Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Girona s’imposa al Vila-real amb un autogol i frega la salvació

Un autogol de Pau Navarro va donar al Girona una victòria treballada davant el Vila-real que li allunya del descens i reforça la seua candidatura a mirar de nou cap a Europa.

Gerard Moreno demana calma després de la derrota del Vila-real a Girona

Gerard Moreno assumix el mal partit del Vila-real a Girona, però reclama calma i recorda que l'equip continua tercer i depén de si mateix per a la Champions.

El Girona tomba al Vila-real i s’acosta a la salvació amb un autogol decisiu

El Girona s'imposa per la mínima al Vila-real en Montilivi gràcies a un autogol de Pau Navarro i s'allunya del descens mentres compromet la lluita groga per la tercera plaça.

Quinze quilòmetres de retenció en l’A-3 a Requena en el retorn de Setmana Santa

La volta de les vacacions de Setmana Santa i Pasqua provoca fins a quinze quilòmetres de circulació lenta en l'A-3 a l'altura de Requena i complicacions en altres vies de la Comunitat Valenciana.

Atzeneta del Maestrat registra la temperatura màxima del Dilluns de Pasqua amb 23,7 graus

Atzeneta del Maestrat ha liderat les temperatures diürnes del Dilluns de Pasqua en la Comunitat Valenciana amb 23,7 graus, per davant de Xàtiva i Carcaixent. Les capitals de província s'han quedat entorn dels 20 graus i el dimarts s'esperen pocs canvis.

La Gladiadora de The VicBros s’imposa en The Champions Burger de la Platja de Sant Joan

L'hamburguesa La Gladiadora, del local alacantí The VicBros Burger, s'alça amb la victòria en The Champions Burger de la Platja de Sant Joan i encadena el seu tercer triomf parcial després de Múrcia i Sevilla.

La Generalitat arranca les obres de la nova depuradora de Parc Sagunt II

La Generalitat ha iniciat els treballs de desbrossament i excavació per a construir la nova depuradora de Parc Sagunt II, una infraestructura clau que donarà servici a l'àrea industrial i a diversos municipis de l'entorn.

L’Albufera marca rècord d’aus aquàtiques després de la dana amb 132.000 exemplars de 78 espècies

El cens hivernal al Parc Natural de L'Albufera aconseguix prop de 132.000 aus aquàtiques de 78 espècies, un 52,5% més que en 2025, i marca un màxim històric després de la dana de 2024.