Es compleixen 29 anys del cas de les xiquetes d’Alcàsser

13 de novembre de 1992 es va produir l’assassinat de tres nenes d’Alcàsser. Es tracta d’un cas que va commocionar gran part del país i del qual hui es compleixen 29 anys. Quasi tres dècades després sobre el cas giren moltes incògnites i cerques en la quals hi ha esperança que es puguen resoldre.

Sobre este cas es continuen reanalitzant prubas passades com el cotxe dels autors del crim. A més la cerca d’Antonio Anglés continua sent present en totes les portades dels últims temps.
La Policia Nacional i l’Europol continuen treballant per a localitzar a un dels pròfugs més buscats. Va ser el jutjat número 6 d’Alzira qui va donar llum verda per a tornar a reactivar la cerca d’Anglés.

Recordem el cas

El 13 de novembre de 1992 van desaparéixer Miriam, Toñi i Desirée, tres xiquetes d’entre 14 i 15 anys que es dirigien a la discoteca de moda, però que mai van arribar. El cas conta que van pujar al cotxe d’un amic anomenat Francisco Hervás però, després d’espatllar-se, va deixar en una gasolinera a les tres amigues perquè acabaren el camí caminant.

Es va perdre la pista de les adolescents, que va deixar en suspens a tot un país durant més de 2 mesos, quan van aparéixer els cadàvers semienterrados a La Romana, un paratge situat en el terme de Tous.

La versió que es coneix és que les tres joves van ser violades i assassinades per Antonio Anglés (en cerca) i Miguel Ricart. Segons els estudis realitzats, les xiquetes van sofrir una violació i múltiples agressions que les van deixar agonitzant fins a eliminar-les amb un tir.

En un segon estudi dels cadàvers es van trobar 60 pèls, dels quals tan sols 29 es van poder utilitzar per a esbrinar l’ADN. Tres d’ells pertanyien al pubis de Miguel Ricart i altres dos a Antonio Anglés. D’estes proves, encara segueixen tres pèls sense procedència i mai van poder tornar a analitzar-los.

El cas va ser jutjat el 12 de maig de 1997 i va acabar el 22 de juliol, després de moltes sessions, amb la condemna de Miguel Ricart. L’altre acusat, Anglés, es va donar a la fugida i encara es desconeix el seu parador.

Noves troballes

El famós documental de Netflix sobre el cas Alcàsser va fer que moltes persones tornaren a recordar el succeït i s’acostaren a la zona on van ser trobats els cadàvers de les joves.
En una de les visites, una parella va trobar tres ossos que van lliurar a la Guàrdia Civil d’Oliva. Al principi, es va descartar que estos ossos anaren de Desirée. No obstant això, el 10 de novembre de 2020 es va confirmar que els tres ossos pertanyien a Miriam.

Este documental va donar molt a parlar. En ell apareixia el criminòleg Juan Ignacio Blanco, qui confessava que en el cas estarien implicades persones molt importants. Encara que mai va poder aportar proves concloents, Blanco assegura tenir una cinta de vídeo amb imatges gravades pels criminals, però mai la va fer pública.

Segons diversos investigadors i estudiosos del cas, els inculpats van ser triats com a «caps de turc» per a cobrir a personatges públics implicats en la desaparició, violació i assassinat de les tres xiquetes.

El 2029 és decisiu

En el 2029 tot este cas prescriurà. Una vegada arribat enguany les proves perdran el seu valor, l’acusat que es va escapolir ja no podrà ser detingut.

Anglés està acusat de triple assassinat, triple violació, rapte de menors i possessió il·legal d’armes. Tret que la nova línia de recerca aporte noves dades rellevants, la qual cosa ampliaria la responsabilitat penal en 20 anys més, Anglés no entraria en la presó en el cas de continuar amb vida.

Últimes notícies

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.

Cauen tres traficants amb milers de pastilles de droga sintètica a l’AP-7

Tres hòmens de 26 a 34 anys han sigut detinguts a l’AP-7, a l’altura de Pilar de la Horadada, amb més d’11 quilos de metanfetamina en pastilles amagats al maleter del cotxe.

Trenta mitjans aeris es bolquen en l’incendi de la Vall d’Uixó després de cremar 6.500 hectàrees

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó ha calcinat 6.500 hectàrees des de dissabte i este dilluns compta amb 30 mitjans aeris, en un dia d’alt risc d’incendis a tota la Comunitat Valenciana.

Oratge estable i lleuger descens de temperatures a l’interior d’Alacant

La última setmana de juliol comença en la Comunitat Valenciana amb cels poc nuvolosos o rasos i un lleuger descens de les màximes a l’interior d’Alacant, mentre que en zones de València i Castelló pujaran lleugerament.

Tercer dia d’incendi a la Vall d’Uixó amb 6.500 hectàrees calcinades i 80.000 persones afectades

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó enceta el tercer dia actiu amb 6.500 hectàrees calcinades, 16.000 persones evacuades i 64.000 confinades a tres municipis.

València activa el protocol per contaminació per pols sahariana i fum dels incendis

L'Ajuntament de València ha activat el protocol de contaminació tipus 1 per l'entrada de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, i recomana limitar l'activitat física a l'aire lliure als col·lectius més vulnerables.

Morant reclama un pact d’Estat per frenar els grans incendis forestals

La ministra Diana Morant defensa a València un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica arran dels grans incendis, entre ells el de la Vall d’Uixó, amb 6.500 hectàrees cremades i 16.000 persones evacuades.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 6.500 hectàrees però ja dona opcions d’estabilització

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat més de 6.500 hectàrees i té un perímetre de 48 quilòmetres, però la direcció de l’extinció veu factible estabilitzar-lo prompte. Les 16.000 persones desallotjades continuaran fora de casa, almenys, fins a la mitjanit de dilluns, i es manté el confinament de la Vall d’Uixó, Betxí i Onda.