Carmen Ibarra Damià (València, 1962). Llicenciada en Pedagogia, treballa al sector d’atenció a la discapacitat des que tenia 15 anys, com a voluntària. Com a professional, des que va acabar la carrera, el 1985. Presidenta de FEADCV (Federació d’Entitats Titulars de Centres i Serveis d’Atenció a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i les seues famílies), és gerent de l’associació Atenció a la Diversitat Les Sorts (ADIS) a Villar del Arzobispo, que gestiona una residència, centre ocupacional, centre de dia i habitatge tutelat, a més d’atenció a famílies, respirs familiars, club d’oci i viatges.
Abans de començar l’entrevista m’agradaria traslladar el meu condol més sentit a totes les persones i familiars afectats per la DANA. La tràgica pèrdua de vides, llars i treballs s’ha gravat a foc a la societat valenciana, i encara més en col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat. Hem estat treballant des del primer minut per oferir el nostre suport tant a la Conselleria d’Afers Socials com a totes les entitats afectades i des d’ací vull enviar-los una forta abraçada i seguim a la vostra disposició pel que calga.
Després d’uns mesos al càrrec, ja que va ser escollida el juny del 2024, i des de la seua experiència anterior, quina és la situació general del sector?
El sistema públic valencià de serveis socials, a través de l’acció concertada, ha tingut un avenç important. Encara que és veritat que hem progressat molt, encara cal reconéixer que dista molt de ser el que és òptim; és a dir, encara cal que continue millorant i hi ha coses pendents encara per treballar, per optimitzar i per avançar. Per exemple, és molt important, i això és encara un repte, aconseguir que l’administració realment cobrisca el 100% del cost dels nostres serveis. Les nostres entitats oferim els nostres serveis allà on l’administració no arriba. De fet, els centres i serveis que gestionem formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, per tant, han d’estar cobertes les despeses al 100%; no podem ser centres deficitaris perquè, sinó, a la llarga farà que no puguem sobreviure. I això no ens interessa a ningú: ni a les entitats, ni a les persones, ni a les famílies. Però tampoc l’Administració.
Si no ho cobreix la Generalitat, com es cobreix este dèficit?
Com sempre hem funcionat. Totes som entitats sense ànim de lucre i has de recórrer a buscar finançament d’altres parts: bé siguen altres administracions, ajudes a través de programes, bé siguen rifes, loteries, gales, actes benèfics… . Però és clar, això no ha de ser així. Està molt bé que estes coses vinguen, però només per a activitats o despeses afegides i no ens podem estancar. Per créixer cal invertir i necessitem ingressos, i és important que l’Administració done suport al 100% de les despeses de funcionament, per exemple, el transport; encara que ha millorat, continua sent molt insuficient.
¿Com es concreta este finançament insuficient?
L’accés de les persones ateses als nostres centres no és fàcil fer-ho en transport públic, fins i tot en molts casos és inviable (més d’un 90%) i necessitem fer transport privat el cost d’este transport a les entitats ens suposa una despesa molt important, que no està cobert pel finançament que ens dóna la conselleria. Un exemple molt clar: les comarques rurals, on el transport públic no existeix i cal fer rutes privades a totes les localitats, per recollir els usuaris, amb distàncies quilomètriques molt llargues ser necessària la figura de l’auxiliar. Tot això encareix molt el servei de transport.
Centrant-nos a FEADCV. Quina és la seua representativitat al sector? Quantes entitats agrupa i quin nombre d’usuaris, o persones ateses, i familiars aglutina?
FEADCV agrupa 40 entitats sòcies, però representa més de 130 associacions del sector, perquè els afecten totes les negociacions, decisions i acords de la patronal. Representem més de 300 serveis d’atenció a la discapacitat intel·lectual i salut mental: centres de dia, centres ocupacionals, centres d’atenció primerenca, centres residencials, habitatges, col·legis específics i gestió de programes que duen a terme moltes de les entitats.
Des de FEADCV atenem més de 10.000 persones i representem més de 40.000 treballadors i treballadores, del sector de la discapacitat intel·lectual i salut mental. Dins l’acció concertada, en què estem grans, infància i menors, inclusió social i el sector de la discapacitat, som el sector més gran.
Els programes que es gestionen a través de les nostres entitats també mereixen dotar-los de la rellevància que tenen, ja que proporcionen serveis a moltes persones amb discapacitat, i cal proporcionar-los la seguretat econòmica per a la seua viabilitat i manteniment.
En quines línies de treball esteu centrats ara mateix des de la federació FEADCV?
Com a federació, els nostres objectius sempre els hem marcat en tres línies o eixos: les persones amb discapacitat, les entitats que representem i la negociació amb l’administració. Són les tres línies de treball en què FEADCV com a patronal estableix la seua estratègia. Pel que fa a la primera, les persones amb discapacitat, evidentment, són la nostra referència i el nostre punt de partida és que les nostres entitats els puguen prestar els suports necessaris per a dur a terme els seus millors projectes de vida.
Pel que fa al segon eix, gairebé el 99% de les entitats que representem està format per associacions, per les mateixes famílies. Totes sense ànim de lucre i d’utilitat pública. Venim d’un moviment associatiu familiar dels anys 60-80. I el nostre principal objectiu és la sostenibilitat d’estes associacions; és a dir, és fonamental ser viables econòmicament, que els centres i els serveis que ofereixen les nostres entitats tinguen la suficient garantia econòmica de poder atendre totes les necessitats. És clar que representem, ara com ara, al voltant del 80% de les places públiques per a persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana i les nostres entitats no poden desaparéixer. Deixaríem sense atenció milers de persones amb discapacitat, cosa que suposaria a les famílies haver de deixar els seus treballs per poder atendre’ls.
D’ací ve la importància de la col·laboració i l’entesa amb la Generalitat…
És molt important treballar estretament amb l’Administració. Ens cal que l’Administració se senta amb nosaltres. Som els que estem a peu de carrer amb els centres, amb els problemes, amb la realitat. Ja hem iniciat alguna reunió per, per exemple, millorar els pròxims concerts.
Quina és la situació dels concerts amb la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge després del canvi de Govern el 2023?
No m’agrada parlar d’anterior i actual, perquè crec que cada administració funciona d’acord amb els principis i les polítiques. Nosaltres el que hem de fer és treballar, de la manera que siga. No podem dir ni valorar si una és millor o pitjor, sinó que el nostre objectiu és que se’ns escolte. Sí que és cert que a nivell de finançament de costos la nostra experiència és important, i sí que és veritat que la valoració que FEADCV, com a patronal, faça, defense, argumente i transmeta a l’administració sobre quin finançament necessitem per cobrer els costos és crucial.
Bé, i que sense les entitats, centres i places de FEADCV, el sistema no funcionaria…
Però poder cobrir tots els costos és important. L’administració treu una convocatòria de concerts públics, de concurrència pública i competitiva, però abans d’esta convocatòria ha de conéixer i contemplar les despeses de finançament necessàries per al personal, per a les despeses generals, el transport i les despeses de compliment obligat, com són contractes de manteniment, auditories,… És a dir, totes les despeses que nosaltres coneixem a la perfecció, perquè estem a peu de carrer i hem de comunicar això a l’administració.
Quin és el dèficit que hi ha en el finançament de les entitats?
Hi ha un dèficit important en el tema de despeses generals.
Sense incloure, ni tan sols, les despeses de transport.
No, transport a part. En despeses generals hi ha un dèficit important, perquè portem funcionant amb mòduls de referència molt antics. Des del 2018 que es va estancar el mòdul fins al 2022. Sí que és cert que el 2023 es va pujar el 5,7 de l’IPC i el 2024 s’ha pujat el 3,1 de l’IPC, però si anem al dèficit acumulat des del 2018 al 2024, l’augment de l’IPC és molt més gran. Aleshores, com a despeses generals, el que una factura de llum costava el 2018 i el que costa el 2024, l’augment és considerable. No ho podem cobrer amb el finançament. I com la llum, podem parlar de l’alimentació: tots sabem què ha pujat l’oli, la llet, el pa… Tot.
Aleshores, les entitats tenen despeses a preus del 2024 i un finançament gairebé als preus del 2018.
Tenim despeses del 2024 i finançament gairebé a preus del 2018, perquè del 2018 al 2022 no va pujar res. Hem de començar a treballar com més aviat millor en el pròxim concert. I que la convocatòria d’un concert a un altre siga tan poc lesiva com siga possible. Volem que s’actualitzen els mòduls el 2025, perquè les despeses pugen i no podem congelar els mòduls de finançament.
