Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al «Matsya Purana», el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'»Epopeia de Gilgamesh», el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

Axel Werner renova amb l’Elx fins a 2028 i se’n va cedit a Rosario Central

El porter argentí Axel Werner ha renovat amb l’Elx fins a juny de 2028 i jugarà cedit la pròxima temporada en Rosario Central, on ja ha militat anteriorment.

Mor un home ofegat al riu Xúquer mentre es banyava a Sumacàrcer

Els Bombers del Consorci Provincial de València han localitzat sense vida un home que havia desaparegut mentre es banyava al riu Xúquer, al terme de Sumacàrcer. La víctima és el segon mort en pocs dies en este municipi mentre es banyava al mateix riu.

Localitzen sense vida l’home de 66 anys amb demència desaparegut a Aldaia

Els Bombers del Consorci Provincial de València han trobat mort l’home de 66 anys amb demència que havia desaparegut divendres a Aldaia, després d’un ampli dispositiu de recerca en zones agrícoles.

Pols en suspensió i nits molt càlides a València per l’oratge de nord-est

El vent de nord-est ha deixat este diumenge mínimes molt altes a la Marina Baixa, núvols baixos a València i nord d’Alacant i menys visibilitat per pols en suspensió. Este dilluns hi haurà avís groc a l’interior de València per màximes de fins a 38 graus.

El foc de Lucena del Cid queda controlat i la Generalitat activa mitjans a Cabanes

L’incendi forestal declarat divendres a Lucena del Cid (Castelló) ha quedat controlat i en Fase 3 del PEIF, mentres Emergències ha mobilitzat mitjans aeris i terrestres per un altre foc de vegetació a Cabanes.

L’Operació Pas de l’Estret supera els 450.000 passatgers amb xifres molt semblants a les de 2025

L’Operació Pas de l’Estret ha registrat 458.150 passatgers i 115.002 vehicles des del 15 de juny, amb un lleuger descens respecte a les mateixes dates de 2025 però amb una fluïdesa general en ports i frontera.

Jorge Rodríguez alerta que el municipalisme ‘ha deixat de fer gràcia i comença a fer por’ als grans partits

El secretari general d'Ens Uneix, Jorge Rodríguez, assegura que el municipalisme guanya força a la Comunitat Valenciana i ja ‘comença a fer por’ als partits tradicionals, amb més de 60 alcaldies sota l’òrbita d’Unión Municipalista.

Reb alta el corredor de Moixent ferit amb traumatisme cranial als Sanfermins

El veí de Moixent ferit amb un traumatisme cranial en l’encierro d’este diumenge ha rebut l’alta, mentres continuen ingressats diversos corredors, entre ells un alacantí en Medicina Intensiva.