La realitat supera la ficció algunes vegades. La massacre que Israel està perpetrant en la Franja de Gaza és un autèntic holocaust contra la població palestina. Si això ens ho hagueren representat en una pel·lícula, en una sèrie televisiva o publicat en una novel·la, ara, en ple segle XXI, seria per a no creure-s’ho.
Si ja resultava hipotèticament increïble, però ben real que és, una guerra en este segle en l’Europa de l’est, per la invasió russa d’Ucraïna, més inconcebible resulta que un país regit, interiorment, per les formes i els principis democràtics perpetre una matança contra població civil indefensa, bombardege hospitals, assassine xiquets, malalts i tota classe de persones a Gaza.
I més incomprensible resulta que un poble com el jueu, que ha patit, històricament, la diàspora, la inquisició (entre elles, la de la nostra Santa Mare Església) i el terrible holocaust, comés pel nazisme, tinga un govern i uns dirigents que perpetren un nou holocaust, que sembla una política de genocidi i extermini del poble palestí.
La prèvia acció criminal de Hamas, assassinant jóvens jueus indefensos en una festa, és igualment un acte extremadament cruel, inhumà i salvatge, però no és tan estrany, perquè dels dogmatismes religiosos com els de l’Islam, dels enviats i dels intèrprets divins i de les seues aplicacions més ortodoxes, on tenen més predicament, com les d’eixe grup terroriste, es pot esperar tota classe de salvatjades, però de la classe política d’un poble culte i històricament patit com el jueu no t’ho esperes.
Però el que tampoc s’espera, en bona lògica, és la inacció real dels països democràtics, de les potències militars occidentals i també les orientals, davant de les atrocitats que està cometent Israel. La setmana passada els Estats Units es va oposar, en el Consell de Seguretat de l’ONU, a l’aprovació d’un alto el foc humanitari. Incomprensible i intolerable. La posició dels americans és de suport a Israel, faça el que faça, però còmplices són tots els països que no alcen la veu, i que així toleren el genocidi que està duent-se a cap a Gaza per part d’Israel.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, censurat pel govern israelià, tot un honor, ha fet el que toca, criticant els assassinats de Hamas i la brutal resposta de l’exèrcit israelià; i esperem que continue en eixa línia de censura i condemna dels crims en l’Orient Pròxim i en tots els escenaris criminals. També ho ha fet el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, també criticat i vilipendiat pel genocida govern israelià, en una demostració de la buidor i falta de poder de l’organisme internacional que hauria de poder impedir conflictes i guerres i instaurar la pau permanent en el món sencer.
La comunitat internacional va decidir i exercir l’aïllament internacional de la República de Sud-àfrica per la política de segregació racial (apartheid) (de 1949 a 1991). ¿Com és possible que ara no s’acorde un embargament, un aïllament o, millor encara, una ocupació de cascos blaus pacífica d’Israel i Gaza, decidida per l’ONU i les grans potències?
En un article en este mateix diari, fa unes quantes setmanes, titulat “Una administració internacional per a Israel i Palestina”, deia que caldria organitzar, per part de l’ONU i les potències mundials (totes, si poguera ser) una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors. I posteriorment, l’establiment dels dos estats Israel i Palestina.
També apuntava que no es deu consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’hi han hagut. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer. A veure si ben prompte és de veres, i pot començar una pedagogia política pel desarmament. D’això en raonarem un altre dia.
