la del diumenge porta a Emergències a aconsellar màscara i tancament de finestres a persones asmàtiques o amb problemes respiratoris.

El Llevant es juga la permanència davant el Getafe i busca el seu primer doble triomf a casa

El Llevant rep al Getafe en un dol clau per la permanència en el qual intentarà encadenar per primera vegada en la temporada dos victòries seguides en el Ciutat de València.

Morant reivindica la reconstrucció de Benetússer i avisa al Consell que no acaba al juny

Diana Morant destaca que el Govern destina més de 40 milions a la reconstrucció de Benetússer i retrau al Consell que parle d'una recuperació que acaba al juny.

Morant acusa a Pérez Llorca d’obstaculitzar la investigació de la dana i exigix retornar els reforços al jutjat

Diana Morant acusa a Juanfran Pérez Llorca d'obstruir la justícia en retirar reforços del jutjat que investiga la dana i reclama retornar immediatament tots els mitjans.

La primera setmana del juí a Ábalos destapa l’anomenada Espanya dels endolls

La primera setmana del juí a José Luis Ábalos ha girat més entorn de presumptes endolls i pagaments opacs que al tripijoc de contractes de màscares, amb testimoniatges que dibuixen una xarxa de favors, ocupacions arbitràries i suposades mossegades.