El castellà no es deu marginar. El valencià tampoc

Ejemplo de shortcode con estilo
Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana parla sobre la decisió que ha pres Donald Trump respecte al castellà

Fidel a si mateix, com a supremaciste que és, en tots els sentits, Trump ha manat tancar la pàgina web i les xarxes socials de la Casa Blanca en castellà.

Res nou en la història dels nacionalismes o imperialismes agressius. D’això en sabem molt en l’Espanya perifèrica atlàntica, cantàbrica, pirenaica i mediterrània, a on fa un poc més de tres segles el centralisme-nacionalisme castellà va relegar les altres llengües espanyoles, que diu la Constitució, com a instrument necessari d’unió a altres bandejaments polítics, econòmics, de vies de comunicació, etc. Els indis d’Amèrica del Nord també en sabem molt d’exclusió dels seus idiomes de la vida pública dels Estats Units i el Canadà. I els indígenes d’Iberoamèrica també van vore com la invasió del castellà i del portugués, a partir del “descobriment d’Amèrica”, van relegar les seues llengües a la condició de secundàries, dialectals, tribals i altres qualificacions rebaixadores. És una constant en la història que els invasors militars, polítics o econòmics necessiten l’acompanyament i la imposició de la seua llengua per a que la conquista siga més efectiva.

Per a que quede ben clara la condició inferior del castellà respecte de l’anglés, i la importància que li donava a eixa decisió, Trump firmà la retirada de la segona llengua més parlada dels EUA el primer dia que signava órdens i decrets, no fora cas que algú creguera que això era una  qüestió secundària o tangencial. I per a que es veja, d’eixa manera, la importància que l’ocupant de la Casa Blanca li dona a eixa determinació, representativa del seu supremacisme despòtic, ha sigut de les primeres signatures del seu mandat

En els Estats Units hi ha més de quaranta milions de persones que tenen el castellà com a primera llengua. I no és just el tancament comentat, encara que ja s’ha dit que s’hi reposarà d’alguna manera. Però la marginació, relegació o bandejament de llengües és una constant en les accions i els processos de dominació política, militar o econòmica. I domina, fins i tot, lingüísticament, el que més armes bèl·liques i/o econòmiques té. Imposar una llengua, marginant-ne alhora una altra o altres, ha sigut una acció o procés que ha acompanyat altres marginacions polítiques, econòmiques o socials.

El cas que comentem de la retirada, per ara, del castellà dels espais comunicatius citats de la Casa Presidencial nord-americana ha suscitat les queixes d’alguns columnistes i personatges públics espanyols que tenen l’idioma de Cervantes com a primera o única llengua, i em pareixen molt bé eixes protestes. Jo m’hi apunte, i una mostra de la meua disposició és este article. Però eixe clam cal fer-lo extensiu, en el cas d’Espanya, a les altres llengües espanyoles, entre elles la valenciana-catalana, que, a pesar de ser cooficials, des de fa més de quaranta anys, no deixen de patir marginacions.

Per exemple, la llei empara les persones empleades públiques que ens fan canviar de llengua, perquè diuen que no entenen esta. I clar, com que els i les valencianoparlants sí que entenem la seua… passa això.

Últimes notícies

Quasi 30 graus animen els banyistes a les platges d’Alacant

Les temperatures pròximes als 30 graus han portat nombrosos banyistes a les platges d’Alacant. Demà començaran a baixar, però es mantindran al voltant dels 25 graus.

Pérez Llorca reclama més controls als cítrics importats

El president de la Generalitat demana activar salvaguardes i reforçar els controls fitosanitaris davant l’augment d’importacions de cítrics de països tercers.

Un pla nacional per a reduir la burocràcia en l’esport

Vox proposa un pla nacional per a reduir els tràmits que dificulten l’activitat esportiva i reforçar el suport a l’esport de base.

Les fallades de les polseres antimaltractament arriben a Manises

María José Catalá ha denunciat fallades en les polseres antimaltractament i proposa que depenguen del Ministerio del Interior. També reclama més recursos policials a Manises.

Compromís-Front Valencià es compromet a blindar els drets LGTBI

La coalició s’ha compromés a protegir els drets LGTBI en la Constitución i a impulsar una llei contra les teràpies de conversió.

La Fundación Oceanogràfic celebra deu anys amb més de 180 projectes

La Fundación Oceanogràfic ha complit deu anys amb més de 180 projectes d’investigació i conservació marina. Els treballs han aportat descobriments sobre tortugues, belugues i dofins.

Detingut un jove per una agressió amb arma blanca a Dolores

Un jove de 18 anys ha sigut detingut per una agressió amb arma blanca a Dolores. El jutjat n’ha decretat l’ingrés en presó provisional sense fiança.

El TS ratifica cinc anys de presó per a Alfonso Rus

El TS confirma cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus per contractacions irregulars. També absol una treballadora.