Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

1-1: Joel Roca empata en el 93 i frena el somni de permanència del Llevant

Un tret de Joel Roca, desviat i validat pel VAR, va evitar la victòria local en el Ciutat després del 1-0 de Carlos Espí. La roja a Olasagasti va canviar el guió.

Morant ha reclamat més feminisme i defensa dels drets de les dones enfront del feixisme

La líder del PSPV ha lligat el 8M amb una crida a frenar el masclisme institucional i la violència digital, i ha reivindicat al PSOE com a alternativa. També ha citat avanços com l'SMI i els permisos per a defendre que el feminisme es traduïx en drets

Pastor (PP) ha acusat a Morant de guerres internes i ha posat el focus a Almussafes

El síndic del PP en Les Corts ha arremés contra la líder del PSPV pel conflicte a Almussafes i per la seua gestió. També ha citat el CNIO i ha carregat contra el Govern de Sánchez.

Morant defén l’expulsió de l’alcalde d’Almussafes i afirma que en el PSOE no caben señoros ni puters

La líder del PSPV-PSOE ha recolzat l'expulsió de Toni González i ha recalcat que el partit se situa del costat de les víctimes. També ha assenyalat conductes que considera assetjament i ha marcat límits interns.

Pérez Llorca anuncia ajudes de 6.000 €/hectàrea per a replantar cultius permanents

La Generalitat llança una línia de 26,7 milions, a 6.000 euros per hectàrea, per a agricultors amb pèrdues per la DANA de 2024. Exigirà densitat mínima per cultiu i se suma a inversions en camins, canalitzacions i regadiu.

Activistes porten làpides en la plaça de bous de València per a denunciar el suport del Consell a la tauromàquia

Un centenar d'activistes de AnimaNaturalis i CAS ha protestat enfront de la plaça de bous de València amb làpides amb noms de bous morts. Han demanat la fi de les ajudes públiques i de les corregudes.

Corberán demana un València protagonista i avisa de l’empremta de Quique davant l’Alabés

Corberán va afrontar la visita de l'Alabés amb Quique en la banqueta subratllant la identitat del València. Busquen encadenar dos victòries; Beltrán és baixa i Saravia entra.

El València vol afermar la seua escalada davant un Alabés amb l’estrena de Quique a Mestalla

El València busca enllaçar la seua segona victòria per a prendre aire respecte al descens davant un Alabés que inicia etapa amb Quique Sánchez Flores. Les baixes i les possibles estrenes marquen un dol directe a Mestalla