En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el pròxim 8 de març, Save the Children ha presentat silenciades, una investigació sobre agressions sexuals a l’adolescència que mostra com la construcció de la sexualitat està marcada per la desigualtat i afecta tant les noies com els nois, encara que de manera diferent.
En 2022 es van interposar en Espanya 18.731 denúncies per violència sexual, de les quals gairebé la meitat (un 45%) tenia com a víctima una persona menor de 18 anys. D’estes denúncies, el 82% eren xiquetes o adolescents, i per això ser xiqueta torna a ser un factor de risc determinant per poder patir una agressió d’este tipus.
“Les xiquetes i adolescents estan condicionades pels rols i estereotips de gènere que van encaminats a fer que l’amor siga el centre, a un cànon de bellesa difícil de complir, a agradar sexualment i alhora viure la sexualitat de forma reservada. Això es va construint des de la primera infància amb les nines, els dibuixos animats, els vídeos i programes de televisió, les xarxes socials… tots encaminats a aconseguir un model femení de bellesa i corporal que mai no s’acaba d’aconseguir”, assegura Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de Save the Children.
Pel que fa als agressors, les dades de delictes sexuals comeses tant per persones adultes com per persones entre els 14 i els 17 anys (edats en les quals ja hi ha responsabilitat penal) reflecteixen que al 97% dels casos l’agressor és un home.
«La masculinitat també està condicionada per l’exigència dels rols i els estereotips de gènere des de la primera infància amb les mateixes joguines i espais de socialització com l’esbarjo: forts físicament, actius sexualment, viure situacions de risc, allunyar-se de les emocions i amb actituds de control i dominació, que es confonen amb protecció o fins i tot amb afecte”, assenyala Perazzo.
La pornografia, professora de sexualitat
Save the Children recorda que l’entorn digital és un espai més on la infància i l’adolescència es desenvolupa i la pornografia està també condicionant la manera com xiquets, xiquetes i adolescents es relacionen entre si. Segons l’informe Desinformació Sexual de l’organització, gairebé 7 de cada 10 adolescents consumeixen pornografia, i de mitjana accedeixen als continguts sexuals per primera vegada als 12 anys. Una pornografia que és de consum massiu en línia, gratuïta i il·limitada i els seus continguts estan basats de manera majoritària en la violència i la desigualtat.
Així la pornografia mostra aspectes que els xiquets i xiquetes poden reproduir com la no necessitat de demanar consentiment o la negativa del mateix per part dels homes, l’absència de mètodes anticonceptius, l’estigmatització dels cossos i la cosificació com a objecte de plaer de la dona o l’establiment de rols desiguals: domini (xiquets) i submissió (xiquetes).
Agressions sexuals grupals
Save the Children analitza també al seu informe aquelles agressions comeses en grup, ja que són un delicte cada vegada més visible a la societat atesa la gravetat de la violència i la major difusió mediàtica. Segons el Ministeri de l’Interior, el nombre d’agressions sexuals comeses per més d’una persona, independentment de la seua edat, ha augmentat en els últims cinc anys en més d’un 64%. Tot i això, encara estan lluny de les xifres d’agressions sexuals individuals, representant el 2022 un 4,2% del total de delictes denunciats per violència sexual.
Pel que fa a la infància i l’adolescència que pateix estes agressions, el Ministeri d’Interior assenyala que el perfil de la víctima és el d’una xiqueta o adolescent sola, amb una edat mitjana de 15 anys, els agressors dels quals tenen una edat similar, es coneixen amb anterioritat (encara que siga de forma limitada) i el delicte sol cometre’s amb penetració i violència.
«Hem de tindre en compte que més d’un 10% de les agressions sexuals múltiples són enregistrades o fotografiades com a senyal de domini i a l’espera d’un reconeixement del grup d’iguals, cosa que mostra de manera clara com afecten les noves tecnologies i Internet a la manera de relacionar-se de xiquets, xiquetes i adolescents”, afirma la directora.
Mesures per combatre este tipus de violència
Save the Children recorda que, tal com indica la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència (LOPIVI) aprovada ara fa gairebé tres anys, cal que el Govern desenvolupe una legislació específica que desplegue mesures de prevenció que preveu la llei com l’educació afectivosexual o en un ús segur i responsable de les noves tecnologies.
«La pornografia no pot ser la professora de sexualitat de xiquets, xiquetes i adolescents perquè estem parlant de ficció, no és real. És com si ensenyàrem a conduir adolescents amb videojocs de carreres de cotxes. Per tant, és fonamental implantar una educació afectivosexual des d’edats primerenques perquè xiquets i xiquetes puguen establir relacions més sanes i més igualitàries, així com dotar-los d’eines perquè puguen fer un ús segur d’Internet i les xarxes socials”, assenyala Perazzo.
A més, quan la violència ja s’ha produït, cal que xiquetes, xiquets i adolescents que han estat víctima siguen atesos amb les majors garanties i respectant tots els seus drets. Per això, Save the Children proposa la formació inicial i constant de tots els professionals de l’àmbit jurídic i la coordinació de tots els recursos existents per atendre la infància víctima, així com els agressors adolescents.
En l’atenció als adolescents que han comés una agressió, l’organització aposta per intervenir no només individualment amb l’agressor, sinó també amb el seu entorn per a una reparació eficaç a llarg termini.
«S’ha de tindre en compte sempre que, davant de casos d’agressions sexuals, tant víctimes com agressors són xiquets, xiquetes i adolescents. Per tant, l’enfocament de drets d’infància i adolescència ha de ser el punt de partida en la prevenció i en la detecció i, una vegada ja s’ha produït violència, també en l’atenció”, conclou Perazzo.
Sobre Save the Children
Save the Children és l’organització independent líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa a més de 115 països salvant vides, protegint els xiquets i les xiquetes i defensant els seus drets en el marc de la Convenció sobre els Drets del xiquet de Nacions Unides.
A Espanya treballa des de fa més de 30 anys amb programes d’atenció centrats en la infància en risc de pobresa o exclusió social. Estos programes proporcionen una atenció integral als xiquets, xiquetes i les seues famílies perquè la situació econòmica en què viuen no els impedeix gaudir plenament dels seus drets i puguen assolir el màxim de les seues capacitats.
