Es compleixen 29 anys del cas de les xiquetes d’Alcàsser

13 de novembre de 1992 es va produir l’assassinat de tres nenes d’Alcàsser. Es tracta d’un cas que va commocionar gran part del país i del qual hui es compleixen 29 anys. Quasi tres dècades després sobre el cas giren moltes incògnites i cerques en la quals hi ha esperança que es puguen resoldre.

Sobre este cas es continuen reanalitzant prubas passades com el cotxe dels autors del crim. A més la cerca d’Antonio Anglés continua sent present en totes les portades dels últims temps.
La Policia Nacional i l’Europol continuen treballant per a localitzar a un dels pròfugs més buscats. Va ser el jutjat número 6 d’Alzira qui va donar llum verda per a tornar a reactivar la cerca d’Anglés.

Recordem el cas

El 13 de novembre de 1992 van desaparéixer Miriam, Toñi i Desirée, tres xiquetes d’entre 14 i 15 anys que es dirigien a la discoteca de moda, però que mai van arribar. El cas conta que van pujar al cotxe d’un amic anomenat Francisco Hervás però, després d’espatllar-se, va deixar en una gasolinera a les tres amigues perquè acabaren el camí caminant.

Es va perdre la pista de les adolescents, que va deixar en suspens a tot un país durant més de 2 mesos, quan van aparéixer els cadàvers semienterrados a La Romana, un paratge situat en el terme de Tous.

La versió que es coneix és que les tres joves van ser violades i assassinades per Antonio Anglés (en cerca) i Miguel Ricart. Segons els estudis realitzats, les xiquetes van sofrir una violació i múltiples agressions que les van deixar agonitzant fins a eliminar-les amb un tir.

En un segon estudi dels cadàvers es van trobar 60 pèls, dels quals tan sols 29 es van poder utilitzar per a esbrinar l’ADN. Tres d’ells pertanyien al pubis de Miguel Ricart i altres dos a Antonio Anglés. D’estes proves, encara segueixen tres pèls sense procedència i mai van poder tornar a analitzar-los.

El cas va ser jutjat el 12 de maig de 1997 i va acabar el 22 de juliol, després de moltes sessions, amb la condemna de Miguel Ricart. L’altre acusat, Anglés, es va donar a la fugida i encara es desconeix el seu parador.

Noves troballes

El famós documental de Netflix sobre el cas Alcàsser va fer que moltes persones tornaren a recordar el succeït i s’acostaren a la zona on van ser trobats els cadàvers de les joves.
En una de les visites, una parella va trobar tres ossos que van lliurar a la Guàrdia Civil d’Oliva. Al principi, es va descartar que estos ossos anaren de Desirée. No obstant això, el 10 de novembre de 2020 es va confirmar que els tres ossos pertanyien a Miriam.

Este documental va donar molt a parlar. En ell apareixia el criminòleg Juan Ignacio Blanco, qui confessava que en el cas estarien implicades persones molt importants. Encara que mai va poder aportar proves concloents, Blanco assegura tenir una cinta de vídeo amb imatges gravades pels criminals, però mai la va fer pública.

Segons diversos investigadors i estudiosos del cas, els inculpats van ser triats com a «caps de turc» per a cobrir a personatges públics implicats en la desaparició, violació i assassinat de les tres xiquetes.

El 2029 és decisiu

En el 2029 tot este cas prescriurà. Una vegada arribat enguany les proves perdran el seu valor, l’acusat que es va escapolir ja no podrà ser detingut.

Anglés està acusat de triple assassinat, triple violació, rapte de menors i possessió il·legal d’armes. Tret que la nova línia de recerca aporte noves dades rellevants, la qual cosa ampliaria la responsabilitat penal en 20 anys més, Anglés no entraria en la presó en el cas de continuar amb vida.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Més de 300 bombers vetlen per la seguretat en la cremà de les Falles de València 2026

Més de 300 bombers i un centenar de voluntaris de Protecció Civil integren el dispositiu especial per a la Nit de la Cremà a València, que supervisarà 95 falles amb especial atenció a les de major risc.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La Pirotècnia Caballer FX Global Foc combina foc digital i pólvora clàssica en una mascletà de 180 quilos i cinc minuts de ritme ascendent que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.