Per què apareix amb tres xiquets? Tots els missatges de l’estàtua de Diana de Gales

 

L’esperada escultura, encarregada i finançada pels prínceps, presidirà a partir d’ara el Jardí Afonat (Sunken Garden, en anglés), un dels racons favorits de la malmesa Lady Di donar quan vivia en el palau de Kensington, en els confins d’Hyde Park.

No sols crida l’atenció veure a la figura de la mare de Guillermo i Harry envoltada de xiquets, amb els quals sempre ha tingut un gest tendre o una mirada d’afecte, també és molt significatiu l’estil que llueix, amb una falda recta amb gran cinturó i camisa, molt característic d’ella i al qual al·ludeix el mateix comunicat.

«L’estil de la vestimenta es basa en el període final de la seua vida quan havia guanyat confiança en el seu paper com a ambaixadora de les causes humanitàries i vol transmetre el seu caràcter i compassió», compten des de Palau sobre eixa Diana cada vegada més segura de si mateixa i del seu treball que els ciutadans recorden.

Amb esta escultura, els seus fills volen contribuir al fet que «tots aquells que visiten el palau de Kensington es vegen reflectits en la vida de la seua mare i el seu llegat».

A més, «volien que l’estàtua reconeguera el seu impacte positiu al Regne Unit i en el món i que ajude les futures generacions a entendre el significat del seu lloc en la història».

A més de Guillermo i Enrique, la cerimònia per a descobrir el memorial va reunir en sòl real a membres de la família pròxima de Diana, com alguns dels seus germans, que van encapçalar una llista de convidats reduïda a causa de les exigències de la covid-19.

Deixant a un costat les seues diferències, Guillermo i Enrique es van concedir per a l’ocasió un alto-el-foc per a reunir-se en un íntim moment familiar de record a la seua mare, morta el 31 d’agost de 1997 en un accident de trànsit a París quan fugia dels paparazzi.

La relació entre els germans, que es van veure per última vegada a l’abril per al funeral del duc d’Edimburg, travessa hores baixes, llastrada pels espartanes de la polèmica entrevista al març amb Oprah Winfrey, en la qual Meghan Markle va acusar la corona britànica de racisme i de perpetuar mentides sobre Enrique i ella.

El memorial de Diana, pròxim a una llamborda gravada amb un extracte del poema «The Measure of a Man» («La mesura d’un home»), és obra de l’autor de l’efígie d’Isabel II que apareix en les monedes britàniques, l’escultor Ian Rank-Broadley, que va assistir a la cerimònia al costat de Pip Morrison, encarregat del disseny floral del parterre.

MÉS DE 4000 FLORS PER A DIANA

 

El nou paisatge del camaleònic Jardí Afonat, convertit per a l’ocasió en un mosaic amb més de 4.000 flors, és el resultat de més de mil hores de treball d’un equip de cinc jardiners comandats per Graham Dillamore, subdirector de Jardins i Finques d’Historic Royal Palaces.

«Mentre residia en el palau de Kensington, Diana, princesa de Gales, admirava regularment les canviants exhibicions florals al Jardí Afonat i sempre es detenia a parlar amb mi i amb els altres jardiners que el cuidaven», va rememorar Dillamore en una nota difosa per la residència real.

Entre les plantes que envolten la nova estàtua dels jardins de Kensington, encimbellada a la part alta de tres escalons, es troben algunes de les flors favorites de Diana, com nomeolvides, acompanyades per mig miler de plantes de lavanda, 300 tulipes, 200 roses i un centenar de dàlies, entre altres.

No és la primera vegada que el Jardí Afonat, creat en 1908 a instàncies d’Eduardo VII, es vist de gala per a retre homenatge a Lady Vaig donar: quan es van complir 20 anys d’aqueix fatídic 31 d’agost, es van poblar els parterres amb flors de tonalitat pastel, emulant l’inconfusible estil de la princesa.

Últimes notícies

Baldoví dona per fet que serà candidat de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví dona per fet que serà el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat com a síndic del grup a Les Corts, i preveu una ratificació interna prompte. El dirigent critica Juanfran Pérez Llorca i rebutja unes primàries obertes amb Podem perquè defensa que la realitat valenciana és distinta.

La Universitat de València inicia el curs amb 50.000 estudiants i quasi totes les places cobertes

La Universitat de València ha arrancat el curs 2026-2027 amb quasi totes les 9.019 places de nou ingrés cobertes i una previsió global de 50.000 estudiants, inclosa la mobilitat internacional.

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.

CSIF reclama protocols contra el suïcidi en les policies locals valencianes

El sindicat CSIF ha traslladat als ajuntaments de la Comunitat Valenciana una proposta de protocol per a previndre conductes suïcides en les policies locals i protegir la salut mental dels agents.

Així lidera Alacant el lloguer per a estrangers junt amb Balears

Alacant i Balears concentren el 26 % de les cerques d’estrangers que volen llogar vivenda a Espanya, segons Idealista. València destaca tant a nivell provincial com com a capital entre els principals mercats internacionals.

Pérez Llorca defensa que ja havia pujat les hores de matemàtiques abans del Pisa

Juanfran Pérez Llorca assegura a Crevillent que el seu Consell ja havia incrementat les hores de matemàtiques i limitat l’ús de mòbils abans de conéixer els resultats de l’informe Pisa, i anuncia 3 milions per a acabar el teatre Chapí. El president defensa també un pla per a millorar les condicions del professorat i reforçar l’educació especial, la FP i la climatització dels centres.

Noves ajudes de fins a 20.000 euros per a negocis en municipis afectats per la dana

La Generalitat ha obert la segona convocatòria EMDANA, amb 3,26 milions en ajudes de fins a 20.000 euros per a autònoms i pimes que inicien negocis en municipis afectats per la dana.