14.4 C
València
Dilluns, 15 desembre, 2025

Laura Valenzuela mor l’actriu i presentadora als 92 anys

Laura Valenzuela, la mítica presentadora de televisió que va captivar a Espanya amb el seu somriure ha mort als 92 anys.

El passat 18 de febrer va ser el seu aniversari i ho va celebrar a casa seua, a Madrid, amb la seua filla, Lara Dibildos i els seus nets. 

Va ser l’any 2012 que la mare de l’actriu Lara Dibildos va decidir abandonar la vida pública, retirar-se de la televisió després d’una vasta i premiada trajectòria professional.

L’Acadèmia de Televisió li atorgava un premi més que merescut a una trajectòria exemplar i deixava constància que era hora de viure amb serenitat la vida a partir d’aquell moment.

Han passat 11 anys, però el record de Laura Valenzuela continua viu. «Ja he decidit que em vull ficar al llit prompte, vull descansar. El que em ve de gust són dinars, berenars, sopars amb la família i els amics més íntims i ja. I no maquillar-me», confessava al El Español.

Fa unes setmanes va ser  ingressada arran d’una infecció  a l’Hospital de San Rafael i després de ser donada d’alta, va tornar a casa al Passeig de la Castellana. Va tornar a recaure i la van internar a l’Hospital La Princesa.

La Laura és Història. En majúscules. Va ser el  primer rostre conegut  d’una  TVE en blanc i negre  que amb prou feines començava a arrencar sense que ningú tinguera idea d’aquest invent. Tots improvisaven.

Un rostre de cinema a la dècada dels 50 i 60

Laura Valenzuela va ser una de les cares més conegudes tant de la xicoteta com de la gran pantalla durant les dècades dels anys 1950 i 1960. Va treballar abans com a administrativa, secretària i model. Laura Valenzuela va debutar al cinema el 1954 amb  El pescador de coplas, d’Antonio de l’Amo, El Inquilino (1957),  la violetera  (1958) i  Aquellos tiempos del cuplé  (1958). Va ser el primer rostre conegut de Televisió Espanyola, cap al 1956. 

Amb Sophia Loren i Alain Delon

El 1958 coneix el que després seria el seu marit, el productor de cinema José Luis Dibildos i la seua carrera es rellança. D’aquesta època són Las que tienen que servir ( 1967 ),  Soltera i mare a la vida  ( 1969 ) o produccions a l’estranger que li van permetre treballar amb artistes com Alain Delon (El tulipán negro, 1964 ) i Sophia Loren (Madame Sans- Gene , 1961).

Parella de luxe amb Joaquín Prat a la televisió

Vam comptar amb tu i Galas de dissabte la van convertir en parella televisiva de Joaquín Prat. Va decidir retirar-se de la seua professió després del seu matrimoni el 27 de març del 1971 amb José Luis Dibildos i el naixement tot just sis mesos després, de la seua filla, Lara, que ha seguit els passos dels seus pares al món de l’espectacle.

El productor i guionista de cine  José Luis Dibildos  perdia la vida l’any 2002 després de patir un infart.

No tornaria a treballar com a presentadora fins a l’arribada de les televisions privades, gairebé vint anys després. I ho va fer  i molt a  Telecinco amb  programes com Tele 5 ¿dígame? junto a Javier Basilio y Paloma Lago, Se acabó la siesta (1992), Date un respiro (1993), Las mañanas de Tele 5 (1993) con José María Íñigo y Mi querida España (1994).

El 1998, va néixer Fran, el net major de Laura, fruit de la relació entre la seua filla i l’ex bàsquet Fran Múrcia.

L’actriu i presentadora ha confessat en alguna ocasió que, encara que adora el xicotet, Lara « és la meua millor producció ”.

També té un altre net nascut de la relació de la seua filla amb el genet  Álvaro Muñoz Escassi.

El 2005, es va sotmetre a una operació de  càncer de mama a Houston. Totes dues van superar els seus problemes.

Lara va prendre la determinació fa unes dates de viure amb la seua progenitora amb els seus fills als Valenzuela adorava. Se’n va una estrella, de les d’abans, de les de sempre. 

Últimes notícies

L’exsecretari de Presidència de Mazón mostra el seu llistat de crides del dia de la DANA

Cayetano García Ramírez ha exhibit la seua factura telefònica en la comissió del Congrés amb trucades i missatges del dia de la riuada. Diversos grups han qüestionat la gestió i els avisos.

Igualtat eleva a 47 les víctimes de violència masclista en 2025 després de confirmar dos assassinats

Igualtat ha confirmat els assassinats d'una dona a Catarroja i una altra a Riudecanyes, amb el que les víctimes mortals en 2025 ascendixen a 47 i a 1.342 des de 2003.

El Eldense apunta a la sorpresa davant una Reial Societat en crisi

El Eldense rep a la Reial Societat en setzens amb el debut de Jon Ansotegi. El conjunt alacantí confia en la seua fortalesa a casa per a donar la sorpresa.

Sarabia veu a Eibar una oportunitat per a millorar i passar l’eliminatòria de Copa

El tècnic de l'Elx prioritza la Copa, confia a traslladar la seua solidesa com a local a un dol a partit únic a Eibar i perfila un pla amb pressió alta i solidesa arrere.

Corberán veu a un Sporting complet i anticipa un dol intens i exigent

El tècnic del València va destacar la solidesa del Sporting i va preveure un dol d'alta exigència en els setzens de la Copa. Avaluarà l'estat físic per a definir l'onze.

La Generalitat convocarà en 2026 una OPE amb més de 2.600 places per a reforçar l’Administració

La Generalitat va anunciar que en 2026 convocarà una oferta d'ocupació pública amb més de 2.600 places per a reduir la temporalitat i consolidar personal funcionari de carrera. La planificació enllaça amb les OPE de 2024 i 2025 i prioritza processos oberts i competitius.

Un arquitecte que va perdre a la seua neboda en la dana assegura que la Via Verda hauria salvat vides

Alejandro Escribano va defendre en la comissió sobre la dana que la Via Verda hauria reduït l'altura de l'aigua i evitat víctimes. Va reclamar professionalitzar emergències i planificar a escala metropolitana.

La jutgessa de Catarroja rebutja citar com a testimoni a Pedro Sánchez en la causa de la DANA

La magistrada que instruïx la causa per la gestió de la DANA ha desestimat la petició de l'acusació popular per a cridar a Pedro Sánchez com a testimoni. Argumenta que el missatge que va enviar al llavors president Carlos Mazón va arribar fora del procés de presa de decisions i que la competència era autonòmica.