Ana Julia Quezada, condemnada a presó permanent revisable

Ana Julia Quezada

Ana Julia Quezada, condemnada a presó permanent revisable | Europa Press

 

Tan sols una setmana després de què el judici haja arribat a la seua fi, la magistrada Alejandra Dodero ha condemnat a presó permanent revisable a Ana Julia Quezada, la dona d’origen dominicà a qui un jurat popular va declarar culpable de l’assassinat amb traïdoria de Gabriel Cruz, un xiquet d’Almeria de vuit anys. A més, Quezada haurà d’indemnitzar a la família del menor amb 250.000 euros.

 

Primera dona condemnada a presó permanent revisable

L’assassina es convertix en la primera dona en Espanya a la que se li imposa la presó permanent revisable. Des de 2015, quan es va reformar el Codi Penal, els jutges han imposat esta pena en deu dels 17 casos en què alguna de les parts ho va sol·licitar prèviament per a l’acusat.

 

En el cas d’Ana Julia, la condemna havia sigut sol·licitada tant per la fiscal com l’acusació particular i ara s’ha convertit en la primera dona castigada amb presó permanent revisable de l’Estat. Possiblement, la decisió s’ha pres d’acord amb la Llei de Seguretat Ciutadana, que contempla una condemna d’este estil si la víctima del delicte té menys de 16 anys.

 

Un jurat popular ja es va pronunciar en contra d’Ana Julia

El dijous 19 de setembre el jurat popular va fer la lectura del veredicte a l’acusada, anunciant que la considerava culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria. A més, es considerava l’acusada culpable de delictes contra la integritat moral dels pares, per la seua actitud durant els dies de la busca del menor desaparegut i descartava qualsevol alleujant per haver acabat confessant el crim.

Últimes notícies

El guàrdia civil il·licità ferit a Huelva seguix ingressat i espera el seu trasllat a Alacant

El guàrdia civil il·licità de 37 anys ferit en una persecució a una narcolancha enfront de Huelva continua ingressat a Cadis a l'espera de ser traslladat a Alacant, mentres l'altre agent ferit greu continua recuperant-se.

L’alcalde d’Utiel defén que tancar els col·legis va evitar una tragèdia en la dana

L'alcalde d'Utiel sosté davant la jutgessa que el tancament dels centres educatius durant la dana va evitar una tragèdia major en un institut situat al costat del riu Magre, on van morir sis persones en el municipi.

Els contactes negatius per hantavirus podran rebre visites des de la proxima setmana

Els pacients espanyols amb resultat negatiu en hantavirus, inclosos els aïllats a l'Hospital Gomez Ulla i dos dones ingressades a Barcelona i Alacant, podran rebre visites des de la proxima setmana si una nova PCR confirma el negatiu.

La Diputació reforça amb més de 124.000 euros la prevenció d’incendis en les muntanyes d’Enguera

La Diputació de València destina este any més de 124.000 euros a la prevenció d'incendis i gestió forestal en les muntanyes d'Enguera, el municipi amb major superfície de muntanya pública de la província, i impulsa a més diversos projectes del Pla Obert d’Inversions.

La Diputació de València amplia l’abocador de Pedralba amb un nou àmbit d’abocament

La Diputació de València i l'empresa pública GIRSA han ampliat l'abocador de Pedralba amb un nou àmbit d'abocament d'uns 15.000 metres quadrats per a reforçar la seua capacitat i garantir la gestió segura de residus no perillosos.

Les associacions de VTC denuncien multes per servicis urbans malgrat l’aval del TSJCV

UNAUTO-VTC i MOVVA critiquen que ajuntaments mantinguen campanyes de multes contra els servicis urbans de VTC malgrat que el TSJCV ha validat esta activitat dins del marc autonòmic vigent.

Ford cridarà els sindicats a renovar l’acord per l’electrificació d’Almussafes

Ford convoca als sindicats d'Almussafes per a obrir una nova negociació sobre l'acord per l'electrificació firmat en 2022, en plena aplicació de l'ERTO en la planta.

Faconauto preveu 109.000 matriculacions en la Comunitat Valenciana malgrat la fi de les ajudes per la dana

Faconauto calcula que en 2026 es matricularan 109.000 turismes en la Comunitat Valenciana, un 14,7% menys que en 2025 per les ajudes per la dana, però amb un creixement estructural del 7,5% sense eixe efecte extraordinari.