Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al «Matsya Purana», el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'»Epopeia de Gilgamesh», el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.

Obres d’emergència al tram urbà del riu Magre a Utiel després de la DANA

El Consell ha avalat la declaració d’emergència per reparar amb 4,7 milions el tram urbà del riu Magre al seu pas per Utiel, molt afectat per la DANA del 29 d’octubre de 2024, i millorar-ne el funcionament hidràulic.

Catalá aposta per l’atletisme i la vela davant de la Fórmula 1 a València

L’alcaldessa María José Catalá ha defensat que València aposte per la vela i l’atletisme, per tradició i menor cost públic, i ha reobert la porta a acollir de nou la Copa de l’Amèrica.

Els pobles afectats pels incendis de l’estiu demanen ser zona d’emergència greu

El Consell ha acordat sol·licitar al Govern d’Espanya que declare com a zones greument afectades per una emergència de protecció civil els municipis castigats pels principals incendis forestals d’aquest estiu a la Comunitat Valenciana.

La Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor ja són parc natural

El Consell ha declarat parc natural la Serra d’Escalona i la Dehesa de Campoamor, un espai d’alt valor ambiental que abasta Orihuela, San Miguel de Salinas i Pilar de la Horadada. La figura de protecció busca conservar la biodiversitat i compatibilitzar-la amb els usos tradicionals i el desenvolupament rural sostenible.

Toni Pérez retreu a Sánchez la falta de compromís amb el transvasament Tajo-Segura

El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, ha criticat que Pedro Sánchez no haja anunciat inversions hídriques ni un compromís ferm amb el transvasament Tajo-Segura durant la seua visita a la província.

El PSPV busca amb la societat civil una alternativa per a governar la Comunitat Valenciana

El PSPV-PSOE ha obert la seua Conferència Política a col·lectius socials i ciutadania per a dissenyar una alternativa de govern a la Generalitat i recuperar drets que considera retallats pels executius de PP i Vox.

Les oposicions de mestres arrenquen amb quasi 15.700 aspirants en la Comunitat

Educació inicia este cap de setmana les oposicions al cos de Mestres d’Infantil i Primària amb 15.697 aspirants per a 1.959 places en la Comunitat Valenciana, mentre CSIF reclama la màxima transparència i informació en tot el procés selectiu.