Les ciutats tenen tendència a tindre unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Esta diferència de temperatura és el que s’anomena efecte ‘illa de calor‘. Els edificis i carrers alteren la temperatura, la radiació solar, la humitat i els materials de construcció tenen unes propietats que absorbixen i emmagatzemen la calor que posteriorment, durant la nit, es va alliberant en l’atmosfera.
Diferència de fins a 10ºC superiors entre el centre i les afores
La temperatura de l’aire en les grans ciutats poden ser de 3 a 8 ºC més elevades que les dels seus entorns rurals. La zona més calenta acostuma a situar-se en el centre del nucli urbà, però la meteorologia, l’orografia o les característiques de l’entramat urbà poden desplaçar este nucli càlid de l’illa de calor.
La distribució i alçada dels edificis, factor important
La forma en què es disposen els edificis afecta directament a la calor que els materials han anat absorbint del sol durant les hores del dia. L’alçada dels edificis també afecta directament i fa de ‘tap’ de manera que a la calor li costa més ‘escapar’ creant un nou fenomen que se suma a l’illa de calor urbana. Per tant, les grans ciutats són els entorns amb major probabilitat d’ocurrència d’este altre fenomen conegut en anglès com a ‘Sky View Factor‘, que és el factor de la proporció de cel visible des d’un carrer.
Greus problemes per a les ciutats a llarg termini
La formació d’illes de calor urbanes té diferents efectes en la ciutat, en el consum de recursos, en la salut dels habitants i en el conjunt de l’ecosistema urbà. En ser un fenomen de distribució irregular i heterogeni tant en l’espai com en el temps, és fa difícil definir exactament quina és la magnitud d’estos impactes, i en alguns casos fins i tot establir una relació directa amb el fenomen.
