Continua la vaga de metges després de rebutjar la proposta de Sanitat

El col·lectiu mèdic representat pel Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana CESM-CV ha decidit rebutjar les propostes de la Conselleria de Sanitat, i continuar amb convocatòria de la vaga, ja que segons estos “boicoteja la negociació amb un document ple de vaguetats, sense cap concreció, faltant al respecte als metges i als pacients”.

El col·lectiu va plantejar fa temps un conflicte laboral a Sanitat, el principal problema del qual és “que ens estem quedant sense metges, fet que afecta greument el nostre sistema de salut”.

Cal recordar, que la vaga de metges està convocada pel Sindicat Mèdic- CESM per als propers 17 i 18 de gener.

Pel Sindicat el problema “no són exclusivament les pèssimes condicions de treball, per exercir la medicina, que fan que els nostres companys decidesquen anar-se’n bé a altres comunitats, a països del nostre entorn o fins i tot a la sanitat privada. Això és una realitat indiscutible i que no es podrà aturar sense una reforma profunda en la política de personal i de les condicions laborals en general, i especialment pel que fa al col·lectiu mèdic”.

La fugida de metges del sistema sanitari públic a la medicina privada, a altres Serveis de Salut espanyols que “han estat capaços de plantejar millores laborals substancials, i als països veïns del nostre entorn, especialment als facultatius que acaben la seua formació MIR, és una realitat creixent i esta és la veritable vaga, no declarada, que és urgent aturar”.

Les reivindicacions plantejades davant l’Administració pel Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana CESM-CV van encaminades principalment a millorar les condicions laborals, així com a evitar que, “pel maltractament endèmic mantingut des de l’Administració, parem i evitem que la nostra sanitat pública quede desmantellada”.

El col·lectiu és contundent “la pandèmia, ha posat en evidència, augmentant i ha deixat al descobert, la realitat del nostre sistema sanitari, immers en una crònica sobrecàrrega assistencial, amb augment de les demores a l’assistència, amb un creixement exponencial de les llistes d’espera que es maquillen derivant als pacients en proporcions mai vistes fins ara a la medicina privada, amb augment del nombre de pacients a atendre inassumibles per als metges, fins i tot pitjors que abans de la pandèmia, sense que els tan publicitats reforços en suposats increments de plantilla, haja provocat ni tan sols en una aparent millora, a la qual cosa s’acumula que hi haja gairebé un 40% de la plantilla pendent de la consolidació de el seu lloc de treball”.

Els metges, “no hem plantejat un conflicte contra la població, ben al contrari, ho hem plantejat en defensa de la sanitat pública, que, segons sembla, poc o res importa als nostres dirigents i no caurem en el parany que se’ns criminalitze, com així sembla que pretenen, de la greu situació que tenalla la sanitat pública valenciana per exercir el nostre dret a la protesta”.

Per tot el que hem explicat anteriorment, “rebutgem de plànol el document rebut, i exigim a la Conselleria, que abandoneu la seua retòrica buida de contingut, cessament en missatges purament publicitaris, de caràcter polític i electoralista”.

A més, requerim al conseller de Sanitat, Miguel Minguez, “perquè siga procedent, en l’exercici de la responsabilitat que li correspon, a negociar i dotar de contingut, una proposta seriosa i d’acord amb les necessitats que els facultatius reclamem, cal no oblidar que som l’eix de la sanitat, que ens permeta atendre en condicions i com es mereix la ciutadania, a la qual com a prestadors d’un servei públic essencial que ens devem”.

Per això, una vegada més, “tot i que els responsables de la Conselleria ens han plantejat una oferta totalment inacceptable i inassumible, que redundaran a agreujar el principal problema que tenalla la nostra sanitat pública, el tornem a emplaçar perquè evite el conflicte i atenga les justes reivindicacions del nostre col·lectiu”.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.

Com estalviar en la factura del gas amb la caldera davant l’escalada de preus

Descobreix com reduir la teva factura del gas amb un ús eficient de la caldera i estalviats d'energia a casa.

Una activista marroquina reivindica unes Falles més diverses i multiculturals

Boutaina El Hadri, activista d'origen marroquí amb llarga trajectòria a València, descriu el seu enamorament sobtat amb les Falles i reclama que la diversitat de la ciutat també arribe a les comissions falleres.