Vacunar-se del coronavirus: existix una base legal per a obligar a fer-ho?

Ejemplo de shortcode con estilo
  Esta setmana les vacunes contra la Covid-19 han sigut les protagonistes de l’actualitat informativa, generant un poc d’esperança en la greu situació que estem vivint. Segons els terminis actuals, està previst que a finals d’este any es comence a vacunar el personal sanitari i la població més gran de 65 anys. Però existix una base legal per […]

 

Esta setmana les vacunes contra la Covid-19 han sigut les protagonistes de l’actualitat informativa, generant un poc d’esperança en la greu situació que estem vivint. Segons els terminis actuals, està previst que a finals d’este any es comence a vacunar el personal sanitari i la població més gran de 65 anys. Però existix una base legal per a obligar la gent a vacunar-se del coronavirus en Espanya?

 

La llei de bases de Sanitat Nacional de 1944 i la llei orgànica 3/1986 de mesures especials per la Salut Pública donen cobertura a una possible vacunació obligatòria de la Covid-19, encara que algunes juristes criden a introduir nous instruments per a fer més efectiu el compliment.

 

Les provisions aprovades en el segle passat en Espanya per la diftèria i la verola, inclosa la possibilitat de declarar obligatòria la vacuna, facilita el camí legal per a que en el seu cas es poguera obligar a la vacunació, una mesura que si bé s’ajusta a Dret no és la més popular entre el col·lectiu sanitari per l’efecte «contraproduent» que pot comportar.

 

A on diu concretament que vacunar-se haja de ser obligatori?

L’advocat expert en temes de salut i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), José Enrique Pérez Palaci, explica en ‘EFE’ que per a començar es preveu el dret a la vida i la integritat física i la protecció de la salut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans, com en el Conveni europeu de drets humans i constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

En Espanya, el títol primer de la Constitució recull el dret a la vida i la integritat física (article 15) i a l’article 43 es desenvolupa que competisca als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. Més allà, en la llei 22/1980, que modifica la llei de bases de la sanitat de 1944, es preveu concretament que les vacunes contra la verola, diftèria i altres infeccions puguen ser declarades obligatòries pel govern espanyol.

 

 

«Les vacunacions contra la verola i la diftèria i contra les infeccions tífiques i paratífiques podran ser declarades obligatòries pel govern quan l’existència de casos repetitius d’estes malalties o l’estat epidèmic del moment o previsible es jutge convenient», diu este precepte en el seu article únic. També seguix vigent un decret de l’any 1945 que va aprovar el reglament per la lluita de les malalties infeccioses que en el seu article 21 declara que podran ser obligatòries per a tots els ciutadans espanyols les vacunes contra la diftèria i la verola, «sent sancionada la seua falta de realització».

 

Per este motiu, per juristes com Pérez Palaci, «per analogia» es podria declarar també obligatòria la vacuna per la pandèmia de la Covid-19. Si bé la llei de 2002 sobre autonomia del pacient apunta que la persona afectada pot acceptar o rebutjar algunes teràpies, este dret a decidir té algunes excepcions, principalment el risc a la salut pública.

 

Col·lisiona amb dos drets

Este risc està desenvolupat a la llei orgànica 3/1986, que en el seu article 2 declara la possibilitat que les autoritats prenguen qualsevol mesura necessària per a preservar la salut pública. Pel jurista, el tema de la vacunació obligatòria és, finalment, la col·lisió de dos drets, el dret a la protecció de la salut, que preval en el cas d’una pandèmia com la Covid-19, i el dret a la intimitat i la privacitat.

 

«Ara bé, si la normativa existent pot causar certa confusió, també l’executiu i el legislatiu poden intervindre al respecte i modificar-la introduint articles pertinents tant en el codi penal com en una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública», assenyala.

 

Per la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), Mar Aguilera, «més que declarar l’obligatorietat a la llei, serà clau establir quines són les conseqüències de la no vacunació». Aguilera indica que «és important deixar clar quines són les conseqüències i que estes siguen proporcionals», receptes que hauran de preveure i valorar múltiples casuístiques com «què passa si uns pares seguixen portant el seu fill sense vacunar de la Covid-19 a l’escola?».

 

Des del món sanitari, a pesar de tot, insistixen que no és el més apropiat declarar obligatòria la vacuna «perquè podria tenir efectes contraproduents», assegura la cap d’epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. «Si obligues a la gent, estos poden ser més reticents. Esperem arribar a cobertures de vacunació de la població altes sense haver d’arribar a l’obligatorietat», conclou la facultativa.

Últimes notícies

Julio González, més enllà de l’escultura, al Thyssen de Màlaga

El Museo Carmen Thyssen de Málaga commemora el 150 aniversari de Julio González amb una mostra de pintura i dibuix. L’exposició es podrà visitar fins al 17 de gener de 2027.

Els municipis de la Marina Alta preparen informes per a accelerar les ajudes

Roger Llanes ha demanat als municipis afectats per la dana Adam que elaboren informes de danys per a agilitzar les ajudes de reconstrucció. Ha visitat Xàbia i Els Poblets.

Gimeno i Piñeiro preparen amb Espanya la Copa de Nacions a Alacant

Àlvar Gimeno i Ignacio Piñeiro formen part de la convocatòria espanyola per a preparar a Alacant la Copa de Nacions. La selecció s’enfrontarà a l’Uruguai, Xile i Samoa en novembre.

La dana Adam deixa 5.007 reclamacions a la província de València

El Consorci de Compensació d’Assegurances ha rebut 6.528 sol·licituds per danys de la dana Adam. La província de València concentra el 77 % del total.

Dos ajudes de 8 milions permetran reparar façanes i ascensors afectats per la dana

La Generalitat ha convocat dos línies d’ajudes per a reparar façanes i ascensors danyats per la dana de 2024. Cada línia disposa de quatre milions d’euros.

Bragarnik revela el deute i el mal estat de l’Elx en 2019

Christian Bragarnik ha explicat que va trobar l’Elx en concurs de creditors, amb un deute enorme i el Martínez Valero deteriorat, quan el va adquirir en desembre de 2019.

Oliva esgota les zones d’arreplega després que la dana danyara 2.000 vehicles

Les dos zones d’arreplega d’estris i mobles d’Oliva ja estan plenes després de la dana Adam. Una primera valoració visual comptabilitza més de 2.000 vehicles afectats.

Torrevieja, el municipi més transparent de la Comunitat Valenciana

Torrevieja compleix el 85,3 % dels indicadors de DYNTRA i lidera la classificació de la Comunitat Valenciana. A escala estatal, ocupa el seté lloc.