Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que «este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme «Castelló» a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni».

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom «Castelló» apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de «Castelló», ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de «castell petit».

Carrasco ha insistit que «la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

«Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants», ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño «qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig». «Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies».

Últimes notícies

Patxi López acusa el PP de tindre només ansietat de poder i augura una nova derrota

El portaveu socialista en el Congrés, Patxi López, acusa el PP de no tindre propostes ni alternatives i sosté que només busca el poder, però pronostica que els socialistes tornaran a guanyar. També critica el discurs sobre el vot exterior i la gestió dels menors migrants a Ceuta per part dels populars.

Arcadi España acusa el PP de desentendre’s de la finançació i de l’estat del benestar

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, acusa el PP de desentendre’s de la reforma de la finançació autonòmica i de l’estat del benestar, i insta Juanfran Pérez Llorca a acceptar els 3.669 milions oferits a la Comunitat Valenciana.

Rescatat un ciclista després de caure per un terraplè de 20 metres a Banyeres de Mariola

Bombers del Consorci de la província d’Alacant han rescatat un ciclista de muntanya que ha caigut per un terraplè d’uns 20 metres a La Fenassosa Bike Park, a Banyeres de Mariola. L’home presentava diversos traumatismes i estava desorientat quan han arribat els equips d’emergència.

Reprén força l’incendi de Tuéjar i activen tres mitjans aeris a l’embassament de Benagéber

El Centre de Coordinació d’Emergències ha mobilitzat tres mitjans aeris per una reproducció de l’incendi forestal de Tuéjar a la zona de l’embassament de Benagéber, estabilitzat des del 16 de setembre després de cremar 835 hectàrees.

Íñigo Pérez demana al Villarreal prudència abans de rebre el Llevant

Íñigo Pérez reclama al Villarreal mantindre la calma després de la primera victòria en LALIGA i centrar-se en els aspectes bàsics abans de rebre el Llevant a l’estadi de la Ceràmica.

Més-Compromís proposa un nou model valencià d’emergències davant els episodis climàtics extrems

Més-Compromís ha defés a Albal un nou model valencià d’emergències amb un cos únic de bombers, recuperació de la UVE, gestió pública del 112 i un nou servei de meteorologia, així com més recursos per als municipis. El partit reclama reforçar el paper dels ajuntaments com a primera línia davant catàstrofes i prepara el seu curs electoral amb el focus en la gestió municipalista.

Emergències alça totes les alertes per l’oratge en la Comunitat Valenciana

El Centre de Coordinació d’Emergències ha donat per acabats els avisos per fenòmens meteorològics després d’un matí de fortes pluges, sobretot al litoral d’Alacant. Xàbia ha registrat fins a 87,4 litres per metre quadrat en poques hores.

Carles Esteve reclama tancar ja el debat d’aliances dins de Compromís

El portaveu d’Iniciativa-Compromís, Carles Esteve, insta a posar fi de manera immediata al debat intern sobre aliances per a poder negociar acords amb altres forces progressistes i entitats socials. Defén que l’esquerra situe la seguretat i la protecció dels drets en el centre de la seua resposta política.