Vacunar-se del coronavirus: existix una base legal per a obligar a fer-ho?

 

Esta setmana les vacunes contra la Covid-19 han sigut les protagonistes de l’actualitat informativa, generant un poc d’esperança en la greu situació que estem vivint. Segons els terminis actuals, està previst que a finals d’este any es comence a vacunar el personal sanitari i la població més gran de 65 anys. Però existix una base legal per a obligar la gent a vacunar-se del coronavirus en Espanya?

 

La llei de bases de Sanitat Nacional de 1944 i la llei orgànica 3/1986 de mesures especials per la Salut Pública donen cobertura a una possible vacunació obligatòria de la Covid-19, encara que algunes juristes criden a introduir nous instruments per a fer més efectiu el compliment.

 

Les provisions aprovades en el segle passat en Espanya per la diftèria i la verola, inclosa la possibilitat de declarar obligatòria la vacuna, facilita el camí legal per a que en el seu cas es poguera obligar a la vacunació, una mesura que si bé s’ajusta a Dret no és la més popular entre el col·lectiu sanitari per l’efecte «contraproduent» que pot comportar.

 

A on diu concretament que vacunar-se haja de ser obligatori?

L’advocat expert en temes de salut i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), José Enrique Pérez Palaci, explica en ‘EFE’ que per a començar es preveu el dret a la vida i la integritat física i la protecció de la salut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans, com en el Conveni europeu de drets humans i constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

En Espanya, el títol primer de la Constitució recull el dret a la vida i la integritat física (article 15) i a l’article 43 es desenvolupa que competisca als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris. Més allà, en la llei 22/1980, que modifica la llei de bases de la sanitat de 1944, es preveu concretament que les vacunes contra la verola, diftèria i altres infeccions puguen ser declarades obligatòries pel govern espanyol.

 

 

«Les vacunacions contra la verola i la diftèria i contra les infeccions tífiques i paratífiques podran ser declarades obligatòries pel govern quan l’existència de casos repetitius d’estes malalties o l’estat epidèmic del moment o previsible es jutge convenient», diu este precepte en el seu article únic. També seguix vigent un decret de l’any 1945 que va aprovar el reglament per la lluita de les malalties infeccioses que en el seu article 21 declara que podran ser obligatòries per a tots els ciutadans espanyols les vacunes contra la diftèria i la verola, «sent sancionada la seua falta de realització».

 

Per este motiu, per juristes com Pérez Palaci, «per analogia» es podria declarar també obligatòria la vacuna per la pandèmia de la Covid-19. Si bé la llei de 2002 sobre autonomia del pacient apunta que la persona afectada pot acceptar o rebutjar algunes teràpies, este dret a decidir té algunes excepcions, principalment el risc a la salut pública.

 

Col·lisiona amb dos drets

Este risc està desenvolupat a la llei orgànica 3/1986, que en el seu article 2 declara la possibilitat que les autoritats prenguen qualsevol mesura necessària per a preservar la salut pública. Pel jurista, el tema de la vacunació obligatòria és, finalment, la col·lisió de dos drets, el dret a la protecció de la salut, que preval en el cas d’una pandèmia com la Covid-19, i el dret a la intimitat i la privacitat.

 

«Ara bé, si la normativa existent pot causar certa confusió, també l’executiu i el legislatiu poden intervindre al respecte i modificar-la introduint articles pertinents tant en el codi penal com en una nova llei orgànica o de modificació de la llei general de salut pública», assenyala.

 

Per la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), Mar Aguilera, «més que declarar l’obligatorietat a la llei, serà clau establir quines són les conseqüències de la no vacunació». Aguilera indica que «és important deixar clar quines són les conseqüències i que estes siguen proporcionals», receptes que hauran de preveure i valorar múltiples casuístiques com «què passa si uns pares seguixen portant el seu fill sense vacunar de la Covid-19 a l’escola?».

 

Des del món sanitari, a pesar de tot, insistixen que no és el més apropiat declarar obligatòria la vacuna «perquè podria tenir efectes contraproduents», assegura la cap d’epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. «Si obligues a la gent, estos poden ser més reticents. Esperem arribar a cobertures de vacunació de la població altes sense haver d’arribar a l’obligatorietat», conclou la facultativa.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca fixa per a abans de l’estiu la modernització de la depuradora de Pinedo

La Generalitat ha confirmat que la millora de la depuradora de Pinedo conclourà abans de l'estiu. La inversió de 37 milions busca més eficiència, menys olors i millor control d'abocaments.

El cens faller aconseguix un màxim històric: 128.675 inscrits i majoria femenina

El cens faller de 2026 ascendix a 128.675 persones, més de 8.000 que l'any anterior. Les dones lideren el conjunt amb el 56,13% del total.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament per a la mascletà

Juanfran Pérez Llorca s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament de València en una mascletà de Drac que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic José María Enríquez ha parlat de 'miracle' després d'un tret de 160 quilos en cinc minuts i mig.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president Juanfran Pérez Llorca es mostra disposat a negociar un nou encaix del finançament autonòmic amb tots els presidents en la taula. Reclama autonomia fiscal i rebutja privilegis territorials; a més demana consensos europeus davant la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament amb una mascletà que esquiva la pluja

El president s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament amb una mascletà de Drac de Villena que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic ha parlat de 'miracle' i el tret ha acumulat més de 160 quilos de pólvora en cinc minuts i mig.

El port d’Alacant rep el seu major portacontenidors amb una operativa de sis setmanes

El HAIAN GAMMA, noliejat per Maersk, ha atracat a Alacant com el major portacontenidors registrat. L'operativa de transbord es prolonga sis setmanes i suma 18.000 TEUs.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president valencià es mostra disposat a una taula amb tots els líders autonòmics per a pactar un model just i equitatiu. Defén autonomia fiscal i rebutja privilegis, i demana a Sánchez consens europeu en política exterior.

Maten a tirs a Torrevieja a un implicat en el crim del nord-irlandés de Rojales

Un ciutadà txec de 33 anys, encausat per la seua presumpta cooperació en l'assassinat comés en 2024 a Rojales, ha sigut abatut en Punta Prima. La Guàrdia Civil investiga baix secret.