València i Alacant, les millors ciutats del món per a viure segons els expatriats

 

València i Alacant són la primera i segona millors ciutats del món per a anar-se’n a viure segons un estudi dut a terme per la companyia ‘InterNations’, que preguntava als immigrants sobre la seua qualitat de vida a la ciutat a la que es van traslladar.

 

L’Expat City Rànquing, és un dels estudis més extensos en el món sobre viure i treballar a l’estranger i ha donat a conèixer els seus resultats que este 2020 situen a dos ciutats valencianes com dos llocs ideals per a viure.

 

L’estudi explica que València és la ‘clara guanyadora’ de l’enquesta, i situa a la ciutat en primera posició de 66 en les categories de ‘Qualitat de vida urbana’, ‘Oci i clima’ i ‘Salut i medi ambient’. No obstant això, la ciutat és la 21 en la categoria de ‘Transport’ i la 34 en ‘Seguretat i política’.

 

Quant a Alacant, està en el 19 en “Qualitat de vida urbana”, la sèptima en ‘Oci i clima’, la 46 en ‘Transport’, la 39 en ‘Seguretat i Política’ i la sexta en ‘Salut i medi ambient’.

 

Dos destins considerats els millors del món per a viure

Tant Alacant com València,  lideren una llista de 66 ciutats que situa altres tres ciutats de la península Ibèrica en el top 10 (Lisboa, tercera; Màlaga, sexta i Madrid, novena).

 

De València, InterNations destaca que els enquestats aprecien l’assequible i accessible de la salut’ i la quantitat d’opcions d’oci i bon temps de la ciutat del Túria. Dos terços dels enquestats estan d’acord que és fàcil trobar nous amics i el 84% consideren que és fàcil adaptar-se a la cultura local del territori valencià.

 

Quant a Alacant, l’enquesta la considera un paradís per als jubilats. Així destaca que un 83% dels enquestats se sent a casa en la ciutat.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.