11.2 C
València
Divendres, 2 gener, 2026

Els cardenals espanyols que poden pujar a Papa

Des del 19 de juliol, data en què el cardenal mauricià Maurice Piat va fer els 80 anys, el Col·legi Cardenalici està compost per 221 cardenals, dels quals 123 serien electors en cas d’un eventual conclave mentre que els 98 restants són no electors per haver fet 80 anys.

Des del 19 de juliol, data en què el cardenal mauricià Maurice Piat va fer els 80 anys, el Col·legi Cardenalici està compost per 221 cardenals, dels quals 123 serien electors en cas d’un eventual conclave mentre que els 98 restants són no electors per haver fet 80 anys.

Espanya és el tercer país en nombre de purpurats amb un total de 12, darrere d’Itàlia i dels Estats Units. Cinc dels sis cardenals electors espanyols han estat designats per Francisco; quatre dels 12 són religiosos; i tres són membres de la Cúria.

Això sí, si avui se celebrés un conclave per triar un nou papa, només podrien participar i votar-ne 6, per tenir menys de 80 anys: el President del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós Miguel Ángel Ayuso , el fins fa poc Arquebisbe de València Antonio Cañizares , el Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe Luis F. Ladaria , l’Arquebisbe de Barcelona Juan José Omella , l’Arquebisbe de Madrid Carlos Osoro  i el President del Governatorat Fernando Vérgez .

En qualitat de no electors estarien l’Arxiprest emèrit de la Basílica de Santa Maria la Major Santos Abril , l’arquebisbe emèrit de Valladolid Ricardo Blázquez , l’Ex superior general dels Claretians Aquilino Bocos , el President emèrit del Pontifici Consell per a la Interpretació dels Textos Legislatius Julián Herranz , l’Arquebisbe emèrit de Barcelona Lluís Martínez Sistach i l’Arquebisbe emèrit de Madrid Antonio Mª Rouco Varela .

Els 3 cardenals espanyols no establerts a Espanya

També hi ha tres purpurats que han nascut a Espanya però que  el Vaticà computa com a cardenals d’altres països , per la seva activitat pastoral en aquests països.

Es tracta de  Celestino Aós Braco, OFM Cap, nascut a Artaiz (Navarra) però establert a Xile; José Luis Lacunza, OAR, nascut a Pamplona, però nacionalitzat panameny; i el salesià Cristóbal López Romero , nascut a Vélez-Rubio (Almeria) i cardenal pel Marroc.

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.