Per què apareix amb tres xiquets? Tots els missatges de l’estàtua de Diana de Gales

 

L’esperada escultura, encarregada i finançada pels prínceps, presidirà a partir d’ara el Jardí Afonat (Sunken Garden, en anglés), un dels racons favorits de la malmesa Lady Di donar quan vivia en el palau de Kensington, en els confins d’Hyde Park.

No sols crida l’atenció veure a la figura de la mare de Guillermo i Harry envoltada de xiquets, amb els quals sempre ha tingut un gest tendre o una mirada d’afecte, també és molt significatiu l’estil que llueix, amb una falda recta amb gran cinturó i camisa, molt característic d’ella i al qual al·ludeix el mateix comunicat.

«L’estil de la vestimenta es basa en el període final de la seua vida quan havia guanyat confiança en el seu paper com a ambaixadora de les causes humanitàries i vol transmetre el seu caràcter i compassió», compten des de Palau sobre eixa Diana cada vegada més segura de si mateixa i del seu treball que els ciutadans recorden.

Amb esta escultura, els seus fills volen contribuir al fet que «tots aquells que visiten el palau de Kensington es vegen reflectits en la vida de la seua mare i el seu llegat».

A més, «volien que l’estàtua reconeguera el seu impacte positiu al Regne Unit i en el món i que ajude les futures generacions a entendre el significat del seu lloc en la història».

A més de Guillermo i Enrique, la cerimònia per a descobrir el memorial va reunir en sòl real a membres de la família pròxima de Diana, com alguns dels seus germans, que van encapçalar una llista de convidats reduïda a causa de les exigències de la covid-19.

Deixant a un costat les seues diferències, Guillermo i Enrique es van concedir per a l’ocasió un alto-el-foc per a reunir-se en un íntim moment familiar de record a la seua mare, morta el 31 d’agost de 1997 en un accident de trànsit a París quan fugia dels paparazzi.

La relació entre els germans, que es van veure per última vegada a l’abril per al funeral del duc d’Edimburg, travessa hores baixes, llastrada pels espartanes de la polèmica entrevista al març amb Oprah Winfrey, en la qual Meghan Markle va acusar la corona britànica de racisme i de perpetuar mentides sobre Enrique i ella.

El memorial de Diana, pròxim a una llamborda gravada amb un extracte del poema «The Measure of a Man» («La mesura d’un home»), és obra de l’autor de l’efígie d’Isabel II que apareix en les monedes britàniques, l’escultor Ian Rank-Broadley, que va assistir a la cerimònia al costat de Pip Morrison, encarregat del disseny floral del parterre.

MÉS DE 4000 FLORS PER A DIANA

 

El nou paisatge del camaleònic Jardí Afonat, convertit per a l’ocasió en un mosaic amb més de 4.000 flors, és el resultat de més de mil hores de treball d’un equip de cinc jardiners comandats per Graham Dillamore, subdirector de Jardins i Finques d’Historic Royal Palaces.

«Mentre residia en el palau de Kensington, Diana, princesa de Gales, admirava regularment les canviants exhibicions florals al Jardí Afonat i sempre es detenia a parlar amb mi i amb els altres jardiners que el cuidaven», va rememorar Dillamore en una nota difosa per la residència real.

Entre les plantes que envolten la nova estàtua dels jardins de Kensington, encimbellada a la part alta de tres escalons, es troben algunes de les flors favorites de Diana, com nomeolvides, acompanyades per mig miler de plantes de lavanda, 300 tulipes, 200 roses i un centenar de dàlies, entre altres.

No és la primera vegada que el Jardí Afonat, creat en 1908 a instàncies d’Eduardo VII, es vist de gala per a retre homenatge a Lady Vaig donar: quan es van complir 20 anys d’aqueix fatídic 31 d’agost, es van poblar els parterres amb flors de tonalitat pastel, emulant l’inconfusible estil de la princesa.

Últimes notícies

El Levante llançarà este dijous la campanya d’abonaments, que començarà el 8 de juny

El Levante presentarà este dijous la campanya d’abonaments per a la pròxima temporada, que arrancarà el 8 de juny i no admetrà noves altes, prioritzant la fidelització dels actuals abonats.

Parker avisa abans de la Copa: Huesca no té res a perdre i és la seua última bala

James Lewis Parker, lateral argentí del Horneo Alicante, advertix que l BM Huesca arriba als quarts de final de la Copa del Rei sense res a perdre després del descens i que per a molts jugadors el torneig és la seua última oportunitat. El jugador remarca el factor pista i anima l afició alacantina a omplir el pavelló.

Educació titlla d’irreal l’informe econòmic de la Plataforma de Docents en Lluita

La Conselleria d'Educació qualifica d'irreal i poc rigorós l'informe econòmic amb què la Plataforma de Docents en Lluita vol sustentar les seues demandes de reducció de ràtios, climatització de centres i més plantilla, i adverteix que barreja fons ja compromesos, ingressos puntuals i recursos inexistents.

Serveis Socials defensa davant Vox que cap persona vulnerable es quedarà sense atenció

La consellera Elena Albalat defensa en Les Corts uns pressupostos socials de 2.731,8 milions per a 2026 i replica a Vox que la prioritat nacional no deixarà sense atenció cap persona vulnerable. PSPV i Compromís acusen el Consell de retallades i de preparar un model més privatitzat.

El Valencia Femení dissenya el seu projecte per a la Lliga F amb continuïtat i fitxatges estatals

El Valencia Femení ha començat a planificar la plantilla per a la Lliga F amb un projecte continuista, apostant per mantindre el bloc de l’ascens i incorporar sobretot jugadores de l’estat espanyol i, si és possible, valencianes.

L’Elx fa efectiva l’opció de compra del lateral il·licità Buba Sangaré

L’Elx CF ha executat l’opció de compra pactada amb l’AS Roma i incorpora en propietat el defensa il·licità Buba Sangaré, que firma fins a juny de 2031 per a cobrir la baixa d’Álvaro Núñez.

L’Elx fa efectiva l’opció de compra del lateral il·licità Buba Sangaré

L’Elx ha exercit l’opció de compra pactada amb l’AS Roma i es garanteix en propietat el lateral il·licità Buba Sangaré, que signa fins al juny de 2031 per a cobrir la baixa d’Álvaro Núñez.

L’Estació del Nord de València recupera la seua imatge original amb una inversió de 21 milions

L’Estació del Nord de València està en la fase final d’una restauració integral, finançada amb quasi 20,7 milions d’euros del Pla de Recuperació i del Programa 2 % Cultural, que li tornarà la imatge original dissenyada per Demetrio Ribes.