Prop del 60% de l’aigua depurada de la Comunitat es reutilitza amb finalitats agrícoles o medioambientals 

L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (Epsar) ha presentat la seua Memòria de Gestió 2021 en la qual detalla que les 487 estacions depuradores valencianes van tractar l’any passat un total de 453,41 hectòmetres cúbics (hm³), que va permetre sanejar l’aigua provinent de més del 99% de la població i destinar a fins productius i mediambientals un 56,68%.

Sobre aquest tema, Epsar assenyala que el sanejament de les aigües residuals pot incloure tres tipus de tractaments consecutius, sent el primari el que redueix el contingut de sòlids i grasses, el secundari el que a través de l’acció de microorganismes converteix els compostos orgànics complexos en simples, i el terciari, aquell que elimina el màxim de microorganismes a través de tecnologies com a membranes o filtres ultraviolats de manera que s’eleva al màxim el nivell de qualitat dels efluents i permet el seu ús, entre altres possibilitats, en agricultura i horticultura.

La Comunitat Valenciana compta amb 44 depuradores amb tractaments terciaris destinats a complir les més exigents normatives comunitàries, com és el cas del reglament europeu que entrarà en vigor en els pròxims anys. A més, el número i volum d’instal·lacions terciàries es veurà incrementat aquest mateix any amb la posada en marxa de tractaments d’última generació en les EDAR de Villena, Alcoi i Albufera Sud.

En conjunt, les aigües reutilitzades després de la seua convenient depuració van aconseguir en 2021 la xifra de 256,98 hm³, corresponent 127,22 hm³ a usos productius com són l’agricultura (94,5%), les activitats recreatives (3,1%), urbanes (1,3%) i industrials (1,1%), mentre que els restants 129,76 hm³ van tindre una finalitat mediambiental en ser destinades a les conques fluvials i a pal·liar el dèficit hídric. Cal assenyalar que la incorporació d’aquests cabals a llits de rius, a més de l’aportació mediambiental, també possibilita que siguen aprofitades aigües avall.

El volum i percentatge de reutilització varien any a any d’acord amb les condicions climàtiques, la disponibilitat de reg i la superfície i tipologia de cultiu. Així, en total, durant 2021 es va registrar un increment del 5,9% en l’ús productiu total en passar de 120,12 hm³ a 127,22 hm³.

Alacant reutilitza el 71, 9% de les aigües regenerades

Per això, entre les tres províncies el percentatge de reutilització varia substancialment a causa de la pluviometria i a la disponibilitat d’altres aportacions hídriques. Castelló, per exemple, només va requerir per a usos productius i ambientals un 41,2% de les aigües regenerades (3,86 hm³ per a usos productius i 18,42 hm³ amb una fi mediambiental).

Enfront d’un 52,8% de València (61,8 hm³ per a usos productius i 81,16 hm³ amb una fi mediambiental) i un 71,9% que va reutilitzar la província d’Alacant (61,5 hm³ per a usos productius i 30,18 hm³ amb una fi mediambiental). Les comarques alacantines van reutilitzar un total de 91,68 hm³, dels quals dos terços van ser destinats a agricultura i el restant a fins ambientals de les conques fluvials.

Alacant, a més, compta amb algunes de les EDAR que reutilitzen un major percentatge d’aigües sanejades, concretament 16 depuradores en les quals es reutilitza el 100% de l’efluent, 14 d’elles destinant el 100% dels seus volums a agricultura. És el cas d’Albatera-San Isidro, Almoradí, Callosa del Segura, Crevillent-Vessador, Dolores-Catral, Elx-Algorós, Elx-Arenals, Guardamar del Segura, Vila Joiosa, Orihuela Costa, Pilar de la Horadada, Rojales, San Fulgencio-Daya, Santa Pola, Torrevieja i Villena.

Per això, EPSAR ja ha iniciat el procés de redacció de projectes d’instal·lació de nous tractaments terciaris a les comarques de la Vega Baixa i la Marina Baixa. En concret, s’està ultimant la licitació dels projectes per a la implantació de tractaments terciaris en 16 depuradores de la Vega Baixa del Segura per import total de 12 milions d’euros, així com la instal·lació de terciaris en les localitats de La Vila Joiosa i Altea per un pressupost estimat entorn dels 2,5 milions d’euros en cada cas.

D’altra banda, juntament amb la Direcció General de l’Aigua i l’Ajuntament d’Alacant s’està avançant en la concreció del projecte «Abocat Zero» que possibilitarà l’aprofitament per a reg, a través d’instal·lacions d’embalsament i regulació, dels efluents de la gran depuradora de la província, la de Rincón de Lleó a Alacant.

Últimes notícies

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.