Els cascos blaus a Israel i Gaza

La realitat supera la ficció algunes vegades. La massacre que Israel està perpetrant en la Franja de Gaza és un autèntic holocaust contra la població palestina. Si això ens ho hagueren representat en una pel·lícula, en una sèrie televisiva o publicat en una novel·la, ara, en ple segle XXI, seria per a no creure-s’ho.

Si ja resultava hipotèticament increïble, però ben real que és, una guerra en este segle en l’Europa de l’est, per la invasió russa d’Ucraïna, més inconcebible resulta que un país regit, interiorment, per les formes i els principis democràtics perpetre una matança contra població civil indefensa, bombardege hospitals, assassine xiquets, malalts i tota classe de persones a Gaza.

I més incomprensible resulta que un poble com el jueu, que ha patit, històricament, la diàspora, la inquisició (entre elles, la de la nostra Santa Mare Església) i el terrible holocaust, comés pel nazisme, tinga un govern i uns dirigents que perpetren un nou holocaust, que sembla una política de genocidi i extermini del poble palestí.

La prèvia acció criminal de Hamas, assassinant jóvens jueus indefensos en una festa, és igualment un acte extremadament cruel, inhumà i salvatge, però no és tan estrany, perquè dels dogmatismes religiosos com els de l’Islam, dels enviats i dels intèrprets divins i de les seues aplicacions més ortodoxes, on tenen més predicament, com les d’eixe grup terroriste, es pot esperar tota classe de salvatjades, però de la classe política d’un poble culte i històricament patit com el jueu no t’ho esperes.

Però el que tampoc s’espera, en bona lògica, és la inacció real dels països democràtics, de les potències militars occidentals i també les orientals, davant de les atrocitats  que està cometent Israel. La setmana passada els Estats Units es va oposar, en el Consell de Seguretat de l’ONU, a l’aprovació d’un alto el foc humanitari. Incomprensible i intolerable. La posició dels americans és de suport a Israel, faça el que faça, però còmplices són tots els països que no alcen la veu, i que així toleren el genocidi que està duent-se a cap a Gaza per part d’Israel.          

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez,  censurat pel govern israelià, tot un honor, ha fet el que toca, criticant els assassinats de Hamas i la brutal resposta de l’exèrcit israelià; i esperem que continue en eixa línia de censura i condemna dels crims en l’Orient Pròxim i en tots els escenaris criminals. També ho ha fet el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, també criticat i vilipendiat pel genocida govern israelià, en una demostració de la buidor i falta de poder de l’organisme internacional que hauria de poder impedir conflictes i guerres i instaurar la pau permanent en el món sencer.

La comunitat internacional va decidir i exercir l’aïllament internacional de la República de Sud-àfrica per la política de segregació racial (apartheid) (de 1949 a 1991). ¿Com és possible que ara no s’acorde un embargament, un aïllament o, millor encara, una ocupació de cascos blaus pacífica d’Israel i Gaza, decidida per l’ONU i les grans potències?  

 En un article en este mateix diari, fa unes quantes setmanes, titulat “Una administració internacional per a Israel i Palestina”, deia que caldria organitzar, per part de l’ONU i les potències mundials (totes, si poguera ser) una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors. I posteriorment, l’establiment dels dos estats Israel i Palestina.

També apuntava que  no es deu consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’hi han hagut. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer. A veure si ben prompte és de veres, i pot començar una pedagogia política pel desarmament. D’això en raonarem un altre dia.

Últimes notícies

Mónica Oltra trenca el seu silenci i anuncia que es presenta a l’Alcaldia de València

Mónica Oltra posa fi a quasi quatre anys de silenci polític i anuncia que serà candidata a l'Alcaldia de València per Iniciativa-Compromís després del seu processament judicial encara pendent de juí.

Mónica Oltra anuncia la seua tornada a la política per a optar a l’Alcaldia de València

Mónica Oltra anuncia el seu retorn a la primera línia política i confirma que es presentarà a l'Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals, després de quatre anys quasi en silenci i amb un juí oral pendent.

Papi Robles recolza el retorn de Mónica Oltra i confia a recuperar l’alcaldia de València en 2027

La portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, celebra el retorn de Mónica Oltra a la primera línia política i la veu com la millor opció per a recuperar l'alcaldia en 2027.

Diana Morant insistix en el rebuig a la guerra i acusa el PP d’alinear-se amb Trump i Netanyahu

Diana Morant defén el rebuig a la guerra i el respecte al dret internacional, vincula el conflicte a l'Iran amb un greu cost humà i critica al PP per la seua postura exterior i la seua gestió de les crisis.

Ruga i Wilhelm dominen la Pujada Vertical al Gran Hotel Bali en la seua vintena edició

Fábio Ruga revalida triomf i Annemarie Wilhelm s'estrena com a campiona de la Pujada Vertical al Gran Hotel Bali, en una edició amb 550 participants i domini estranger en l'elit.

Rovira reclama a Arcadi España un fons d’anivellament transitori per a la Comunitat Valenciana

Rovira exigix al nou ministre d'Hisenda, Arcadi España, un fons d'anivellament transitori i major sensibilitat amb l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana.

Cristhian Mosquera entra en la història del futbol alacantí amb el seu debut amb Espanya

El central de l'Arsenal Cristhian Mosquera s'estrena amb la selecció espanyola absoluta davant Sèrbia i es convertix en el quinzé futbolista nascut a la província d'Alacant que vist la samarreta nacional.

El Vila-real s’acosta a la seua tercera temporada amb més de vint triomfs en Lliga

El Vila-real afronta el tram final de la temporada amb 18 triomfs després de 29 jornades i té a tir superar les vint victòries en Lliga per tercera vegada en la seua història.