Es compleixen 29 anys del cas de les xiquetes d’Alcàsser

13 de novembre de 1992 es va produir l’assassinat de tres nenes d’Alcàsser. Es tracta d’un cas que va commocionar gran part del país i del qual hui es compleixen 29 anys. Quasi tres dècades després sobre el cas giren moltes incògnites i cerques en la quals hi ha esperança que es puguen resoldre.

Sobre este cas es continuen reanalitzant prubas passades com el cotxe dels autors del crim. A més la cerca d’Antonio Anglés continua sent present en totes les portades dels últims temps.
La Policia Nacional i l’Europol continuen treballant per a localitzar a un dels pròfugs més buscats. Va ser el jutjat número 6 d’Alzira qui va donar llum verda per a tornar a reactivar la cerca d’Anglés.

Recordem el cas

El 13 de novembre de 1992 van desaparéixer Miriam, Toñi i Desirée, tres xiquetes d’entre 14 i 15 anys que es dirigien a la discoteca de moda, però que mai van arribar. El cas conta que van pujar al cotxe d’un amic anomenat Francisco Hervás però, després d’espatllar-se, va deixar en una gasolinera a les tres amigues perquè acabaren el camí caminant.

Es va perdre la pista de les adolescents, que va deixar en suspens a tot un país durant més de 2 mesos, quan van aparéixer els cadàvers semienterrados a La Romana, un paratge situat en el terme de Tous.

La versió que es coneix és que les tres joves van ser violades i assassinades per Antonio Anglés (en cerca) i Miguel Ricart. Segons els estudis realitzats, les xiquetes van sofrir una violació i múltiples agressions que les van deixar agonitzant fins a eliminar-les amb un tir.

En un segon estudi dels cadàvers es van trobar 60 pèls, dels quals tan sols 29 es van poder utilitzar per a esbrinar l’ADN. Tres d’ells pertanyien al pubis de Miguel Ricart i altres dos a Antonio Anglés. D’estes proves, encara segueixen tres pèls sense procedència i mai van poder tornar a analitzar-los.

El cas va ser jutjat el 12 de maig de 1997 i va acabar el 22 de juliol, després de moltes sessions, amb la condemna de Miguel Ricart. L’altre acusat, Anglés, es va donar a la fugida i encara es desconeix el seu parador.

Noves troballes

El famós documental de Netflix sobre el cas Alcàsser va fer que moltes persones tornaren a recordar el succeït i s’acostaren a la zona on van ser trobats els cadàvers de les joves.
En una de les visites, una parella va trobar tres ossos que van lliurar a la Guàrdia Civil d’Oliva. Al principi, es va descartar que estos ossos anaren de Desirée. No obstant això, el 10 de novembre de 2020 es va confirmar que els tres ossos pertanyien a Miriam.

Este documental va donar molt a parlar. En ell apareixia el criminòleg Juan Ignacio Blanco, qui confessava que en el cas estarien implicades persones molt importants. Encara que mai va poder aportar proves concloents, Blanco assegura tenir una cinta de vídeo amb imatges gravades pels criminals, però mai la va fer pública.

Segons diversos investigadors i estudiosos del cas, els inculpats van ser triats com a «caps de turc» per a cobrir a personatges públics implicats en la desaparició, violació i assassinat de les tres xiquetes.

El 2029 és decisiu

En el 2029 tot este cas prescriurà. Una vegada arribat enguany les proves perdran el seu valor, l’acusat que es va escapolir ja no podrà ser detingut.

Anglés està acusat de triple assassinat, triple violació, rapte de menors i possessió il·legal d’armes. Tret que la nova línia de recerca aporte noves dades rellevants, la qual cosa ampliaria la responsabilitat penal en 20 anys més, Anglés no entraria en la presó en el cas de continuar amb vida.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.