Castelló amb o sense ‘N’: l’informe per a decidir el topònim oficial de la ciutat, en mans de l’alcaldessa

La polèmica que es va obrir en el seu moment sobre el topònim oficial de la capital de la Plana, Castelló o Castelló està en vies de finalitzar amb un nou capítol. Una decisió que es prendrà en el pròxim Ple i que ve avalada per l’informe que l’ajuntament, encapçalat per Begoña Carrasco, va encarregar a un expert i que ha conclòs, com era més que predictible, amb una argumentació a favor de la doble denominació. Alguna cosa que l’alcaldessa va defensar ja durant tota la seua campanya electoral i en el que es va començar a treballar quan el PP va assumir el govern.

Així, este dijous, Carrasco, ha rebut al filòleg i catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de l’UJI, Santiago Fortuño, qui li ha lliurat l’informe tècnic sobre el topònim de la ciutat i la recuperació de la denominació en castellà al costat del valencià, ‘Castelló’, que és l’únic oficial en l’actualitat.

L’alcaldessa ha avançat que «este informe avala l’ús històric del doble topònim des de pràcticament la fundació de la ciutat. I, a més, desmunta alguns dels arguments que ha estat utilitzant l’oposició per a evitar la recuperació de la doble denominació, com la imposició del terme «Castelló» a partir de la proclamació del Decret de Nova Planta en 1707 o la castellanització del topònim ‘Castelló’ cap a ‘Castelló’, amb un sufix afegit erroni».

L’argumentació de l’expert

Segons este informe el nom «Castelló» apareix per primera vegada a principis del segle XIV, només una mica després del privilegi de trasllat concedit pel rei Jaume I. I, en segon lloc, en una altra de les conclusions del document, queda acreditat també que no és cert que l’ús del sufix castellà ‘-ón’ contradiga l’etimologia en valencià de «Castelló», ja que té el mateix significat, que no és un altre que el de «castell petit».

Carrasco ha insistit que «la doble denominació no és excloent ni d’una ni d’una altra manera de cridar a la nostra ciutat. Cadascun pot fer-ho de la forma que preferisca i respectant als que utilitzen l’altra.

«Una veritable normalització és poder fer ús de la riquesa que suposa per a la nostra ciutat el bilingüisme, podent-nos expressar en llibertat i en qualsevol àmbit tant en valencià com en castellà, sense imposar una llengua oficial sobre una altra. Són les dos igual d’importants», ha recordat.

L’alcaldessa ha volgut destacar també el currículum del catedràtic Santiago Fortuño «qui ha exercit docència en universitats com les de Vitòria- Gasteiz i la Universitat de València (CUC). A més d’impartir cursos i conferències en diferents universitats de tot el món, algunes de tant prestigi com les de Cambridge, Buenos Aires o Bèrgam, a més de dirigir diferents tesis doctorals. I com a investigador ha desenvolupat el seu treball per al Ministeri d’Educació i Ciència, Fundació Bancaixa o la Fundació Dávalos-Fletcher, a més d’altres entitats públiques i privats.

Tràmits per a recuperar la doble denominació

Ara, quant al següent pas cap a la recuperació de la doble denominació és l’aprovació de l’informe pel ple municipal del pròxim 30 de maig». «Després d’això s’obrirà un procés d’informació pública, per 20 dies hàbils, per a recollir possibles al·legacions a este. Després l’informe tornarà al ple per a resoldre les al·legacions i la seua aprovació definitiva per part de l’Ajuntament de Castelló, després del que continuarà la tramitació de l’expedient en altres instàncies».

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.