El pes del valencià i el castellà a l’educació plurilingüe, establert pel TSJCV

Ejemplo de shortcode con estilo
  La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat cinc sentències en què fixa com a criteri que el pes del valencià i el castellà en l’educació plurilingüe sostinguda amb fons públics ha d’observar una “proporció raonable” i guardar un equilibri tant pel que fa […]

 

La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat cinc sentències en què fixa com a criteri que el pes del valencià i el castellà en l’educació plurilingüe sostinguda amb fons públics ha d’observar una “proporció raonable” i guardar un equilibri tant pel que fa al temps lectiu com en el repartiment entre les assignatures troncals, això prenent en consideració el context socioeducatiu i “demolingüístic” de què es tracte i amb la finalitat de garantir que tot l’alumnat assolir la competència en comunicació lingüística en ambdues llengües.

A partir d’aquesta consideració, els magistrats han confirmat les resolucions de la Generalitat que aprovaven els projectes lingüístics dels Centres d’Educació Infantil i Primària Villar Palasí de València i Vicenta Rus de Santa Pola, mentre que han declarat nuls les relatives a dos més, els CEIP Joaquín Muñoz de Turís i Beata Inés de Benigànim.

En un cinqué procediment, la Sala ha validat el repartiment curricular entre les dos llengües en un centre escolar concertat d’Elda, tot i que ha estimat parcialment el recurs perquè no s’han adoptat mesures per a l’alumnat amb dificultats a l’aprenentatge d’idiomes o d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià.

En els cinc casos analitzats, els recurrents sostenien que existia una discriminació cap a l’idioma castellà.

En totes les resolucions, el Tribunal descarta que l’actuació administrativa haja vulnerat el dret fonamental dels pares a triar lliurement l’educació per als fills, infringisca la legislació estatal (LOE) o es base en articles d’un decret autonòmic derogats amb anterioritat per la mateixa secció del TSJCV.

Pel que fa al fons del litigi, les cinc sentències dictades coincideixen que la distribució de les dos llengües oficials en els projectes lingüístics de cada centre ha de respectar criteris de proporcionalitat i equilibri, tant pel que fa a les hores lectives com al repartiment entre assignatures troncals i específiques.

Igualment, aquests plans han de tenir en compte el context socioeducatiu i “demolingüístic” (llengua materna o majoritària dels alumnes, pares i docents, etc.) en què es desenvolupen.

En definitiva -segons els magistrats- una interpretació de la Llei 4/2018 conforme a la Constitució -tenint en compte la doctrina constitucional emanada a propòsit de la mateixa- i a la resta del bloc de constitucionalitat (LOE i EACV), considerant el context socioeducatiu i “demolingüístic” de què es tracte, ha de disposar una proporció raonable (tant en la distribució d’hores lectives com en les assignatures troncals) entre les dos llengües que garantisca que tot l’alumnat assolisca la competència en comunicació lingüística a totes dos.

Sobre aquesta premissa, el TSJCV ha declarat nuls els projectes lingüístics i interculturals dels CEIP Joaquín Muñoz de Turís i Beata Inés de Benigànim, ja que reservaven en algun cas a l’ensenyament en valencià més del doble del temps lectiu i les assignatures troncals, excepte llengua i literatura.

Per contra, els magistrats han validat els plans lingüístics dels CEIP Villar Palasí de València i Vicenta Rus de Santa Pola, en entendre que la distribució curricular de les dos llengües sí que guarda una proporció raonable. Quant al projecte del CEIP Sagrado Corazón d’Elda, només aprecien un motiu impugnatori per l’omissió de les mesures especials per a determinats alumnes.

Últimes notícies

Las Hogueras de Alicante inicien els tràmits per a ser Patrimoni de la Humanitat

La Federación de las Hogueras de San Juan s’ha reunit amb el Ayuntamiento de València per a impulsar la inclusió de la festa alacantina en l’expedient de les Fallas de la UNESCO.

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.