16.3 C
València
Divendres, 13 febrer, 2026

Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que “este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme “Castelló” a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni”.

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom “Castelló” apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de “Castelló”, ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de “castell petit”.

Carrasco ha insistit que “la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

“Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants”, ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño “qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig”. “Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies”.

Últimes notícies

La supervivència del càncer infantil a Europa depén de la rapidesa del diagnòstic

Un macroestudi amb quasi 10.000 casos en 27 països confirma que l'estadi al diagnòstic és decisiu per a la supervivència. Espanya mostra solidesa, amb millores pendents en medul·loblastoma.

Alboraia instal·la cambres i gàbies per a controlar i capturar senglars

Alboraia ha desplegat cambres i gàbies per al control selectiu de senglars, amb monitoratge remot i protocols de benestar animal. El pla prioritza actuacions puntuals per a reduir riscos sanitaris i danys en infraestructures.

L’esquerra d’Alacant urgix al PP a fixar data per a la comissió per les vivendes públiques

PSPV-PSOE, Compromís i EU-Podem han urgit a Luis Barcala a convocar ja la comissió que investigarà l'adjudicació de 140 VPP a la Platja de Sant Joan. També han avançat mesures de vivenda per al pròxim ple.

L’avís per vent puja a roig a Castelló amb ratxes de fins a 140 km/h este dissabte

Aemet ha elevat a roig l'avís per vent a Castelló, amb ratxes de 140 km/h a l'interior i 130 km/h en el litoral. Alacant i València activen avisos taronja i groc.

Marcelino avisa d’un dol ajustat davant un Getafe que concedix poc

El tècnic del Vila-real preveu un partit exigent en el camp del Getafe, destaca la solidesa del rival i reclama equilibri i eficàcia per a sostindre la gran temporada.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez ha atestat que el perill en la presa de Forata li va recordar el trencament de Tous. Ha detallat el debat intern sobre l'És-Alert i els dubtes sobre el confinament.

La Generalitat instal·la les primeres gàbies per al control de senglars al Millars

La Generalitat ha desplegat cinc gàbies homologades en la desembocadura del Millars per a reduir una densitat rècord de senglars i contindre el risc sanitari. El pla s'integra en 14 zones prioritàries i reforça el seguiment amb fototrampeo.

Un alt càrrec d’Emergències declara que el risc en la presa de Forata li va recordar la pantanada de Tous

Raúl Quílez, director general d'Innovació en Emergències, ha declarat davant la jutgessa de la DANA que l'avís sobre Forata li va evocar la catàstrofe de 1982. El seu testimoniatge detalla l'activació del Cecopi i les dificultats operatives prèvies.