València i Alacant, les millors ciutats del món per a viure segons els expatriats

 

València i Alacant són la primera i segona millors ciutats del món per a anar-se’n a viure segons un estudi dut a terme per la companyia ‘InterNations’, que preguntava als immigrants sobre la seua qualitat de vida a la ciutat a la que es van traslladar.

 

L’Expat City Rànquing, és un dels estudis més extensos en el món sobre viure i treballar a l’estranger i ha donat a conèixer els seus resultats que este 2020 situen a dos ciutats valencianes com dos llocs ideals per a viure.

 

L’estudi explica que València és la ‘clara guanyadora’ de l’enquesta, i situa a la ciutat en primera posició de 66 en les categories de ‘Qualitat de vida urbana’, ‘Oci i clima’ i ‘Salut i medi ambient’. No obstant això, la ciutat és la 21 en la categoria de ‘Transport’ i la 34 en ‘Seguretat i política’.

 

Quant a Alacant, està en el 19 en «Qualitat de vida urbana», la sèptima en ‘Oci i clima’, la 46 en ‘Transport’, la 39 en ‘Seguretat i Política’ i la sexta en ‘Salut i medi ambient’.

 

Dos destins considerats els millors del món per a viure

Tant Alacant com València,  lideren una llista de 66 ciutats que situa altres tres ciutats de la península Ibèrica en el top 10 (Lisboa, tercera; Màlaga, sexta i Madrid, novena).

 

De València, InterNations destaca que els enquestats aprecien l’assequible i accessible de la salut’ i la quantitat d’opcions d’oci i bon temps de la ciutat del Túria. Dos terços dels enquestats estan d’acord que és fàcil trobar nous amics i el 84% consideren que és fàcil adaptar-se a la cultura local del territori valencià.

 

Quant a Alacant, l’enquesta la considera un paradís per als jubilats. Així destaca que un 83% dels enquestats se sent a casa en la ciutat.

Últimes notícies

Els jurats dels Premis Jaume I alerten de l’impacte de la desinformació i reclamen una IA ètica

Els jurats dels Premis Rei Jaume I, entre ells 25 Nobel, advertixen del mal de la desinformació per a la ciència i demanen normes ètiques per a la intel·ligència artificial.

El professorat valencià encadena 17 dies de vaga amb manifestacions i acampada a València

El professorat de l'ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana acumula 17 dies lectius de vaga indefinida, amb manifestacions en les tres províncies, una acampada en el centre històric de València i noves reunions telemàtiques amb Educació.

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.