Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al «Matsya Purana», el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'»Epopeia de Gilgamesh», el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

Com la nutrició de precisió vol acabar arribant al plat del consumidor

Especialistes i empreses han analitzat a València com aconseguir que la nutrició de precisió i la innovació alimentària arriben realment al plat del consumidor, amb l’ajuda de formació, regulació i dades.

Les sales de cinema valencianes poden perdre més d’un milió en ajudes per un canvi de criteri estatal

Les sales de cinema de la Comunitat Valenciana es juguen 1,07 milions d’euros en ajudes després d’un canvi de criteri del Govern central, i el Consell ha anunciat recursos jurídics i una estratègia conjunta amb altres autonomies per a defensar la continuïtat de la finançació.

La valenciana Laura Pérez s’endinsa en la memòria infantil amb la novel·la gràfica ‘El iglú’

La il·lustradora valenciana Laura Pérez, Premi Eisner 2026, presenta 'El iglú', una novel·la gràfica gairebé muda sobre infància, records i desarrelament, creada amb el guionista Guillermo Corral van Damme i ambientada a la ciutat suïssa de La Chaux-de-Fonds.

Rescaten un home en caure per un barranc de 30 metres a l’Alqueria d’Asnar

Un helicòpter del Consorci Provincial de Bombers d’Alacant ha rescatat un home que ha caigut per un barranc d’uns 30 metres a l’Alqueria d’Asnar i l’ha traslladat a l’Hospital d’Alcoi.

Investiguen l’origen humà de l’incendi forestal de Tuéjar, encara actiu

L’incendi forestal declarat a Tuéjar continua actiu però amb evolució favorable i s’han descartat causes naturals en el seu origen, després de calcinar 835 hectàrees del paratge, part de la reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.

Així serà el desembassament preventiu a la presa de Buseo i com pot afectar els pobles riu avall

La Generalitat ha informat els ajuntaments situats riu avall de la presa de Buseo d’un desembassament preventiu de cabal i els demana reforçar la vigilància i avisar la població en zones pròximes al riu.

AVE defensa que la campanya de suport a Ceuta és seua i d’adhesió voluntària

L’Associació Valenciana d’Empresaris assegura que la campanya ‘Todos somos caballas’ és una iniciativa pròpia, de caràcter social i amb participació voluntària dels clubs, després de la polèmica pels gestos d’alguns futbolistes i les crítiques a Ez Abde al Marroc.

La UV i la UPV passen a classes en línia per l’alerta taronja per pluges

La Universitat de València i la Politècnica han suspés les activitats a l’aire lliure i han passat la docència a línia per l’alerta taronja per pluges activada per Emergències de la Generalitat arran dels avisos d’Aemet.