Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que «este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme «Castelló» a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni».

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom «Castelló» apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de «Castelló», ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de «castell petit».

Carrasco ha insistit que «la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

«Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants», ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño «qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig». «Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies».

Últimes notícies

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.

Ajudes de la Diputació de Castelló per a Soneja i Azuébar després de l’incendi forestal

La Diputació de Castelló ha activat la línia de catàstrofes del pla Diputació Respon per a ajudar Soneja i Azuébar a fer front als danys causats per l’incendi forestal originat diumenge passat.

Fins a 58 nous jutges en la Comunitat Valenciana amb les 500 places aprovades pel Govern

El Consell de Ministres ha aprovat la creació de 500 places de jutges, 58 d’elles en la Comunitat Valenciana, i 200 de fiscals, amb una ampliació rècord de la planta judicial i fiscal gràcies al nou model de tribunals d’instància.

Onze morts atribuïbles a la calor en només sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana

El sistema MoMo ha estimat onze morts atribuïbles a la calor en els primers sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana, una xifra molt inferior a les 54 defuncions del mateix període de 2025.

Cullera recupera el búnquer del Faro de la Guerra Civil i l’obrirà a visites

Cullera ha restaurat el búnquer del Faro, construït en 1938 durant la Guerra Civil, i prepara ara la seua musealització per a obrir-lo a les visites públiques.

Compromís acusa l’Ajuntament de València d’un contracte ‘a mida’ per als Bombers

Compromís assegura que l’Ajuntament de València ha adjudicat un contracte ‘a mida’ per a equipar camions de Bombers amb tabletes, amb el preu inflat i irregularitats assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau.

La Generalitat vol mantindre els contractes d’emergència mentre duren les seqüeles de les catàstrofes

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, reclama contractes d’emergència més àgils i flexibilitat per a ajuntaments i afectats per la dana, així com una nova alerta negra per a catàstrofes.