Per què apareix amb tres xiquets? Tots els missatges de l’estàtua de Diana de Gales

 

L’esperada escultura, encarregada i finançada pels prínceps, presidirà a partir d’ara el Jardí Afonat (Sunken Garden, en anglés), un dels racons favorits de la malmesa Lady Di donar quan vivia en el palau de Kensington, en els confins d’Hyde Park.

No sols crida l’atenció veure a la figura de la mare de Guillermo i Harry envoltada de xiquets, amb els quals sempre ha tingut un gest tendre o una mirada d’afecte, també és molt significatiu l’estil que llueix, amb una falda recta amb gran cinturó i camisa, molt característic d’ella i al qual al·ludeix el mateix comunicat.

“L’estil de la vestimenta es basa en el període final de la seua vida quan havia guanyat confiança en el seu paper com a ambaixadora de les causes humanitàries i vol transmetre el seu caràcter i compassió”, compten des de Palau sobre eixa Diana cada vegada més segura de si mateixa i del seu treball que els ciutadans recorden.

Amb esta escultura, els seus fills volen contribuir al fet que “tots aquells que visiten el palau de Kensington es vegen reflectits en la vida de la seua mare i el seu llegat”.

A més, “volien que l’estàtua reconeguera el seu impacte positiu al Regne Unit i en el món i que ajude les futures generacions a entendre el significat del seu lloc en la història”.

A més de Guillermo i Enrique, la cerimònia per a descobrir el memorial va reunir en sòl real a membres de la família pròxima de Diana, com alguns dels seus germans, que van encapçalar una llista de convidats reduïda a causa de les exigències de la covid-19.

Deixant a un costat les seues diferències, Guillermo i Enrique es van concedir per a l’ocasió un alto-el-foc per a reunir-se en un íntim moment familiar de record a la seua mare, morta el 31 d’agost de 1997 en un accident de trànsit a París quan fugia dels paparazzi.

La relació entre els germans, que es van veure per última vegada a l’abril per al funeral del duc d’Edimburg, travessa hores baixes, llastrada pels espartanes de la polèmica entrevista al març amb Oprah Winfrey, en la qual Meghan Markle va acusar la corona britànica de racisme i de perpetuar mentides sobre Enrique i ella.

El memorial de Diana, pròxim a una llamborda gravada amb un extracte del poema “The Measure of a Man” (“La mesura d’un home”), és obra de l’autor de l’efígie d’Isabel II que apareix en les monedes britàniques, l’escultor Ian Rank-Broadley, que va assistir a la cerimònia al costat de Pip Morrison, encarregat del disseny floral del parterre.

MÉS DE 4000 FLORS PER A DIANA

 

El nou paisatge del camaleònic Jardí Afonat, convertit per a l’ocasió en un mosaic amb més de 4.000 flors, és el resultat de més de mil hores de treball d’un equip de cinc jardiners comandats per Graham Dillamore, subdirector de Jardins i Finques d’Historic Royal Palaces.

“Mentre residia en el palau de Kensington, Diana, princesa de Gales, admirava regularment les canviants exhibicions florals al Jardí Afonat i sempre es detenia a parlar amb mi i amb els altres jardiners que el cuidaven”, va rememorar Dillamore en una nota difosa per la residència real.

Entre les plantes que envolten la nova estàtua dels jardins de Kensington, encimbellada a la part alta de tres escalons, es troben algunes de les flors favorites de Diana, com nomeolvides, acompanyades per mig miler de plantes de lavanda, 300 tulipes, 200 roses i un centenar de dàlies, entre altres.

No és la primera vegada que el Jardí Afonat, creat en 1908 a instàncies d’Eduardo VII, es vist de gala per a retre homenatge a Lady Vaig donar: quan es van complir 20 anys d’aqueix fatídic 31 d’agost, es van poblar els parterres amb flors de tonalitat pastel, emulant l’inconfusible estil de la princesa.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Arranca a Orihuela la Senda del Poeta més reivindicativa i polèmica

La Senda del Poeta dedicada a Miguel Hernández comença a Orihuela marcada per la retirada de fons de l'IVAJ, un reforç del suport estatal i un fort pols polític i memorialista.

La Fundació Bancaixa i ABANCA recorren un segle d’art a València amb un diàleg de 59 artistes

La Fundació Bancaixa i ABANCA presenten a València una exposició conjunta amb 86 obres de 59 artistes, que repassa més d'un segle d'art, de 1913 a 2023, des de les avantguardes fins a la pintura contemporània.

El Consell obri la negociació per a implantar la jornada de 35 hores en 2027

La Generalitat inicia les negociacions en les taules sectorials per a implantar la jornada setmanal de 35 hores en l'Administració valenciana a partir de l'1 de gener de 2027, condicionada a la viabilitat pressupostària.

València Basket i Reial Madrid afinen en la Lliga Endesa una possible semifinal d’Eurolliga

València Basket i Reial Madrid es mesuren en la jornada 28 de la Lliga Endesa en un duel entre primer i segon que servix com a assaig d'una possible semifinal d'Eurolliga, amb la lluita pel lideratge i la segona plaça de l'ACB en joc.

València i Girona es juguen un respir vital a Mestalla

València i Girona s'enfronten a Mestalla en un dol directe per la permanència, marcat per la igualtat en la taula i la pressió d'un tram final de Lliga al límit.

Dela aconseguix els 100 partits amb el Llevant

El defensa Adrián de la Font Dela ha aconseguit els 100 partits oficials amb el Llevant després de completar el triomf davant el Sevilla i es guanya l'opció de seguir un any més si l'equip aconseguix la permanència.

Sarabia crida a donar un colp sobre la taula per a estrenar el triomf de l’Elx a domicili

Eder Sarabia exigix fermesa i determinació a l'Elx per a aconseguir davant l'Oviedo la seua primera victòria de la temporada lluny del Martínez Valero i fer un pas clau cap a la permanència.

La Generalitat faculta a la seua Advocacia per a frenar la regularització d’immigrants del Govern central

La Generalitat Valenciana habilita a l'Advocacia autonòmica per a recórrer la regularització d'immigrants impulsada pel Govern central i sol·licitar mesures cautelars de suspensió en considerar que el decret afecta al finançament i a la pressió sobre els servicis públics.