Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que «este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme «Castelló» a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni».

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom «Castelló» apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de «Castelló», ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de «castell petit».

Carrasco ha insistit que «la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

«Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants», ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño «qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig». «Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies».

Últimes notícies

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina duplica participants en la cinquena edició

El Festival de Curtmetratges Helena Cortesina, que se celebra a l'Arniches d'Alacant de l'1 al 4 de juliol, ha rebut 768 projectes, el doble que l'any passat, amb 35 produccions de creadors de la província.

La jutgessa de la dana crida a declarar el responsable autonòmic d’atenció a les víctimes

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha citat com a testimoni l’aleshores director general d’Atenció a les Víctimes i Accés a la Justícia, Francisco Javier Soler Flores, i ha fixat noves declaracions per a setembre.