Carta a un futur incert

Estimats, no sé pas si llegireu aquesta carta, però deixeu-me que us explique una història, que podria canviar el vostre futur, fent-vos avança segles, molts segles, només evitant creure en un grapat de bajanades, com en les que hem cregut nosaltres, els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats per, literalment, mil·lennis.

Voreu, la mitologia judeocristiana explica a Gènesi 6-9, que un Déu venjatiu va enviar un gran diluvi per destruir la humanitat a causa de la seua maldat. Noé, un home just, fou escollit personalment per Déu (tot i que es manifestà com una veu, un poc els hi passa als esquizofrènics) per construir una arca i salvar la seua família i representants de cada espècie animal. La riuada va cobrir tota la terra, però després de quaranta dies i quaranta nits de pluja, les aigües van recular i Noé i els seus descobriren terra ferma al mont Ararat. I tot va tornar a començar.

La mitologia grega ens parlà del mite de Ducalió i Pirra. Zeus, Déu del cel i del tro, i el més important dels déus de l’Olimp, enfadat amb la corrupció dels humans, decidí enviar un diluvi per destruir-los. Prometeu ordenà el seu fill Deucalió i la seua esposa Pirra, que construïren una barca per salvar-se. Quan les aigües van recular, Deucalió i Pirra repoblaren la terra llançant pedres darrere seu, que es convertiren en humans.

La mitologia hindú, al seu torn, planteja el mite de Manu. Al «Matsya Purana», el déu Vixnu, en forma de peix (Matsya), avisa Manu, el primer home, d’un gran diluvi que destruiria el món. Manu construí una barca i, guiat pel peix, sobrevisqué a la riuada amb les llavors de la vida (plantes, animals i savis).

La mitologia mesopotàmica fa referència a l'»Epopeia de Gilgamesh», el déu Enlil envià un diluvi per destruir la humanitat. Ea (Enki) avisà Utnapishtim, i li encomanà construir una barca per salvar la seua família, animals i artesans.

Esperen que encara no he acabat. Els astques, també tenien la seua versió mitològica. Es tracta del mite dels Nàhuati, que explica que el món hauria passat per diverses destruccions i recreacions. Una d’aquestes destruccions va ser causada per un diluvi enviat pels déus. Una parella, Tata i Nene, fou advertida pel Déu Tezcatlipoca i es refugià en una canoa feta d’un tronc d’arbre. Quan les aigües recularen, repoblaren la terra. Una feina agradosa, puc intuir.

Una més i ja ho deixe. A la mitologia xinesa, el déu de l’aigua Gonggong provocà una gran inundació en lluitar contra el Déu del foc Zhurong i colpejar el pilar que, segons creien, sosté el cel. La deessa Nuwa reparà el cel amb pedres de colors i controlà les aigües per salvar la humanitat.

Com podem veure, les històries de diluvis són comunes en moltes cultures perquè les riuades i inundacions eren fenòmens naturals devastadors que marcaven les societats antigues, especialment aquelles que vivien prop de grans rius (com el Nil, el Tigris, l’Eufrates o el Ganges). Durant segles, l’insuficient coneixement científic, va generar explicacions mítiques d’orígens d’un món nou, nascut sobre les despulles inundades d’un món anterior, de cultures i societats desaparegudes per la força de la natura. I aquesta força, torna i tornarà.

El canvi climàtic ho prediu. L’illa Nyangai, a Sierra Leone ja ha desaparegut, les Illes Cocos (Keeling) seran les següents, i el nivell continuarà pujant, i territoris de més en més extensos aniran submergint-se. Vosaltres, descendents dels descendents dels meus descendents, ja no els haureu conegut.

Sapigueu, però, que aquest fenomen imparable, no és la venjança maliciosa d’un Déu emprenyat i avorrit, sinó el resultat de l’activitat humana, que ha accelerat irremeiablement els canvis climàtics als quals està sotmés el planeta. És el resultat d’una humanitat més ambiciosa que reflexiva, i quan ens vam adonar del drama, i vam intentar desaccelerar el canvi, aparegueren els culpables finals. Els negacionistes. Els d’anar per cas, com el PP i VOX, i els grans culpables, un capitalisme voraç, amb dirigents als EUA, a Rússia, a la Xina, i també a Europa, ceguerosos amb omplir el sac, i disposats a negar-nos el futur.

Estimats, ha estat la humanitat qui ha provocat el darrer diluvi, la darrera inundació de la que parla la vostra memòria. Cap Déu. No pegueu segles buscant explicacions estúpides, creant mites castrants. No hi ha més Déu que la ciència. Així ha estat sempre, i convé que ho sapigueu.

Últimes notícies

Schinocca obri la porta a vendes si els jugadors de l’Elx es revaloritzen al mercat

El director general de l’Elx, Pedro Schinocca, celebra que futbolistes com Álvaro Rodríguez o David Affengruber desperten interés al mercat i remarca que el club està ordenat i no necessita vendre. També explica la rescissió del contracte de cessió de Rafa Mir després de conéixer-se la seua condemna.

Anselmi alça el llistó a l’Elche: ‘En allò de l’any passat no ens podem conformar’

El nou entrenador de l’Elche, l’argentí Matías Anselmi, aposta per un equip protagonista i ambiciós i assegura que la permanència no serà l’únic objectiu.

Preso provisional l’home acusat de matar el logopeda del seu fill en una clínica de València

Una jutgessa de València ha ordenat presó provisional sense fiança per a l’home de 24 anys investigat per matar dilluns el logopeda del seu fill menor en una clínica de la ciutat, després que ell mateix es va entregar a la Policia.

Morant dona per fet que Mazón no apareixerà amb Feijóo en Sueca i reclama suspendre’l de militància

La líder del PSPV, Diana Morant, ha assegurat que no espera vore Carlos Mazón ni altres expresidents del PP en l’acte que Alberto Núñez Feijóo presidirà dissabte en Sueca i ha reclamat al líder popular que el suspenga de militància i el faça deixar l’escó autonòmic pel seu paper en la gestió de la dana que va causar 230 morts.

Els metges mantenen la pressió: pols per les xifres de seguiment en la penúltima jornada de vaga

La quarta i penúltima jornada de vaga mèdica en juny ha tingut quasi un 90 % de seguiment segons el sindicat convocant, front al 6,66 % que calcula la Conselleria de Sanitat, en un conflicte obert per l’estatut marc i les condicions laborals.

El sector del calcer perd més d’un terç d’empreses i AEC reclama un pla industrial urgent

La patronal AEC alerta que el sector del calcer ha perdut un 35 % d’empreses des de 2020 i milers de llocs de treball, i reclama a les administracions un pla d’acció industrial urgent per a frenar el deteriorament.

34 autobusos substituiran els trens entre Tavernes i Gandia este cap de setmana per obres

Renfe ha organitzat 34 circulacions d'autobús este dissabte i diumenge entre Tavernes de la Valldigna i Gandia, amb parada a Xeraco, per un tall total de la línia C1 de Rodalia per obres d'Adif.

Diana Morant reafirma el suport a Zapatero: continua en la mateixa línia

La ministra Diana Morant ha reafirmat a València el seu suport a José Luis Rodríguez Zapatero en plena investigació del cas Plus Ultra i ha assegurat que manté les seues sospites sobre el paper dels Estats Units.