19.9 C
València
Dilluns, 16 febrer, 2026

Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Castelló registra les ratxes de vent més forts amb 87 km/h a l’interior

La Pobla de Benifassà ha marcat 87 km/h, el valor més alt en les últimes quatre hores. Alacant ha aconseguit 79 km/h a Rojales i València 72 km/h a Manises.

Oriana deixa nous danys a La Pobla de Farnals i complica la recuperació després d’Harry

Ratxes de fins a 95 km/h provoquen caigudes de branques, danys en el poliesportiu i 14 intervencions policials el dissabte, sense ferits. Els desperfectes se sumen als d'Harry i el Consell demana declarar zona greument afectada.

25 famílies afectades per l’incendi en el barri Miguel Hernández d’Alacant seran reallotjades

El foc en el barri Miguel Hernández ha afectat 25 famílies. Generalitat i Ajuntament han activat reallotjaments i avaluacions tècniques, sense víctimes mortals.

Els Arts reivindica la sarsuela amb un homenatge a José Serrano

Els Arts estrenarà este dijous 'Un misteri de sainet o sarsuela a la cassola', ideada per Enrique Viana, que combina tradició i llenguatge actual. El muntatge rendix tribut a José Serrano i comptarà amb intèrprets del Centre de Perfeccionament.

La Generalitat llança Nus davant el porno per a evitar que els jóvens normalitzen rols del porno

La Generalitat ha presentat Nus davant el porno per a frenar la normalització de rols del porno entre adolescents i reforçar l'educació afectiu-sexual. La campanya combina tallers, cartelleria en 715 IES i vídeos per a xarxes amb abast a 300.000 alumnes.

Seguix tancat el centre de salut de Benicàssim després de l’assassinat d’una infermera a les mans de la seua exparella

El centre de salut de Benicàssim roman tancat després de l'assassinat a ganivetades d'una infermera de 64 anys. El PAC atén urgències i un equip de salut mental fa costat al personal.

Pérez Llorca reforça el diàleg amb el TSJCV i destaca 101 milions per a seus judicials

Pérez Llorca ha reafirmat el diàleg permanent amb el TSJCV per a una justícia 'més eficient, pròxima i al servici de la ciutadania'. A més, ha detallat que en dos anys la inversió en infraestructures judicials aconseguix 101 milions, 70 més que en l'anterior legislatura, amb seus culminades a Llíria, Gandia i Alzira

Una infermera de 64 anys mor apunyalada per la seua exparella en el centre de salut de Benicàssim

La sanitària, de 64 anys, ha mort després de ser atacada amb una arma blanca de grans dimensions en el seu lloc de treball; la seua exparella, de 70, ha sigut detinguda. Ni víctima ni presumpte autor figuraven en VioGén i la investigació continua oberta.