16.3 C
València
Divendres, 13 febrer, 2026

Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al “Matsya Purana”, el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'”Epopeia de Gilgamesh”, el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

La supervivència del càncer infantil a Europa depén de la rapidesa del diagnòstic

Un macroestudi amb quasi 10.000 casos en 27 països confirma que l'estadi al diagnòstic és decisiu per a la supervivència. Espanya mostra solidesa, amb millores pendents en medul·loblastoma.

Alboraia instal·la cambres i gàbies per a controlar i capturar senglars

Alboraia ha desplegat cambres i gàbies per al control selectiu de senglars, amb monitoratge remot i protocols de benestar animal. El pla prioritza actuacions puntuals per a reduir riscos sanitaris i danys en infraestructures.

L’esquerra d’Alacant urgix al PP a fixar data per a la comissió per les vivendes públiques

PSPV-PSOE, Compromís i EU-Podem han urgit a Luis Barcala a convocar ja la comissió que investigarà l'adjudicació de 140 VPP a la Platja de Sant Joan. També han avançat mesures de vivenda per al pròxim ple.

L’avís per vent puja a roig a Castelló amb ratxes de fins a 140 km/h este dissabte

Aemet ha elevat a roig l'avís per vent a Castelló, amb ratxes de 140 km/h a l'interior i 130 km/h en el litoral. Alacant i València activen avisos taronja i groc.

Marcelino avisa d’un dol ajustat davant un Getafe que concedix poc

El tècnic del Vila-real preveu un partit exigent en el camp del Getafe, destaca la solidesa del rival i reclama equilibri i eficàcia per a sostindre la gran temporada.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez ha atestat que el perill en la presa de Forata li va recordar el trencament de Tous. Ha detallat el debat intern sobre l'És-Alert i els dubtes sobre el confinament.

La Generalitat instal·la les primeres gàbies per al control de senglars al Millars

La Generalitat ha desplegat cinc gàbies homologades en la desembocadura del Millars per a reduir una densitat rècord de senglars i contindre el risc sanitari. El pla s'integra en 14 zones prioritàries i reforça el seguiment amb fototrampeo.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez, director general d'Innovació en Emergències, ha declarat davant la jutgessa de la DANA que l'avís sobre Forata li va evocar la catàstrofe de 1982. El seu testimoniatge detalla l'activació del Cecopi i les dificultats operatives prèvies.