La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat cinc sentències en què fixa com a criteri que el pes del valencià i el castellà en l’educació plurilingüe sostinguda amb fons públics ha d’observar una “proporció raonable” i guardar un equilibri tant pel que fa al temps lectiu com en el repartiment entre les assignatures troncals, això prenent en consideració el context socioeducatiu i “demolingüístic” de què es tracte i amb la finalitat de garantir que tot l’alumnat assolir la competència en comunicació lingüística en ambdues llengües.
A partir d’aquesta consideració, els magistrats han confirmat les resolucions de la Generalitat que aprovaven els projectes lingüístics dels Centres d’Educació Infantil i Primària Villar Palasí de València i Vicenta Rus de Santa Pola, mentre que han declarat nuls les relatives a dos més, els CEIP Joaquín Muñoz de Turís i Beata Inés de Benigànim.
En un cinqué procediment, la Sala ha validat el repartiment curricular entre les dos llengües en un centre escolar concertat d’Elda, tot i que ha estimat parcialment el recurs perquè no s’han adoptat mesures per a l’alumnat amb dificultats a l’aprenentatge d’idiomes o d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
En els cinc casos analitzats, els recurrents sostenien que existia una discriminació cap a l’idioma castellà.
En totes les resolucions, el Tribunal descarta que l’actuació administrativa haja vulnerat el dret fonamental dels pares a triar lliurement l’educació per als fills, infringisca la legislació estatal (LOE) o es base en articles d’un decret autonòmic derogats amb anterioritat per la mateixa secció del TSJCV.
Pel que fa al fons del litigi, les cinc sentències dictades coincideixen que la distribució de les dos llengües oficials en els projectes lingüístics de cada centre ha de respectar criteris de proporcionalitat i equilibri, tant pel que fa a les hores lectives com al repartiment entre assignatures troncals i específiques.
Igualment, aquests plans han de tenir en compte el context socioeducatiu i “demolingüístic” (llengua materna o majoritària dels alumnes, pares i docents, etc.) en què es desenvolupen.
En definitiva -segons els magistrats- una interpretació de la Llei 4/2018 conforme a la Constitució -tenint en compte la doctrina constitucional emanada a propòsit de la mateixa- i a la resta del bloc de constitucionalitat (LOE i EACV), considerant el context socioeducatiu i “demolingüístic” de què es tracte, ha de disposar una proporció raonable (tant en la distribució d’hores lectives com en les assignatures troncals) entre les dos llengües que garantisca que tot l’alumnat assolisca la competència en comunicació lingüística a totes dos.
Sobre aquesta premissa, el TSJCV ha declarat nuls els projectes lingüístics i interculturals dels CEIP Joaquín Muñoz de Turís i Beata Inés de Benigànim, ja que reservaven en algun cas a l’ensenyament en valencià més del doble del temps lectiu i les assignatures troncals, excepte llengua i literatura.
Per contra, els magistrats han validat els plans lingüístics dels CEIP Villar Palasí de València i Vicenta Rus de Santa Pola, en entendre que la distribució curricular de les dos llengües sí que guarda una proporció raonable. Quant al projecte del CEIP Sagrado Corazón d’Elda, només aprecien un motiu impugnatori per l’omissió de les mesures especials per a determinats alumnes.
