Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al «Matsya Purana», el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'»Epopeia de Gilgamesh», el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

El Metropolitano jutja Julián Alvarez en un duel clau entre Atlético i Villarreal

Julián Alvarez torna hui al Metropolitano enmig de la polèmica pel seu frustrat fitxatge pel Barcelona, en un partit en què l’Atlético rep un Villarreal que ja el va golejar 5-1 en la passada lliga.

El Barça de Flick inicia la defensa del títol en un Martínez Valero al límit

El Barcelona de Hansi Flick comença la defensa del títol de LaLiga EA Sports al camp de l’Elche, amb una plantilla reforçada però encara sense davanter centre pur tancat.

Avís groc per pluges fortes al litoral de Castelló este dissabte

Aemet ha activat l’avís groc per pluges de fins a 30 litres per metre quadrat i tempestes al litoral de Castelló, dins d’un episodi de fortes precipitacions que afecta també altres comunitats.

Luís Castro alerta que el Levante té menys pressupost que molts equips de Segona

L’entrenador del Levante UD, Luís Castro, admet que hi ha equips de LaLiga Hypermotion amb més pressupost i demana calma per la inscripció de jugadors. El tècnic assegura que el club treballa per sanar la seua situació econòmica i completar la plantilla.

L’incendi de Segorbe arrasa 633 hectàrees i manté desallotjades mil persones a Gàtova

L’incendi declarat dijous a Segorbe ha cremat 633 hectàrees, part a la Serra Calderona, i obliga a mantindre fora de casa un miler de veïns de Gàtova mentre 25 mitjans aeris i uns 350 efectius continuen les tasques d’extinció.

Xàfecs en la mitat nord i descens suau de les màximes hui

L’Agència Estatal de Meteorologia preveu per a este dissabte xàfecs amb tronada en la mitat nord de la Comunitat Valenciana i una lleugera baixada de les temperatures màximes, sobretot a l’interior. El diumenge tendirà a estabilitzar-se l’oratge, amb més clarianes però encara amb ruixats puntuals.

Els avistaments de meduses baixen un 20 % tot i un mar més càlid

Els avisos de meduses en les costes espanyoles han disminuït un 20 % en 2026, segons dades de l’app MedusApp, malgrat que la temperatura de la mar ha pujat unes dècimes. Un expert de la Universitat d’Alacant recorda que la calor de l’aigua no determina la seua presència a les platges.

El vent complica l’incendi de Sogorb amb ratxes de més de 30 km/h esta vesprada

Aemet preveu per a esta vesprada ratxes de vent de més de 30 km/h en l’incendi de Sogorb, després d’una nit meteorològicament tranquil·la però sense pluges.