Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.