Els casos d’assetjament i de ciberassetjament registrats, a través del programa Ítaca, en el pla Previ de prevenció de la violència i de promoció de la convivència en les aules valencianes pràcticament s’han duplicat en cinc anys. En concret, han passat de 610 casos comunicats en el curs 2018-2019 a 1.125 en el curs 2022-2023.
Així ho ha donat a conèixer aquest dimecres el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, en el marc de la jornada sobre l’assetjament i la violència escolar organitzada per la Universitat CEU-Cardenal Herrera junt amb la Cadena Cope, en la qual ha participat junt amb el rector del CEU, Higinio Marín, i el director regional de COPE Comunitat Valenciana, Sergio Peláez.
El conseller ha assenyalat que la violència escolar en «totes les seues formes» constitueix «una violació dels drets a l’educació, a la salut i al benestar dels menors», i ha incidit que, a pesar que cada vegada existeix «una major conscienciació» sobre el problema, «encara» segueix sent una realitat en el sistema educatiu.
En aquest sentit, ha posat en relleu la necessitat d’actuar per a frenar els casos d’assetjaments escolar en les aules doncs, segons ha indicat, d’acord amb un informe de la UNESCO, «un de cada tres estudiants, és a dir, el 32% de tot el món, va ser víctima d’assetjament per part dels seus companys d’escola«.
A nivell nacional, el responsable del departament de Campanar ha apuntat que, segons l’Organització Mundial de la Salut, entre gener del 2021 i febrer del 2022, es van detectar «11.229 casos greus de bullying a Espanya«, la qual cosa ens situa com «un dels països europeus amb major incidència de violència en les aules».
Així mateix, ha subratllat que, l’últim Estudi de Convivència Escolar presentat pel Ministeri d’Educació, situa en un «9,53% l’alumnat de primària que assegura haver patit assetjament escolar i en un 9,2% ciberassetjament«.
Respecte a les xifres de la Comunitat, Rovira ha assenyalat que en els últims cinc anys, segons les dades del Pla Previ, s’han registrat «quasi el doble de notificacions per part dels centres»: «Els casos d’assetjament i ciberassetjament han passat de 610 en el curs 2018-2019 a 1.125 en el curs 2022-2023», ha afirmat.
ÚS «PERVERS» DE LES XARXES SOCIALS
D’altra banda, el conseller ha assegurat que l’assetjament escolar es pot manifestar de diferents maneres ja que s’exerceix amb «la paraula, amb fets, actituds» i, «lamentablement, cada vegada més a través d’eines digitals com les xarxes socials», de les quals considera que, «en moltes ocasions es fa un ús pervers».
«Estem davant d’una qüestió d’enorme complexitat i rellevància i davant de la qual ens hem d’implicar tots: alumnes, famílies, administracions i centres educatius, perquè formem part d’aquest comunitat educativa i hem d’assumir la importància de fomentar hàbits de convivència positiva i la corresponsabilitat que tots tenim en l’erradicació de la violència escolar. Davant de l’assetjament escolar, l’única posició vàlida és tolerància zero», ha asseverat.
En aquesta línia, ha destacat la jornada impulsada pel CEU i Cadena Cope, que ajuden a «impulsar mesures de canvi» i a «abordar aquest fenomen social que implica efectes nocius» tant en el rendiment acadèmic com en el benestar emocional dels menors que pateixen aquestes situacions de violència o assetjament a l’escola.
Així, el responsable d’Educació de Consell ha assenyalat que les seqüeles poden perdurar «tota la vida» si no són gestionades de forma «adequada» pel sistema i ha insistit en la importància de la «sensibilització i la conscienciació» per part de les institucions i centres educatius per a prevenir els casos d’assetjament.
«Tots nosaltres, com a professionals de l’educació, tenim un paper fonamental a identificar i abordar aquest situacions de violència i assetjament escolar en els centres educatius. Hem de ser conscients que aquesta situació engloba molt més que a la víctima i a l’agressor. Cal treballar per a un canvi de mirada que ens permeta prevenir i actuar davant d’aquestes situacions de manera estructurada a través dels plans de convivència dels centres», ha manifestat.
Així mateix, el conseller ha recordat que s’està treballant en la revisió de la norma que regula la convivència en el sistema educatiu valencià per a «fer front a aquest situacions d’assetjament escolar, redefinint protocols i actualitzant mesures» i que, a més, s’ha aprovat el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, que «posa el focus» en la promoció d’una salut mental positiva.
«DONAR ARMES PER A ACTUAR RÀPID»
D’altra banda, el director de COPE, Sergio Peláez, ha insistit que els plans de prevenció han de comptar amb la participació de les famílies, a més de tot l’estament escolar, ja que considera que «tenen molt a dir».
En aquest sentit, ha assenyalat que cal «donar armes als professors, als directors de col·legis, als pares» per a poder actuar de manera «ràpida, segur i sense dubtes de gens» davant dels casos d’assetjament.
«Anime al nostre conseller a veure si entrem amb protocols d’actuació perquè l’estament escolar i la gent que atén als nostres xiquets sàpia com actuar i tinga armes serioses per a poder, ja no només prevenir, sinó si desgraciadament malgrat la prevenció es produeix algun cas, poder actuar amb rapidesa i protegir als nostres xiquets», ha indicat Peláez.
Finalment, el rector de la Universitat CEU UCH, Higinio Marín, ha advocat per la necessitat d’organitzar aquests fòrums de trobada en el marc universitari -agraint també a COPE la seua implicació-, perquè la docència i investigació «estiguen al servei de la nostra societat, com alguna cosa inherent a la nostra institució educativa».
