Per què apareix amb tres xiquets? Tots els missatges de l’estàtua de Diana de Gales

 

L’esperada escultura, encarregada i finançada pels prínceps, presidirà a partir d’ara el Jardí Afonat (Sunken Garden, en anglés), un dels racons favorits de la malmesa Lady Di donar quan vivia en el palau de Kensington, en els confins d’Hyde Park.

No sols crida l’atenció veure a la figura de la mare de Guillermo i Harry envoltada de xiquets, amb els quals sempre ha tingut un gest tendre o una mirada d’afecte, també és molt significatiu l’estil que llueix, amb una falda recta amb gran cinturó i camisa, molt característic d’ella i al qual al·ludeix el mateix comunicat.

«L’estil de la vestimenta es basa en el període final de la seua vida quan havia guanyat confiança en el seu paper com a ambaixadora de les causes humanitàries i vol transmetre el seu caràcter i compassió», compten des de Palau sobre eixa Diana cada vegada més segura de si mateixa i del seu treball que els ciutadans recorden.

Amb esta escultura, els seus fills volen contribuir al fet que «tots aquells que visiten el palau de Kensington es vegen reflectits en la vida de la seua mare i el seu llegat».

A més, «volien que l’estàtua reconeguera el seu impacte positiu al Regne Unit i en el món i que ajude les futures generacions a entendre el significat del seu lloc en la història».

A més de Guillermo i Enrique, la cerimònia per a descobrir el memorial va reunir en sòl real a membres de la família pròxima de Diana, com alguns dels seus germans, que van encapçalar una llista de convidats reduïda a causa de les exigències de la covid-19.

Deixant a un costat les seues diferències, Guillermo i Enrique es van concedir per a l’ocasió un alto-el-foc per a reunir-se en un íntim moment familiar de record a la seua mare, morta el 31 d’agost de 1997 en un accident de trànsit a París quan fugia dels paparazzi.

La relació entre els germans, que es van veure per última vegada a l’abril per al funeral del duc d’Edimburg, travessa hores baixes, llastrada pels espartanes de la polèmica entrevista al març amb Oprah Winfrey, en la qual Meghan Markle va acusar la corona britànica de racisme i de perpetuar mentides sobre Enrique i ella.

El memorial de Diana, pròxim a una llamborda gravada amb un extracte del poema «The Measure of a Man» («La mesura d’un home»), és obra de l’autor de l’efígie d’Isabel II que apareix en les monedes britàniques, l’escultor Ian Rank-Broadley, que va assistir a la cerimònia al costat de Pip Morrison, encarregat del disseny floral del parterre.

MÉS DE 4000 FLORS PER A DIANA

 

El nou paisatge del camaleònic Jardí Afonat, convertit per a l’ocasió en un mosaic amb més de 4.000 flors, és el resultat de més de mil hores de treball d’un equip de cinc jardiners comandats per Graham Dillamore, subdirector de Jardins i Finques d’Historic Royal Palaces.

«Mentre residia en el palau de Kensington, Diana, princesa de Gales, admirava regularment les canviants exhibicions florals al Jardí Afonat i sempre es detenia a parlar amb mi i amb els altres jardiners que el cuidaven», va rememorar Dillamore en una nota difosa per la residència real.

Entre les plantes que envolten la nova estàtua dels jardins de Kensington, encimbellada a la part alta de tres escalons, es troben algunes de les flors favorites de Diana, com nomeolvides, acompanyades per mig miler de plantes de lavanda, 300 tulipes, 200 roses i un centenar de dàlies, entre altres.

No és la primera vegada que el Jardí Afonat, creat en 1908 a instàncies d’Eduardo VII, es vist de gala per a retre homenatge a Lady Vaig donar: quan es van complir 20 anys d’aqueix fatídic 31 d’agost, es van poblar els parterres amb flors de tonalitat pastel, emulant l’inconfusible estil de la princesa.

Últimes notícies

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.

Els assistents al Reggaeton Beach Festival es queden sense gira del 2026 i sense festival

Reggaeton Beach Festival ha anunciat la cancel·lació de tota la gira prevista per a l’estiu del 2026 i el cessament de la seua activitat. Facua recorda als afectats que poden reclamar l’import de les entrades i els possibles danys i perjuís.

Nou sistema acústic a la Nucia per avisar dels riscos d’inundació pel pantà de Guadalest

La Confederación Hidrográfica del Júcar ha instal·lat a la Nucia un sistema acústic d’avís per inundacions a la partida de Pesauro, zona inundable en cas d’accident o trencament de la presa de Guadalest.

València encapçala l’alça del lloguer entre les grans ciutats d’Espanya

Els nous contractes de lloguer a València han pujat un 4,5 % anual des de 2019, el ritme més alt entre les sis grans ciutats espanyoles, segons l’Informe Anual 2025 del Banco de España. Fins a quatre de cada deu famílies llogateres destinen més del 30 % de la seua renda al pagament del lloguer.

Més trens de Rodalia a Alacant per a les Fogueres amb 23.300 places extra

Renfe ha reforçat la Rodalia dAlacant amb 23.300 places addicionals i 40 trens especials, diürns i nocturns, entre el 20 i la matinada del 25 de juny per a facilitar els desplaçaments durant les Fogueres.

Els farmacèutics de València hauran de repetir les eleccions del Micof pel vot per correu

La Mesa Electoral del Col·legi de Farmacèutics de València ha anul·lat els comicis del 10 de maig i ha ordenat repetir la votació per irregularitats en el vot per correu denunciades per dues candidatures.

Les famílies afectades per l’incendi de Campanar tindran ajudes al lloguer fins a 2026

La Generalitat ha acordat ampliar a un tercer any, fins a finals de 2026, les ajudes al lloguer per a les persones propietàries que van perdre la seua vivenda habitual en l’incendi de Campanar. El nou decret preveu 550.000 euros addicionals i permetrà cobrir fins a dotze mensualitats més.