Per què apareix amb tres xiquets? Tots els missatges de l’estàtua de Diana de Gales

 

L’esperada escultura, encarregada i finançada pels prínceps, presidirà a partir d’ara el Jardí Afonat (Sunken Garden, en anglés), un dels racons favorits de la malmesa Lady Di donar quan vivia en el palau de Kensington, en els confins d’Hyde Park.

No sols crida l’atenció veure a la figura de la mare de Guillermo i Harry envoltada de xiquets, amb els quals sempre ha tingut un gest tendre o una mirada d’afecte, també és molt significatiu l’estil que llueix, amb una falda recta amb gran cinturó i camisa, molt característic d’ella i al qual al·ludeix el mateix comunicat.

«L’estil de la vestimenta es basa en el període final de la seua vida quan havia guanyat confiança en el seu paper com a ambaixadora de les causes humanitàries i vol transmetre el seu caràcter i compassió», compten des de Palau sobre eixa Diana cada vegada més segura de si mateixa i del seu treball que els ciutadans recorden.

Amb esta escultura, els seus fills volen contribuir al fet que «tots aquells que visiten el palau de Kensington es vegen reflectits en la vida de la seua mare i el seu llegat».

A més, «volien que l’estàtua reconeguera el seu impacte positiu al Regne Unit i en el món i que ajude les futures generacions a entendre el significat del seu lloc en la història».

A més de Guillermo i Enrique, la cerimònia per a descobrir el memorial va reunir en sòl real a membres de la família pròxima de Diana, com alguns dels seus germans, que van encapçalar una llista de convidats reduïda a causa de les exigències de la covid-19.

Deixant a un costat les seues diferències, Guillermo i Enrique es van concedir per a l’ocasió un alto-el-foc per a reunir-se en un íntim moment familiar de record a la seua mare, morta el 31 d’agost de 1997 en un accident de trànsit a París quan fugia dels paparazzi.

La relació entre els germans, que es van veure per última vegada a l’abril per al funeral del duc d’Edimburg, travessa hores baixes, llastrada pels espartanes de la polèmica entrevista al març amb Oprah Winfrey, en la qual Meghan Markle va acusar la corona britànica de racisme i de perpetuar mentides sobre Enrique i ella.

El memorial de Diana, pròxim a una llamborda gravada amb un extracte del poema «The Measure of a Man» («La mesura d’un home»), és obra de l’autor de l’efígie d’Isabel II que apareix en les monedes britàniques, l’escultor Ian Rank-Broadley, que va assistir a la cerimònia al costat de Pip Morrison, encarregat del disseny floral del parterre.

MÉS DE 4000 FLORS PER A DIANA

 

El nou paisatge del camaleònic Jardí Afonat, convertit per a l’ocasió en un mosaic amb més de 4.000 flors, és el resultat de més de mil hores de treball d’un equip de cinc jardiners comandats per Graham Dillamore, subdirector de Jardins i Finques d’Historic Royal Palaces.

«Mentre residia en el palau de Kensington, Diana, princesa de Gales, admirava regularment les canviants exhibicions florals al Jardí Afonat i sempre es detenia a parlar amb mi i amb els altres jardiners que el cuidaven», va rememorar Dillamore en una nota difosa per la residència real.

Entre les plantes que envolten la nova estàtua dels jardins de Kensington, encimbellada a la part alta de tres escalons, es troben algunes de les flors favorites de Diana, com nomeolvides, acompanyades per mig miler de plantes de lavanda, 300 tulipes, 200 roses i un centenar de dàlies, entre altres.

No és la primera vegada que el Jardí Afonat, creat en 1908 a instàncies d’Eduardo VII, es vist de gala per a retre homenatge a Lady Vaig donar: quan es van complir 20 anys d’aqueix fatídic 31 d’agost, es van poblar els parterres amb flors de tonalitat pastel, emulant l’inconfusible estil de la princesa.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.