Prop del 60% de l’aigua depurada de la Comunitat es reutilitza amb finalitats agrícoles o medioambientals 

L’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (Epsar) ha presentat la seua Memòria de Gestió 2021 en la qual detalla que les 487 estacions depuradores valencianes van tractar l’any passat un total de 453,41 hectòmetres cúbics (hm³), que va permetre sanejar l’aigua provinent de més del 99% de la població i destinar a fins productius i mediambientals un 56,68%.

Sobre aquest tema, Epsar assenyala que el sanejament de les aigües residuals pot incloure tres tipus de tractaments consecutius, sent el primari el que redueix el contingut de sòlids i grasses, el secundari el que a través de l’acció de microorganismes converteix els compostos orgànics complexos en simples, i el terciari, aquell que elimina el màxim de microorganismes a través de tecnologies com a membranes o filtres ultraviolats de manera que s’eleva al màxim el nivell de qualitat dels efluents i permet el seu ús, entre altres possibilitats, en agricultura i horticultura.

La Comunitat Valenciana compta amb 44 depuradores amb tractaments terciaris destinats a complir les més exigents normatives comunitàries, com és el cas del reglament europeu que entrarà en vigor en els pròxims anys. A més, el número i volum d’instal·lacions terciàries es veurà incrementat aquest mateix any amb la posada en marxa de tractaments d’última generació en les EDAR de Villena, Alcoi i Albufera Sud.

En conjunt, les aigües reutilitzades després de la seua convenient depuració van aconseguir en 2021 la xifra de 256,98 hm³, corresponent 127,22 hm³ a usos productius com són l’agricultura (94,5%), les activitats recreatives (3,1%), urbanes (1,3%) i industrials (1,1%), mentre que els restants 129,76 hm³ van tindre una finalitat mediambiental en ser destinades a les conques fluvials i a pal·liar el dèficit hídric. Cal assenyalar que la incorporació d’aquests cabals a llits de rius, a més de l’aportació mediambiental, també possibilita que siguen aprofitades aigües avall.

El volum i percentatge de reutilització varien any a any d’acord amb les condicions climàtiques, la disponibilitat de reg i la superfície i tipologia de cultiu. Així, en total, durant 2021 es va registrar un increment del 5,9% en l’ús productiu total en passar de 120,12 hm³ a 127,22 hm³.

Alacant reutilitza el 71, 9% de les aigües regenerades

Per això, entre les tres províncies el percentatge de reutilització varia substancialment a causa de la pluviometria i a la disponibilitat d’altres aportacions hídriques. Castelló, per exemple, només va requerir per a usos productius i ambientals un 41,2% de les aigües regenerades (3,86 hm³ per a usos productius i 18,42 hm³ amb una fi mediambiental).

Enfront d’un 52,8% de València (61,8 hm³ per a usos productius i 81,16 hm³ amb una fi mediambiental) i un 71,9% que va reutilitzar la província d’Alacant (61,5 hm³ per a usos productius i 30,18 hm³ amb una fi mediambiental). Les comarques alacantines van reutilitzar un total de 91,68 hm³, dels quals dos terços van ser destinats a agricultura i el restant a fins ambientals de les conques fluvials.

Alacant, a més, compta amb algunes de les EDAR que reutilitzen un major percentatge d’aigües sanejades, concretament 16 depuradores en les quals es reutilitza el 100% de l’efluent, 14 d’elles destinant el 100% dels seus volums a agricultura. És el cas d’Albatera-San Isidro, Almoradí, Callosa del Segura, Crevillent-Vessador, Dolores-Catral, Elx-Algorós, Elx-Arenals, Guardamar del Segura, Vila Joiosa, Orihuela Costa, Pilar de la Horadada, Rojales, San Fulgencio-Daya, Santa Pola, Torrevieja i Villena.

Per això, EPSAR ja ha iniciat el procés de redacció de projectes d’instal·lació de nous tractaments terciaris a les comarques de la Vega Baixa i la Marina Baixa. En concret, s’està ultimant la licitació dels projectes per a la implantació de tractaments terciaris en 16 depuradores de la Vega Baixa del Segura per import total de 12 milions d’euros, així com la instal·lació de terciaris en les localitats de La Vila Joiosa i Altea per un pressupost estimat entorn dels 2,5 milions d’euros en cada cas.

D’altra banda, juntament amb la Direcció General de l’Aigua i l’Ajuntament d’Alacant s’està avançant en la concreció del projecte «Abocat Zero» que possibilitarà l’aprofitament per a reg, a través d’instal·lacions d’embalsament i regulació, dels efluents de la gran depuradora de la província, la de Rincón de Lleó a Alacant.

Últimes notícies

El president de l’Elche critica que LaLiga comence amb el mercat obert

El president de l’Elche, Joaquín Buitrago, considera que començar LaLiga amb el mercat d’estiu obert distorsiona la planificació esportiva, però es mostra tranquil amb la situació del club i amb el cas d’Abiel Osorio.

L’informe d’Emergències de les 21.30 del 29-O assegurava que la hidrologia no donava problemes

Un informe d’Emergències de la Generalitat remés a les 21.35 hores del 29 d’octubre de 2024 afirmava que no hi havia informació de problemes hidrològics durant la dana en què van morir 231 persones a València, malgrat les greus incidències recollides al document.

Els veïns de Tales reclamen tornar uns minuts per alimentar els animals

Els veïns de Tales, encara desallotjats per l’incendi de la Vall d'Uixó, demanen que els deixen entrar uns minuts al poble per donar menjar i aigua als animals. La Guàrdia Civil manté el tall de la carretera i rebutja, de moment, qualsevol accés.

La Comunitat Valenciana batrà rècord d’ingressos de finançament en 2027 amb 16.311 milions

La Comunitat Valenciana rebrà en 2027 unes entregues a compte rècord de 16.311 milions, un 8,8 % més que en 2026, que s’elevaran fins als 18.968 milions si es compta la liquidació de 2025. El ministre Arcadi España critica que el Consell haja demanat ajornar el Consell de Política Fiscal i Financera i rebutge negociar el nou model de finançament.

Més Guàrdia Civil per l’Arenal Sound mentre seguix l’incendi de la Vall d’Uixó

La Delegació del Govern ha anunciat un reforç de la Guàrdia Civil amb agents d’altres províncies per cobrir l’Arenal Sound i l’incendi de la Vall d’Uixó.

L’abandó rural convertix el territori en una mecha forestal contínua

El geògraf de la Universitat de València Javier Berenguer alerta que l’abandó rural ha creat una 'mecha forestal ininterrompuda' i augmenta el risc d’incendis, especialment en la frontera entre vivendes i muntanya a la Comunitat Valenciana.

Marcos Benavent, el ‘ionqui dels diners’, ja està empresonat per la primera condemna del cas Imelsa

Marcos Benavent, exgerent d'Imelsa conegut com el 'ionqui dels diners', ja està a la presó de Picassent per complir la primera condemna del cas Imelsa, de quasi huit anys. Va ingressar de manera voluntària abans que expirara el termini marcat per l'Audiència Provincial de València.

Air Nostrum torna als beneficis amb 10,5 milions en 2025 després d’alçar ingressos un 11 %

Air Nostrum ha tancat 2025 amb un benefici net abans d’impostos de 10,5 milions d’euros i uns ingressos de 690,1 milions, un 11 % més que en 2024. La companyia ha millorat ocupació, passatgers i resultat d’explotació, i continua tornant el deute de la pandèmia.
FILMOTECA D'ESTIU