8.2 C
València
Diumenge, 22 febrer, 2026

Alumnes i docents d’art dramàtic i dansa exigixen una escola ‘segura i digna’: ‘No ens conformem’

Denuncien que les instal·lacions del Camí de Vera es troben en un estat “deplorable” que afecta a la seua salut física i mental

VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)

Alumnes, docents i organitzacions sindicals s’han concentrat per a reclamar al Consell instal·lacions “en condicions”, amb “seguretat i dignitat”, per al Conservatori Superior de Dansa (CSDV) de València i l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València (ESADV).

Segons denuncien, l’estat de l’actual edifici és “deplorable” i exigixen esmenar els danys o, si no fóra possible, habilitar un nou complex amb “infraestructures de qualitat”. En este sentit, asseguren que, després de més d’una dècada de reivindicacions, es mobilitzen per a aconseguir millores. “No ens conformem”, advertixen.

Centenars d’estudiants, acompanyats pels seus docents i amb el suport de sindicats i artistes, com el dramaturg Rodolf Sirera i la coreògrafa Rosángeles Valls s’han concentrat este divendres davant de la seu de l’escola per a instar a l’administració a “fer tots els esforços que puga” ja que, al seu juí, “es poden fer molts més per a dignificar estos ensenyaments”.

Recalquen que després de més de 15 anys demanant unes instal·lacions “dignes, adequades i concordes”, el Conservatori Superior de Dansa de València i l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València s’unixen per a demanar una inversió per a l’aprenentatge d’uns Ensenyaments Artístics Superiors de qualitat “que ha d’anar més enllà de la substitució d’uns vells barracons per altres nous”.

En este sentit, recorden que el CSDV ja va nàixer en barracons el 2002 i quan el Conservatori Superior de Música de València es va mudar a unes noves instal·lacions el 2010 prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el CSDV es va unir a l’ESADV en l’antic edifici central de Camí de Vera.

Des de llavors –lamenten– veiem “com els sostres cauen, les cornises es desprenen, els banys s’inunden, la xarxa elèctrica i d’alta tensió es deteriora o els sòls s’astellen i s’alcen”.

En declaracions als mitjans, la representant del Consell Escolar de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, Lua Delcamp, ha reivindicat un edifici “on poder desenvolupar uns estudis artístics, públics i de qualitat” perquè este té “unes faltes molt greus” que perjudiquen a la qualitat dels estudis i “fins a de la salut física i mental” dels estudiants.

En esta línia, Delcamp ha posat l’accent que les instal·lacions són “totalment perilloses” per a la salut, ja que hi ha forats en el sòl on els estudiants entrenen. “Mentre ballem o fem teatre, hi ha hagut gent que s’ha lesionat a causa de xafar estos forats i això repercutix en la seua salut física, ja que no pot estudiar i fer tots els exercicis requerits”, ha apuntat.

Quant a la salut mental, Delcamp ha incidit que les “condicions deplorables” fan que els alumnes viguen “amb menys ganes i practiquen sempre amb cura en estar pendent de les instal·lacions”. Així mateix, ha remarcat que hi ha banys que no funcionen i els estudiants no es poden dutxar, per la qual cosa hi ha risc de constipar-se en abandonar l’edifici “tot suat”. “És tot un bucle i una cadena que no ens fa res de bo”, ha lamentat.

Els alumnes culpen de la situació a la Conselleria i a l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques (ISEACV) perquè se senten “oblidats” i “marginats”. “Com este edifici és el que hem tingut sempre, sembla que ens hàgem de conformar i hem dit que ja no volem més. No ens conformem”, ha reivindicat.

“ELS BARRACONS HAN COMENÇAT A ENDERROCAR-SE”

Per la seua banda, el catedràtic d’Escenificació aplicada a la Dansa en el Conservatori Superior de Dansa de València, Juan José Prats, ha alertat que “els barracons han començat a enderrocar-se” al mateix temps que ha lamentat que “han tornat a construir-se”.

A més, ha destacat que, en estar a l’aire lliure i no haver coberta, “si les condicions climatològiques són adverses, una persona no té condicions laborals dignes”. Així, també ha remarcat que “no hi ha una bona línia d’internet”, la qual cosa dificulta la tasca del professor i investigador.

Paral·lelament, ha criticat que l’ascensor no funciona “perquè no s’ha passat una revisió”. “Era un edifici decadent perquè anaven a construir un altre nou, però no s’ha construït res i seguim amb el mateix complex. És una situació intolerable”, ha expressat.

“ESTEM EN CONTACTE”

D’altra banda, la secretària de Política Educativa de la Federació d’Educació de CCOO, Cristina Sánchez, ha declarat, quant a la relació amb les administracions, que “estem en contacte” i ha avançat que sí s’han reunit amb l’ISEACV i “tots coincidim que els esforços no són suficients”.

“Hem demanat per escrit la creació d’un grup de treball per a acompanyar a l’ISEACV i a la Conselleria en aquest procés de transició d’una infraestructura obsoleta per a infraestructures noves i amb la dignitat que mereixen”, ha reconegut.

Preguntada sobre si hi ha hagut resposta de la Conselleria, ha expressat que “s’ha reconegut que les infraestructures no són les adequades i s’han fet inversions en este sentit que han sigut insuficients”.

En esta línia, Anna Oliver (STEPV) ha instat a l’executiu autonòmic a “actuar de manera immediata”. “Necessitem una solució ja que done resposta a les necessitats del centre, dels quals conviuen en este edifici” ha enlletgit.

Des d’UGT, s’ha denunciat que este edifici “no compta amb un pla de riscos”. A més, han qualificat de “deplorable” la situació del centre escolar.

“És fonamental que la Conselleria prenga nota de totes les reclamacions que s’estan fent este divendres i procedisca a la construcció d’un edifici modern, funcional, emblemàtic per a València i per a tota la Comunitat Valenciana”, han recriminat.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Galbiati reivindica la defensa de Baskonia per a tombar al Barça i ficar-se en la final

Galbiati va destacar que la defensa en l'últim quart va sostindre a Baskonia en la semifinal davant el Barça. Va elogiar a Diakité i va anticipar una final exigent davant el Reial Madrid.

Kurucs reivindica el col·lectiu després de véncer al Barça: ‘No tenim egos i juguem junts’

Kurucs va subratllar que la victòria de Baskonia davant el Barça en la Copa del Rei va arribar des del joc coral i una defensa amb energia. Diakite va decidir amb un tap a 7 segons.

Xavi Pascual apunta a l’últim quart després de l’eliminació del Barça davant Baskonia

El tècnic del Barça va lamentar una última habitació desastrosa amb només nou punts, que va fer inútil el control previ del partit i els va deixar sense final.

Laprovittola lamenta la derrota del Barça i l’avantatge de deu punts perduda davant Baskonia

El base del Barça va lamentar caure en semifinals davant Baskonia després de dilapidar una renda de deu punts en l'últim quart. Parra va assenyalar accions clau que van decantar el final.

67-70: el Baskonia sobreviu al Barça i torna a la final 17 anys després

El Baskonia va guanyar 67-70 al Barça després de resistir a rebuf i aprofitar el descans de Laprovittola per a canviar el comandament. Jugarà la final 17 anys després.

El Kosner Baskonia tomba al Barça i jugarà la final davant el Reial Madrid (67-70)

El Kosner Baskonia va véncer al Barça per 67-70 en el Roig Arena i es mesurarà al Reial Madrid en la final de la Copa del Rei, fixada per al diumenge a les 19.00 CET.

La maledicció de l’amfitrió suma 24 anys: el València Basket cau 106-108 davant el Reial Madrid

La ratxa sense campions locals en la Copa del Rei s'ha mantingut amb l'eliminació del València Basket en semifinals davant el Reial Madrid per 106-108. L'última vegada que un amfitrió va alçar el títol va ser en 2002, amb el Baskonia; abans, només el CAI Zaragoza ho va aconseguir en 1983-84.

Hezonja iguala el rècord de triples en la Copa i guia el 106-108 del Reial Madrid en una semifinal històrica

Hezonja va anotar set triples i 25 punts i va decidir amb dos encerts en els últims trenta segons el 106-108 del Reial Madrid davant el València Basket, en una semifinal sense pròrroga que va batre el rècord històric d'anotació amb 214 punts.