Prop del 60% de l’aigua depurada de la Comunitat es reutilitza amb finalitats agrícoles o medioambientals 

L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (Epsar) ha presentat la seua Memòria de Gestió 2021 en la qual detalla que les 487 estacions depuradores valencianes van tractar l’any passat un total de 453,41 hectòmetres cúbics (hm³), que va permetre sanejar l’aigua provinent de més del 99% de la població i destinar a fins productius i mediambientals un 56,68%.

Sobre aquest tema, Epsar assenyala que el sanejament de les aigües residuals pot incloure tres tipus de tractaments consecutius, sent el primari el que redueix el contingut de sòlids i grasses, el secundari el que a través de l’acció de microorganismes converteix els compostos orgànics complexos en simples, i el terciari, aquell que elimina el màxim de microorganismes a través de tecnologies com a membranes o filtres ultraviolats de manera que s’eleva al màxim el nivell de qualitat dels efluents i permet el seu ús, entre altres possibilitats, en agricultura i horticultura.

La Comunitat Valenciana compta amb 44 depuradores amb tractaments terciaris destinats a complir les més exigents normatives comunitàries, com és el cas del reglament europeu que entrarà en vigor en els pròxims anys. A més, el número i volum d’instal·lacions terciàries es veurà incrementat aquest mateix any amb la posada en marxa de tractaments d’última generació en les EDAR de Villena, Alcoi i Albufera Sud.

En conjunt, les aigües reutilitzades després de la seua convenient depuració van aconseguir en 2021 la xifra de 256,98 hm³, corresponent 127,22 hm³ a usos productius com són l’agricultura (94,5%), les activitats recreatives (3,1%), urbanes (1,3%) i industrials (1,1%), mentre que els restants 129,76 hm³ van tindre una finalitat mediambiental en ser destinades a les conques fluvials i a pal·liar el dèficit hídric. Cal assenyalar que la incorporació d’aquests cabals a llits de rius, a més de l’aportació mediambiental, també possibilita que siguen aprofitades aigües avall.

El volum i percentatge de reutilització varien any a any d’acord amb les condicions climàtiques, la disponibilitat de reg i la superfície i tipologia de cultiu. Així, en total, durant 2021 es va registrar un increment del 5,9% en l’ús productiu total en passar de 120,12 hm³ a 127,22 hm³.

Alacant reutilitza el 71, 9% de les aigües regenerades

Per això, entre les tres províncies el percentatge de reutilització varia substancialment a causa de la pluviometria i a la disponibilitat d’altres aportacions hídriques. Castelló, per exemple, només va requerir per a usos productius i ambientals un 41,2% de les aigües regenerades (3,86 hm³ per a usos productius i 18,42 hm³ amb una fi mediambiental).

Enfront d’un 52,8% de València (61,8 hm³ per a usos productius i 81,16 hm³ amb una fi mediambiental) i un 71,9% que va reutilitzar la província d’Alacant (61,5 hm³ per a usos productius i 30,18 hm³ amb una fi mediambiental). Les comarques alacantines van reutilitzar un total de 91,68 hm³, dels quals dos terços van ser destinats a agricultura i el restant a fins ambientals de les conques fluvials.

Alacant, a més, compta amb algunes de les EDAR que reutilitzen un major percentatge d’aigües sanejades, concretament 16 depuradores en les quals es reutilitza el 100% de l’efluent, 14 d’elles destinant el 100% dels seus volums a agricultura. És el cas d’Albatera-San Isidro, Almoradí, Callosa del Segura, Crevillent-Vessador, Dolores-Catral, Elx-Algorós, Elx-Arenals, Guardamar del Segura, Vila Joiosa, Orihuela Costa, Pilar de la Horadada, Rojales, San Fulgencio-Daya, Santa Pola, Torrevieja i Villena.

Per això, EPSAR ja ha iniciat el procés de redacció de projectes d’instal·lació de nous tractaments terciaris a les comarques de la Vega Baixa i la Marina Baixa. En concret, s’està ultimant la licitació dels projectes per a la implantació de tractaments terciaris en 16 depuradores de la Vega Baixa del Segura per import total de 12 milions d’euros, així com la instal·lació de terciaris en les localitats de La Vila Joiosa i Altea per un pressupost estimat entorn dels 2,5 milions d’euros en cada cas.

D’altra banda, juntament amb la Direcció General de l’Aigua i l’Ajuntament d’Alacant s’està avançant en la concreció del projecte «Abocat Zero» que possibilitarà l’aprofitament per a reg, a través d’instal·lacions d’embalsament i regulació, dels efluents de la gran depuradora de la província, la de Rincón de Lleó a Alacant.

Últimes notícies

El Fertiberia Port de Sagunt ascendix a Asobal després d’un agònic 18-17 davant Agustins

El Fertiberia Port de Sagunt torna a la Lliga Asobal dos anys després en imposar-se per 18-17 a la Fundació Agustins Alacant en una final igualada marcada per les parades decisives de Dani Martínez.

Els sindicats ultimen un document per a desbloquejar la vaga del professorat

Els sindicats docents STEPV, CCOO i UGT elaboren un document de proposta d'acord per a la Conselleria d'Educació i mantenen les concentracions convocades en plena vaga indefinida del professorat.

Diego López el seu lesiona el lligament creuat i s’acomiada de l’inici de la pròxima temporada

Diego López patix una lesió en el lligament creuat anterior del genoll dret i el València perdrà al seu davanter per a l'inici de la pròxima temporada.

Un tribunal d’Indonèsia dictarà el dilluns sentencia pel naufragi del KM Putri Sakinah

Un tribunal indonesi fixarà este dilluns la sentència contra el capità i el cap de màquines del KM Putri Sakinah, afonat en Komodo, on van morir quatre membres d'una família valenciana i només van sobreviure una mare i la seua filla.

Rescaten a dos persones després de caure el seu cotxe al riu Millars a Vila-real

Dos persones han sigut rescatades del llit del riu Millars a Vila-real després d'eixir-se de la via el seu vehicle en el Camí Vora Riu. Els dos van ser evacuats a l'Hospital de la Plana.

Compromís denuncia més de dos anys de retard en la restauració del tritó de Ponzanelli

Compromís acusa el govern municipal de València de mantindre bloquejada des de fa més de dos anys la restauració del tritó de Ponzanelli i les dos rèpliques previstes.

La biotecnologia obri una nova via per a controlar el cotonet de Sud-àfrica en cítrics

Un estudi de l'IVIA i el IBMCP-CSIC demostra que la tecnologia RNAi pot silenciar gens essencials del cotonet de Sud-àfrica i reduir de manera notable la seua supervivència en cítrics.

La UMH impulsa a Uganda nous ingressos agrícoles amb residus de platanera

La Universitat Miguel Hernández i l'ONG Rafiki Àfrica transformen troncs de platanera en fibra per a artesania, creant una font d'ingressos extra per a més de cent famílies ugandeses.