Es compleixen 29 anys del cas de les xiquetes d’Alcàsser

13 de novembre de 1992 es va produir l’assassinat de tres nenes d’Alcàsser. Es tracta d’un cas que va commocionar gran part del país i del qual hui es compleixen 29 anys. Quasi tres dècades després sobre el cas giren moltes incògnites i cerques en la quals hi ha esperança que es puguen resoldre.

Sobre este cas es continuen reanalitzant prubas passades com el cotxe dels autors del crim. A més la cerca d’Antonio Anglés continua sent present en totes les portades dels últims temps.
La Policia Nacional i l’Europol continuen treballant per a localitzar a un dels pròfugs més buscats. Va ser el jutjat número 6 d’Alzira qui va donar llum verda per a tornar a reactivar la cerca d’Anglés.

Recordem el cas

El 13 de novembre de 1992 van desaparéixer Miriam, Toñi i Desirée, tres xiquetes d’entre 14 i 15 anys que es dirigien a la discoteca de moda, però que mai van arribar. El cas conta que van pujar al cotxe d’un amic anomenat Francisco Hervás però, després d’espatllar-se, va deixar en una gasolinera a les tres amigues perquè acabaren el camí caminant.

Es va perdre la pista de les adolescents, que va deixar en suspens a tot un país durant més de 2 mesos, quan van aparéixer els cadàvers semienterrados a La Romana, un paratge situat en el terme de Tous.

La versió que es coneix és que les tres joves van ser violades i assassinades per Antonio Anglés (en cerca) i Miguel Ricart. Segons els estudis realitzats, les xiquetes van sofrir una violació i múltiples agressions que les van deixar agonitzant fins a eliminar-les amb un tir.

En un segon estudi dels cadàvers es van trobar 60 pèls, dels quals tan sols 29 es van poder utilitzar per a esbrinar l’ADN. Tres d’ells pertanyien al pubis de Miguel Ricart i altres dos a Antonio Anglés. D’estes proves, encara segueixen tres pèls sense procedència i mai van poder tornar a analitzar-los.

El cas va ser jutjat el 12 de maig de 1997 i va acabar el 22 de juliol, després de moltes sessions, amb la condemna de Miguel Ricart. L’altre acusat, Anglés, es va donar a la fugida i encara es desconeix el seu parador.

Noves troballes

El famós documental de Netflix sobre el cas Alcàsser va fer que moltes persones tornaren a recordar el succeït i s’acostaren a la zona on van ser trobats els cadàvers de les joves.
En una de les visites, una parella va trobar tres ossos que van lliurar a la Guàrdia Civil d’Oliva. Al principi, es va descartar que estos ossos anaren de Desirée. No obstant això, el 10 de novembre de 2020 es va confirmar que els tres ossos pertanyien a Miriam.

Este documental va donar molt a parlar. En ell apareixia el criminòleg Juan Ignacio Blanco, qui confessava que en el cas estarien implicades persones molt importants. Encara que mai va poder aportar proves concloents, Blanco assegura tenir una cinta de vídeo amb imatges gravades pels criminals, però mai la va fer pública.

Segons diversos investigadors i estudiosos del cas, els inculpats van ser triats com a «caps de turc» per a cobrir a personatges públics implicats en la desaparició, violació i assassinat de les tres xiquetes.

El 2029 és decisiu

En el 2029 tot este cas prescriurà. Una vegada arribat enguany les proves perdran el seu valor, l’acusat que es va escapolir ja no podrà ser detingut.

Anglés està acusat de triple assassinat, triple violació, rapte de menors i possessió il·legal d’armes. Tret que la nova línia de recerca aporte noves dades rellevants, la qual cosa ampliaria la responsabilitat penal en 20 anys més, Anglés no entraria en la presó en el cas de continuar amb vida.

Últimes notícies

València s’unix al minut de silenci per les víctimes de l’incendi forestal d’Almeria

L’Ajuntament de València s’ha sumat al minut de silenci convocat per la FVMP per les 12 víctimes mortals i 23 desapareguts de l’incendi forestal de Los Gallardos, a Almeria.

Morant acusa el PP i assegura que la climatització dels col·legis es pagarà amb fons de l’Estat

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi. També carrega contra la gestió del PP durant la dana a València.

Els col·legis valencians es climatitzaran amb fons de l’Estat, remarca Diana Morant

Diana Morant assegura que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es farà amb finançament del Govern d’Espanya i critica que el PP no preveiera invertir en esta mesura. També retreu la gestió del PP durant la dana a València.

Morant assegura que la climatització dels col·legis valencians es pagarà amb fons del Govern espanyol

Diana Morant afirma que la climatització dels col·legis de la Comunitat Valenciana es finançarà amb fons del Govern d Espanya i critica que el PP no preveiera invertir-hi res. També retreu a l equip de govern de València la seua actuació durant la dana i considera que avisant a temps es podrien haver evitat morts.

Els centres educatius rebran ajudes per a climatització a partir del 16 de juliol

Tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran a partir del 16 de juliol entre 5.000 i 25.000 euros per a atendre les primeres necessitats de climatització, dins del pla anunciat per Juanfran Perez Llorca.

Els col·legis valencians rebran diners per a climatització a partir del 16 de juliol

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana rebran entre 5.000 i 25.000 euros des del 16 de juliol per a atendre les primeres necessitats de climatització. La mesura s’emmarca en el Pla de Climatització del Consell i es complementa amb actuacions en La Nucía dins del Pla Edificant i del Pla Recole.

Anabel Medina destaca la maduresa d’Alcaraz i confia en la seua tornada a l’elit

Anabel Medina assegura que Carlos Alcaraz afronta amb molta maduresa la lesió del canell dret i confia que recupere forces per a tornar a l’elit. La directora del BBVA Open Internacional de Valencia també explica el canvi de dates del torneig i analitza el moment del tenis femení espanyol.

El gasto social per habitant puja un 27 % en cinc anys a la Comunitat Valenciana

El gasto social per habitant de la Generalitat ha passat de 2.912 euros en 2020 a 3.465 en 2025, un augment del 27,6 %, encara que la Comunitat Valenciana se situa en desena posició en el rànquing autonòmic.